Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Reflexions de l'Agustí Chalaux fetes el 1979.

  1. Agusti Chalaux de Subira (1911-2006).Des de fa anys -com a científic que vull ésser- visc el poc que em queda de vida i la meva pròxima mort, amb lucidesa de simple i efímer fenomen humà elemental.
  2. Però, en relació amb els amors més pregons de tota a vida: Catalunya gran, Països Catalans; Occitània gran, Occitània tota; Ibèria gran, Ibèria tota; Europa gran, Europa tota, visc la meva pròxima desaparició amb una inquietud i una angoixa quasi transcendents, pel fet que no he sabut encara i potser no podré, abans de morir, donar a conèixer als catalans la meva obra, una esperançada reflexió pan-etno-històrico-cultural sobre l'esdevenidor de la humanitat.
  3. S'està acabant l'era dels imperialismes, dels absolutismes idolàtrics, dels poders despòtics i tirànics, de les religions mentideres o màgies pe(n)sades per a engany dels febles i dels pobres; dels estatismes burocràtics, insolvents i paralitzants, de les anti-civilitzacions i els anti-ecumenes, de les anti-economies de mercat i de les anti-polítiques de societat; dels poders ocults, deslleials i subterranis i de les lluites tenebroses pel poder real; de l'omni-corrupció activa i passiva, lingüística i fàctica, autora o còmplice, actora o permissiva; del mercantilisme escandalós de les institucions i professions «liberals» i de la apropiació il·legítima i del robatori insolent de qualsevol propietat comunitària profitosa per part dels grups de pressió i corrupció, a favor de llur interessos privats i de llurs privilegis monopolistes de fet, puix que no de «dret»; del desmoralitzador «feta la llei, feta la trampa».
  4. En l'època moderna sorgí la figura ambivalent del religiós cínic-militar cruel-i funcionari poderós, del frare -soldat -secretari, carrera eclesiàstica, d'armes i administrativa, necessària pel triomf descarnat i despietat de l'imperialisme egolàtric i del despotisme tirànic. Aquesta figura es continua, avui dia, pel «comunista» fanàtic i inquisitorial, funcionari del partit i de l'Estat, i per «l'executiu» tipus USA, incondicional dels oligopolis multinacionals i de la màquina estatista-militarista universal.
  5. Aquesta figura no ha sabut donar pas a l'era de les nacions -ètnies i inter-ètnies- que s'està iniciant ara. La nova era que s'anuncia sorgeix com a conseqüència possible del progrés concret, tant qualitatiu (analític) com quantitatiu (mètric-estadístic), del progrés científic i filosòfic, de progrés tecnològic i democratitzador de la tècnica, d'un progrés tot ell bolcat per pròpia dinàmica a les llibertats concretes i reals de les persones singulars.
  6. És clar que si aquesta nova era no podrà ésser indefinidament aturada, sí que pot ésser retardada o accelerada, en tant que representa, per ella mateixa, la destrucció radical de qualsevol poder sobre les persones (il·legítima i immoral), tractades a tall de masses deformables a caprici de poderosos i còmplices.
  7. Tractarem de demostrar, amb referència històrica omni-documentada, que tot poder sobre les persones troba el seu punt de suport en un sol i únic instrument: el diner anònim (anti-documentari), uniforme (anti-analític) i permanent (anti-estadístic), és a dir, el diner secret, subterrani, deslleial, irresponsable i irresponsabilitzador, omni-corromput i omni-corruptor.
  8. Sense aquestes característiques tècniques d'anonimat, uniformitat i permanència, el diner esdevindrà instrument eficacíssim de lliure productivitat, repartició equitativa del bé comú mercantil (economia de mercat clar), de protecció pràctica de les llibertats concretes ja aconseguides i de creació de noves llibertats fenomèniques.
  9. Mecanisme de poder si és anti-científic i mecanisme de llibertats fenomèniques si se li donen estructures i funcions orgànicament tecnològiques: tal se'ns presenta el primer sistema mètric de tota la història (la moneda) inventat per l'home ara fa uns 10.000 anys.

El dia que els pobles ho sàpiguen, sabran immediatament optar entre l'esclavitud i la llibertat.

Agustí Chalaux. Any 1979.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte