Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.3.4. Bé privat i bé comú. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.3.6. Visió històrica de la lliure propietat i iniciativa comunitària i privada. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.3.5. Llibertat d'iniciativa, propietat privada i competència en el mercat.

Definir la llibertat d'iniciativa, propietat privada i competència en el mercat, com a principis potenciadors de la riquesa mercantil privada que cal protegir.

Qualsevol hipòtesi de treball científic s'ha d'experimentar. En aquest cas cal que la hipòtesi que proposem sigui també experimentada, amb tota la prudència política que es consideri oportuna en cada cultura ètnica o inter-ètnica, en cada Estat contemporani.

Segons la hipòtesi que mantenim, la societat utilitària ha funcionat tradicionalment sota els principis de lliure iniciativa particular, lliure propietat privada i lliure competència. Efectivament, la lliure iniciativa privada i la lliure propietat privada de les persones sobre les mercaderies produïdes (que són coses) i la lliure competència entre empresaris, treballadors, capitalitzadors i inventors (que són persones) en el camp de la producció i entre consumidors (que també són persones) en el camp del consum, constitueixen els motors més dinàmics, agilitadors i fecunds del mercat amb una condició: que els possibles excedents de producció inversiva, de producció consumptiva i de comerç exterior generin automàticament el diner comunitari-complementari que exigeix l'economia de mercat, diner que ha d'ésser distribuït equitativament, segons llei, als lliures inversors, consumidors i importadors-exportadors privats.

Aquestes qualitats són degudes al fet que els agents privats del mercat, tant productors com consumidors, es mouen tradicionalment amb la finalitat, sinó única, almenys principal, d'obtenir en cada canvi monetari elemental: el comprador, el màxim i òptim benefici concret i el venedor el màxim i òptim benefici monetari.

Les regles de joc que es proposen per afavorir un mercat llibertari cerquen de perfeccionar, assegurar i potenciar al màxim i de manera òptima, aquestes tradicionals iniciativa, privacitat i competència lliures amb l'objectiu de generar una major i millor producció a l'ensems que un consum cada dia més en harmonia i comunió ecològica amb cada persona i amb la natura. El motiu principal per a intentar reconciliar la no sempre clara pràctica històrica d'aquestes llibertats amb aquests objectius solidaris, és que, si bé tota la riquesa generada pel mercat, és secularment privada, és també alhora aquesta riquesa privada la que garanteix la possibilitat d'una riquesa comunitària, expressada en forma d'una massa monetària comunitària.

Aquesta riquesa comunitària pot ser fecunda -en les civilitzacions històriques i actual- en la mesura en que és repartida equitativament (economia de mercat llibertari) a totes les les persones privades -individuals, col·lectives- de l'entera societat geopolítica.

Si ens interessa afavorir en el mercat la generació de riquesa privada és perquè, a part d'un fet positiu en ell mateix, en potenciar la generació de riquesa privada afavorim indirectament el sorgiment de sobreproducció i doncs de riquesa comunitària. La riquesa comunitària, ja sigui generada pels excedents inversius o consumptius, ja sigui per un impost únic de solidaritats social, cerca repartir equitativament i privadament la part comunitària del «pastís» produït. Però, per a repartir, prèviament s'ha de produir. La finalitat primera és doncs la producció. Sense producció suficient la «justícia distributiva» és només una teoria sense possible aplicació pràctica. El «regne de la llibertat» solament sorgeix si hom supera productivament amb escreix, el «regne de la necessitat».

La super-abundància -en règim d'ecologia real eficaç- de béns utilitaris, directament materials i de béns liberals, indirectament materials, és el camí històric de tot progrés vertader en la lliure elevació ètica-transcendent de l'esperit humà. La persona és, en primer lloc, matèria vivent i només l'autosatisfacció material prèvia del seu ser (individual, col·lectiu, ètnic, inter-ètnic, justicial, polític..) li permet la llibertat concreta i pràctica vivencialment necessària al seu perfeccionament en amor transcendent a les llibertats i solidaritats concretes aconseguides.

Versió 30 de novembre del 1988.

2.3.4. Bé privat i bé comú. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.3.6. Visió històrica de la lliure propietat i iniciativa comunitària i privada. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte