Diari d'un senador.

Mundo Diario. Diumenge, 30 d’abril del 1978.

El millor 1 de maig.

És el primer «1 de Maig» de l'anomenada democràcia espanyola. Es va pactar amb el ministre de l'Interior i l'obrer podrà celebrar el seu dia en pau i tranquil·litat.

I per col·laborar en tan bell projecte, els patrons demanen auxili des de Nova York a totes les forces patronals d'Occident, els financers demanen a Amèrica del Nord que no ens concedeixin crèdits i les riques gents de l'interior s'entretenen a fingir suspensions de pagaments i fallides, en fer vaga d'inversions i escapolir capitals, a veure qui pot més.

Una mica més d'un milió d’obrerets no tenen feina. Però són molt dolents. Fan tota mena de trampes i picardies. Cal multiplicar per cinc el nombre d'inspectors de Treball, que per a això sí que hi ha pressupost. En canvi la Seguretat Social només cobreix una quarta part d'aturats amb el subsidi d'atur.

Alguna cosa cal pagar per tenir una nova democràcia. Si vol manar el poble que mani. Els d'abans només envien capitals a fora. I si l'obrer vol celebrar la festa del treball quina millor manera de celebrar-la que estant a l'atur? Pot preparar-la a fons, si així ho desitja, una setmana abans i pot perllongar-la en una lluïda vuitena de festivitats.

Mai un «1 de Maig» no havia tingut tantes oportunitats.

Lluís M. Xirinacs.