Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

UCD no sap ser forta. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Espanya. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Divendres, 27 de gener del 1978.

A l'opinió pública.

Falsa bandera. Mans de titella penjant forques. Font: Asia-Pacific Research.Han matat Joaquim Viola i Sauret i Montserrat Tarragona i Corbella. De nou l'opinió pública ha estat terroritzada. De nou Martín Villa ha carregat les culpes a l'amnistia, referint-se al cas Bultó; ha posat dificultats a l'indult per als presos socials i ha dit que els països amb democràcies consolidades tampoc estan exempts de terrorisme.

Amb tota la força que em dóna la meva llarga lluita contra tota mena de violències vull cridar l'atenció a l'opinió pública perquè no es deixi enganyar. La concessió d'amnisties i indults no és competència d'ordre públic ni de jutges. És assumpte d'alta política, propi dels òrgans de màxima sobirania: Congrés i Senat. El treball de les forces d'ordre i dels tribunals és el d'aclarir, provar i sentenciar uns fets. I pregunto jo, quina claredat, quines proves i sentències existeixen sobre els fets referents a la mort de Carrero Blanco, a l'atemptat del carrer Correo de Madrid, a les morts de Montejurra i Vitòria, als segrestos d'Oriol i Villaescusa, a les morts del carrer Atocha de Madrid, a les morts del català Bultó, a l'atemptat de «El Papus», etc.?

Per què adreçar l'atenció de l'opinió pública cap a uns pobres diables d'esquerra o de dreta, els terroristes de la base, i no referir-se mai a un sindicat del crim propiciat i usat des de l'ombra per grups poderosíssims, o a les accions desestabilitzadores finançades i dirigides per agents dels Estats honorables?

Sap l'opinió pública que davant d'aquest terrorisme dels importants, les accions concretes realitzades pels pobres diables de la base, a més de resultar insignificants resultarien impossibles? En una societat injusta existeixen obsessos disposats a matar, però només existeixen els mitjans per aconseguir-ho quan així ho desitgen les «mans fines que manen matar», com cantava Raimon.

Quan l'opinió pública escolta la paraula «terrorisme» ¿pensa que el terrorisme industrial només el fabriquen els grans? Saben que precisament aquests grans són els qui impedeixen una democràcia popular autèntica, amb rostre humà i volen una democràcia salvatge amb espionatge desestabilitzador propiciat per les multinacionals i pels Estats omnipotents, amb sindicats del crim finançats per partits polítics sense base popular però amb molt diners, amb màfies tolerades per tenir terroritzada la població, amb cursets de terrorisme camuflats en universitats estrangeres pagats a joves que després s'infiltraran en ingenus grups llibertaris d'extrema esquerra, etc.? Aviat Espanya serà una mafiosa democràcia occidental.

Compte, opinió pública, quan votis! No sigui que vagis a votar als teus propis botxins.

Nota: Demano que aquest article sigui llegit per les emissores de ràdio de bona voluntat. I tant de bo ho fos per la televisió.

Lluís M. Xirinacs.

UCD no sap ser forta. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Espanya. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte