Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Consciència nacional.

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui+. Diumenge, 8 d’abril de 2018, 2h. Pàgina 4.

Punt de vista. Opinió. Tribuna.

Consciència nacional.
Dolors Marin Tuyà. Psicòloga.

«Cada dia més gent és conscient que som un poble ocupat».

Dolors Marin Tuyà.Nació o gnatio vol dir naixement damunt la terra, ve de gnat, on la g indoeuropea indica terra, gea en grec. Naixem d’una energia natural o national. La consciència (con-scienta) reuneix i sintetitza tot allò que amb la ciència hem trossejat. La ciència (scienta) escindeix i analitza la realitat per desenvolupar tècniques que creïn procediments específics amb funcions molt específiques. La ciència treballa espais físics i la consciència, espais hòlics (que ho engloben tot) per dins, des de dins.

Quan un grup de nacions, espontàniament i voluntàriament, pacta confederar-se formalment per enfortir-se i defensar-se d’atacs formen un imperi o nació de nacions. Deriva en imperialisme quan en lloc de voluntat pacificadora una part oprimeix les altres i uns pocs individus o grups poderosos i imperialistes empren la força economicopolítica (antieconòmica i antipolítica) inflant o aixafant nacions i inventant-ne de fictícies o desinventant-les. L’estat-nació no és el resultat de voluntats lliures, és un imperialisme. I les seves subdivisions tampoc no són ètniques, són províncies, que vol dir profundament vençudes. Els imperialismes són antieconomia, antipolítica, antinacions i antiindividus.

La consciència de nació escapa als controls externs, com l’educació conscient donada a casa, a l’escola o pels programes polítics, econòmics i militars nacionalitzadors o desnacionalitzadors. S’aprèn inconscientment i es fa al llarg de tota la vida. La capacitat inventiva de la consciència humana fa els costums, amb adquisicions lliures, creatives i responsables. De costum (en grec ethos/ètica) i nació (genos), obtenim la nació de costums, l’ethos-genos o ètnia. Una ètnia és un grup humà carregat de costums. Cal, doncs, distingir instint genètic, conducta condicionada i costum creatiu.

L’escalada de repressió, violència i els abusos de poder contraris als drets humans que ens propina l’Estat espanyol a la gent catalana, no han fet més que desvetllar i enfortir-nos la consciència nacional. Cunyats (co-gnats) que se’ns adhereixen per superar l’estat de xoc en trobar confort en el costum nacional català, en no identificar-se amb la violència del costum imperialista espanyol. Cada dia més gent és conscient que som un poble ocupat que no té cap altra solució que arribar a la plena sobirania, i en això no hi ha altra agressivitat que la que ells ens imposen.

La psicologia moderna, en la mesura que integri la consciència nacional en el seu bagatge, ajudarà les ètnies, tot elevant a conscients els condicionaments objectius de les diferents comunitats. Hi estem treballant, presteu atenció. Perquè la independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la terra. Lluís Maria Xirinacs, ets en nosaltres.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1370285-consciencia-nacional.html

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte