Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.5.5. Imperi: col·lectivitat social de nacions. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.5.7. Reflexions i propostes sobre les persones socials-col·lectives. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.5.6. Imperialisme.

Definir l'imperialisme com a realitat històrica oposada a imperi. Establir les condicions per a la seva formació i per a la seva extinció, segons una hipotesi històrica que es formula.

Emprem l'expressió societat geopolítica per a designar la realitat històrica anomenada imperi. Aquest terme tècnic, però, ens permet establir una clara diferència entre dues realitats oposades imperi i imperialisme.

L'imperialisme, segons sigui la seva projecció interior o exterior, el podem anomenar intra-imperialisme o extra-imperialisme (també: anti-societat anti-política).

L'intra-imperialisme apareix quan un imperi és desviat de la seva vocació originària de protegir tots els seus lliures ciutadans i ciutadanies, desviació que afavoreix exclusivament uns pocs (oligarquia), uns pocs poderosos (despotisme, tirania), o uns pocs molt rics dedicats al joc brut dels poders fàctics (plutarquia). El comandament polític legítim es converteix així, en poder ilegítim contra les persones. L'intra-imperialisme es manifesta normalment en una màquina de repressió policíaca interior i, si pot, de guerra exterior per a esdevenir també extra-imperialisme.

El procés d'aparició dels imperialismes (intra- o extra-) acostuma a tenir certes constants en les quals es barregen elements exteriors i interiors. Quan, pels motius que sigui, la corrupció i el poder niuen en un imperi, l'imperialisme que en neix es llença sovint a aventures exteriors que li permeten suscitar el "chauvinisme" de la població i, al mateix temps, començar a sotmetre-la al seu poder fàctic.

Quan l'imperialisme exterior fracassa -és derrotat- generalment comporta un agreujament de l'imperialisme interior perquè l'estatisme, decebut i sense sentit exterior, necessita deslliurar-se de la seva defraudació, fent-ne un transfert freudià, enfocant contra les ètnies i inter-ètnies interiors subjugades l'enorme aparell bèl·lic, policíac i "burrocràtic", inventat per l'extra-imperialisme anterior fracassat.

Degut al fracàs exterior i interior de l'estatisme en el govern de les coses -ja que la plutarquia les governa per al seu propi profit- la burocràcia estatista es llença, per desfer-se de les decepcions, al control intens de totes i cada una de les persones que subjuga. Sota pretextos fiscals, religiosos, moralistes, administrativistes... sotmet els individus, les famílies, les empreses, les professions liberals, les ètnies... a ridícules obligacions, controls i inspeccions. Com més inspeccions corruptibles, com més controls desiguals, més es corromp el conjunt de la societat i més incontrolades estan les persones riques i potents gràcies a la moneda anònima. El poder oficial se centra a dominar les persones perquè ha dimitit de governar les coses eficaçment, ja que topa amb el joc brut dels poders fàctics dels rics potentats.

L'aparició històrica de l'imperialisme es pot datar entre el tercer i segon mil·lenari abans de la nostra era.

L'imperialisme Babilònic és el primer que tenim documentat. Sargó I, rei d'Akkad -una petita ciutat- imperi de les moltes que poblaven l'`Asia sudoccidental des de feia uns 6000 anys- dominà en poc temps una àmplia zona aparentment conquerida per les armes. Queda un enigma molt important per resoldre: com aconseguí penetrar en les ciutats-imperi, que havien estat inexpugnables des de la seva fundació degut a les grans muralles que les protegien i que , amb els mitjans tècnics-bèl·lics d'aquells temps, era impossible d'assaltar amb èxit. Una hipòtesi viable és la que relaciona l'aparició de l'imperialisme amb l'invent de la moneda metàl·lica anònima, eina fàcil de corrupció per aconseguir la traïció ben pagada que obrís les portes de les ciutats fins aleshores inexpugnables (Només a partir del segle IV a.n.e. s'inventà l'artilleria. La catapulta i la ballesta mecànica foren emprades per primera vegada per Alexandre Magne en el setge de Tir i Sidó). Cal tenir en compte que el comerç entre i dins de les ciutats imperi s'havia desenvolupat amb un sistema monetari de compte abstracte que personalitzava, i per tant, responsabilitzava, les operacions de mercaderies concretes. Amb aquest sistema era impossible incloure en la intra-comptabilitat monetària de cada ciutat una mercaderia anomenada "traïció", cosa fàcil, en canvi, amb una moneda metàl·lica concreta (or, plata, coure, bronze) forçosament anònima i deliberadament extra-comptable.

Aquesta hipòtesi compta amb documents arqueològics que l'avalen (desaparició sobtada, en les troballes arqueològiques de la zona, de les fitxes i esferes de fang cuit, instruments monetaris presents en tota aquella àrea durant més de 6000 anys; l'invent de l'assaig de toc -aigua règia i pedra de toc- i de la balança de precisió, que permeteren, a partir del -2500, l'èxit populista de l'escala ponderal -sicles, mitjos sicles, òbols, talents i mines- dels metalls preciosos -or, argent, coure...-. Aquesta hipòtesi també compta amb mites de conquesta (Cavall de Troia; enderrocament miraculós de les muralles de Jericó) que poden ser considerats com "gestes mítiques" per amagar la vergonya d'una estratagema tan innoble per als usos d'aquell temps. Potser tampoc és en va que "Babilònia" sigui el símbol, en moltes tradicions, de la corrupció, del poder i de la prostitució; símbol d'haver estat la introductora dels imperialismes que encara duren fins avui, però que començaren amb ella només fa uns 4500 anys.

Aquesta hipòtesi històrica pot ser avui experimentada si qualsevol grup d'ètnies i inter-ètnies pacten d'establir un sistema monetari personalitzat i el posen al servei de la construcció d'un imperi modern, d'una societat geopolítica més àmplia. La hipòtesi es confirmarà si aquest procés de transparència monetària ajuda efectivament a acabar, en primer lloc, amb tot tipus d'intra-imperialisme i les seves conseqüències: repressió, misèria, opressió, corrupció, robatori, poder... a l'interior; i, en segon lloc, ajuda a reduir i suprimir les guerres locals controlades, l'explotació neo-colonialista, els genocidis més o menys encoberts... a l'exterior.

Hem de rellegir la història considerant que la majoria d'imperialismes històrics els hem conegut sota el nom falsejat d'"imperis": ens han fet avorrir i confondre tots dos termes per les atrocitats que s'han realitzat, i es realitzen, en llurs noms. Aquests dos termes han estat confusionàriament emprats l'un per l'altre, l'incorrecte pel correcte i viceversa, segons el context. El cinisme d'aquest deliberat confusionisme és patent en quasi tots els llibres d'història i en la propaganda bel·licista i anti-terrrorista actual.

Versió 15 de març del 1988.

1.5.5. Imperi: col·lectivitat social de nacions. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.5.7. Reflexions i propostes sobre les persones socials-col·lectives. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte