 |
Català
| Castellano | English
| Français
| Deutsch
| Italiano
| Galego
| Esperanto En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
|
 |
|
Curs sobre política i economia segons Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit Realitzat a la Fundació Lluís Maria Xirinacs Nota: Les frases en blau són comentaris del conferenciant. 17 gener 2009El Sistema General segons l'Agustí Chalaux.Economia
i Mercat - Mercat - Hipòtesi
de treball - Conseqüencies de
la hipòtesis La proposta de l'Agustí és general, és una elaboració teòrica sobre moneda i estratègia (conducció) del mercat, d'una part formula un tipus d'organització socio-política (geopolítica) aplicable, ja ara i avui, a qualsevol Estat Occidental, d'altra part hi ha els ideals, que són de solidaritat i d'augment de les llibertats concretes. (Segons l'Agustí solidaritat és fer desaparèixer la misèria material per raó de diner, que ningú passi gana i que tingui els serveis bàsics garantits).
El SG ens proposa una reflexió personal (L'Agustí
era un humanista grandiós) sobre els altres i llurs
coses, ens demana posar-nos al lloc dels treballadors competents,
dels homes d'empresa útils, dels capitalistes transparents
en les seves inversions i dels inventors eficaços. (Els
substantius s'han d'adjectivar, deia ell). Ells fan possible
l'existència de bens i serveis útils, malgrat els
treballadors incompetents, els empresaris contaminadors del mercat,
del medi i de les persones , els capitalistes especuladors d'interessos
il·legítims i els inventors inútils. Del bon funcionament d'aquests quatre factors: el treball, l'empresa, el capital i l' invent (T, E, C, I) en sorgeix la producció o riquesa d'un país en bens i serveis utilitaris, que conjuntament amb la riquesa i producció de bens i serveis vocacionals configuren la riquesa global de qualsevol societat. (L'Agustí deia que les persones es dediquen a fer "calers" o a quelcom vocacional, el miner ha de guanyar més que el mestre o l'advocat, que són vocacionals). El SG és un conjunt de regles o normes per entendre i permetre que en una societat auto-organitzada no hi hagi cap persona que pateixi misèria material per raó de diner i per a organitzar un sistema polític llibertari del segle XXI. El SG pot interessar a qualsevol persona que estigui enfrontada als problemes de la disminució del propi poder de compra, malgrat un treball durament augmentat, a la crisi general que a tots ens afecta, a un atur forçós que augmenta i amenaça a la molts etc. etc. El SG permetria descriure quantitativament (monetàriament) el mercat i establir un repartiment just de la riquesa comunitària evitant les víctimes actuals dels mètodes i sistemes manifestament anti-econòmics vigents. Per aconseguir totes les concretes llibertats fenomèniques possibles cal exigir un coneixement teòric i un tractament tècnic del que passa al mercat, rigorosament lògic i experimental. (L'Agustí volia transparència total amb el que passa al mercat. El SG estudia les diferents etapes de la història humana per entendre millor el conflicte de societat i mercat que patim. El SG proposa una primera mesura revolucionària, possible avui dia, per clarificar el mercat i fer transparent la societat: el retorn a una moneda telemàtica, documentada i estadísticament fiable. A més el SG preveu, com a programa polític, unes mesures radicals de transformació social, d'ecologia, de foment del bé comú nacional. El que intentaré comunicar-vos està molt més àmpliament explicat en el llibre de la Magdalena Grau i de l'Agustí Chalaux: Assaig sobre moneda, mercat i societat. Sapigueu que parlarem de la mare dels ous, de la fabricació-invenció dels diners. La crisi actual. Ens han fet creure que anem escassos de diners. Hi ha un fatalisme davant la impossibilitat de millorar els mals de la misèria material que cada cop afecta més persones, o davant de qualsevol proposta d'un projecte engrescador sigui social, d'investigació o cultural. Doncs d'escassos de diners res de res, qui diu això no sap de que parla o és un cínic ben pagat ! De diners n'hi ha molts i la majoria desaprofitats, entretinguts, malbaratats i sobretot mal repartits. MERCOMETRIA Paraula inventada per l'Agustí. ¿Com podem saber els diners que circulen, actualment?. És una paraula composta, inventada per l'Agustí Chalaux, que conté dues arrels lingüístiques, una és merco que vol dir mercat, i l'altra metria que vol dir sistema de mesura. D'altra part definirem el mercat com el conjunt d'intercanvis elementals de mercaderies, entenent com a mercaderies els productes i els serveis utilitaris. La forma de mesurar el mercat és a través de la moneda (etimològicament ve del llatí "moneo" que vol dir "avís") que ha canviat molt a través dels temps i que serà objecte de gran part de l'exposició d'avui. Explicaré d'on ve el diner, com i perquè es va inventar, com es manipula i com s'utilitza per manipular i manar als pobles. Exposaré com es podria racionalitzar tot això i com podria jugar a favor del poble i no, com ara, a favor d'un grup més o menys nombrós d'oligarques mafiosos o "d'espavilats" amb capacitat per fer "pràctiques comptables creatives", i que tenen la cínica complicitat dels antipolítics actuals. (encara passa avui dia) També veurem com s'inventà el mercat i com apareix la moneda, veurem com el sistema monetari és un sistema d'informació que avui dia no funciona i per tant desinforma. Només hi ha algun subsector d'informació privilegiada, incompleta i parcial a favor d'uns pocs. Parlaré amb l'objectiu de divulgar i per tant simplificaré per introduir-vos en el tema.
El nucli més objectiu/estructural d'aquesta proposta és
un canvi tècnic, formal, en el sistema monetari. ES PROPOSA CANVIAR L'ACTUAL BITLLET DE BANC PER LA FACTURA XEC. Primer parlaré d'aquest nucli, després farem un esbós del context polític i social on situar la reforma monetària que es proposa. Cal advertir que qualsevol règim polític pot utilitzar la reforma de l' instrument monetari que explicaré (la factura-xec) en benefici de la seva ideologia. Definiré alguns conceptes per tal de precisar que vull dir quan els utilitzo: • ECO NOMIA ' OIKOS NOMIA (repartició del bé comú) (segons l'Agustí) • MERCAT ' conjunt d'intercanvis elementals de mercaderies (bens i serveis) • MERCO METRIA ' MESURA DEL MERCAT • MONEDA ' AVÍS Paraules
d'en Xirinacs sobre textos de l'Agustí: Es "regalaven", mútuament, els joves en edat núbil que s'havien enamorat entre els tòtems, en la gran nit de la festa, es regalaven captures, es regalaven tècniques noves, inventades. En l'inici, aquest bescanvi -economia de troc- de mercès per mercès, es feia de cor. No es comptava, no es mesurava, no es pesava. La gràcia consistia a regalar allò que convenia i omplia de satisfacció al tòtem receptor. No hi havia equivalència objectiva, com en els canvis del mercat actual, sinó satisfacció subjectiva. El mercat sense moneda molt probablement durà a prop de 50.000 anys. Encara avui dia existeix l'economia de troc, bescanvi o intercanvi de mercaderies o/i serveis sense moneda. El
mercat és impossible si prèviament no hi ha propietat
privada.
La invenció de la MONEDA El canvi mercantil era viscut com un fet social transcendental. Era un acte públic que es realitzava davant del poble en un lloc de reunió. Més tard es feu a la plaça major davant del temple. Es feia davant de testimonis que en donaven fe. La primera llei, indefugible de cada canvi era la satisfacció mútua. Si ambdues parts no restaven satisfetes, no es realitzava el canvi. La
segona llei, indefugible, de cada canvi era la satisfacció
de la comunitat, expressada amb el vist i plau del seu representant
en el mercat, perquè com hem dit, el canvi mercantil va esdevenir
un acte públic entre persones privades i lliures. El diner fou inventat a fi de bé. El mercat es facilità extraordinàriament amb el diner. Qualsevol mercaderia es feu convertible mitjançant el diner. Però el diner, creat a Mesopotàmia uns 8.000 anys a.C. a fi de bé, es torçà, cap al 2.400 a.C. a Mesopotàmia, a fi de mal. S'ignorava fins fa trenta anys, que hi ha hagut un llarg període de més de cinc mil anys en que el diner funcionava a la perfecció. I només acostumem a recordar els últims quatre mil anys de diner pervertit. La bondat del diner consistia en emmagatzemar, per convenció social, un valor de canvi genèric abstracte, a partir d'una mercaderia específica i ben concreta, que permetia aplicar-lo, al seu moment, a una altra mercaderia també específica i concreta qualsevol. Un parell de sabates valia tres. Tres què? Tres unitats convencionals abstractes. Quatre parells de sabates iguales valdrien dotze unitats abstractes. L'abstracció representava una dificultat i, simbòlicament, s'"encarnava" en quelcom de concret: la poma, el xai, el bou, segons els llocs. Homer parla del bou (com a unitat monetària). Els romans del xai. Però en la transacció no apareix (no es materialitza) la base de la unitat monetària abstracta. Era una pura referència, així fou al llarg d'uns sis mil anys! Qui donava autoritat i autenticitat a aquests preus lliurement acceptats? Qui evitava les trampes, les corrupcions -comprar o vendre allò que no és comprable ni vendible- els moviments de moneda sense la corresponent mercaderia? Les transaccions mercantils es feien a la plaça pública, davant del temple en presència dels sacerdots i per escrit, per obra dels escribes. Restava constància de la mercaderia, del seu preu, de la plaça de l'operació, de la data, del nom o segell del comprador i del venedor. I el document s'arxivava al temple. Aquest document era la única moneda de curs legal i cada moneda només servia per a una transacció mercantil. L'arqueologia ho ha confirmat. Moneda -moneo, "avisar"- era només un avís, no un valor en si. Un avís científicament exacte i èticament responsable. Se sabia el que passava i quins n'eren els responsables. Fou moneda bona. Produí prosperitat econòmica i creativitat cultural. Més tard, cap al 2.400 aC, la moneda canvià de forma, es corrompé i feu lloc al desori econòmic actual, que ja té més de quatre mil anys Segons
ens explica l'Agustí Chalaux: Elements constitutius eren: la plaça del mercat amb el temple i el tresor comunitari de múltiples nacions lliurement confederades. En aquest conjunt -mercat, temple, tresor comunitari- s'inventà ràpidament la primera moneda, sistema prototipus de tots els successius sistemes mètrics-aritmètics de mesura i compte abstracte. Aquest sistema originari fou inventat per a facilitar el troc numèric per simple regla de 3. Encara que l'exemple que donaré és tret de l'Il·líada i representa una civilització hel·lènica de fa uns 3.000 anys, aquesta encara se servia d'unitats monetàries de mesura i compte abstracte, segons la més primitiva tradició i institució monetària. Diu Homer: "si un esclau adult val 20 bous (unitat monetària abstracta dels grecs) i una armadura de plata en val 100, el troc numèric resultant és de 5 esclaus contra l'armadura de plata" Aquest sistema durà uns 6.000 anys a l'entorn del mediterrani i de les valls de l'Indus i del Danubi, amb una excepció remarcable entre els -2.500 i els -800, en que un petit imperi de l'Hel·lespont inventà les tradicionals peces de moneda d'or, plata, coure, bronze, etc. (naixement de la moneda concreta i anònima) Cap al primer terç del IIIer mil·leni abans de la nostra era, quan les ciutats-imperis de l'Àsia Menor ja havien inventat l'astromètrica per a poder mesurar el temps agrícola; la geometria per a mesurar la superfície dels camps cultivats; la volumetria per a mesurar grans i líquids, a Babilònia inventaren l'assaig de toc per a mesurar el títol de les mescles i aliatges d'or, plata i coure, mitjançant l'aigua regia (àcid nítric i àcid clorhídric) i la pedra de toc (jaspi negre, basanita); poc després inventaren la balança de precisió per a mesurar el pes de les mercaderies més valuoses i establiren una escala ponderal: sicles, mitjos sicles, òbols, talents i mines. Els subtils mercaders de Babilònia aplicaren aquesta escala ponderal ALS METALLS PRECIOSOS, convertint la moneda en un SISTEMA DE MESURA CONCRETA D'UNS CANVIS ELEMENTALS MOLT SIMPLIFICATS: un cavall val 13 sicles de plata . Qui té els 13 sicles de plata pot comprar un cavall. L'èxit
pràctic fou enorme perquè aquest sistema de moneda
concreta és populista, en el sentit de ser molt pràctic
i d'adular alguns defectes de la gent, per exemple: Es perd el costum de fer de tot el poble el notari de les transaccions mercantils. La
moneda és: Queda
doncs, configurat un mercat amb moneda anònima INICI DEL NEGOCI BANCARI (informació privilegiada) (Wall Street) "
mou diner en el buit (sense mercaderies) Clàusules de recessió
del futbol La dimensió planetària dels mercats financers permet actuar per sobre dels governs locals (que són impotents) El sistema especulatiu financer permet que les decisions dels agents econòmics no estiguin vinculades al sistema productiu Així doncs, la situació actual és de: - MERCAT AMB DESINFORMACIÓ GENERAL (o d'informació parcial i privilegiada) (L'Agustí explicava aquí una anècdota: un enginyer arriba a Manresa, i deixa a la fonda una quantitat de diners, els diners van voltant per pagar diverses despeses, van voltant fins que tornen a la fonda i a l'enginyer. Hi ha hagut mercat pero ningú en sap res, hi ha una des-informació general) -
POBRESA GENERALITZADA ¿Queda
clar que, actualment, el diner és una mercaderia falsa o
dubtosa? Des
de la 2ª guerra mundial el diner: (veure DVD: Zeitgeist, 3ª part) Es tracta de retornar a una moneda escriptural (factura-xec) de compte abstracte que sigui: - PERSONAL, DIVERSA PER A CADA TRANSACCIÓ i FINITA A CADA TRANSACCIÓ Les dades (perquè no siguin manipulades, segons l'Agustí) es recollirien, mitjançant 3 sistemes telemàtics independents, i en serien públiques les dades referents a mercaderies i preus, mentre que serien reservades, i només consultables per la Justícia en cas de litigi, les dades personals. Així tindrem un "captor" científic per conèixer el mercat, ja que una factura-xec registraria cada acte mercantil i avisaria del pagament de cada factura. Això permetria conèixer els fluxos de mercaderies i preus del mercat i es podria quantificar la riquesa comunitària, suprimint tota misèria per raó de diner. El que ara explicaré és una simplificació de moltes fórmules que l'Agustí Chalaux té estudiades i que avui no hi entrarem. En termes comptables i en la fase final de l'economia, és a dir en la fase de consum, l'equilibri intern (el balanç comptable) d'un Estat es pot formular de la següent manera: P/H = 1 La hipotesi de l'Agustí diu que en realitat aquest balanç comptable P > H o bé P/H > 1 P representa la producció (l'actiu en termes comptables), és a dir la suma total dels preus de venda elementals de totes les mercaderies i serveis utilitaris produïts. H representa el que es té (poder de compra) per fer el que es vulgui (passiu en comptabilitat), és a dir la suma total de valors salario-mercantils elementals. (Un país no és ric perquè tingui or o plata, diu l'Agustí, ho serà si la seva producció és abundant i útil) Si
P = H o bé P - H = 0 o bé P/H = 1 tindrem equilibri
econòmic Si P < H tindrem inflació, si P > H tindrem deflació (això en un sistema econòmic clar i transparent, que inclogui tot el mercat d'una comunitat geopolítica). Actualment no es pot saber sobre el conjunt, degut a l'economia submergida) i tenim la Stagflació (inflació o deflació segons els sectors i territoris) La
quantitat dinerària que representa P és la suma de: D'altra
banda H és la suma de: T + E + C + I = Salaris privats = Hp = conjunt de mercaderies productores A aquesta hisenda privada (Hp) cal sumar-li la hisenda comunitària (Hc), que serien els salaris comunitaris. H = Hp + Hc Si es confirma l'existència d'un bé comú mercantil (fins ara usurpat a tots els pobles pels banquers/financers que s'han apropiat de la capacitat d'inventar diners) podria passar a ser patrimoni comunitari El
BE COMÚ (excedents de producció + excedents de cc/cc)
és atribuïble a l'acumulació històrica
d'esforços comunitaris indirectament productius: LA SAVIESA,
LA PAU, LA CULTURA, L'EDUCACIÓ, EL DESENVOLUPAMENT TÈCNIC,
ELS INVENTS, LA LLIBERTAT MERCANTIL, ... Es
proposa que la capacitat d'invenció dinerària equivalent
als excedents de producció i de cc/cc sigui patrimoni de
la comunitat a través de la gestió que fa l'Estat
(gerent de la comunitat) Aquesta hipòtesi explica l'enorme fortuna dels grans financers i banquers mundials, els dèficits dels pressupostos estatistes i el deute exterior del Tercer Món. Si
es retorna a la moneda personalitzada i la
hipòtesi de l'Agustí es confirma quedaria: DL
sobre protecció a l'empresa utilitària. |