Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Via lliure a dues noves línies ferroviàries que no toquen Barcelona.

El País. Logotip.El País. Dijous, 29 de novembre del 2007.

Catalunya.

Via lliure a dues noves línies ferroviàries que no toquen Barcelona.

Una via anirà de Lleida a Girona i l'altra serà paral·lela al Quart Cinturó.

Francesc Arroyo. Barcelona. 29/11/2007.

El futur del tren a Catalunya va fer ahir un nou pas. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya va emetre el seu informe favorable al traçat de dues noves vies, les primeres que dissenya el Govern català des de la recuperació de la Generalitat. Una d'elles anirà des de Lleida fins a Girona amb un traçat gairebé paral·lel a l’Eix Transversal, d'aquí el nom d’Eix Transversal Ferroviari. La segona línia és paral·lela al futur (si es construeix) Quart Cinturó i recorre l'interior de Catalunya: des de Vilanova a Vilafranca, Martorell, Terrassa, Granollers i Mataró.

L'aprovació per Urbanisme era un dels passos obligats, ja que és el que defineix el projecte i el recorregut, encara que tots dos hauran de ser ara sotmesos a l'anàlisi de les poblacions afectades i del Departament de Medi Ambient. El cost estimat de l’Eix Transversal Ferroviari és d'uns 7.000 milions d'euros i la línia orbital té un pressupost inicial de 4.000 milions.

L’Eix Transversal té un traçat de 313 quilòmetres de longitud i està dissenyat perquè sigui utilitzat per trens de mercaderies i de viatgers. Les vies seran d'ample europeu i enllaçaran l'estació de l'AVE de Lleida amb la de Girona. La velocitat prevista dels trens serà de 250 quilòmetres per hora, en el cas dels combois de passatgers, i de 120 quilòmetres per hora, en el cas dels trens de mercaderies.

El recorregut d'aquesta línia va de Lleida a Girona passant per Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i l'aeroport gironí. En algunes d'aquestes localitats està previst que aquesta línia enllaci amb unes altres ja existents (és el cas d'Igualada, Manresa i Vic) o amb tramvies que donin servei a la zona. Així, a Lleida la connexió seria amb el tren de La Pobla, que servirà com a rodalia fins a Balaguer. Paral·lelament hi haurà altres línies de tramvia que donin servei a aquestes poblacions i també a Mollerussa.

Aquesta línia tindrà 174 quilòmetres de via construïda en superfície, 118 en túnel i 21 en viaducte. L'entrada en algunes poblacions serà soterrada.

La línia orbital ferroviària està dissenyada com una més de rodalies, amb una longitud de 119 quilòmetres, dels quals 68 són de nova construcció. El disseny inicial inclou 31 estacions, 18 d'elles noves.

Les poblacions a les quals donarà servei són Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, La Granada, Subirats, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Granollers, La Roca del Vallès, Argentona i Mataró.

El dibuix inicial d'aquesta línia era més curt (14 quilòmetres menys) i incorporava 10 estacions menys que l'aprovat ahir per la Comissió d'Urbanisme. Amb tot, aquest traçat no és definitiu i el projecte final pot incorporar modificacions suggerides per les poblacions afectades. Entre les noves estacions, dues estan a Vilanova, on el tren circula de manera soterrada. En alguns casos, el traçat previst és paral·lel a altres vies (en aquest cas carreteres) ja previstes o existents. Entre les primeres, el tram entre Abrera i Terrassa, que discorre en paral·lel al Quart Cinturó, i el que unirà Sabadell i Santa Perpètua, paral·lel a la via interpolar. A Montmeló s'ha dissenyat una estació entre el circuit i el nucli urbà.

Noves línies de ferrocarril. Eix transversal ferroviari. Línia orbital.

Enllaç de la notícia original en castellà:

https://elpais.com/diario/2007/11/29/catalunya/1196302046_850215.html


Enllaços relacionats:

Portar el tren fins la Seu i Andorra costaria 500 milions. Segre. C. Sans. Dimecres, 3 d’agost del 2022. Pàgina 10.

Confuci, l’AP-7 i aquells trens de la Costa Brava. El Periódico de Catalunya. Xavier Carmaniu Mainadé. Dijous, 9 de juny del 2022.

Tallen la carretera de Granyena al Cogul per reclamar l'Eix Transversal de Ponent. Nació Lleida. Diumenge, 17 d'abril de 2022.

Tallen la carretera de Granyena de les Garrigues al Cogul per reclamar l'Eix Transversal de Ponent. Lleida.com. Dissabte, 16 d’abril del 2022.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte