Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.11.2.1. Inventisme. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.11.3. Mesures de protecció efectiva a l'estalvi-capital. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.12.2.2. Oficines de patents i marques.

Per ajudar concretament l'inventisme pràctic, les Oficines de patents i marques realitzaran gratuïtament l'estudi tècnic i el registre protector dels invents utilitaris objecte de futures patents i marques. Paral·lelament es crearà la Justícia especialitzada corresponent. Per atendre la creativitat inventiva allí on neixi. caldrà crear tantes Oficines i tantes justícies especialitzades com calgui als diferents nivells territorials.

Tota aquesta organització econòmica i judicial, especialitzada en inventisme, patents i marques, serà de naturalesa essencialment liberal i oberta a les persones que més i millor hagin demostrat la seva competència científica i tecnoloqica, no solament en el camp teòric, sinó també en el camp pràctic del mercat productiu. És evident que tots els científics i tecnòleqs d'aquesta orqanització liberal -de gran prestigi- estan obligats per la llei del secret professlonal, i han de posar tota llur competència al servei dels qui, en fer una demanda de patents, poden demanar ajut per a portar a bon terme la idea, projecte, assaig, planta-pilot... originals.

Tota aquesta orqanització ha d'estar a disposició del candidat inventor. Cada demanda d'invent, patent o marca, ha de quedar atesa en el corresconent reqistre per a un estudi tècnic competent i gratuït, el més ràpid possible, en funció de les dificultats i complexitats del problema tècnic-mercantil plantejat.

En cada cas, l'estudi comportarà la concessió o denegació motivada de l'ajuda, sigui creditícia, sigui financera, que hagi demanat l'aspirant a invent, patent o marca pròpia, per a estudis de laboratori o planta pilot, previs a qualsevol pas de major envergadura.

L'estudi tècnic fet per l'Oficina també podrà comportar uns consells i una ajuda, exclusivament interiors, de perfeccionament tècnic-conjunt amb l'inventor del pre-invent plantejat.

Qualsevol litigi sobre tots aquests aspectes anteriors, serà portat automàticament a instrucció i sentència del Tribunal corresponent a la Justícia d'Invents, Patents i Marques. Aquest, malgrat la seva especialització vocacional, estarà assessorat, en cada cas, per experts d'alta tecnologia, sotmesos també a secret professional, en el ram en què s'inscrigui el suposat invent. En tots els casos, aquests Tribunals buscaran el mes possible un terreny d'entesa entre l'Oficina de Patents i el candidat inventor.

Quan l'invent, patent o marca hagin estat concedits, sobre proves experimentals de laboratori o planta pilot, tècnicament indiscutibles, l'Oficina proposarà a l'inventor d'escollir entre una de les tres alternatives d'explotació de l'invent, patent o marca. La decisió, completament lliure, per part de l'inventor o propietari de la nova patent o marca, haurà de fer-se sobre aquestes tres possibilitats:

  1. L'Oficina pot comprar l'invent, patent o marca, per posar-lo a disposició de totes les empreses de cada ram afectat.
  2. L'inventor-propietari pot explotar ell mateix l'invent, o vendre'l a una empresa particular. En cas de voler explotar ell mateix el seu propi invent, tindrà dret preferent al crèdit comunitari si accepta des d'un principi d'explotar-lo en règim pre-autoqestionari i, més preferent encara si es tracta d'un règim totalment autogestionari.
  3. Organització mixta: un període de 3 anys a favor de l'inventor a partir del ple funcionament de la unitat de producció basada sobre l'invent en qüestió amb inversió parcialment o totalment finançada per l'Oficina de Patents, que passat aquest període el ven al gremi o subgremi corresponent.

L'inventor-propietari que, havent escollit l'alternativa segona, haurà fracassat tres vegades en el seu intent d'explotació o venda privades -degudament finançat i ajudat per l'Oficina de Patents o creditat per un Banc de Negocis, segons demanda pròpia- podrà demanar l'automatisme judicial de l'alternativa primera.

El sistema d'organització interestatal d'invents, patents i marques ha d'ésser uns dels elements més importants en tota discussió i negociació diplomàtica de modus vivendi, de tractat bilateral o multilateral de comerç exterior.

Versió 1987.

2.11.2.1. Inventisme. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.11.3. Mesures de protecció efectiva a l'estalvi-capital. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte