Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Llibertat per als rics. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Coacció a un jutge. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 2 de maig del 1978. Pàgina 6.

Pel Baix Empordà i la Selva.

La Bisbal de l'Empordà. Castell.Monòtonament, vaig insistint en cada poble i en cada barri que Catalunya és creadora, és original i que no cal imitar mecànicament els motlles de democràcia que ens envolten i les resolucions clàssiques que trobem en els llibres «progres».

Dissabte, a les sis de ta tarda, era a Torroella de Montgrí. Calia parlar d'assemblees populars i em vaig trobar un casal amb més de dos-cents socis que promovien tota mena d'activitats populars; a més a més, potser es podien comptar una trentena d'associacions, en un poble que era l'enveja de la comarca. Àdhuc cada any fan alguna conferència sobre la no-violència. Un poble que està a un mil·límetre de l'Assemblea Popular. Assistiren a la conferència gent d'altres indrets, gent de l'Alt Empordà, assedegats d'organitzar el poble...

A les deu del vespre era a la Bisbal en un preciós castell. La sala gran curulla. A mitja conferència calgué fer una parada perquè entrés més gent que esperava a fora perquè no hi cabia. Sempre el poble assedegat d’assumir la seva sobirania reconeguda verbalment i vetada realment per totes les Constitucions del món. Més important que el meu parlament fou el descobriment d’un pla d’ordenació territorial de la Bisbal i comarca que afecta, a més de la capital, onze municipis, pla que ha estat combatut pels grans interessos i que ha estat consultat democràticament en desenes d’assemblees per tots els barris i municipis afectats. Un pla que ha estat executat per arquitectes i economistes de la Bisbal mateix. L’equip tècnic ara és cridat per Torroella, per Arbúcies i per tot d’altres municipis que van descobrint quina mena de cosa és, de veritat, servir el poble.

L'endemà a les dotze del migdia era a Arbúcies per parlar d'autodeterminació. Públic aglomerat, silenciós, radicalment atent. ¿Per què el tema nacional fa potser un ai al cor a tot el poble? ¿Per què aquest «suspense» tant accentuat quan es toca el punt de la nostra sobirania? Els oients se senten créixer per minuts. Els veus ara sortir de llur infantilisme; els veus sentir-se, successivament, ciutadans amb tots els seus drets; batlles amb la responsabilitat municipal, sobirans, com si fossin reis; divins...

Meravellós, el poble. Per què li tenim tanta por?

Lluís M. Xirinacs.

Llibertat per als rics. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Coacció a un jutge. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte