Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 28 de setembre del 1978. Pàgina 7.
Esmena zero.
I al servei dels altres pobles que els destins històrics obliguen fins avui a anar junts en l'Estat espanyol, he defensat al ple del Senat la primera esmena i única a la totalitat del projecte de Constitució espanyola.
Misteriosa esmena, numerada amb el zero, com si es tractés del comandant clandestí de la guerrilla sandinista a la torturada Nicaragua. Per què no li han posat el número u?
No hi faltava cap senador, ni cap periodista. El públic estava amatent. La televisió ho filmava tot.
El to de la defensa, senzillet. Sense citacions erudites. Sense romanticismes. Un comentarista madrileny la veié com una vulgar conversa de barberia.
El tema, cabdal: la qüestió nacional a l'Estat espanyol. El reconeixement franc i sincer de la dignitat dels pobles oprimits tan llargament, uns per via política, altres per via econòmica o cultural i altres per totes tres vies alhora, al final de la ficció política de la nació-Estat imposada per la força d'uns poderosos.
La solució: una confederació voluntària de les nacions històriques i dels pobles amb empenta nacional que no han pogut accedir per causa de l'opressió a la plenitud nacional en tota la seva història. Tots tractats per un igual.
Fent l'Estat central confederat el paper de suplent provisional en el cas de pobles no madurs per causa de l'opressió soferta.
La resposta: molt respectuosa, però negativa. Ofèn grans interessos de molt poqueta gent molt poderosa, que mana en el Congrés i en el Senat perquè invertiren molts més diners ningú en la campanya electoral del 15 de juny. Els prospectes, els abocaren a camionades.
La votació: en contra. Ells i l'oposició prudent que amaga els ideals per consolidar posicions polítiques.
No vaig parlar només de Catalunya, vaig parlar de tots. Era un oferiment de germanor. Ara es mata gent. Ara les presons no democratitzades tornen a ser plenes de gent per motius polítics. Ara tornem s tenir decrets, lleis i articles constitucionals de bandidatge i terrorisme com en el temps de Franco. Ara el poble se sent de nou defraudat. Ara el capital fa vaga d'inversions i l'obrer no té feina. Ara desconfiem els uns dels altres i ens fem la traveta. Ara es confia en la intriga, en els pactes a l'esquena del poble, en els procediments tèrbols, en l'astúcia i en la malícia. Ja no se sap qui vigila qui.
Des d'aquesta esmena zero demano amb tot el cor als qui encara creuen en la força de l'honradesa, de la democràcia, de la transparència, de l'honorabilitat, de la dignitat, de la senzillesa, de la solidaritat que no callin, que no pleguin, que no es reservin, que facin un pas endavant i s'ofereixin per lluitar en els afers col·lectius i demostrar que aquests valors són més pragmàtics, més eficaços amb vista a la pau i àdhuc més rendibles econòmicament que els altres.
Lluís M. Xirinacs.
