Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.5.1. L'empresa coordinadora dels agents privats de producció. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.6.2. Descompte per pagament a termini a càrrec del client. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.6. Mesures per una bona gestió empresarial.

2.6.1. Cobrament immediat assegurat.

Es proposa un conjunt de mesures pràctiques per assegurar el cobrament immediat de tota factura.

El cobrament de cada una de les factures de cada empresa queda automàticament assegurat i esdevé pràcticament immediat. Aixó és possible gràcies a que s'unifica en un sol document la factura i el xec. Es contemplen tres casos de factures-xec:

1. Factures-xec inter-empresarials i inter-bancàries.

El client està obligat per llei a retornar abans de 8 dies hàbils, des de la seva recepció, la factura rebuda del seu proveïdor, amb la seva firma de conformitat i totes les altres indicacions que converteixen la factura, en factura-xec. El beneficiari-proveïdor, en entregar aquest document al seu Banc, cobra automàticament en el seu compte corrent l'import consignat en la factura-xec.

Si la factura no és, totalment o parcialment, correcta, el client la retorna sota forma de factura-xec al seu proveïdor dintre els 8 dies legals, adjuntant una «nota-factura de càrrec» pagadera al client: si no hi ha acord, el litigi és portat, en primera instància, davant el Tribunal d'Arbitratge; aquest, després d'escoltar les dues parts tindrà 8 dies per dictar el «laude». Aquest mateix termini serà el que tindran les dues parts per a ultimar, d'acord amb el laude, la correcta fi de llur litigi intercomptable.

El retard superior als 8 dies legals, en qualsevol de les tres eventualitats anteriors, comportarà automàticament unes multes al deudor proporcionals als dies de retard i a la quantitat de la factura-xec. Per exemple:

10% per retard superior als 8 dies i inferior als 15 dies.
25% per retard superior als 15 dies i inferior als 30 dies.
50% per retard superior als 30 dies i inferior als 60 dies.
100% per retard superior als 60 dies.

Aquestes multes seran a favor del Tresor Comunitari.

El client, dins els 8 dies hàbils per conformar la factura, té el dret de consignar en el seu xec-factura, el termini legal en què vol que sigui pagat pel seu Banc: en aquest cas el descompte bancari serà, sempre i arreu, a càrrec del client.

Si el client no té fons o cabal suficient en el seu compte corrent en el banc de Negocis en el qual està domiciliat el xec, aquest és instantàniament pagat per la Caixa de Garantia Interbancària, únic actor en Justícia Econòmica especialitzada encarregada de dictar sentència i multa contra el defallent dintre dels 8 dies de la defallença.

Si la solució anterior no és possible per incapacitat de l'empresa defallent de fer front als seus compromisos, aquesta empresa passarà instantàniament a la Caixa de Dipòsits, Consignacions i Segrests (sectorial i territorial corresponent), la qual actuarà d'acord amb el Jutge de l'instància anterior.

En les ocasions en què l'impost de solidaritat social aferent a cada factura-xec estigui vigent, sempre serà pagat pel client.

Resumint: és evident que totes aquestes actuacions solament seran necessàries quan, pel motiu que sigui, el descobert automàtic del 25% del saldo promig de cada compte corrent, que els Bancs oferiran segons llei, no permeti a una qualsevol empresa de fer front als seus deutes. Amb aquest sistema, descrit fins aquí, es resol el greu problema dels impagats i s'acaba amb el perillosíssim joc de les rodes de lletres i talons.

2. Factures-xec entre cada empresari utilitari i els seus col·laboradors (treballadors, inversors, inventors, staff empresarial).

Les notes de salari entregades a cada col·laborador seran resumides en una sola nòmina per empresa (factura-xec salarial), enviada a la Confederació General de Bancs i Caixes per a llur repartició telemàtica als comptes corrents d'estalvi de producció dels interessats.

L'impost de solidaritat social serà evidentment suportat per l'empresa compradora de treball, de capitals obligacionistes, d'invents (adquirits o per regalies periòdiques), d'esperit d'empresa del «staff» (limitat, o globalment autogestionat per tot el personal en diferents funcions decidides comunitàriament a l'interior de l'empresa).

L'impost per capital participatiu en l'empresa, en forma d'accions i l'impost sobre dividends serà pagat pel comprador de la part de propietat que representa cada accció adquirida.

3. Factures-xec de consum.

El client consumidor, en rebre les mercaderies de consum que compra, accepta (manualment o electrònicament) al mateix temps, la factura-xec de consum corresponent. El client pot precisar si vol el pagament immediat o a termini. En el segon cas, ell es fa càrrec del descompte bancari corresponent. Si el client accepta el pagament immediat li és carregat sobre el seu compte corrent d'estalvi de consum indiferentment solvent-privat (per ser professional utilitari) o/i solvent-comunitari (per qualsevol estatut financer de què sigui beneficiari -general, liberal...-)

Si el client consumidor rep la factura per correu, l'ha de retornar també com a xec firmat amb totes les precisions abans de 8 dies hàbils (s'aplica el mateix sistema vist en parlar de les factures-xec interempresarials).

La disciplina de mercat, sancionada per la Justícia Econòmica especialitzada, disposa, en el cas del consum, d'un avantatge organitzatiu per assegurar el cobrament de les factures-xec: tant el compte corrent d'estalvi de producció multiassalariada (en un Banc de Negocis) o de producció uniassalariada (en una Caixa d'Estalvis) com el compte corrent d'estalvi de consum -d'origen privat o/i comunitari- (en una Caixa d'Estalvis), serà únic, en un sol establiment comptable, per a cada persona. Això ofereix la seguretat d'ingressos periòdics d'origen:

  • privat-solvent (uni-assalariat)
  • de producció a consum per manament del jutge (multiassalariat amb compte corrent d'estalvi de producció en qualsevol Banc de Negocis)
  • financer-comunitari (tothom, en tant que beneficiari de l'estatut general, compatible amb l'estatut utilitari, liberal o mixt).

El client consumidor, en cas de no disposar de fons per fer front als seus deutes, els pot fer efectius, per ordre judicial, abonant un tant per cent periòdic sobre les seves entrades fixes, d'origen privat o/i d'origen comunitari.

En cas de vigència de l'impost de solidaritat social, aquest serà, també, en tots els casos a càrrec del client consumidor.


L'avantatge general, també encara més evident, és que la factura-xec, així legislada, suprimeix automàticament tota inflació-deflació monetària elemental, ja que la quantitat monetària pagada per cada xec elemental és exactament equivalent a la quantitat precio-mercantil o salario-mercantil consignada en la factura elemental segons lliure preu o salari unitari contractat.

Si no hi ha, ni hi pot haver, amb aquest sistema de factura-xec, cap inflació ni deflació monetària elemental, és evident que no hi pot haver tampoc cap inflació ni deflació monetària en el lliure mercat conjunt de tots els lliures canvis monetaris elementals ni en cap mercat especialitzat o territorial subconjunt.

Aquesta radical supressió instrumental de tota inflació-deflació en el mercat representa la més forta base protectora de l'empresa i de tots els seus col·laboradors i suprimeix molts dels problemes que els aclaparen actualment.

Els consumidors surten clarament afavorits pel fet que queden clarament deslligats, d'un costat, la inflació-deflació monetària i de l'altre, els valors mercantils. La lliure puja o baixa dels valors mercantils (preus, salaris) no els afecta a condició de no traspassar el preu de cost mínim tecnològicament possible ni el preu de venda mínim econòmicament necessari. El complement salarial-comunitari de solidaritat social, que compensa aquestes altes i baixes dels valors mercantils no depèn gens d'aquests últims -variables en funció de les circumstàncies del mercat- sinó que depèn exclusivament dels excedents de producció, la variabilitat dels quals és funció exclusiva de la dinàmica real del mercat.

Versió 10 de gener del 1989.

2.5.1. L'empresa coordinadora dels agents privats de producció. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.6.2. Descompte per pagament a termini a càrrec del client. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte