Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.11.1.1. Estatut liberal d'estudiant i aprenent. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.11.1.3. Vaga i lock-out uniemprarials. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.11.1.2. Salari de solidaritat social d'atur, vaga o lock-out.

A partir del dia en que una persona individual es posi a treballar com a assalariat utilitari, amb un mínim legal de 18 anys, en qualsevol empresa utilitària, es farà obrir a la Caixa d'Estalvis del seu domicili (uni-assalariat) o en un Banc de negocis (multi-assalariat), un compte corrent d'estalvi de producció.

Cobrarà de la seva empresa el seu salari utilitari a través de la Confederació General de Caixes d'Estalvis i Bancs de Negocis, la qual rebrà de cada empresa, mensualment, la llista total de col·laboradors i del salari total corresponent a cada un d'ells, amb les indicacions estadístiques necessàries.

La defensa practica, tant individual com col·lectiva, dels assalariats contra tot intent subjugador de llur llibertat contractual, rau en el salari de solidaritat social d'atur forçós, vaga o lock-out, sense límit de temps. El valor monetari d'aquest salari de solidaritat social es calcula segons el sistema de punts. El valor del punt és una variable en funció del repartiment de lo massa financera total -menys la part assignada als pressupostos extraordinaris- dividida pel nombre total de punts. El valor del punt depèn, doncs, de la creació d'excedents de producció de consum. Així, la condició utilitària (com la liberal, general o mixta) no esta fixada d'una vegada per totes, sinó que el salari de solidaritat social depèn exclusivament de la prosperitat general del mercat.

Sobre aquest mínim salari de solidaritat social d'atur, es fixarà automàticament el salari mínim interprofessional (per exemple, aquest serà el doble d'aquell: salari de solidaritat social d'atur, 40.000 i salari mínim interprofessional, 80.000).

El salari efectiu, en cada cas concret, serà fruit del contracte lliure entre la demanda de col·laboradors competents per part de l'empresa i l'oferta de treball assalariat-competent en cada especialitat demanada.

El salari de solidaritat social d'atur, vaga i lock-out, serà el mateix per a tothom, sigui quina sigui la categoria tècnica-salarial del treballador. La raó és que es tracta d'un mínim vital, depenent de la prosperitat general i de la solidaritat comunitària.

Aquesta legislació general no s'oposa a que qualsevol treballador assalariat contracti privadament, en el mercat lliure de les assegurances privades (per capitalització o mutualitat) el contracte que li asseguri una remuneració superior, de tipus privat, en el casos que, de comú acord, les dues parts (assegurat-asegurador} estableixin.

Aquest conjunt legislatiu assegura als assalariats utilitaris com a persones lliures al servei contractual lliure d'una lliure empresa, Que ells lliurement han triat. Així, els treballadors no necessiten cap legislació humiliant, ni cap inspecció o Magistratura laboral de tipus estatista burocràtica. No cal complicar les coses que són clares.

En conseqüència, resten completament lliures la contractació i descontractació de treballadors, tant per part de l'empresa com per part de cada treballador. El salari individual i les obligacions que comporta per a les dues parts contractants, és un contracte privat, establert lliurement entre l'empresa i cada un dels seus col·laboradors, que queda protegit automàticament pel salari mínim interprofessional. No s'hi pot interposar cap sindicat, cap gremi,... cap organisme estatista o col·lectivista. El contracte de treball és un contracte bi-personal civil, sotmès exclusivament al Dret Civil.

Els salari de solidaritat social d'atur, vaga o lock-out serà abonat automàticament al compte corrent financer del treballador-assalariat -en qualsevol dels tres casos previstos- per la caixa d'Estalvis, a partir del mateix moment en que es presenta el certificat de cessació de la seva col·laboració en l'empresa on treballava, indiferentment que sigui a iniciativa d'ell o de l'empresa. L'abonament es farà mensualment, a l'avançada.

En tots aquests casos, a més a més, l'empresa haurà de pagar a cada un dels seus col·laboradors a qui hagi entregat l'anterior certificat, el salari corresponent als dies realment treballats, així com una mensualitat completa de compensació. Això per llei general, independentment de possibles indemnitzacions pactades en el contracte laboral.

Per simple indicació de l'interessat. si l'acomiadament obeeix a estúpides represàlies anacròniques de l'empresa referents a actuacions sindicals o reivindicatives comunitàries de l'acomiadat, aquest tindrà dret a cobrar doble salari d'atur durant dos anys; però durant aquest temps, el seu nom haurà d'estar obligatòriament inscrit en públic en totes les Caixes d'Estalvis, en les oficines dels gremis i ens els butlletins sindicals obrers i patronals, sotmès així a judici dels seus propis companys i de tot els cens laboral.

Versió 1987.

2.11.1.1. Estatut liberal d'estudiant i aprenent. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.11.1.3. Vaga i lock-out uniemprarials. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte