Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 11 d’octubre del 1977.

Amnistia laboral.

Els obrers van dur el major pes de la lluita per la llibertat en l'etapa passada. Aturades parcials, treball lent, vaga de zel, vagues parcials i generals, manifestacions, boicots, plantades, concentracions i, sobretot, la constitució clandestina d'organitzacions obreres, van portar com a conseqüència acomiadaments, sancions, càrregues de les forces de l'ordre, multes, exilis, detencions, tortures, presó i mort. Per cada pal que rebien les classes mitjanes, la classe obrera en rebia deu.

Dins de les fàbriques els reglaments de règim interior es van encarregar de mantenir el règim autoritari sense contemplacions. És sancionable per insubordinació alçar la veu a un encarregat. No es pot sol·licitar res de forma col·lectiva, com a les presons. Estil de jerarquia militar; has de passar pels comandaments menors per adreçar-te als majors.

Excepte honroses excepcions la patronal ha fet servir l'Estat, la Policia, la Guàrdia Civil i d'altres mil controls –blocs d'habitatges, guarderies, escoles, mitjans de difusió, etc.–, per reprimir la puixança del moviment obrer. Les llistes negres han condemnat als obrers més lluitadors a quedar-se indefinidament sense feina.

I aquesta classe obrera tan combativa i tan represaliada ha lluitat no només pels seus propis interessos, sinó pels interessos generals del poble. Jo he vist durant els sis anys d'existència de l'Assemblea de Catalunva com els representants obrers aportaven els seus esforços i col·laboració per l'Amnistia, per les llibertats socials i polítiques, per l'autonomia de Catalunya, per la defensa de la nostra llengua, de la nostra cultura, de les nostres institucions.

Per tot això, és just que exigim la immediata reincorporació de tots els acomiadats per motius de persecució política i de lluita laboral als seus llocs de treball. Això és l'amnistia laboral.

El projecte de llei d'amnistia en els seus articles 5è i 8è recull l'amnistia laboral, en contra del que van deixar entendre els primers avanços informatius.

Vol equiparar les nostres condicions laborals amb les que regeixen internacionalment. Penso que es refereix a l'OIT (Organització Internacional del Treball). És important que siguin a càrrec de l'Estat les restitucions referents a cotitzacions de la Seguretat Social. Les empreses ara estan exhaustes.

Queda en l'aire el problema de les readmissions. I és un punt feble que tot depengui del criteri de les autoritats judicials perquè la llei és difuminada i seran necessàries «pressions» de les centrals sindicals.

Malgrat tot, si el text va endavant, la classe obrera podria cantar victòria.

Lluís M. Xirinacs.