Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.9.1. Reducció de l'horari de treball. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.9.3. Protecció ecològica. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.9.2. Promoció de l'autogestió empresarial.

Es proposa la promoció progressiva de l'autogestió empresarial cara a fer més fecunda l'empresa tant des del punt vista productiu com social.

L'autogestió empresarial és el sistema de completa integració de tots els col·laboradors de l'empresa en el seu «staff» global, real i efectiu. Només aquesta integració i participació de tot el personal pot tornar l'empresa més fecunda, no sols en la producció màxima i òptima de valors mercantils, sinó també de valors socials molt importants.

Per l'autogestió es passa d'una persona empresarial individual o col·lectiva d'un o pocs individus empresaris a una col·lectivitat de tots els individus assalariats contractualment (equip laboral, equip empresarial, equip capitalitzador, equip inventor) de manera que tots sentin l'empresa com a seva i realitzin el progressiu pas d'una col·lectivitat a una comunitat empresarial.

L'autogestió ha resultat ésser en tots els països on les lleis la fan possible, i en totes les empreses (moltes d'elles transnacionals) en què s'ha iniciat, el sistema productiu de més llibertari consentiment per part de tots i, a la vegada, de més eficàcia productiva i social, degut a l'autodisciplina de tot l'equip assalariat. Aquest va assumint l'esperit d'empresa, de capitalització, d'estudi de mercat, de col·laboració total, de supressió d'enveges absurdes, d'inversió, d'equitat en el repartiment de beneficis, de risc, d'invent....

L'autogestió no té res a veure amb l'anomenada cogestió. L'autogestió és, per definició, uni-empresarial, és a dir, de cada empresa una per una. La cogestió, en canvi, és fruit de l'acord convingut entre sindicats patronals i sindicats obrers de múltiples empreses. La cogestió acaba sovint en un acord entre els advocats del sindicat patronal més fort i els advocats del sindicat obrer, també més fort. Així, el personal de cada mitjana empresa i tots els obrers inscrits en els diferents sindicats obrers menys forts no compten gaire; com tampoc tenen gaire pes les petites empreses i els artesans en els múltiples sindicats patronals. Els uns i els altres es veuen obligats a acceptar les condicions dels més forts.

La distinció entre autogestió i cogestió es fonamenta en què:

La cogestió és extra-empresarial, amb una democràcia indirecta, llunyana i delegada.

L'autogestió és intra-empresarial basada en una democràcia directa, pròxima, assembleària dintre cada empresa utilitària.

L'autogestió permet dues coses importants:

  • El diàleg permanent entre l'empresari, persona concreta i lliure, amb tots els seus col·laboradors, també persones concretes i lliures.
  • L'educació permanent de tots els membres de cada empresa per a fer aquesta el més econòmica possible: productora en grau màxim i en qualitat òptima de valors precio-mercantils i valors salario-mercantils, contra un risc i un esforç mínims.

La Llei d'autogestió no pot obviar la mentalitat general històricament heretada. Tenint aquesta en compte, ha de portar al seu punt màxim el legítim, ancestral i fecund dret a la iniciativa i propietat personal privada, sigui individual, sigui col·lectiva: la recerca d'un bé comú a tota la societat geopolítica no consisteix de cap manera en privar totes les persones privades (individus, famílies, col·lectivitats, ètnies i inter-ètnies) de llurs propis drets d'iniciativa i propietat privades i comunitàries.

Acceptat això, cal harmonitzar, en el mercat actual, els respectius drets de tota la societat geopolítica, els de les empreses utilitàries privades i els dels seus col·laboradors individuals. Aquests darrers, en plena i lliure iniciativa i propietat privada de llur treball, poden agregar-se en una lliure persona col·lectiva, també ben privada, formada pel conjunt del personal de cada empresa.

Aquesta omni-harmonització de drets no pot ser pretesa i condensada únicament per i en la llei d'autogestió. Però, l'autogestió resulta clara dintre el context de canvi històric, que es preté aconseguir, de la mentalitat i cultura actualment predominant en tots els països civilitzats.

És evident, per tant, la necessitat d'una etapa transitòria cap a l'autogestió plena de cada empresa, etapa imprescindible per a crear aquelles generacions d'empresaris, directius, capitalitzadors, inventors i treballadors amb suficient experiència i responsabilitat empresarial en la producció de qualitat i quantitat, que demanarà tota economia racional de lliure mercat clar. Els aventurismes que caracteritzen la nostra actual anti-civilització, ensorren l'empresa, motor de l'economia i, a continuació, ensorren el poble.

En el camí de l'autogestió, d'entrada, volem evitar la desviació cap a solucions corrumpudes. L'autogestió és allò que els obrers de bona fe de finals dels segle XIX anomenaven «acció directa» i que el confusionisme interessat, així com l'estultícia de certs revolucionaris que es fan dir «llibertaris» interpreta com a «bombes i sabotatge», però que volia dir «diàleg permanent entre l'empresari i tots els seus col·laboradors». Cal una educació permanent de tots els membres de l'empresa per a fer aquesta última el més econòmica possible, això és: productora en grau màxim i qualitat òptima de valors precio-mercantils (mercaderies produïdes) i valors salario-mercantils (mercaderies productores o factors de producció) contra un risc i un esforç mínims. Una plena autogestió d'empresa cal que sigui preparada lentament i assimilada, no solament pels col·laboradors individuals, sinó per tot el cos social, avui malejat per l'afany d'un sou sense responsabilitat amb una feina mínima segura, monòtona i poc creativa. Però aquesta transició haurà d'ésser empentada constitucionalment per tal que no resti aturada a mig camí.

Arribar a una autogestió completa -que comporta la participació de tots els col·laboradors de l'empresa, tant en la seva gestió com en els seus capitals, invents i beneficis- només és possible a través d'una etapa preparatòria d'educació de les mentalitats i actituds. Per aquest motiu es proposa un sistema de transició lenta i no coactiva cap a la plena autogestió empresarial, a través d'una Llei de promoció de l'autogestió empresarial. Donada la complexitat del tema, tractarem, un per un, els mitjans que hom pot disposar legislativament per afavorir l'autogestió.

Dret individual a una «acció» de l'empresa per mes treballat.

Independentment de la plena llibertat contractual laboral (individual -salari- i col·lectiva -primes-), després de tres mesos de col·laboració a prova, cada col·laborador de cada empresa haurà de tenir dret al mínim d'una acció de la seva empresa per cada mes correctament treballat amb eficàcia i assiduïtat, sense faltes ni abstencionismes.

En el personal de cada empresa hi són comptats tots els qui hi col·laboren per un salari, des dels empresaris, els gerents, els apoderats, enginyers i encarregats, fins als guardes i darrer peó.

L'empresa -representada per la seva gerència- conjuntament i paritària amb el Comité Laboral d'Empresa, són els jutges d'aquesta assiduïtat i eficàcia en el cas concret de cada assalariat. En cas de divergència entre gerència i Comité laboral, sentenciarà un Jurat Gremial Paritari dins un curt temps determinat. En cas que un assalariat no estigui d'acord amb la sentència gremial de privació d'accions, podrà recòrrer al Jutjat d'Autogestió Empresarial Inicial, instituït en la mateixa llei d'empreses pro-autogestionàries.

Sindicatura intra-empresarial pro-autogestionària.

Les accions entregades a cada assalariat, seran sindicades a favor del conjunt del personal, única assemblea reconeguda com a decisòria per la llei. L'assalariat que s'en vagi de l'empresa, en sigui acomiadat o es jubili -o els seus hereus en cas de defunció- decidirà si vol conservar aquestes accions o si se les vol vendre. El Comité de Sindicatura de les Accions del Personal de cada Empresa sempre té opció preferent de compra.

En el cas que un col·laborador qualsevol, que continua col·laborant en l'empresa, vulgui per qualsevol motiu vendre o pignorar la totalitat o una part de les seves accions, estarà, també, de tota evidència obligat a vendre-les o pignorar-les al Comité de Sindicatura de les Accions de tot el personal de l'empresa. És obvi que, en aquest cas, en eventuals votacions, el vot d'aquest accionista proautogestionari serà, quant a les accions individuals, nul (venda total) o fraccionari (venda parcial).

Cada Empresa pro-autogestionària, és a dir, la que vulgui lliurement iniciar el camí de l'autogestió, més enllà del que mana la llei de distribució obligatòria d'accions, pot convenir amb algun dels seus assalariats, o tots ells, l'entrega de més accions que les legislades. En el primer cas d'alguns col·laboradors assalariats privilegiats amb un nombre superior al que mana la llei, cada privilegiat tindrà dret a decidir si vol fer entrar aquestes accions en suplement dintre la Sindicatuta, o no. En cas que aquest nombre d'accions superior a l'estipulat per la llei sigui per a tots els membres del personal col·laborador-assalariat, és evident que totes aquestes accions entren en la Sindicatura.

També sembla clar que, en tots els casos, les accions de l'empresa comprades lliurement per qualsevol dels seus col·laboradors, és de lliure possessió d'aquest últim, que pot lliurement dipositar-les o no en la sindicatura col·lectiva.

Accions a títol col·lectiu-intraempresarial-proautogestionari.

Per llei, un nombre d'accions igual a la suma de les entregades cada mes als col·laboradors individuals de cada empresa, serà inscrit al conjunt del personal d'aquesta empresa. És evident que aquestes accions de tipus col·lectiu entren totalment en la Sindicatura i no poden ésser reclamades per cap dels col·laboradors, individualment o en grup.

Fiscalitat.

Ja es veu que l'anterior legislació sobre empreses en camí legal i, eventualment, voluntari de plena col·laboració entre cada una d'elles i la totalitat del seu personal, per a una inicial pro-autogestió, demana la supressió de les societats (anònimes, limitades...) amb un nombre rígid d'accions.

Es proposa, doncs, la forma de Societat per Accions (SA) de manera que aquesta constant entrega d'accions al personal es pugui fer amb plena llibertat empresarial i salarial: cal que l'empresa (Societat per Accions) pugui estar, segons llei, oberta contínuament a les necessàries variacions de capital; cal fer desaparèixer qualsevol fiscalitat entorpidora de l'augment o reducció de capital, els quals seran lliures, sense cap restricció legalista ni intromissió burrocràtica. Només són exigides la declaració notarial, l'entrega efectiva d'accions i el balanç real de l'empresa, cada any.

Les accions de la Sindicatura seran dispensades del pagament de l'Impost de solidaritat social, quan estigui en vigor, el qual hauria estat a càrrec de l'empresa.

L'anterior declaració notarial per qualsevol lliure variació del capital de l'empresa, serà automàticament inscrita en el registre interbancari i interborsista, el qual serà públic, actualitzat empresa per empresa, a disposició de qualsevol interessat.

Modalitats d'empreses segons el grau d'autogestió.

Segons la llei proautogestionària de base les empreses es classificaran de diverses maneres:

Les empreses que no vulguin acollir-se a l'autogestió s'anomenaran «Societat per accions no autogestionària» (SANAG), però entregaran en les condicions ja explicitades una acció cada més a cada col·laborador eficient i al conjunt del personal en la mateixa proporció global. Aquesta voluntat de no acollir-se al procés pro-autogestionari l'empresa l'haurà de demostrar en un constant i dinàmic augment del seu capital propi 2 vegades superior al nombre legal d'accions en poder de la Sindicatura col·lectiva d'accions del personal.

Les empreses que s'avinguin a l'esperit de la llei, prendran el nom de «Societat per accions pro-autogestionària» (SAPAG) mentre i tant el nombre d'accions del personal no arribi al 50% del nombre total d'accions de l'empresa. Tindran un dret preferencial de segon ordre quant a concessió de crèdits inversius-comunitaris.

Les empreses en les que el nombre d'accions atorgades al personal sigui igual o superior al 50% del nombre total d'accions de l'empresa, s'anomenarà «Societat per accions autogestionària» (SAG). Tindran un dret preferencial de primer ordre a la concessió de crèdits inversius-comunitaris.

Cada empresa podrà passar, de cop o per les etapes que a ella li convingui, de qualsevol de les classes anteriors a un altra. (Qualsevol litigi entre empresa i els seus col·laboradors serà resolt segons Llei i Justícia Específica de litigis d'accionariat laboral).

Organismes Laborals-Liberals Interns a cada Empresa (OLLIE).

Cada empresa existent, degudament registrada en el Gremi corresponent, necessita uns organismes interns que, acollits a l'Estatut Liberal, facilitin el seu bon funcionament. A continuació exposarem aquests organismes amb les seves funcions i composició.

Consell Delegat d'Empresa (CDE).

En tota empresa -normal o autogestionària-, el Consell Delegat d'Empresa coordina les funcions dels diferents organismes liberals que el formin, sigui segons els mínims legal (organismes legals) sigui nascuts i desenvolupats a iniciativa majoritària de tot el personal de cada empresa (organimsmes voluntaristes).

El Consell Delegat d'Empresa (CDE) format per 1 o 3 membres té la funció de coordinar els 3 Comités Legals i els Comités Voluntaristes que es vagin creant i desenvolupant. Es reunirà regularment amb els membres de cada Comité i de tots els Comités per tal que puguin anar introduint els seus col·legues del Consell Delegat i dels altres Comités en tota la informació que vagin obtenint o els interessi obtenir.

Comités Legals d'Empresa (CLEM).

Es proposen tres organismes legals en cada empresa:

  1. El Comité Laboral d'Empresa (CLE).
  2. El Comité de Representació del personal en el Consell d'Admistració de l'Empresa (CRPCAE).
  3. El Comité de Sindicatura de les Accions del Personal (COSAP).

El Comité Laboral d'Empresa (CLE) està format per un equip (1,3, 5,7) proporcional al nombre de personal de cada Empresa1 en estret contacte amb els sindicats presents en cada empresa per, com a mínim, un treballador afiliat. És l'organisme encarregat de la protecció de tot el personal des de tots els punts de vista i de feblesa no previstos per la llei; de l'educació del personal; i l'auto-educació dels seus propis membres de cara a l'autogestió futura.

El Comité de Representació del Personal en el Consell d'Administració de l'Empresa (CRPCAE) està format per un equip proporcional (1, 3, 5, 7) al nombre del personal de cada empresa2 en funció del nombre d'accions del què disposa el seu conjunt.

El Comité de Sindicatura d'Accions del Personal (COSAP) format per un equip de 1 a 3 membres, proporcional al nombre del personal de cada empresa, té la funció de sindicar les accions rebudes de l'Empresa, sigui a títol individual, sigui a títol de tot el conjunt del personal; d'administrar-les i de comprar o pignorar les accions que qualsevol membre de l'Empresa, per les raons que sigui, vulgui vendre o pignorar.

Comités Voluntaristes d'Empresa (CVE).

Els Comités Voluntaristes d'Empresa (CVE) que es podran lliurement anar creant i desenvolupant dintre cada empresa, estaran formats per un equip proporcional (1, 3, 5, 7) al nombre del personal.

Estatut Liberal dels OLLIE.

Els candidats durant tres mesos abans de les eleccions, així com tots els components individuals elegits del Consell Delegat d'Empresa i dels Comités Legals i Voluntaristes de cada empresa3, gaudiran de l'Estatut Liberal, durant tot el temps del seu mandat.

Al principi de la implantació del sistema general monetari que es proposa, per a no entorpir la formació d'aquests organismes degut a les dificultats inicials pràctiques, inherents a la configuració organitzativa i disciplinària de l'entera societat liberal, cobraran un salari de solidaritat social igual al triple del sss d'atur forçós.

De seguida que la societat liberal estigui suficientment estructurada per no presentar cap dificultat pràctica a la incorporació de tots els membres del Consell delegat i de tots els Comités legals i voluntaristes de cada empresa, aquests gaudiran de la plenitud de l'Estatut Liberal en el grau corresponent a llur qualificació professional utilitària dintre l'Empresa i, per conseqüent, del Gremi.

La llei liberal general obliga als elegits a un càrrec laboral-liberal al segrest de tots llurs habers utilitaris en la corresponent Caixa Local de Dipòsits, Consignacions i Segrests, des del mateix inici de llur col·laboració, sigui al Consell Delegat sigui als Comités Legals o als Voluntaristes de cada empresa.

A prorrata del 5% anual de tots els components del Consell Delegat i dels Comités Legals i Voluntaristes de cada Empresa -a iniciativa de qualsevol President o de 3 membres qualssevol de qualssevol dels Comités existents- el Personal conjunt de l'Empresa pot votar majoritàriament el pas de qualsevol membre del Consell o dels Comités existents al grau liberal superior al que tenia en correspondència a la seva qualificació professional utilitària.

Eleccions als Organismes Laborals-Liberals Interns a cada Empresa.

Tots els membres del Consell Delegat i dels Comités existents en cada empresa són elegits segons Llei General d'Eleccions a qualsevol càrrec liberal electiu i de successió automàtica a la Presidència Executiva de qualsevol equip col·lectiu de comandament social.

D'aquesta llei general d'elecions liberals -que s'exposa en tot detall en la secció de la societat liberal- només s'indicarà, ara, les normes més ràpidament aplicades en el cas que estem estudiant.

Nombre de membres en cada OLLIE.

Tot equip col·lectiu de comandament social estarà format per un nombre senar de membres elegits. El màxim de membres serà de 7, de manera a formar un equip dialogant i cohesionat a l'entorn de la Presidència Executiva.

En el cas particular que ens ocupa, cal definir aquest nombre en relació al nombre de personal laboral de cada Empresa i, eventualment, si aquesta és molt gran i complexa, extensivament, subsidiàriament i a un nivell menys elevat segons l'ordre mateix de l'enumeració, al nombre del personal de cada i totes les seccions, divisions i unitats de producció especialitzada i diferenciades, tant dintre d'un mateix territori ètnic-autònom com de territoris diferents.

El nombre de membres elegits en el Consell Delegat i en el Comité de Sindicatura d'Accions serà:

D'un membre en tota empresa de més 15 treballadors assalariats i de menys de 50;

De tres membres en tota empresa de més de 50 treballadors assalariats.

En el Comité Laboral, en el Comité de Representació del personal al Consell d'Adminitració i en els Comités Voluntaristes el nombre de membres elegits serà:

D'un membre en tota empresa entre 15 i 50 treballadors.

De tres membres en tota empresa de 50 a 500 assalariats.

De cinc membres en tota empresa entre 500 i 1000.

De set membres en tota empresa de més de 1000 assalariats.

Les empreses de menys de 15 treballadors assalariats són considerades d'artesanat i es regeixen per altres normes estatutàries i justicials (Vegis Societat mixta utilitària-liberal).

Locals adequats.

En cada empresa (i respectivament secció, divisió, unitat de producció...) i si de moment no és possible, en el municipi o en el Gremi, s'habilitaran provisionalment o definitivament locals adequats per a tot el personal legalment interessat a les eleccions i sales de reunió del Consell Delegat i dels Comités existents en cada empresa.

En el cas inicial dels municipis i Gremis seran aquests qui organitzaran els diferents i successius actes de cada Empresa, Consell Delegat i Comités segons demandes fetes per aquests.

Presentació de candidats a qualsevol elecció OLLIE.

La presentació de candidats a qualsevol elecció es farà tres mesos abans de l'elecció convocada.

Els candidats s'inscriuran en el nombre màxim indicat estatutàriament pels respectius Comité Laboral, Comité de Representació al Consell d'Admninistració, Comité de Sindicatura d'Accions o Comités Voluntaristes, dos mesos abans de llur presentació.

En el cas que s'inscriguessin més candidats que el nombre màxim indicat, el personal, reunit en assemblea, respectivament d'empresa, secció, divisió, unitat de producció..., votaria majoritàriament el nombre de candidats que accepta es presentin a l'elecció.

En el seu moment elegirà el successor al càrrec vacant per majoria successiva en la primera elecció fundacional i simple en les eleccions següents.

Els candidats acceptats gaudiran des del mateix dia de llur presentació de l'Estatut Liberal durant els tres mesos de candidatura, sense estar obligats al segrest de llurs habers utilitaris.

Els candidats podran convocar tantes assemblees com creguin oportunes en els locals habilitats, del personal en aquell moment lliure de treball de l'Empresa. L'organització de les diferents tandes quan hi hagi concurrència de dates i horaris serà funció del Consell Delegat d'Empresa.

Possibles litigis en la presentació de candidatures i candidats i en les eleccions.

Tot litigi referent a candidatures i candidats, selecció prèvia de candidats per tot el personal reunit i eleccions serà sotmès:

Al Consell Delegat d'Empresa que resoldrà en 1a instància dintre els 3 dies de la presentació del litigi;

Si hi ha recurs, sota sanció de temeritat, al Tribunal Paritari d'Arbitratge respectivament del Subgremi, Gremi o Intergremi, que resoldrà en segona instància, dintre un termini màxim de 8 dies;

Si hi ha recurs, sota sanció de temeritat de més en més greu:

Al Tribunal Cívic Local.

Als Tribunals de Drets Civil successius.

Els recursos previstos tant referents a candidatures, candidats o eleccions en aquest darrer cas (Tribunals Civils) no invaliden la resolució, sigui del Consell Delegat en 1a instància, sigui del Tribunal Paritari d'Arbitratge en segona instància.

Els Tribunals Civils Locals i de Dret Civil necessiten temps per estudiar a fons cada recurs i dictar sentència motivada després de cada instrucció i audiència contradictòriament omnidocumentada. Les sentències finals tenen com a finalitat:

Educar, per l'exemple documentat de cada cas, el personal de cada empresa per a una pràctica democràtica directa en la futura autogestió plena. I això davant de tot el poble de la localitat en la que està situada l'empresa, ja que tot el poble hi estarà interessat i n'estarà enterat a causa del mateix prestigi social de la Justícia Local Cívica.

Reposar la situació de les candidatures, dels candidats i de les eleccions en l'estat que hauria originat el recurs final en cas de sentència favorable al recorrent i després de dimissió del càrrec questionat, convocar noves eleccions.

Exercici del Comandament social de tots els organismes laborals en cada empresa i responsabilitats cíviques laborals-liberals dels qui cessen en llurs càrrecs.

Un cop elegit el primer i inicial equip fundacional (1,3,5,7 persones) del Consell Delegat d'Empresa o de qualsevol dels múltiples Comités Legals i Voluntaristes en cada empresa, es proposa una continuïat de comandament amb discontinuïtat de persones segons el següent mecanisme:

El President Executiu de l'equip inicial de comandament social de qualsevol OLLIE serà el candidat que hagi obtingut més vots en la elecció inicial fundacional celebrada per cada organisme laboral. Les altres places del l'equip seran segons ordre successiu de vot majoritari.

Quan aquest President Executiu inicial hagi complert els 4 anys estatutaris del seu mandat o cessi per altres causes (dimissió voluntària o forçada per Llei; defunció, invalidesa, incapacitat...) seran convocades eleccions per a elegir únicament el nou membre que ocuparà la darrera plaça en el col·lectiu de 1,3,5,7 persones. La primera plaça de President Executiu serà ocupada pel segon de l'equip i així successivament.

Ja no hi haurà, doncs, més eleccions inicial plenàries, a menys de dimissió voluntària o forçada legalment de tot l'equip de comandament.

El sistema legal proposat de successió automàtica a la Presidència Executiva de cada i tots els Organismes laborals de comandament social legítim en cada Empresa existent, degudament registrada en el Gremi corresponent, té per finalitat:

Professionalitzar-ne tots els membres en l'exercici de llurs càrrecs present i de llur futur càrrec de President Executiu;

Obtenir una continuïtat de comandament social legítim amb una dinàmica i osmòtica discontinuïtat de persones individuals en el temps, de manera a constituir un equip de comandament social, molt cohesionat i amb responsabilitat Presidencial Executiva personal molt forta i eficaç; i a evitar reeleccions immediates, irresponsabilitat col·lectiva de les persones de l'equip i, per conseqüent, qualsevol de les formes tradicionals de caciquisme, enquistament de persones anomandes «insubstituïbles», clientelisme, amiguisme... poder sobre i contra les persones; complicitats amb el poder establert de massa temps, sigui de fet oficial o secret; despotisme, tirania i les corrupcions que, sempre i arreu i per tot, s'han donat en aquestes condicions.

Responsabilitzar personalment tot cessant d'un càrrec de comandament social davant la Justícia Especialitzada corresponent (en aquest cas, la Justícia Cívica Local, en la seva sub-especialització de Responsabilitats Liberals en cada Empresa com a primera instància, amb possibilitat de recursos a instàncies de més en més altes, però sempre segons clàusula de temeritat de més en més greu).

El President Executiu de qualsevol OLLIE sigui legal o voluntarista, és el qui mana -amb plenitud executiva i amb responsabilitat personal única i plena- l'organisme que presideix i del qual és l'Executiu personalitzat durant tot el temps que dura el seu mandat estatutari.

Els altres components de cada organisme estan incondicionalment a les seves ordres per obeir, donar-li informació i, si els demana, consell, estudis... També pot donar a un o alguns d'ells, estratègia o/i tàctica delegades però, en aquest cas, el President es fa personalment responsable de tota l'actuació dels qui han rebut la seva delegació personal. És així com els components de qualsevol col·lectiu en equip de legítim comandament social aprenen a professionalitzar-se i responsabilitzar-se per a manar, personalment i responsable, quan els toqui a cada un d'ells el torn de President Executiu.

Tot desacord o incompatibilitat personal greu entre President Executiu i qualssevol dels components ministerials del seu equip col·lectiu de comandament social, imposa la cessació immediata dels afectats per tal desacord o/i incomptabilitat amb la successió automàtica dels cessants pels qui ocupen la plaça immediata a cada un d'ells.

En un primer cas a considerar si el President Executiu posa la qüestió de confiança personal amb quinze dies d'anticipació a tot el seu equip i la guanya per votació simplement majoritària: immediatadment cessa, en el seu o llurs càrrecs els enemistats o/i desobedients greus amb ell i es presenta com acusador dels mateixos davant la Justícia Cívica Local de Responsabilitats Liberals d'Empresa. Aquesta, en el curs de la tramitació de la causa pot cessar també forçosament segons llei, el President acusador per procediment motivat documentària-contradictòriament.

En el segon cas a considerar, si el President Executiu perd la votació de la questió de confiança personal, cessen automàticament el President Executiu i els seus adversaris en el desacord i incompatibilitat interpersonal greu.

Exigència de responsabilitats cíviques-laborals-liberals a tots els membres que cessen en qualsevol càrrec de qualssevol OLLIE.

Tot President Executiu i qualsevol càrrec en els organismes liberals interns de cada empresa, quan cessen estatutàriament o per qualsevol altra causa, passen davant la Justícia especialitzada corresponent, en aquest cas la Justícia Cívica Local en la seva subespecialització de Responsabilitats Laborals-Liberals en l'empresa, en primera instància.

El temps de tramitació de la causa (instrucció i audiència) serà el més breu possible a mesura que la Justícia, en general, i totes les Justícies Especialitzades, en particular, podran rebre amb prioritat, de la fiscalitat i/o dels excedents (plusvàlua comunitària del propi mercat) els recursos constituits i constitucionals necessaris per a llur independència progressiva, immediatesa de la judicatura i dels juristes a la persona jutjable o clienta, serenitat, imparcialitat, omni-documentació auto-judicial i pro-judicial...

Durant tot el temps de tramitació de la causa seguida a tot President Executiu o als càrrecs dels OLLIE cessats, aquests continuaran gaudint de l'Estatut Liberal en el mateix moment que tenien al moment de la cessació.

Quan es pronunciï la sentència final:

En cas de sentència favorable amb tots els pronunciaments legals, l'interessat pot:

  • reprendre el seu treball i càrrec tècnico-professional-utilitari en la mateixa empresa o en qualsevol altra. Després de passar, com a mínim, 12 anys de la sentència, pot representar-se, si vol o li demanen els seus companys de treball, a nova elecció pel darrer lloc de qualsevol organisme laboral liberal intern d'empresa (OLLIE).
  • conservar l'Estatut liberal i, eventualment, posar-se al servei liberal del Gremi, d'una Caixa de Dipòsits Consignacions i Segrestos...

En cas de sentència condemnatòria, el Tribunal precisarà:

  • els mesos o anys de situació penitenciària o/i d'inhabilitació (post-penitenciària), sigui per a un treball utilitari, sigui per a una activitat liberal;
  • els drets al salari de solidaritat social durant tot el temps de les etapes anteriors.

Raons cíviques-laborals-liberals de les responsabilitats exigides.

Amb aquest sistema proposat no es tracta de fer por a les persones de bona voluntat que volen treballar de manera liberal a favor de llurs companys de treball en cada empresa, sinó que es tracta de que cada persona -electa, elegible i elegida- vagi prenent ella mateixa la consciència i mesura de si mateixa en el quefer de cada OLLIE i així pugui educar-se en el fi social perseguit per la Llei de base pro autogestionària, de manera que noves vocacions personals ben fortes en puguin néixer lliurement a través de la preparació post-pràctica i teòrica adequada.

La Justícia Cívica Local en la seva especialització corresponent -en els recursos previstos- no té per finalitat la de castigar, sinó la d'exemplaritzar cada conducta personal en els equips col·lectius de legítim, personal i responsable comandament social (en aquest cas laboral liberal en cada empresa), quan per qualsevol causa cessa en el seu mandat i educar, així, a la vegada, aquesta mateixa persona com ja hem dit, tots els seus companys de treball en cada Empresa, tots els components del Gremi interessat i el públic en general.

En cas de conducta irregular:

  • al principi, les sentències condemnatòries seran molt lleugeres;
  • només s'aniran agreujant a mesura que la mateixa educació de tots els treballdors assalariats de cada empresa aniran fent progressos evidents de cara a l'autogestió final i ells matexos aniran exigint molta més sensibilitat ètica-social a cada un i a tots els mateixos membres components de cada empresa.

Raons de les diferents duracions normals dels mandats per elecció; de les diferents condicions exigibles als candidats a cada elecció quant a nivell de formació pràctica i teòrica; i de les diverses capacitats de reelecció passat un cert lapse estatutari de temps.

  1. Consell Delegat d'Empresa -CDE- (1 a 3 membres).
    • 1.1. El mandat estatutari de President Executiu és de 4 anys.
    • 1.2. Les condicions exigibles als candidats a cada elecció són de 4 anys d'espera en el cas d'un sol elegit i de 12 anys en el cas de 3 elegits. Els seus companys de treball han de tenir en compte que els candidats a cada elecció són els qui tindran més responsabilitat personal en cada empresa que tots els elegibles per qualssevol altres càrrecs en els OLLIE.
    • 1.3. La candidatura a una possible reelecció a aqualsevol altre càrrec en els OLLIE només podrà ésser considerada, segons llei:
      • en el cas de sentència favorable, 12 anys després;
      • en el cas de sentència condemnatòria, 12 anys a partir de la data final de la inhabilitació decretada pel Tribunal.
  2. Comités legals d'Empresa -CLEM-.
    • 2.1. Comité Laboral d'Empresa -CLE-.
      • 2.1.1. Condició d'elegibilitat.
        1. la norma més important en aquest cas és que passin pel CLE -o almenys, ho provin electoralment- tots els membres del personal;
        2. la condició i restricció única és d'estar en «la llista dels elegibles», és a dir dels qui encara no han estat elegits: tots els membres del personal es poden presentar com a candidats encara no elegits en eleccions successives o intermitents fins a 5 vegades; a la 5a elecció no guanyada majoritàriament, passen a la «llista dels ja elegits»;
        3. cap treballador que figuri en el personal de cada empresa (o, eventualment, de cada secció, divisió o unitat de producció) no podrà presentar-se a reelecció fins haver passat pel CLE la totalitat del personal -amb l'única restricció dels no elegits per 5 vegades successives o intermitents.
        4. la finalitat perseguida és educar, pels càrrecs exercits en el CLE tots els membres del personal, ja que aquests càrrecs són els més preparatoris als altres càrrecs en els restants OLLIE -sense que això últim representi cap norma estatuàriament obligatòria-.
        5. el sistema directament electoral de tots els membres del personal té l'inconvenient del possible rebuig d'un company de treball 5 vegades seguides o intermitents, la qual cosa trenca la desitjable companyonia global en cada empresa, però té l'avantatge de manifestar, de manera indiscutible, el criteri majoritari de tot el personal.
      • 2.1.2. El mandat normal de President Executiu és de dos anys.
      • 2.1.3. Quant a reelecció a qualsevol altre càrrec en els OLLIE igual que 1.3.
    • 2.2. Comité de Sindicatura de les Accions del Personal en cada empresa (COSAP).
      • 2.2.1. El mandat normal del President Executiu és de 4 anys.
      • 2.2.2. Condicions d'elegibilitat:
        • interessa que vagin formant part, al llarg del temps, el més gran nombre possible de col·laboradors de cada empresa per a llur lenta educació empresarial-pro-autogestionària.
        • però, la totalitat dels electors legals ha de tenir en compte l'interès del «conjunt global del personal», la consideració conscientment auto-reflexiva de les qualitats personals de cada candidat per a la màxima i òptima eficàcia pro-autogestionària a favor de tots els membres de l'empresa que, per més divergents que puguin encara semblar, convergeixen en una sola realitat mercantil, relativament independent en la interdenpedència i competitivitat brutal del mercat monetari: el guany o el fracàs.
      • 2.2.3. Com en 1.3.
    • 2.3. Comité de Representació del Personal al Consell d'Administració de cada empresa (CRPCAE).
      • 2.3.1. Mandat normal del President Executiu 4 anys.
      • 2.3.2. És també de l'interès del conjunt del personal l'exigir, però encara amb més insistència i rigor que en el COSAP als candidats a elecció una sòlida preparació personal pràctica i teòrica.
      • 2.3.3. Com en 1.3.
  3. Comités Voluntaristes en cada empresa -CVE-.
    • 3.1. Mandat normal del President Executiu: 4 anys.
    • 3.2. Candidatures i eleccions enterament lliures, sense cap consell ni restricció legal o/i estatutària.
    • 3.3. Reelecció com en 1.3.

Drets de tots els candidats i membres elegits de tots els OLLIE.

Drets generals de tots ells.

  1. No estan obligats a prestar servei utilitari assalariat dintre l'Empresa;
  2. L'empresa no els pot acomiadar per cap motiu, ni referent a candidatures i campanyes electorals legals (de 3 mesos) ni referents a eleccions ni durant llur mandat estatutari.
  3. Si l'empresa pren sota la seva lliure responsabilitat de foragitar un qualsevol cessant sense esperar la tramitació total de la causa de responsabilitats cíviques-laborals-liberals davant la Justícia Especialitzada, el CDE, en nom de tot el personal i per a defensar drets legals conculcats i demanar reparació davant la Justícia Especialitzada en la Protecció de les relacions entre els OLLIE i les Empreses.

Drets exclusius dels membres del CDE i dels CLEM.

  1. Cadascun d'ells tindrà drets, mentre duri el seu mandat en aquests OLLIE legals a un nombre mensual d'accions doble de les atribuïdes a la resta del personal legalment o per conveni privat de tipus més alt.
  2. La totalitat dels membres del CDE i dels CLEM tindrà dret a un 10% del dividend anual atribuït al conjunt global de les accions sindicades: se'l repartiran entre ells en funció dels punts que, per votació secreta, el conjunt de tots ells donarà a cadascun.
  3. Totes aquestes accions i aquest diner seran immobilitzats nominativament en el COSAP (Comité de Sindicatura de les Accions del Personal de l'empresa) mentre duri el mandat dels seus propietaris.

En cas de sentència favorable al final del mandat els propietaris de les accions seguiran les normes estatutàries generals del COSAP.

En cas de sentència condemnatòria el Tribunal en fixarà el destí temporal o definitiu de les accions i els diners del càrrec trobat irresponsable.

Drets de règim liberal per a tots els OLLIE amb especificació estatutària de les respectives activitats.

Independentment de l'Etatut Liberal de cada membre individual dels equips col·lectius de comandament social de tots els OLLIE, cada organisme -tant els legals com els voluntaristes- tindrà dret als pressuposts ordinaris i extraordinaris atorgats per llei general a cada associació liberal sense finalitat de lucre, en funció de les seves activitats específiques-estatutàries.


Empreses pro-autogestionàries (SAPAG).

Les empreses que iniciaran llur ruta autogestionària seran afavorides, a condicions empresarials-tecnològiques iguals, en la concessió de crèdits comunitaris a la inversió.

No hi haurà límit al tant per cent d'accions posseïdes pel personal conjunt en cada empresa pro-autogestionària. El Comité de Representació del personal en el Consell d'Administració de l'Empresa intervindrà a prorrata de les accions sindicades, en les decisions empresarials.

Cal evitar, però, les imprudències (de bona o mala fe) en el repartiment mensual d'accions al personal. La sindicatura de l'empresa ha de mantenir l'equilibri del valor de les accions en relació al valor real de l'empresa i ha de concordar, per tant, amb la Sindicatura de Borsa. Si disminueix el valor de les accions sindicades en el COSAPE també han de disminuir les detingudes pels empresaris, inversors i, eventualment, inventors.

Transició de l'empresa pro-autogestionada (SAPAG) a l'empresa autogestionada (SAG).

S'ha de calcular de 10 a 20 anys de promig per a la necessària conversió mental dels assalariats en co-empresaris segons vocació llibertària-comunitària. La vocació d'empresari no s'improvitza. Hi ha qui no la vol. Hi ha qui la vol, i no sap el què vol. Cal un temps d'aprenentatge seriós. Per això, parlem de pro-autogestió. D'altra banda, quan el col·laborador assalariat participa en l'empresa, la sent més seva i se sent, ell mateix, més realitzat.

Aquesta és, independentment dels salaris de solidaritat social a fons perdut- una via real per a la desaparició de les classes socials per raó de sol diner i de les terribles lluites anti-econòmiques que genera la seva pervivènvia anacrònica.

Cal veure l'autogestió intra-empresarial com la pròximament futura funcionalitat i organització òptima de cada empresa considerada «independent» sense cap intervenció forana, a excepció de les lleis mínimes de tipus general, gremial i subgremial.

L'autogestió intra-empresarial.

L'autogestió interna d'una empresa, definida com a afer privatiu i exclusiu de cada empresa, començarà de fet en el moment en què el personal, considerat en el seu conjunt de Sindicació d'Accions, posseeixi, com a mínim, més del 50% del capital de l'empresa, amb més del 50% dels drets i responsabilitats efectius en l'art empresarial, tant de cara endins com de cara enfora. Per conseqüent, tota legislació anterior referent a empreses pro-autogestionàries ja no ha d'intervenir més en aquestes empreses autogestionades.

És evident que continuaran tots les OLLIE, legals i voluntaristes. L'únic que canviarà lentament és la mentalitat, l'art empresarial, la tècnica, la manera de treballar de tots llurs components a favor de l'empresa. Cada OLLIE té una funció tècnica específica a desenvolupar, amb especialització creixent a mesura que una SAPAG passarà a SAG.

Reflexió final sobre l'autogestió.

No es tracta de fer de l'autogestió un mite, una utopia de dreta o d'esquerra, de sindicats obreristes, de ministres populistes... però que es mostren incapaços d'intervenir a favor d'un mercat llibertari conjunt.

No es tracta, per afavorir l'autogestió, ni de fer vagues salvatges, ni de l'ocupació dels locals empresarials, ni de la confiscació dels béns industrials, comercials o agrícoles; no es tracta de fer vendes indiscriminades a baix preu dels stokcs, ni de prometre il·lusions a bones ànimes, ni de protegir gestions deplorables, ni d'amplificar el caràcter ja prou artificial de les empreses protegides contra la llei brutal del mercat llibertari per sobre del preu mínim legal de venda i per sobre del salari mínim legal de compra dels diferents col·laboradors.

No es tracta de crear empreses autogestionàries modèliques de cara a les pròximes campanyes d'electoralisme populista per oblidar-ho tot després en la indiferència general. No es tracta ni de fer soroll, ni d'excitar furors sindicalistes, ni de fer néixer emocions fortes en el poble ingenu.

No es tracta de fer de l'autogestió empresarial una bandera confusionista al servei de tots els populismes i partidismes de dreta o d'esquerra per entebanar la gent de bona voluntat.

Tota autogestioó fonamentada en diner estatista, insolvent, inflacionari; en pèrdues fiscals privilegiadores i artificioses; en l'expoliació pura i simple dels proveïdors no pagant llurs factures; costa terriblement car a la comunitat conjunta.

En nom d'una autogestió il·lusòria, il·lusionista i il·luminada no es pot refusar el fet irrefutable que el progrés tecnològic fa que les mutacions empresarials són un camí sense retorn. Si una empresa, per més autogestionària que sigui, té massa personal per continuar la seva producció habitual o per a reconvertir-se a una nova producció ha de despedir immediatament, d'acord amb la llei de protecció de l'atur, els contractes privats en curs de tot el personal que li sobri; i si una empresa, mal portada, per més autogestionària que sigui, ha de morir segons la brutalitat dels fets mercantils, la única cosa possible és confiar a la Caixa Local de Consignacions, Dipòsits i Segrestos, un estudi tècnic per a una salvació mercantilment correcta o per a una liquidació amb el mínim mal possible per a tots: empresa, treballadors, inversors, inventors... (encara no pagats del tot segons contractes vigents), però també, i sobre tot, amb el mínim mal per a la comunitat econòmica conjunta.

Els diners comunitaris solvents, en funció d'excedents de producció inversiva i sota forma de crèdits inversius, només s'han d'utilitzar per a modernització tecnològica d'empreses (agrícoles, industrials i comercials) rendibles a judici de bancs de negocis bregats en la llei brutal de la rendibilitat mercantil.

El camí cap a una autogestió mercantil severa més rendible que la de les empreses individualistes o capitalistes a la «antigua usanza» serà un camí llarg i ardu, un camí de lenta conscienciació de tots els participants a cada empresa utilitària existent, de vida llarga per ben portada.

S'haurà de demanar responsabilitats polítiques o cíviques a tot executiu o parlamentari que pretengui defugir la llei brutal del mercat estrictament comptable-rendible.

Si els nous dirigents polítics o cívics, en sistema general monetari que es proposa, no saben treure les lliçons que comporta la trista aventura dels populismes estatistes (feixistes, hitleristes, franquistes, republicanistes, centralistes, militaristes... que ens han sotmès des de 1917 fins ara) és que la nostra cultureta contemporània ha perdut totes les seves arrels històriques i viu en un món de fantasies ruïnoses per a tothom.

Versió 10 d'abril del 1989.


Notes:

1Veure més endevant el cas particular de les gran empreses molt complexes.

2ídem.

3ídem.

2.9.1. Reducció de l'horari de treball. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.9.3. Protecció ecològica. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte