Al servei d'aquest poble.

Avui. Dijous, 27 d'abril del 1978. Pàgina 5.

Clavero o Tarradellas.

Ahir parlàvem de la desigual evolució nacional dels diferents territoris de la península ibèrica i de les illes mediterrànies i atlàntiques. El cas extrem és el de Portugal, sortida natural de les valls del Miño, Duero, Tajo i Guadiana, que tanmateix està separat d'Espanya.

Una alta personalitat catalana em parlava del moviment iberista que aquests últims temps creix a Portugal i edita una revista en totes les llengües ibèriques. Després de perdre el seu imperi colonial, Portugal resulta massa petit per a anar tot sol. Ja ho reconeixia el mateix Spínola.

La mateixa personalitat catalana comentava: «Si volen unir-se a Espanya, que mirin de retenir el seu exèrcit propi. Potser algun dia els tornarà a fer falta».

En l'actual sortida cap a les autonomies, els polítics dubten entre dues tendències: la de Clavero Arévalo, ministre per a les Regions, i la de Tarradellas, president de la Generalitat. El ministre vol un tracte igual per a tots els territoris. Les regions serien províncies més grosses i prou. El president creu que Catalunya mereix un tracte de preferència. Les paraules del president han aixecat onades d'indignació en altres territoris: Euskadi, Galícia, Andalusia, La Mancha...

Parlant amb diferents polítics catalans, m'han reconegut que el procés és necessàriament desigual. Però m'ho han reconegut en veu baixa. M'han dit: «¿Qui és el valent que diu aquestes coses en públic? Se'ns tirarien al damunt els altres pobles i se'ns menjarien vius».

Suàrez dubta. Clavero Arévalo ho reconegué al Senat i mostrà disgust per aquest dubte. Els ponents de la Constitució també dubten. Han deixat en la més gran indefinició teòrica i pràctica la distinció entre regions i nacionalitats.

La feblesa política genera desgràcies, guerres, morts. No ens coneixem prou els diferents pobles. No ha sorgit aquell polític ibèric que domini els diferents processos nacionalitzadors i que sàpiga donar solucions polítiques adaptades a cada cas. I resulta difícil d'afirmar l'especial maduresa nacional catalana sense recórrer a comparacions amb altres pobles que poden esdevenir odioses.

Convé que els polítics bandegin llurs conveniències a curt terme i col·laborin a crear els diferents camins adequats a les nacions de l'Estat. És una qüestió bàsica que ens afecta a tots més enllà de qualsevol ideologia.

Lluís M. Xirinacs.