Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.9.2. Promoció de l'autogestió empresarial. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.9.4. Promoció de l'artesania. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.9.3. Protecció ecològica.

Es proposa mecanismes d'autoresponsabilització gremials i empresarials per evitar que la producció de mercaderies posi en perill l'equilibri dels ecosistemes.

La protecció ecològica és un objectiu prioritari per tal que el desenvolupament del mercat no es faci en detriment del patrimoni natural i cultural. Les empreses ja no poden ésser considerades com a simples productores d'unes mercaderies concretes que no tenen en compte l'equilibri dels ecosistemes (contaminació, perillositat, recursos exhauribles...). Les empreses han de ser considerades, pel contrari, com a productores d'uns molt més complexos i subtils valors mercantils (precio-mercantils i salario-mercantils) integrats en un marc d'ecologia i convivència, el més harmoniosament possible. Aquesta consideració és una necessitat vital per a la nostra societat fins ara terriblement abocada a desequilibris sense esperança de solució que produeixen una gran angoixa -i posen en perill la salut- a la majoria dels nostres contemporanis (individus, col·lectivitats, ètnies i inter-ènies).

Per tal que aquesta consideració d'integració entre producció i ecologia es realitzi en la pràctica, la societat geoplítica ha d'establir unes lleis mínimes de protecció ecològica que els Gremis i llurs confederacions han de concretar en reglamentacions gremials d'ecologia en acord amb les institucions cíviques d'autonomia local, encarregades de llur aplicació legal.

Així cada Gremi establirà les condicions materials i socials mínimes que han de presidir les produccions específiques de les seves empreses, segons els reglaments cívics corresponents, amb l'objecte de respectar al màxim i de manera òptima els entorns físics, ecològics, socials i culturals.... de cada acte de producció.

La Justícia Econòmica d'Ecologia i Convivència, vetllarà pel compliment de les lleis mínimes en les reglamentacions locals i per la seva aplicació Gremial, no només en litigis entre Gremis i empreses, sinó entre els ciutadanas que en prenguin la iniciativa i qualsevol Gremi o empresa que aquells considerin que no respecten les lleis.

Els Gremis, sobre la base de les lleis mínimes i reglamentacions cíviques i gremials d'ecologia i convivència, i en funció del progrés tecnològic, establiran uns pactes periòdicament discutits entre totes les empreses del Gremi per tal de millorar i adaptar constantment l'aplicació de les lleis mínimes i reglamentacions corresponents de convivència i ecologia en relació a modificacions de les instal·lacions i del funcionament de totes les unitats de producció afectades al gremi.

La discussió d'aquests pactes, realitzada en total llibertat a l'interior de cada Gremi, es farà en presència de representants especialitzats de les diferents institucions liberals jurisdiccionals (autoritats cíviques, polítiques i judicials) i liberals cíviques (associacions de consumidors, de protecció de la natura...) que instaran a un progressiu millorament de la qualitat de vida, de la seguretat de les persones... etc.

Com a sistema original per a impedir atemptats ecològics cal tenir en compte els estudis fets en alguns països europeus amb forta indústria pesada i amb una ecologia industrial-agrícola desenvolupada.

En aquests països els estudis ecològics fets preveien que qualsevol ciutadà o entitat podria presentar queixa al jutge corresponent sobre una anomalia ecològica que l'incomodés o que ell cregués que perjudicava al conjunt del país.

El jutge -sense perocupar-se de moment d'estudiar el fonament real de la reclamació- donaria tres mesos a l'empresa, sigui per a reconèixer la realitat objectiva de l'anomalia, sigui per a rebutjar-ne la subjectivitat. L'empresa podria demanar fins a 3 mesos més, fonamentant la prolongació del termini en la complexitat de l'estudi tècnic.

Si l'empresa reconeixia el ben fundat objectiu de la reclamació, el jutge li donava un any per a corregir l'anomalia reconeguda.

Si l'empresa negava el ben fundat objectiu de la reclamació, el jutge decidia que un comité de 2 experts, un de l'empresa i un del Tribunal estudiessin el problema tècnic plantejat en un termini legal. Si aquests no es posaven d'acord o el reclamant-denunciador no estava d'acord amb llur dictamen, el jutge nombrava un altre comité d'experts, al nombre de tres: un altre expert per l'empresa; un altre del Tribunal; i el president, amb vot diriment en cas d'empat, nombrat pel Tribunal Suprem del país. Tindrien un termini legal, prorrogable en cas de necessitat, per evacuar llur dictàmen tècnic.

En tots els casos en què seria reconegut el ben fundat objectiu de la reclamació-denúncia, l'empresa tindria un any per a subsanar objectivament i tècnica l'anomalia anti-ecològica.

En cas que l'empresa no obeís realment aquesta última sentència, hi hauria una clàusula legal automàtica que obligaria tots els membres del Consell d'Administració i de Direcció de l'empresa a construir-se un xalet familiar a menys de 50 metres del perímetre de l'empresa productiva i a viure-hi, amb llur família, durant, com a mínim, 10 mesos l'any.

És manifest que aquesta darrera clàusula automàtica seria suficient per tal que quedessin resolts satisfactòriament tots els conflictes ecològics d'una certa gravetat, d'origen comercial, industrial, ramader o agrícola.

Versió 10 d'abril del 1989.

2.9.2. Promoció de l'autogestió empresarial. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.9.4. Promoció de l'artesania. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte