Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Pròleg segona edició.
La
inspiració, l'alè, l'esperit fou Horace
Finaly, jueu hongarès, emigrat a França, president
del Banc de París i dels Països Baixos, gran banquer,
erudit, humanista, filòsof, lector dels clàssics grecs
en l'idioma original, dipositari de velles i sàvies tradicions
platòniques. Ell dóna el nom a l'Escola que edita
aquest llibre.
La clarividència, el rigor, l'estructura,
les dues o tres intuïcions genials i els cents de solucions
i propostes ingenioses afegides, com la carroceria a un motor d'un
Mercedes, tota una vida dedicada, més de tres quarts de segle,
a perfilar un sistema general econòmic, social i polític,
en l'àmbit dels fenòmens i una incommovible fe en
l'àmbit de la transcendència. Això és
obra d'Agustí Chalaux.
La feina amorosa, competent, ordenada, precisa
de redacció d'aquesta obra correspon a Magda
Grau. La vaig conéixer en una reunió als caputxins
de l'Ajuda, al barri de Ciutat Vella de Barcelona. Cada setmana
aquells adolescents s'aplegaven lliurement per escoltar astorats
la paraula viva del mestre, d'Agustí
Chalaux. Ella perseverà. Posà en forma de llibre,
aquest llibre, allò que l'Agustí
deia i que altres vam escoltar i vam intentar fixar en primeres
redaccions més imperfectes.
En aquests curts primers rengles d'aquest escrit
no resisteixo a posar en el paper les, per a mi, tres intuïcions
fonamentals de Finaly-Chalaux:
- La moneda, a més d'un títol de
dret a la possessió d'uns béns d'un valor determinat,
és la informació necessària per a poder exigir
totes les responsabilitats socials rellevants, si la moneda és
explicativa del que s'ha comprat i venut amb ella.
- Aquesta moneda responsable permet una comptabilitat
general d'una comunitat determinada i detectarà, fora d'excepcions
catastròfiques, una plusvàlua insospitada de tipus
social, independent de la plusvàlua privada generada per
les empreses.
- Aquesta plusvàlua, avui amagada, és
robada per privats i cal que sigui administrada per l'estat democràtic,
en nom de la comunitat esmentada, per finançar la vida,
la seguretat social i totes les professions vocacionals (mestres,
metges, sacerdots, polítics, jutges, artistes...) i per
creditar la compra de tots els excedents de producció útils
per a millor producció.
Meditem-ho!
Lluís Maria Xirinacs
Ex-senador i fundador de l'Estudi
General
Filòsof globalista que ha
aprofundit en
nous models sòcio-econòmics.
2a edició Barcelona,
19 de Maig del 1995.
|