Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 25 de juny del 1978. Pàgina 7.
Benet for president.
Antoni Gutiérrez, del PSUC, avança que el seu partit desitja presentar Josep Benet com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, si l'interessat ho permet. Aquest és un pas molt seriós que segueix unes declaracions de Josep Tarradellas segons les quals sembla que no es presentarà candidat al mateix càrrec.
Benet obtingué un milió i mig de vots, la meitat del cens electoral de la circumscripció de Barcelona. Jo vaig recomanar molt que també el votessin aquells qui em votaren a mi. És un advocat i un historiador destacat. I fou un lluitador antifranquista en els temps de la dictadura.
Els integrats a l'Entesa dels Catalans l'elegirem com el nostre portaveu al Senat de Madrid per respecte a l'enorme massa de vots que assolí.
Per defensar la unitat dels catalans he estat callant fins ara aspectes negatius de la personalitat de Benet. Però, com diu Cruells, la unitat ja fa dies que és trencada. I l'única manera de refer una unitat trencada és afegir els complements que falten a allò que s'afirma per reconstruir el tot. Complementar no és negar, és afegir.
Em sembla que Tarradellas de vegades es deixa portar per un reflex anticomunista. Benet ha defensat el comunisme. Es natural la tensió entre tots dos. Però la critica continuada de Benet a Tarradellas, al meu criteri, és molt buida de contingut. No hi ha hagut oposició de fons. Ha estat poc oportuna. Ha precipitat el trencament d'una unitat que encara ens és imprescindible. Ha aïllat tots els senadors, representats per ell, de les negociacions i del govern de la Generalitat.
En l'Entesa, Benet ha mantingut actitud intransigent, tancada al diàleg en les coses substancials. Sovint, quan no vencia la seva línia, agafava la cartera i feia gest d'anar-s'en. Amb ell, per molt que ho he intentat, no és possible el diàleg, el debat, les votacions. Ni s'arriba a poder fer les reunions que necessita l'Entesa. La seva línia no és majoritària en l'Entesa i no tolera la derrota.
En el Senat, Benet no ens avisa anticipadament de l'ordre del dia, que ell sap amb bastant de temps. Anem al ple venuts. No ens reunim abans per fixar les nostres posicions. No se'ns informa gairebé mai de res. En el millor dels casos es limita a transmetre'ns consignes sense motivació o amb motivacions no discutibles. Contínuament en el Senat, i abans en l'Assemblea de parlamentaris, parla en nom de l'Entesa sense ni consultar-la. També pren decisions que ens vinculen a tots sense consultar-nos.
Per tot això m'he barallat amb ell, he aguantat, he callat. Àdhuc he suggerit al PSC, que és qui té més representants, en l'Entesa, que el substituís de portaveu. El PSC no ha gosat fer-ho.
De moment opino que Benet no actua bé políticament. El nostre grup parlamentari, del qual ell és capdavanter, és per sota dels mínims acceptables. Per saber si fóra un bon president de la Generalitat, resta una oportunitat: el debat senatorial de la Constitució. Espero que en aquest cas les coses vagin millor i pugui jo recuperar la idea política un xic malmesa que ara tinc del senador Benet.
Lluís M. Xirinacs.
