Indispensables condicions instrumentals, respectivament:
de l'Europa dels Estats i de l'Europa de les Ètnies.

Nota: Les frases en blau són comentaris del conferenciant.

I

La simple teoria pan (total)-geo (geogràfica)-etno (ètnica)-històrico-cultural dels imperis (inici cap allà els -8.500) (la globalitat de la història dels imperis) i dels imperialismes (inici en la segona meitat del mil·lenari III a J..C.) ens dóna la clau del tema que volem tractar. (Imperi: estar preparat interiorment per a fer front als perills de l'exterior. L'Imperi és bo. Si l'Imperi aixafa els altres, es converteix en imperialisme i l'imperialisme és nefast)

D'aquesta teoria, exhaustivament documentada, (L'Agustí sempre es documentava exhaustivament.) només en direm el següent axioma que pertany, com a conclusió fenomenològica, a un complet estudi empíric (de fets reals i concrets) - lògic (amb lògica) pro-experimental (per a experimentar) de l'home: (tot plegat és una manera de dir: ciència)

1. Només en el cas que afavoreixi, espontàniament i expansivament, els interessos plurals i les aspiracions profundes de totes les persones incloses en la seva auto-progressiva complexitat vivent, un fet social qualsevol pot ésser nacionalitzat (a i b);

(a) en parlar de persones, ens referim no sols a les individuals, de vida activa molt curta (uns 50 anys com a màxim), sinó també a les persones col·lectives (empreses, associacions, institucions, ...), lleugerament més duradores; i a les persones ètniques-ancestrals. (Són les nacions.)

(b) un Imperi és un fet social-estratègic (per defensar-se) (estratègia és: voluntat actuant sobre les forces orgàniques de qualsevol comunitat).

2. En cap cas, (almenys fins ara, en tota la història de l'home), ha estat possible socialitzar una nació (com volen fer-ho a Espanya): tard o d'hora, - però sempre i arreu a escala històrica de 500 o 1.000 anys, història cada dia extraordinàriament auto- accelerada pel progrés tecnològic, sobretot en els mitjans informatius,- qualsevol ètnia, per petita, menyspreada i soterrada que hagi estat, -a menys d'un genocidi total,- ressuscita davant els ulls astorats dels qui confonen eficàcia repressiva amb conformisme als poders establerts. (Això passa a Catalunya, però l' independentisme reneix. L'Agustí deia: aixafa el natural i renaixerà al galop).

II

El fet imperial és un fet social-estratègic que, com hem dit, s'inicia cap allà els -8.500. Des del seu origen, persegueix, - explícitament o implícita en els seus ideals naixents,- que la multi-nació a la qual és proposa o s'imposa, esdevingui una uni-nació quasi hereditària, una unanimitat quasi natural.

El fet imperialista aboca el fet social-estratègic, que és tot Imperi, a un estrepitós fracàs històric-cultural, en la mateixa mesura en que es desvien i prostitueixen els seus ideals primigenis, a favor d'una minoria més o menys esotèricament, subterràniament capaç de pressió, corrupció, poder, omni-terrorisme "burrocràtic" i policíac final.

El qui només es preocupa o bé del seu esquifit instant i interès individual o bé de l'èxit fugisser de la seva petita dinastia, mai ni enlloc ni per res podrà entendre el que s'acaba de dir, malgrat que totes les proves documentàries ho mostrin amb evidència.

III

La condició favorable als primers "imperis-ciutats", entre els -8.500 i els -2.600 fou la moneda de mesura i compte abstracte DEL VALOR CONCRET DE CANVI CONCRET DE CONCRETES MERCADERIES: (aquí va néixer la moneda, no l'anònima, sinó la pesonalitzada)

1. moneda AUTO-PERSONALITZANT;

2. moneda AUTO-RESPONSABILITZANT;

3. moneda AUTO-analítica de LES CONCRETES MERCADERIES ELEMENTALS;

4. moneda doncs, REALMENT AUTO-estratègica.

Avui dia sabem documentàriament que fitxes monetàries de mesura i compte abstracte van ésser utilitzades des de quasi els mateixos inicis de les primeres ciutats-imperi de l'Àsia Menor (Ur, Uruk). (Hi havia moneda transparent abans de l'anònima)

Aquesta primitiva moneda de mesura i compte abstracte:

1. primer, fou per a càlcul mental que permeté LA PERMUTA omni-aritmètica;
2. més tard, començà a ésser gràfica segons les possibilitats de cada cultura sub- històrica: bastons tallats, fitxes, segells, ...;

3. finalment, escripturada. (L'Agustí deia que l'escriptura va néixer de la comptabilitat)

La comptabilitat mateixa, quasi en la seva perfecció bi-columnària per a moviments entre diferents comptes, esdevingué pràctica corrent, en les ciutats-imperis de l'Àsia Menor a partir del IV mil·lenari; i també la "factura-xec", en la forma de contractes mercantils, signats pel client amb retorn d'un recipient de fang ("bulla") contenint les mateixes o equivalents fitxes comptables que havien estat enviades pel proveïdor en una altra "bulla" com a "coneixement" de les concretes mercaderies enviades per l'intermediari d'un transportista (cap de caravana o capità de barca). (Bulla: recipient de fang tancat on hi havia fitxes que corresponien a la mercaderia que transportaven)

En oposició a aquesta progressiva pràctica corrent en i entre els imperis- ciutats de l'Àsia Menor (-8.500 a -2.600, és a dir durant quasi 6.000 anys), la primera i fonamental condició de qualsevol imperialisme i de tots els imperialismes històrics és la moneda ANÒNIMA, agençada, solament cap els -2.600, a Babel-Akkad, per uns mercaders tan subtils com hàbils en el seu objectiu d'enriquiment deslleial en un mercat sense possible control, car aquesta moneda ANÒNIMA és la condició "sine qua non":

1. d'un diner ANÒNIM, és a dir: IMPERSONAL (DESLLIGAT DE LES PERSONES CONTRACTANTS DE QUALSEVOL CANVI MERCANT) i AUTO-IRRESPONSABILITZANT;

2. de diner ANTI-analític, és a dir: deslligat DE LES CONCRETES MERCADERIES INTERCANVIADES ; (no se sap el què ha passat)

3. del diner ANTI-estadístic, ja que les unitats monetàries no són estàtiques, sinó que estan en moviment social constant i fàcilment subterrani, amagat, esotèric, ...

4. de la comptabilitat ANTI-científica;

5. de l'anàlisi mercantil constantment adulterada;

6. de les tabulacions pseudo-fenomèniques, és a dir, falses;
etc. (tot plegat és el que passa avui dia, no coneixem les xifres ni les persones que actuen en el mercat)

Totes aquestes característiques són creadores de corrupció ANTI-social, la qual genera, espontàniament i expansiva, "poder" (1), més ANTI-social encara, i a cada generació, més tirànic (2).

(1) en grec "despotisme"

(2) confusió agençada i cínica d'institucions tan evidentment diferents, diferenciades i diferenciables com "Estat -imperial" i "Justícia-nacionalitzadora" de l'Imperi.

IV

La moneda ANÒNIMA, - per definició: ANTI-documentària, ANTI-analítica, ANTI-estadística, ..., ANTI-científica, ...,- determina un procés històric auto-accelerat de "privatització de l'economia".

Cal observar, - tal i com ho indiquem en l'annex sem-etimo-lògic,- que la paraula composta, d'evident origen grec, "ECONOMIA" significa segons etimologia clàssica: "REPARTICIÓ EQUITATIVA, ..., NORMA, LLEI, ORDENAMENT, ESTRATÈGIA" (-nomia) del BÉ COMÚ IMPERIAL (eco-); DE L'OMNISOLIDARITAT ENTRE TOTES LES PERSONES (INDIVIDUALS, FAMILIARS, COL·LECTIVES, ÈTNIQUES I INTER-ÈTNIQUES) DE CADA CIUTAT-IMPERI.

Per conseqüent, l'asseveració de Proudhon és correcta, si se l'entén en el sentit que acabem d'indicar: "(LA PRIVATITZACIÓ IMPERIALISTA DEL BÉ COMÚ IMPERIAL ÉS UN ROBATORI)". (Per tant els banquers són uns lladres patentats).

Sobre aquesta "PROGRESSIVA PRIVATITZACIÓ (IMPERIALISTA) DE L'ECONOMIA (IMPERIAL)" es basa tot privilegi (llei privada), tota pressió dels privilegiats contra els pobles de cada imperi, tota corrupció antisocial, tot poder immoral sobre les persones, tota tirania, tota opressió, tot omniterrorisme "burrocràtic" i "policíac", ...

V

Des de el punt de vista de l'ECONOMIA tota la geo-etno-història cultural de la humanitat se subdivideix en les eres i edats següents:

1. Era d'UNA COMPLETA ECONOMIA, és a dir: PLE RESPECTE DEL TOTAL BÉ COMÚ NACIONAL

1.1 Edat de LA SACRALITAT no-documentada (-5/4 M.A. fins a -8/700.000)

1.2 Edat de LA SACRALITAT documentada (-8/700.000 a -60/50.000)

1.3 Edat de LA SACRALITAT MÀGICA-LLIBERTÀRIA (-60/50.000 a -2.600)
(que és quan comença la moneda anònima)

2. Era de "LA PRIVATITZACIÓ DE L'ECONOMIA" (PRIVATITZACIÓ DEL BÉ COMÚ IMPERIAL). És l'edat històrica de LES SACRALITATS MÀGIQUES-pe(n)sades (-2.600 fins els nostres dies).
(La màgia que és el saber màxim, pot estar en coherència amb: la llibertat, la poesia, etc. que practiquen els artistes, els poetes, amb l'eficàcia i la lògica, que la practiquen els enginyers, els tècnics i amb el poder sobre les persones que la practiquen els opressors: les religions, els anti-polítics i els banquers.)

3. Possible nova era de l'ECONOMIA DEL MERCAT LLIURE, en la qual, del conjunt de tots els lliures canvis monetaris elementals, enterament privats-solvents, -en reneix, gràcies a l'enorme progrés cultural-tecnològic-autopacificant, UN EQUIVALENT BÉ COMÚ PRODUÏT ( o sigui: precio-MERCANT-monetari), EQUITATIVAMENT REPARTIBLE:

a) en tant que crèdit imperial, comunitàriament solvent, als inversors privats;

b) com a finances imperials, comunitàriament solvents, a tots els consumidors privats. (L'Estat dóna finances i crèdits. Finances són diners que no s'han de retornar, servirien per pagar la renda bàsica i els crèdits: per muntar empreses, creure en les persones, en el projecte, però posant-hi condicions de retorn molt favorables a l'empresari eficaç).

VI

Perquè s'entengui bé la hipòtesi evolutiva que acabem d'exposar, cal explicar amb més detalls (encara que molt resumits) les evolucions de l'edat dita "DE SACRALITAT MÀGICA-LLIBERTÀRIA" (-60/50.000 a -2.600), (que és quan neix el mercat) de tipus eclesial-multi-endo-confederal o sigui: per a convocar a efectes sagrats molts pobles intra-confederats.

1. Evolució encara viriarcal-intertotèmica-endoètnica (-60/50.000 a
-35/28.000); (no hi ha ni patriarcat ni matriarcat. Són mascles protectors, conductors, com els animals, estan per sevir els altres, és el viriarca).

2. Evolució matriarcal-interclànica-endoètnica (-35/28.000 a -12.000);
(les mares s'inventen l'agricultura mentre els homes van a caçar, formen clans, matriarcals).

3. Evolució matriarcalista-exogàmica-exoètnica-probèl·lica (-12.000 a -11.000)
(L'Agustí diu: les dones s'inventen el divorci. Prefereixen joves d'altres ètnies més primitives. És una hipòtesi, deia l'Agustí).

4. Evolució patriarcal-exogàmica-exoètnica-omnibèl·lica (-11.000 a -2.600)
(desapareixen els rastres dels emplaçaments humans. Hi va haver un gran cataclisme cap el -11.000, això coincideix amb els mites del Diluvi Universal i de la desaparició de l'Atlàntida. S'han trobat coves, eren xucladors on s'hi ha trobat restes d'animals que vivien en llocs diferents).

4.1 període dit: "de les unifamílies" en guerra exterior constant i amb rígida disciplina interna: genocidi de reus i vençuts (-11.000 a -10.000);
(coincideix amb el cataclisme).

4.2 període dit: "DE L'AUTOPACIFICACIÓ (-10.000 a -2.600) pels mecanismes màgics- llibertaris de:

a) la uni-federació de nacions primàries per a defensar-se comunitàriament de perills exteriors;

b) i de la multi-confederació interna d'aquestes mateixes nacions primàries uni-exo-federades.

4.2.1. evolució de les "unifamílies", ex-enemigues mortals, a les "bi-famílies (multi-famílies)", pels ritus de:

421.1. l'esclavitud (substituint el genocidi de reus i vençuts);
(L'Agustí deia que en el seu origen l'esclavitud va ser un progrés de la humanitat).

421.2. i del pacte de sang que agermana als guerrers vencedors i lliures amb llurs esclaus: gràcies al treball esclau, cada dia més especialitzat, en aquestes primitives uni-exo-federacions i multi-endo-confederacions de pobles primaris la humanitat entra en la fase dita "neolítica" (-10.000 a -9.000).

4.2.2. les uni-exo-federacions i multi-endo-confederacions de pobles tenen tan èxit auto-pacificant que s'amplien fins a formar el conjunt dit tribal, i també "gentilici" ("gens, gentes", enllatí(-9.000-8.500/8.000)

4.2.3. aquest moviment uni-exo-federatiu i multi-endo-confederatiu arriba al seu
punt culminant d'autopacificació interna i externa amb la creació D'ACROPOLIS o CIUTADELLES MULTI-TRIBALS, (les ciutats tenen com a màxim uns 8.500 anys, a l'Àsia menor) dites també: MULTI-GENTILÍCIES. Neixen així LES "CIUTATS-IMPERIS", LES "P0LIS", LES "URBS", LES "CIVITAS", ... estratègicament situades per ésser fàcilment defensables, amb el lent afegitó d'un emmurallament pràcticament inexpugnable a les armes d'aquells temps (-8.500/8.000 a -2.600). Aquestes CIVILITATS, o CIVILITZACIONS (CULTURES DE CIUTATS-IMPERIS, CULTURES URBANES) inventaren la primitiva moneda de mesura i compte abstracte que hem definit en el capítol III: els resultats "mercantils" i "socials" d' aquests primers imperis foren tan esplendorosos en l'Àsia Menor, el Indus, el Danubi i, més tard l'Egipte, que es tancaren en llur nova i entusiàstica cultura pròpia, mantenint exclusivament, amb les veïnes "CIUTATS-IMPERIS", relacions comercials.

VII

Volem esperar que per les explicacions fetes a l'apartat VI, s'haurà ben entès tot el que és deia en el paràgraf 3 del capítol V. Afegirem doncs simplement que:

1. la riquesa, per a alguns brètols, pot ésser:

1.1 o bé l'índex de producció
1.2 o bé l'índex de consum

1.3 o bé l'índex d'inversions

2. aquests senyors només parlen segons xifres monetàries;

3. però, com que avui dia ningú amb el judici sa pot:

3.1 dubtar que el paper-moneda actual és exclusivament de mesura i compte abstracte

3.2 discutir les potencialitats científiques d'una omnicomptabilitat "input-output" dintre cada Estat imperialista actual, - fem observar:

3.2.1. en referència a l'omni-comptabilitat imperial:

321.1. LA PR0DUCCI0 UTILITARIA, DE LA QUAL es parla, és CONCRETA i només la seva mesura i comptabilitat radicalment abstracta és aritmètica és a dir: segons xifres monetàries;

321.2. idènticament, PEL CICLE DEL CONSUM UTILITARI;

321.3. idènticament, PEL CICLE DE LES INVERSIONS UTILITÀRIES.
(Segons l'Agustí no es pot fer cas de la xifra que et donen les monedes)

3.2.2. en referència a la riquesa per a tots els pobles i cada poble de cada imperi: aquesta riquesa imperial-comunitària només pot ésser "l'economia de mercat" o sigui l'autoequilibri cibernètic entre:

322.1. d'una part, LA TOTAL PRODUCCIÓ IMPERIAL o sigui el total poder de venda precio MERCANT-monetari (precio-MERCANTil), el qual comprèn TOTES LES MERCADERIES PRODUÏDES: OBJECTES INERTS, SERS SERVILS, SERVEIS UTILITARIS;

322.2. i d'altra part, "LA TOTAL HISENDA IMPERIAL" o sigui el total poder de compra salario-MERCANT-monetari pagat A TOTES LES MERCADERIES 0 FORCES PRODUCTORES DEL MERCAT. Aquest "total poder de compra salario-MERCANT-il" es fàcilment analitzable com segueix:

322.2.1. "total poder de compra salario-MERCANTil-PRIVAT": suma de tots els salaris, PRIVADAMENT SOLVENTS, pagats A LES MERCADERIES DE TRADICIONAL, LEGÍTIMA i EFICAÇÍSSIMA PROPIETAT PARTICULAR I INICIATIVA PRIVADA: TREBALL, CAPITALS, EMPRESES I INVENTS UTILITARIS.

322.2.2. "total poder de compra salario-MERCANTil-COMUNITARI: suma de tots els crèdits i totes les finances, COMUNITÀRIAMENT SOLVENTS, que corresponen AL RENDIMENT REAL (EN MERCADERIES PRODUÏDES) DE LES MERCADERIES 0 FORCES PRODUCTORES D'EVIDENT INICIATIVA HUMANISTA I PROPIETAT

322.2.3. COMUNITÀRIA PROGRÉS TECNOLÒGIC;( això és el que ens han robat)

322.221. PROGRÉS CULTURAL;

322.222. RESPECTE DELS DRETS DE LA PERSONA;

322.223. JUSTÍCIA SERENA,IMPARCIAL, IGUAL PER A TOTS;

322.224. ESTAT M0NARQUICAMENT FORT, EFICAÇ I RESPONSABLE;

322.225. RESPECTE DELS CONTRACTES, LLIUREMENT NEGOCIATS ENTRE PERSONES LLIURES;

322.226. PAU CIVIL;

322.227. PAU ESTRANGERA;
etc.
(tots aquests factors originen que el mercat produeixi una plusvàlua comunitària i aquesta plusvàlua ha estat robada pels banquers)

VIII

A partir d'aquest "total poder salario-MERCANTil-COMUNITARI (és a dir: COMUNITARIAMENT SOLVENT)", és possible de calcular, - en cada moment, tant pel conjunt com per cada sector o/i cada territori,- l'automàtica massa monetària que el cos social necessita o bé posar o bé treure del mercat:
(no es pot inventar diner perquè si, hi ha d'haver al darrere una producció. )

1. per a establir un constant auto-equilibri dinàmic entre "PRODUCCIÓ" i "HISENDA" IMPERIALS.
Aquest autoequilibri serà llibertàriament creador:

1.1 del propi diner creditici - econòmic (és a dir: COMUNITÀRIAMENT SOLVENT EN MERCADE RIES PRODUÏDES SOCIALMENT NO-FINIBLES, sigui per QUALITAT, sigui per del quantitat), a repartir equitativament entre les lliures empreses utilitàries-privades en funció d'INVERSIONS FORÍSTIQUES MANIFESTAMENT RENDIBLES;

1.2 del propi diner financer-econòmic (és a dir: COMUNITÀRIAMENT SOLVENT EN MERCADERIES PRODUÏDES SOCIALMENT FINIBLES) per a repartir equitativament en forma de "sobre-salaris-socials financers (sssf) a les lliures persones i segons les modalitats que es resumeixen a continuació:

1.2.1 sssf d'omnisolidaritat per a consum vital a totes les persones (individus famílies, ... ètnies, inter-ètnies) "econòmicament dèbils;

1.2.2 sssf de vocació liberal (és a dir: de vocació ancestralment autoproclamada altruista i desinteressada, al total servei del poble) a tots els professionals i a totes les col·lectivitats i institucions liberals; la llista d'aquestes vocacions, col·lectivitats, institucions, professions ... liberals és fàcil d'establir en les seves grans línies, encara que no d'una manera exhaustiva en tots els detalls haguts i per haver (només serà possible aquesta llista exhaustiva en el contrast permanent amb les realitats diàries i les exigències estratègiques de la societat que anirà creant la revolució monetària-telemàtica implícita en tot el que acabem de dir).

2. suprimint així totes les artificioses crisis "inflacionistes" o/i "deflacionistes (cícliques-clàssiques; imbricades-contradictòries molt complexes, des de 1914.

2. autopacificant, de manera espontània i expansiva, tots els conflictes naturals dintre un mercat i una societat, articulats segons una complexificació cada dia més intensa i en progressió o regressió geomètrica a partir d'una progressió aritmètica de les causes de progrés, salut, prosperitat, ... o d'involució, malalties, lesions.

IX

Aquest és el programa entusiasmador, l'entusiasmadora auto-política que hom proposa a la nova Europa, a l'Estat Imperial de l'Europa, que cal constituir:

1. llibertàriament unifederativa, cara a l'exterior, dels nostres ex-imperialismes, avui dia tan ridículs en la seva manifesta impotència: Estat portuguès, Estat espanyol, Estat francès, Reialme de Gran Bretanya; Regnes d'Holanda, Bèlgica, Luxemburg; Estat alemany, Estat italià, Estats eslaus , Estat romanès, ...

2. llibertàriament multi-confederativa, cara a l'interior, de les nostres ancestals ètnies i interètnies, tan vivents i fecundes, renaixents sempre i arreu de tots els genocidis (matances, ...; genocidis espirituals, lingüístics, culturals, etc.), als quals han estat sotmeses des de fa segles.

X

A tots els qui ho demanin, se'ls detallarà el què s'acaba de dir capítol per capítol.