Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Presentació.
El nostre univers visual, en qualsevol dels fets
que en la nostra societat transcorren amb ús de moneda, és
molt restringit, i està molt per sota del que actualment
permetrien les tecnologies agrupades sota el nom conjunt de telemàtica.
En referència a qualsevol fenomen monetari,
ningú -ni el polític, ni el jutge... ni l'empresari,
ni el responsable d'una institució liberal... ni l'economista,
ni el sociòleg... ni qualsevol modest ciutadà- no
pot actualment saber res d'exacte i precís sobre les preguntes
clàssiques: qui?, quan?, com?, perquè?
De cara a l'actuació justicial, és
evident que mentre no es pugui contestar aquestes preguntes -i molt
especialment la de «qui»-, la nostra civilització
no serà altra cosa que un camp de cultiu d'irresponsables.
De cara a la marxa diària del mercat i de
tota la societat, en general, aquests no podran conèixer
un desenvolupament real i ple fins que no comptin amb un mitjà
eficaç per a superar la situació de total desinformació
en què vivim.
Igualment, de cara al coneixement, teòric
i pràctic, del mercat i de la societat, podem dir que aquest
no progressarà, ni podrà fer-se experimental, mentre
no existeixi un sistema racional de mesura i documentació
de cada fenomen elemental esdevingut.
Actualment, la informació és un dels
elements bàsics en tot afer humà, fins i tot potser
el més bàsic: començant pels plantejaments
d'alguns biòlegs actuals, que diuen «vida és
informació» (la informació continguda en els
gens), i acabant per les modernes tecnologies informàtiques,
de tractament artificial de la informació rigorosament codificada,
sense informació adequada no pot desenvolupar-se amb un mínim
d'eficàcia cap activitat.
La idea de la moneda com a informació circulant
i del sistema monetari com a sistema d'informació no és
nova; però sí que podem dir que se li ha prestat poca
atenció, i que les conseqüències d'aquest plantejament
no s'han dut fins al final. Tenint en compte la gran importància
de la informaciò en els nostres dies, creiem que aquest oblit
és molt greu: ens cal, doncs, fer una revisió a fons
del tema. Aquest serà l'objectiu del present estudi.
La circulació monetària revesteix,
en l'actualitat, dues formes principals: els bitllets de banc, títols
al portador que circulen sense deixar cap rastre, i que per aquest
motiu podem denominar circulació anònima-impersonal;
i el diner escriptural o diner bancari, és a dir, els comptes
corrents bancaris i formes similars, que sí que estan personalitzats,
i per aquest motiu parlarem de circulació personal-documentada.
La circulació anònima-impersonal
és, per la seva mateixa naturalesa, la causa de l'actual
desinformació sobre els fenòmens monetaris; pel que
fa a la circulació personal-documentada, si bé ofereix
més garanties d'informació, aquestes s'esfondren des
del moment que aquest tipus de circulació es pot convertir,
sempre que convingui a l'interessat, en circulació del primer
tipus -ja que no és, de fet, sinó una circulació
auxiliar i secundària, derivada de la primera-.
Ens trobem, doncs, que el sistema monetari actual
no és un sistema d'informació, sinó, tot el
contrari, un sistema desinformatiu.
Per a superar aquesta situació, proposem
la substitució d'aquestes dues circulacions actuals, per
la circulació d'un únic tipus d'intrument monetari,
que anomenarem factura-xec. La factura-xec serà plenament
personalitzada, i només servirà per a un únic
acte monetari elemental; a més a més, se servirà
de la moderna tecnologia telemàtica (o informàtica
a distància), de manera que esdevindrà un instrument
molt àgil i còmode. Amb aquestes característiques
fonamentals, el sistema monetari pot adquirir la qualitat de sistema
d'informació, per captació automàtica i continua
de les magnituds monetàries, sobre els fenòmens concrets
a elles subjacents.
Una comunitat geopolítica1
que posés en pràctica un sistema monetari com el que
proposarem, tindria la possibilitat triple de:
A nivell justicial, disposar de documentació
antejusticial precisa, que permetria de judicar, amb rapidesa, eficàcia
i objectivitat, sobre les responsabilitats personals en qualsevol
crim o delicte comès per diner.
A nivell de mercat i de societat total, assolir
un desenvolupament harmoniós i ple, gràcies a la clarificació
i informació aportada per unes estadístiques i analítiques
dinàmiques i contínues de tota l'activitat monetària
-sense, però, que la informació de tipus estrictament
personalitzat pugui ser coneguda per ningú altre que la Justícia,
i tenint en compte que aquesta no en podrà fer ús
si no és justificadament.
A nivell de la mercologia, disposar finalment d'un
instrument mètric-comptable per a la mesura objectiva de
tots els fenòmens elementals del mercat, la qual cosa significa
poder convertir l'estudi del mercat en una disciplina veritablement
experimental-quantitativa.
Tot i que partirem de l'estudi i anàlisi
dels sistemes monetaris, per tal de proposar-ne una reforma important,
en darrer terme, allò que més ens interessa són
les realitats socials que poden derivar-se d'aquesta reforma. El
nostre interès, doncs, no se centra tant en la mercologia
com en la sociologia; i, encara més, en l'art política.
La reforma monetària que proposem és,
en ella mateixa i per ella sola, èticament neutra,
en el sentit que no és ni bona ni dolenta, sinó que,
com qualsevol altra tecnologia -no oblidem que el sistema monetari
és un instrument tècnic-auxiliar inventat per l'home-,
la seva possible bondat o maldat és funció, únicament
i exclusiva, de la utilització que se'n faci.
L'home construeix molts instruments, coses totalment
inertes que l'ajuden en les seves tasques. Però després
pot utilitzar-los de múltiples maneres, en funció
d'interessos i objectius socials molt diversos; únicament
aquests usos socials poden ser titllats de bons o dolents, i mai
els instruments en ells mateixos.
A partir d'aquesta constatació fonamental,
podem fer una distinció clarificadora entre autopolítica
i antipolítica.
Auto i Anti són dos prefixos
d'origen grec; el primer significa «mateix, per sí
mateix... espontàniament i expansivament...»; el segon
significa «contra», però aquí li donarem
el matís específic de «el contrari, deliberadament
practicat (del terme que qualifica)». Davant d'un mateix element
lingüístic, com és el cas de «política»,
«auto» i «anti» expressaran les dues cares
socials del concepte significat per dit element.
El sistema monetari que proposem d'establir serà
un instrument molt potent d'informació. I ja és sabut
que qui té la informació, el coneixement, el saber,
té també el poder, la capacitat d'actuar, dirigir,
conduir, elaborar estratègies (mercants, socials, polítiques...).
Cal preveure molt bé, doncs, com s'utilitzarà
aquest instrument. Serà utilitzat antipolíticament
per una minoria, en benefici propi i en contra dels interessos de
la majoria, convertint el poder sobre les coses en un il·legítim
poder sobre les persones? O bé serà utilitzat autopolíticament,
en benefici de tots els membres de la comunitat geopolítica,
amb un eficaç poder sobre les coses dedicat única
i exclusivament al servei de les persones?
Serà la informació reservada a una
minoria, o oberta a la totalitat de la comunitat geopolítica?
Per la nostra banda, ens declarem obertament partidaris
d'una utilització autopolítica de la reforma monetària,
que comprengui els següents objectius socials:
- Donar accés lliure i gratuït, a
tots els membres de la comunitat geopolítica, a tota la
informació monetària de tipus analític-estadístic,
i encarregar a la Justícia la protecció de tota
la informació monetària de tipus personal-privat.
- Donar a tots els membres de la comunitat geopolítica
totes les llibertats fenomèniques concretes que encara
els manquen, però que són possibles en funció
del nivell tècnic actual.
- Donar els seus drets jurídics a tots
els membres de la comunitat geopolítica, i, per començar,
donar-los plena igualtat jurídica, sense cap accepció
de persona ni excepció de cosa.
- Donar benestar creixent al màxim de
persones, en funció de l'eficàcia dels sabers de
producció material i dels sabers de servei liberal.
- Donar autopacificació interna i protecció
externa eficaces a tots els pobles acollits en la comunitat geopolítica.
- I, en el límit de l'acció política
exterior, cercar sense treva ni descans la lenta autopacificació
entre totes les comunitats geopolítiques, entre totes les
cultures i entre totes les civilitzacions.
Tots els objectius que acabem d'esmentar, poden
resumir-se i concretar-se en dos, en els quals centrarem bona part
d'aquest assaig.
El primer és la desaparició pacífica
de tota mena de poder sobre les persones, i la seva substitució
per uns legítims poder eficaç sobre les coses i comandament
social de les persones, nascudes totes lliures.
Posar això en pràctica implica una
reforma a fons dels aparells estatal, justicial i ètnics-autonòmics.
En primer lloc, els membres respectius d'aquests aparells han de
ser plenament responsables de llur actuació, i, doncs, han
de passar davant la Justícia al terme de llurs mandats; en
segon lloc, les atribucions de cada òrgan han d'estar molt
ben determinades, i limitades al mínim necessari, sempre
segons el principi de subsidiarietat; i, en tercer lloc, la Justícia
ha de gaudir d'una plena independència respecte de l'Estat.
El
segon objectiu és la desaparició pacífica de
tota mena de misèria material o marginació social
per raó de diner. Implica, això, l'elaboració
d'una política de rendes adaptada a les possibilitats que
ofereix el nivell de desenvolupament tecnològic-productiu
actual. Que avui dia és possible de donar diner a tothom,
ja no ho pot negar ningú. Wassily Leontief2
afirma: «La història del progrés tecnològic
al llarg dels darrers 200 anys és, essencialment, la història
de l'espècie humana fent lentament i constant el seu camí
de tornada cap al Paradís. Però què passaria
si de cop ens hi trobéssim? Si se'ns oferissin tots els béns
i serveis sense treball, ningú no estaria ocupat. Si no hi
ha ocupació, no hi ha salaris. Per tant, fins que no es formulessin
noves polítiques de rendes, apropiades per a adaptar-se a
les noves condicions tecnològiques, ens moriríem de
gana en el Paradís».
Efectivament, els processos de producció
material van prescindint, cada dia més, d'un factor que era
abans fonamental: el treball humà. Aquest és un fet
que s'imposa amb evidència, i davant del qual no podem tancar
els ulls; però cal que ens adonem que no es tracta d'un fet
negatiu, sinó d'un fet altament positiu: què millor
per a l'home que alliberar-se finalment del treball, de la tasca
rutinària i sense al·licient? No cal ser gaire intel·ligent
per a comprendre que, si les màquines produeixen, si hi
ha producció, hi ha d'haver també el diner
necessari per a absorbir-la; i si el mercat no genera espontàniament
aquest diner -precisament perquè no hi ha treball-, llavors
és la tasca del polític d'inventar-lo, i de
repartir-lo equitativament, en funció de les necessitats
més evidents, tant del mercat com de la societat. I aquesta
tasca del polític no és difícil d'organitzar
quan es compta amb un sistema monetari plenament informatiu.
Però tot això ha de fer-se respectant
sempre al màxim, fins i tot afavorint, la iniciativa privada
i la propietat privada dels mitjans de producció: ja que
la història ens ensenya que són precisament aquestes
institucions les responsables de la fecunditat, dinamicitat i progrés
tècnic constant del mercat productiu.
Que ens permeti el lector unes darreres reflexions
sobre la reforma del sistema monetari que proposarem: la substitució
dels actuals bitllets de banc i altres formes auxiliars, per la
factura-xec pro-telemàtica i bipersonal.
Aquesta substitució és molt fàcil
de realitzar, tant des del punt de vista tècnic com des del
punt de vista social.
Tècnicament, la telemàtica està
ja a punt per a fer possible, en un termini no massa llarg, la implantació
de la factura-xec com a únic instrument monetari.
Socialment, només cal observar que el sistema
monetari és una estructura abstracta i convencional, exterior
a l'home, de caràcter instrumental-auxiliar, per a comprendre
que la seva reforma no ha de provocar ni resistències psicològiques
ni transtorns socials de cap mena. La prova és que ja es
comença a utilitzar en diversos països, també
en el nostre, el diner electrònic, -per no parlar de l'extensió
ràpida i generalitzada dels comptes corrents-.
Així doncs, la reforma que proposem és,
abans que tot, una qüestió de voluntat política.
La revolució telemàtica és
avui, ja, un fet imparable, que afectarà cada cop més
tots els camps de l'activitat humana -sempre, però, en una
dimensió auxiliar, no ho oblidem-. Com tota tecnologia, la
telemàtica és, en ella mateixa, neutra, susceptible
d'utilitzacions èticament molt diverses. «En espera
que sigui efectivament creada una reglamentació estructurada,
la nova tecnologia romandrà sinònim de centralització,
repressió, intrussió, dominació. Llàstima.
La tecnologia no és altra cosa que un instrument per a una
major eficàcia. Certament, els `dolents' poden oprimir, torturar,
espiar i explotar més i millor que mai. Però alhora,
la tecnologia permet a l'home d'escoltar, d'informar, d'ajudar i
de protegir el proïsme molt més que no ho havia mai
gosat d'imaginar. Torna la vista als cecs, l'oïda als sords,
mesura amb precisió, reparteix amb equitat, reeixeix en operacions
quirúrgiques increïblement delicades. Dóna als
disminuïts i a les persones d'edat els mitjans per a expressar-se,
desplaçar-se, comunicar-se i conversar amb els altres»3.
La telemàtica implica necessàriament,
doncs, o bé una gran esperança per a tots els pobles
de la terra, a condició que s'entengui com un instrument
d'accés gratuït, dedicat al servei de la llibertat i
de la informació de totes les persones; o bé una gran
amenaça de més poder sobre les persones per part dels
poderosos de sempre: poders fàctics, estatismes, sistemes
políciacs, militarismes...
Concretament,
el diner electrònic, si no fem atenció, ens pot conduir
més aviat al despotisme absolut profetitzat per Orwell i
Huxley, que no al món de llibertats concretes que proposem
nosaltres. Tal com s'està desenrotllant actualment, el diner
electrònic constitueix sistemes d'informació molt
parcials i tancats, limitats a uns nuclis privats molt reduïts.
Per això, cal que una decisió i voluntat
autopolítiques siguin constituïdes ràpidament.
Llancem des d'aquí una crida a la revolució de no-violència
intel·ligent i activa de tots els pobles de la terra: perquè
allò que és tècnicament possible, esdevindrà
realitat concreta tan aviat com un poble n'estigui íntimament
convençut. I val més massa d'hora que massa tard.
La crisi de l'actual civilització, i les
possibilitats alliberadores d'una nova tecnologia, aquest és
el repte a què ens enfrontem els ciutadans d'aquestes darreries
de segle XX.
Notes:
1
Avui dia, s'utilitzen correntment els termes Estat o nació
per a designar les comunitats organitzades políticament.
Considerem que aquests termes són poc precisos; millor, radicalment
inadequats: Estat és només una petita part de la comunitat
total, aquella en la qual s'ha delegat el comandament polític;
nació vol dir simplement «grup de naixement, grup en
el qual neixen els éssers»: es tracta doncs d'un fet
natural, comú als homes i als animals, que no té res
a veure amb l'organització política, específicament
humana.
Proposem d'emprar, com a alternativa, l'expressió molt més
precisa de comunitat geopolítica, això és,
«comunitat fixada en un territori determinat, i dotada d'uns
òrgans de comandament polític determinats».
2
Wassily Leontief «Distribución de trabajo y renta»
Investigación y Ciencia, nº 74, novembre 1982.
3
J.Morgan «Des machines et des hommes: dictadure ou prolétariat»
Sciences et Avenir nº spécial hors série
nº 45 (Traduït i adaptat per Hervé le Tellier,
© Sunday Times Magazine, 23 d'octubre de 1983).
|