|
 The Guardian. Dilluns, 6 de novembre del 2017.
|
Carles Puigdemont: «No es tracta merament de Catalunya. Es tracta de la pròpia democràcia».
Traducció al castellà: Ser y actuar.
Espanya ha imposat una agenda política que va contra la voluntat de la majoria de catalans. Defensarem els nostres drets fins al final.
Fotografia: Manifestants a les afores de l'Audiència de Madrid, després que vuit consellers catalans fossin sotmesos a presó preventiva el 2 de novembre del 2017. Anadolu Agency/Getty Images.
Catalunya és a hores d'ara l'únic territori de la Unió Europea al que se li ha denegat la suprema llei que els seus ciutadans van votar; el parlament que els seus ciutadans van votar; el president que aquest parlament va triar, i el govern que aquest president va designar en l'exercici dels seus poders. Actuant de forma arbitrària, antidemocràtica, i al meu entendre, de forma il·legal, l'Estat espanyol ha decidit dissoldre el parlament català a la meitat de la seva legislatura, destituint el president i el govern català, per intervenir en el nostre autogovern i en les institucions que els catalans han estat construint durant segles en la nostra nació. Han dut a terme una brutal ofensiva judicial per aconseguir l'empresonament i criminalització en massa d'aquells candidats promovent idees polítiques que, fa només dos anys, van obtenir els nivells històricament més elevats de suport públic.
A dia d'avui els líders d'aquest projecte democràtic estan acusats de rebel·lió i afronten les penes més severes del codi penal espanyol, les mateixes aplicades per a casos de terrorisme o assassinat: 30 anys de presó. El vicepresident i set consellers del govern català porten empresonats des del passat dimarts, així com dos líders civils catalans, al mateix temps que s'han emès ordres de detenció per la resta del govern català. És un atropellament colossal que tindrà greus conseqüències.
Recordem un factor clau: en les eleccions del 27 de setembre de 2015, Junts pel Si, guanyador indiscutible, defensava un programa en què explícitament es comprometia a declarar la independència i a celebrar eleccions constituents. Els votants que ens van donar el seu suport van saber en tot moment quina era el nostre objectiu. No obstant això, dos anys després d'aquelles eleccions som acusats de sedició, de conspiració i de rebel·lió per dur a terme un programa electoral que nosaltres mai amaguem.
Estranya conspiració aquesta que rep el vot popular. Les eleccions del 2015 van llançar una clara majoria a favor de la independència catalana: 72 escons sobre 135. Dels 135 escons només 53 van anar a parar a candidats que explícitament rebutjaven la idea d'un referèndum d'independència. No obstant això ara el govern legítim català ha estat il·legalitzat, el parlament català ha estat dissolt, i s'ha imposat una agenda política que no té res a veure amb la voluntat de la majoria.
És per això que seguirem denunciant al món sencer les greus deficiències democràtiques que ara són evidents a Espanya.
No hi ha dubte que el que ha de prevaler és la voluntat de la majoria de ciutadans, i el respecte als drets fonamentals inclosos en els tractats internacionals signats pel regne d'Espanya, i incorporats també a la seva constitució. Però el que tenim en lloc d'això són dos nivells de democràcia a Espanya: es pot pertànyer a un partit a favor de la independència, però només si no governes. Si compleixes amb el teu compromís electoral se't acusarà de rebel·lió. I si estàs contra la independència, però no tens força parlamentària per governar, el poderós Estat sortirà en la teva defensa.
El sistema judicial espanyol té les seves pròpies deficiències, particularment serioses. Hi ha una clara manca d'independència i de neutralitat, amb vincles entre el poder judicial i el govern que a totes llums resulten visibles. Fins i tot a nivell de procediment, els casos legals contra els líders catalans contenen tantes irregularitats que resulta difícil de creure que l'acusat pugui comptar amb qualsevol tipus de garantia formal.
L'Estat ha mostrat la seva determinació de despullar als funcionaris públics dels seus drets, i la justícia espanyola ha estat col·locada al servei de l'agenda política governamental. Cap crim comès en nom de la unitat del país serà mai enjudiciat: ni la violació del secret de la correspondència postal, ni les repetides limitacions del dret a la llibertat d'expressió, amb bloqueigs de pàgines web sense autorització judicial, ni les detencions efectuades sense ordre judicial, ni l'acreditació d'un cos policial al marge de la llei per perseguir il·legalment als líders polítics pro independentistes i de l'esquerra espanyola.
En manifestacions convocades pel partit que governa a Espanya, grups de la ultradreta radical (hereus directes del règim de Franco, com ara la Falange Espanyola) han desfilat, alguns esgrimint pancartes feixistes i fent salutacions nazis, mentre anaven corejant consignes demanant el meu empresonament i execució. El clima d'hostilitat es resumeix amb el crit «¡A por ellos!» («A per ells!») llençat per molts ciutadans espanyols mentre ovacionaven les patrulles policials de tot l'Estat que es van desplegar per impedir el referèndum de l'1 d'octubre, en un esforç realitzat per terra, mar i aire que semblava una campanya militar per ocupar un territori rebel.
Algú pensa encara que el govern català cessat pot esperar una audiència imparcial i independent, no influenciada per la pressió política i mediàtica? Jo no. Aquest és el motiu pel qual, més enllà de seguir defensant la legitimitat dels nostres actes polítics, defensem el dret de voler la independència de Catalunya, per defensar un model de societat en què ningú tingui por del poder de l'Estat.
Tinc el deure de sol·licitar justícia per a tots nosaltres. Veritable justícia. Per portar llum a totes les zones fosques en les que l'Estat s'ha permès cometre abusos inacceptables. I per fer-ho necessitem que es permeti l'escrutini a l'estranger. Per sobre de tot, aquest coneixement serveix per sol·licitar una solució política al problema en comptes de judicial.
L'Estat espanyol ha d'honorar el que es va dir en tantes ocasions durant els anys de terrorisme: si es posa fi a la violència podem parlar de tot el que sigui. Nosaltres, els partidaris de la independència catalana, mai no hem optat per la violència, al contrari. Però ara trobem que tot no era més que una mentida quan se'ns va dir que tot estava obert a debat.
Potser resulti incòmode per als que li han ofert el seu suport cec i incondicional al govern de Mariano Rajoy, però defensarem els nostres drets fins al final. Perquè està en joc molt més que els nostres futurs personals, està en joc la mateixa democràcia.
Carles Puigdemont, 130è president de Catalunya a 2016.
Enllaç de l'article original en anglès:
https://www.theguardian.com/commentisfree/2017/nov/06/carles-puigdemont-catalonia-democracy-spain-catalans?CMP=Share_iOSApp_Other
Enllaç de la traducció al castellà:
https://seryactuar.org/2017/11/06/carles-puigdemont-no-se-trata-meramente-de-cataluna-se-trata-de-la-propia-democracia/
