Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.5. Protecció específica de l'empresa utilitària. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.6. Mesures per a una bona gestió empresarial. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.5.1. L'empresa coordinadora dels agents privats de producció.

Analitzar l'empresa utilitària com la coordinadora dels agents privats de producció en vistes a la producció de béns utilitaris. Estudiar els seus problemes actuals i postular la necessitat que evolucioni cap a una plena autogestió.

L'empresa avui està fraccionada. En ella conflueixen interessos contradictoris generadors de conflictes, per als quals no es disposa d'unes regles de joc prou clares que permetin solucionar-los. Si l'empresa acumula en el seu si diverses forces productives i les coordina per obtenir béns utilitaris, també acumula, emperò, nombrosos problemes derivats, no sols de la conjuminació de les diverses forces productives, sinó de les contradictòries funcions socials, mercantils i polítiques que en la confusió actual hom li adjudica.

Així, l'empresa utilitària no pot continuar essent considerada com un «centre de beneficiència» qua la fa esdevenir radicalment ineficaç tant des del punt de vista de mercat (egoïsta) com de societat (altruista).

La funció de l'empresa és de fer cooperar egoísticament el capital, el treball i l'invent en una mateixa direcció productiva de béns útils a les persones. Aquesta és la funció de l'empresari i no tothom serveix per, ni vol, exercir-la.

Quan els estatismes gegantins i ineficaços, emparats en prejudicis ideològics anti-empresarials, permeten organitzar xarxes monstruoses de beneficiència empresarial, aconsegueixen descapitalitzar les petites i mitjanes empreses eficients. Exemples no falten:

  • Monopolis estatistes, edificats per eixugar deutes privats, que fan una competència deslleial, quan no les anul·len totalment, a les empreses privades, sobre la base d'inversions tan enormes com inútils i de pèrdues indefinidament camuflades en els pressupostos oficials; el resultat és una progressiva ruïna del mercat.
  • Economats d'empresa o d'estaments socials. Els primers augmenten les despeses fixes de cada empresa i els segons, amb més o menys dissimulació, van a càrrec de l'Estat.
  • Seguretat Social, sobre la base de mutualitat o capitalització, principis motors d'empreses privades d'assegurances, però radicalment contraproduents per a dur a terme una política de solidaritat social i de pràctica del principi de subsidiarietat.
  • Increment constant de càrregues fiscals per a fer front a despeses públiques sempre desproporcionades en relació als serveis públics prestats a la població.

Per tal que l'empresa pugui ésser lliure de tots els entrebancs actuals, amb total permissivitat de tot el que no sigui anti-legal, segons lleis molt clares, precises i poc nombroses sobre el mercat, cal un conjunt de mesures de protecció i foment de l'empresa. La viabilitat d'aquestes mesures sorgeix d'una clara voluntat política d'afavorir l'empresa privada, i es fonamenta en la possibilitat instrumental legal que tot moviment de diner del client al proveïdor sigui exactament paral·lel i equivalent al valor de canvi utilitari monetari de les concretes mercaderies venudes pel proveïdor al client.

Les mercaderies són béns utilitaris que s'intercanvien. Les mercaderies prenen el nom de valors mercantils quan s'intercanvien gràcies a l'instrument monetari. Així, doncs, en l'actualitat d'un mercat amb moneda, pràcticament mundial, podem dir que cada empresa no produeix altra cosa que valors precio-mercantils (mercaderies-preu) i només paga valors salario-mercantils (mercaderies-salaris) a llurs col·laboradors (treballadors competents, directius eficaços, capitalitzadors inversors i inventors pràctics).

Aquestes consideracions permeten afrontar el mercat monetari amb un sistema de comptabilitat centralitzada, analítica, estadística i personalitzada. Aquesta comptabilitat es fonamenta en el fet que les mercaderies productores o produïdes són comptabilitzables perquè es tradueixen en les factures-xec elementals com a valors-preus o valors-salaris, a més d'explicitar les característiques específiques de cada mercaderia intercanviada.

Comptablement parlant, l'empresa és considerada simplement com una unitat de producció de valors precio-mercantils i d'utilització de valors salario-mercantils. Cada persona de l'empresa que fa la funció de treballador, d'inversor o d'inventor, participa també de la condició d'empresari en la mesura en què assumeix la responsabilitat conjunta de la unitat de producció que és l'empresa. Cal cercar, doncs, que l'empresa sigui una col·lectivitat de persones constituïda per a produir mercaderies (valors precio-ercantils) i pugui arribar a esdevenir una comunitat de tots els agents personals de producció que hi col·laboren, és a dir, cal arribar a una real i eficaç autogestió de cada empresa.

Aquest procés d'autogestió no és però sempre fàcil: cal un aprenentatge, vitalment necessari, que no es realitza directament per simples «decrets-llei». Això no obsta perquè, indirectament, les lleis mínimes de protecció a l'empresa i de promoció de l'autogestió ajudin a crear un marc favorable a aquest procés voluntari privat.

Els problemes interns de les empreses són en gran part deguts a una visió i una pràctica classista cada dia més técnicament i socialment desfasades i absurdes.

Però l'empresa també afronta altres problemes que són fruit de:

  • la confusió mercantil (falta d'informació exacta, exhaustiva i al seu abast; corrupció; competència deslleial -dumping, publicisme..-; interessos bancaris desorbitats; dificultats per aconseguir crèdits; pressió dels oligopolis i monopolis...)
  • la mala gestió política i social (pressió fiscal i penalitzacions descoratjadores; crisi d'inflació i/o deflació monetàries; càrregues desorbitants de la Seguretat Social; barreres aduaneres absurdes; politització sindicalista; dependència de regalies...).

La mateixa empresa també genera, però, problemes socials (contaminació publicista, consumista i dels ecosistemes naturals; mercantilisme sense qualitat; pressions polítiques empresarials...).

Afrontar una transformació de l'empresa, cara a una autogestió eficaç, demana, primer que tot, establir unes regles de joc net que facilitin la resolució dels conflictes que l'empresa té en el seu interior, suporta de l'exterior o ella mateixa crea en la societat.

Versió 10 de gener del 1989.

2.5. Protecció específica de l'empresa utilitària. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.6. Mesures per a una bona gestió empresarial. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte