Capítol 20. Enunciat de la hipòtesi.

1. Enunciat general.
2. Precisions.

Per a situar-nos ràpidament en el tema, donarem primerament un enunciat molt general, molt intuïtiu, molt poc rigorós, de la hipòtesi de treball que més endavant intentarem de formalitzar.

Diem que, de l'utilitarisme canviari-monetari -és a dir, del lliure mercat monetari-, que és privat, en sorgeix, per la rica i lliure interconnexió en ell de les vocacions, associacions, empreses, invencions..., en un espai-temps cultural donat, un nou utilitarisme que és comunitari.

2. Precisions.

Cal que precisem el que acabem de dir. Què entenem per un nou utilitarisme comunitari?

Ja hem definit, en el primer capítol (I Part) d'aquest assaig, el terme «utilitarisme»: és «el sistema de producció i distribució dels béns utilitaris».

Actualment, l'utilitarisme humà, en les societats més avançades, pren forma de mercat monetari privat.

En tot utilitarisme podem distingir dos subconjunts complementaris, que anomenarem «producció» i «hisenda», i que definirem, de manera també intuïtiva, com segueix:

Producció és l'esforç d'uns agents productius o forces de producció per l'obtenció de béns utilitaris; i és també el resultat d'aquest esforç, és a dir, els mateixos béns utilitaris produïts -que en el cas d'un utilitarisme mercant s'anomenen mercaderies produïdes-. La producció és doncs un procés, però també el resultat d'aquest procés. Per a la nostra hipòtesi de treball, el sentit que donem al terme producció és el segon, el sentit de resultat.

Hisenda és l'acció dels anteriors agents productius o forces de producció sobre els béns utilitaris prèviament i realment produïts. En el cas més senzill, aquesta acció és limita al consum, però en el cas de l'utilitarisme mercantil, l'acció hisendística és summament complexa. Com es veu, la hisenda és també un procés, complementari del procés de producció. Ara bé, en un utilitarisme mercantil, la hisenda només pot realitzar-se per la mediació d'una retribució monetària dels agents de producció, anomenada «salari». Cap agent de producció no pot actuar sobre cap bé utilitari produït si no gaudeix d'un poder de compra fruit de la retribució monetària del seu esforç productiu previ. De manera que també el concepte d'hisenda té dues accepcions: una de procés, d'acció; i una altra de condició prèvia a la realització d'aquesta acció. També en aquest cas ens interessa únicament la segona accepció.

Així, resumint, entendrem per producció, «el conjunt del béns utilitaris produït», i per hisenda, «el conjunt de les retribucions pagades als agents de producció».

Entre producció i hisenda s'estableix una relació que pot ser d'equilibri o de desequilibri. Quan tota activitat productiva és realment retribuïda, i per tant tota la producció pot ser convertida en objecte d'hisenda activa, llavors l'utilitarisme està en equilibri. Quan no és així, quan els agents de producció estan subretribuïts o superretribuïts en relació a la producció realment existent, llavors l'utilitarisme està en una situació de desequilibri.

Doncs bé, quan parlem d'un nou utilitarisme comunitari ens referim, simplement, a l'existència, dins l'utilitarisme privat actual, d'unes forces de producció comunitàries -és a dir, que no són les tradicionalment privades de treball, capital, empresa i invent-.

Segons la nostra hipòtesi, aquestes forces de producció intervenen efectivament en el procés de la producció, però no són retribuïdes pel mercat actual.

I no és que es tracti d'un misteri ni d'unes forces fantasma: es tracta, senzillament, de dimensions comunitàries del procés productiu: la llibertat, la pau, la cultura acumulada..., són consecucions comunitàries que eleven el rendiment dels processos productius, de manera natural i espontània.

Però si aquestes forces, realment actuants, no són retribuïdes de cap manera, tampoc no poden participar en el procés hisendístic. Llavors ens trobem en una situació de desequilibri per subretribució, per hisenda escassa.

La demostració palpable d'aquest desequilibri està constituïda, al nostre entendre, per l'existència d'excedents de producció mercantil, és a dir, d'una quantitat de producció que no pot ser absorbida, que no pot esdevenir objecte hisendístic, per manca de poder de compra, és a dir, per causa de la insuficiència d'hisenda.

Si aquests agents productius comunitaris no són retribuïts hisendísticament, és degut en part al fet que no són prou coneguts com a tals; però, sobretot, és degut a que no poden ser, de cap de les maneres, mesurats amb exactitud dins del sistema monetari actual.

La reforma monetària que hem proposat és l'única manera d'arribar a verificar l'existència o no d'aquestes forces i, en cas que existeixin, de mesurar llur aportació real, en funció de la qual podran ser retribuïdes.