Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


Decret LLei 14 Instauració d'un mercat clar radicalment i totalment lliure

Exposició de motius: els motius ara i aquí exposats són conseqüents a tots els decrets lleis anteriors i generals per a tot el "tren (paquet) (conjunt)" de decrets-lleis econòmics que seguiran:

1. Composició subconjunta-primera del mercat
El mercat d'una comunitat geo-política comprèn, per definició evident i intuïble a tothom:

1.1 un mercat interior

1.2 i un mercat (comerç) exterior

2. Operativa:

2.1 l'operativa auto-política, per post-tecnològica, és fonamentalment la mateixa pels dos sub-mercats anteriors (mercat interior i comerç exterior),
tant en els seus mètodes com en la seva crítica i la seva progressiva epistemològica (1), a través del concepte primer "d'equilibri auto-unitari i, doncs AUTO-ECONÒMIC i AUTO-ECUMÈNIC (2) de clar mercat lliure".

2.2 Ara bé, l'aplicació d'aquest principi és diferent, segons es tracti del mercat interior o del mercat (comerç) exterior, els quals seran tractats, en els dos casos i en cada cas, com a fenòmens conjunts-totals, sub-conjunts o elementals.

(1) aquesta última, en funció dels resultats reals i objectius obtinguts.

(2) auto-comunitari, des dels "habitats" més petits, fins a l'entera humanitat

3. Equilibri auto-unitari:

3.1. per auto-equilibri unitari, ara i aquí, s'entén la igualtat de dos qualssevol sub-conjunts mercantil sectorials o/i territorials, auto-oposats, auto-complementaris i monetàriament-estadísticament auto-comparables i auto-compensables en la centralitzada omni-comptabilitat "input-output" de l'entera comunitat geopolítica: (A i B, on A representa la Producció i B la Hisenda o Consum)

3.2. per AUTO-ECONOMIA i AUTO-ECUMENE, s'entén l'auto-compensació de (vmA = vmB ), que reparteix equitativament (NOMIA),-entre tots els membres, individuals i col·lectius, de l'entera comunitat geo-politica,- en funció dels excedents comunitaris (OIKOS, ECO- ECU-), positius o negatius, del mercat considerat; això ho fa per mitjà de la invenció creditícia-financera o exvenció creditícia de diner comunitari-solvent (els dits excedents, positius o negatius, del mercat considerat, corresponent, de tota

evidència-intuició comprensible a tothom, al bé o al mal comú, (OIKOS, ECO- ECU-) resultants del lliure joc MERCANTil o sigui MERCANT-monetari, és a dir: UTILlTARI-CANVIARI-monetari.

4. llei general

4.1 tan si s'utilitza el poder de compra privat-solvent o el poder de compra nacional-comunitari creditíciament inventat, com si s'utilitza una harmoniosa combinació dels dos, ES P0DEN INVERTIR NOMÉS LES MERCADERIES, D'ÍNDOLE SOCIALMENT NO FINIBLE I NO FINITA, PRÈVIAMENT I REALMENT PRODUÏDES.

4.2 igualment tan si s'utilitza el poder de compra privat-solvent o el poder de compra nacional-comunitari financerament inventat, com si s'utilitza una harmoniosa combinació dels dos, ES PODEN CONSUMIR NOMÉS LES MERCADERIES, D'ÍNDOLE SOCIALMENT FINIBLE I FINITA, PRÈVIAMENT I REALMENT PRODUÏDES

Art 1. Protecció dels factors forístics d'iniciativa privada i propietat particular

1. L'AUTO-ECONOMIA I AUTO-ECUMENE DEL MERCAT CLAR, -AUTOCOMPENSAT segons equilibri unitari de tipus financer i creditici en funció DELS EXCEDENTS PREVIS I REALS DEL CICLE DE LA PRODUCCIÓ,- perseguirà d'obtenir, DEL LLIURE JOC MERCANTIL DE TOTES LES PERSONES INTERESADES, INDIVIDUALS I COL·LECTIVES:

1.1 UNA PRODUCCIÓ MÀXIMA, DE QUALITAT ÒPTIMA, AL SERVEI DE TOT EL POBLE, AMB EL MÍNIM ESFORÇ I RISC PER PART DE TOTS ELS SEUS FACTORS PRODUCTIUS PRIVATS: EMPRESES, INVENTS, CAPITALS I TREBALL UTILITARIS.

1.2 UNA INVERSIÓ MÀXIMA I DE QUALITAT ÒPTIMA EN EL CICLE DE LA PRODUCCIÓ, TAMBÉ AMB UN RISC I ESFORÇ TECNOLÒGICAMENT MÍNIM

1.3 UN CONSUM MÀXIM I ÒPTIM PER PART DE TOTS ELS MEMBRES DE L'ENTERA COMUNITAT GEOPOLÍTICA

2. És per raó del què s'ha explicat en l'apartat 4.1 de l'exposició de motius i d'aquestes tres anteriors auto-complementàries exigències de L'AUTO-ECONOMIA I AUTO-ECUMENE DE CLAR MERCAT LLIURE que exigeixen LLEIS GENERALS I ESPECIALITZADES DE PROTECCIÓ EFICAÇ A LES MERCADERIES 0 FORCES PRODUCTORES D'ANCESTRAL, LEGÍTIMA I FECUNDA INICIATIVA PRIVADA I PROPIETAT PARTICULAR: EMPRESES, INVENTS, CAPITALS i TREBALL UTILITARIS, ja que són les què han donat fins ara, i tot fa preveure que continuaran donant, dinàmicament, en progressió accelerada, UNA PRODUCCIÓ MÀXIMA, DE QUALITAT ÒPTIMA, a canvi D'UNS RISCS I ESFORÇOS MÍNIMS.

Art 2. supressió immediata de tot entrebanc "estatista-burrocràtic" en el mercat interior.
La finalitat d'una producció cada dia MILLOR EN QUALITAT (Q) i cada dia més gran en quantitat (q) exigeix la supressió immediata de tot entrebanc al mercat interior.

Art 3. La condició mateixa d'aquesta total llibertat de mercat intern, com a conjunt i també en tots els seus subconjunts sectorials o/i territorials, intersectorials o/i interterritorials, és "L'AUTOECONOMIA, EL BON GOVERN AUTOMÀTIC O LA CIBERNÈTICA DE MERCAT I SOCIETAT", a través de la invenció creditícia (directa i indirecta) i financera (directa) de diner comunitari-solvent la qual permet "l'equilibri auto-unitari, entre ells segons omni-comptabilitat centralitzada "input-output" dels bens utilitaris produïts i dels mateixos bens utilitaris invertits/consumits

Art 4. La repartició equitativa dels bens socials-culturals (socials-utilitaris i socials- liberals) és farà:

4.1 segons equitat en funció de la eficàcia:

4.1.1 productiva dels professionals-utilitàris

4.1.2 cultural dels vocacionals-liberals

4.2 segons solidaritat omni-comunitària en funció de les necessitats nacionals-vitals de tots els habitants i, en particular, dels qui no són, per qualsevol raó, ni profesionals-utilitàris ni vocacionals-liberals.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte