Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.5.6. Imperialisme. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6. La societat geopolítica. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.5.7. Reflexions i propostes sobre les persones socials-col·lectives.

Proposar mesures concretes per establir i garantir llibertats i solidaritats per a les societats geopolítiques i per sortir dels presents imperialismes.

L'objectiu principal per a una bona relació entre les persones nacionals-comunitàries i les societats geopolítiques és que les ètnies, inter-ètnies i supra-ètnies han d'ésser respectades, des de les famílies fins a les multiconfederacions lliures, dins les unifederacions progressivament més àmplies.

Ser respectades significa que les ètnies, inter-ètnies i supra-ètnies facin efectiu el dret a autodeterminar les seves lliures confederacions internes i la seva lliure adhesió a la unifederació històrica rebuda en herència, o a construir-ne una de nova en un marc més ampli. El rebuig a adherir-se, per part de qualsevol ètnia, a un projecte polític federal legítim ha d'ésser assumit tenint en compte el perill de caure en una situació geopolítica inviable que la condueixi a l'àrea d'un imperialisme pitjor del que ha rebut directament en herència.

Respectar les nacions vol dir que puguin decidir i gestionar el seu present disposant dels mitjans necessaris constitucionalment reconeguts i automàticament adjudicats; vol dir que malgrat llurs diferències múltiples estiguin entre elles en plena igualtat jurídica de drets; vol dir que no es trobin unides per la força en nom d'ideologies que tenen com a pretext la "unitat de la pàtria": tota societat està ferida de mort i se suïcida, més o menys conscientment, quan s'absolutitza i es sacralitza en el seu si la unitat enlloc de fomentar la vocació comunitària. La comunitat -aportació viva i dinàmica de recursos i proteccions- no té res a veure amb la unitat, simple aritmètica inerta, és a dir, sense l'art de la vida.

Si volem crear, dins el concret històric i cara al futur, una autèntica comunitat de nacions a partir d'una unifederació política, cal comprendre que cap societat geopolítica (imperi) no pot tenir cohesió interna, ni pot avançar realment cap a una comunitat, si les ètnies, els ciutadans i les ciutadanies no s'hi senten lliurement a gust i no gaudeixen solidàriament de la prosperitat comuna, és a dir, si no senten el conjunt de la societat com a projecte propi engrescador que respecta la seva singularitat i que els permet de relacionar-se entre ells obrint-se, al mateix temps, a la resta del món amb una certa seguretat.

La proposta unifederativa cara a l'exterior i multiconfederativa cara a l'interior, lluny de voler disgregar res que no sigui tota resta d'imperialisme, posa les bases per a una autèntica comunitat de nacions que a la llarga pot ésser real; nega, en canvi, la pretesa unitat nacional imposada pel poder imperialista, a la curta, subjugadora i uniformadora de totes les ètnies i inter-ètnies internes nascudes lliures, unitat forçada abans que arribi l'hora de la comunitat real, unitat, per tant, sempre contraproduent.

Una simple observació dels fets històrics i actuals ens mostra que qualsevol intent de canvi social, econòmic, de civilització... és avortat per la presència dels imperialismes (interns i externs). El problema rau en la possibilitat de formular i dur a terme una revolució que pugui evitar de caure en el parany d'ésser condemnats a la fam, al bloqueig o a la invasió armada.

El braç armat de l'imperialisme, essent molt important, és solament un dels seus braços. Els mecanismes de dependència econòmica, comercial, cultural, tecnològica, informativa... són, avui, la millor arma de penetració i manteniment dels imperialismes. Aquesta arma és, sovint, molt més important que els armaments bèl·lics i més eficaç que la guerra i els sistemes policíacs. Contra ella els pobles no han sabut desenvolupar sistemes eficaços de defensa i de protecció, ja que estan anclats en els mites de la violència. La violència, en general, és inadequada i ineficaç, absurda i contraproduent, per fer front a les subtils agressions i invasions imperialistes a què es veuen sotmesos els pobles.

En el camp de les armes bèl·liques, cada vegada és més difícil que un poble pugui enfrontar-se, amb possibilitats de victòria, a un imperialisme estranger, sense haver de pagar un preu caríssim en vides humanes, en destrucció del propi país i en dependència de l'altre imperialisme de torn. En un món dividit en zones d'influència, qualsevol intent de canvi d'un país és acusat d'afavorir la zona d'influència contrària i aquesta suposada traïció condemna aquest poble a rebre tot tipus de pressions, de boicots, d'amenaces i d'agressions amb l'objectiu d'avortar el seu procés revolucionari.

En aquest context cap defensa no pot ser eficaç si no sorgeix del convenciment íntim de sentir-se poble en procés de constituir-se en una comunitat de nacions forjada al llarg del temps en la unifederació política de múltiples ètnies i inter-ètnies que lliurement es confederen, es respecten i s'ajuden solidàriament. Sense aquesta premissa de sentir-se content de la pròpia col·lectivitat solidària de nacions és impossible afrontar eficaçment qualsevol dels imperialismes estrangers que cerquen boicotejar tota proposta de canvi.

Per a permetre i assegurar una organització llibertària bàsica, la societat geopolítica s'ha de dotar des de l'inici d'un instrument clarificador i responsabilitzador dels lliures actes personals, ben documentats pel sistema monetari, amb tots els seus aspectes comptables mercantils i socials. Aquesta eina monetària no solament és important per a combatre tot poder ocult a l'interior de la societat geopolítica sinó per a tenir una defensa eficaç contra els jocs subtils dels imperialismes exteriors: evitar el joc brut de les plutarquies indígenes i mundial; impedir desequilibris comercials perillosos; no caure en el parany del deute extern...

Al mateix temps cal endegar un procés constituent que garanteixi la lliure unifederació protectora cara enfora de les ètnies i inter-ètnies que la formin com a marc en el qual puguin lliurement confederar-se entre elles, començant per les primàries (barris, municipis, sub-comarques, comarques...) fins a atènyer les ètnies i inter-ètnies històriques, dins un marc geogràfic federatiu el més ampli possible segons les possibilitats i reptes històrics del moment (Ibèria, Europa, Ibeoramèrica...).

La convocatòria d'eleccions en totes les ètnies, començant per les primàries (barris, municipis...) és el primer pas d'aquest procés constituent. Les eleccions triaran els representants de base -propers i coneguts, presentats en llistes obertes- i decidiran al mateix temps la incorporació de cada ètnia a confederacions més àmplies. Les ètnies i inter-ètnies històriques decidiran la seva incorporació lliure al pacte unifederal constitutiu de la nova societat geopolítica. (Aquest procés, malgrat tants segles de caciquisme imperialista, és vitalment necessari per a la supervivència de les actuals civilitzacions; la comprensió d'aquest fet pot fer-lo viable i possible).

Cada ètnia assumeix tots els serveis que consideri convenients per al seu desenvolupament eficaç i només delega a nivells confederatius més amplis les funcions que consideri oportunes segons el principi de subsidiarietat.

Pel pacte federal, les ètnies, inter-ètnies i supra-ètnies que el subscriguin, constituiran els òrgans de comandament geopolític estables que creguin convenients per a gestionar les funcions comunes a totes elles imprescindibles per a la cohesió interna i la protecció externa:

  • les relacions de la societat geopolítica amb l'exterior;
  • les relacions i coordinació entre les ètnies, inter-ètnies i supra-ètnies històriques i actuals;
  • la centralització estrictament comptable de la informació mercantil necessària per a la distribució dels crèdits inversius i de les finances consumptives (salaris de solidaritat social). Aquesta centralització comptable permet una màxima i òptima autonomia de les ètnies i inter-ètnies (descentralització total administrativa).

L'administració -fer-se càrrec de les coses petites (minus)- és responsabilitat dels ciutadans i ciutadanies de cada ètnia amb autonomia, és a dir, amb comandament cívic lliurement elegit. L'administració no pot ser deixada en mans de burocràcies estatistes allunyades dels problemes locals i quotidians.

La centralització comptable permet distribuir automàticament, segons la Constitució, una quantitat monetària determinada pel nombre d'habitants de cada ètnia, per a l'exercici del seu comandament cívic i de la seva administració autònoma i autogestionària de totes les responsabilitats que hagi assumit lliurement. Cada ètnia també disposarà d'assignacions especials per a fer front a necessitats urgents dins el marc de prioritats polítiques i de solidaritats inter-ètniques.

La funció dels òrgans estables de comandament polític (l'Estat federal) és únicament la de fer de gerents de la societat geopolítica en el seu conjunt. Aquests òrgans solament han de legislar (Parlaments) i d'executar responsablement les lleis (Executiu) en el temes que afectin tota la unifederació com a tal.

La Justícia és una institució que pot ser fonamental per a resoldre pacíficament els conflictes entre les diferents persones (individuals, col·lectives, ètniques, inter-ètniques i supra-ètniques) de la societat geopolítica en la mesura en què sigui totalment independent, no solament de qualsevol poder ocult corruptor (atacat d'arrel en règim de moneda personalitzada), sinó independent de l'Estat. Aquesta independència, pressupostària i de gestió, ha d'ésser total i no ha de representar cap perill en la mesura en què la Justícia no té cap funció directament legislativa ni executiva cara al present i al futur. La seva funció és sancionadora del passat contradictòriament ben documentat. La independència de la Justícia, juntament amb la possibilitat de disposar d'una documentació exacta i exhaustiva dels actes monetaris, li ha de permetre una major equanimitat en el seu exercici. Si aquesta equanimitat, ben documentada, esdevé real pot afavorir en bona part el procés de supranacionalització de la societat geopolítica. Un recte exercici de la Justícia, gratuïta i accessible a tothom, sense lleis casuístiques, sense actuacions que afavoreixen minories de poder o ètnies determinades en detriment d'altres... és un factor importantíssim per a una solució pacífica dels conflictes interns i per evitar qualsevol intent de poder fàctic o estatista.

Aquest petit resum-repàs de les possibilitats de dissenyar un marc polític responsable i lliure que respecti les diferents persones individuals, ètniques i col·lectives ens permet d'introduir-nos, tenint una àmplia visió de conjunt, en l'estudi detallat dels diferents aspectes de les altres persones socials-col·lectives que constitueixen la sencera societat geopolítica (imperi). Aquestes, des del punt de vista de l'actuació política, són no solament les més complexes, sinó també, les més complicades des que la foscor monetària irresponsabilitzadora ha penetrat l'entrellat social.

Versió 15 de març del 1988.

1.5.6. Imperialisme. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6. La societat geopolítica. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte