3.2.12. Seguretat ciutadana.
La inseguretat ciutadana no es pot deslligar, des de fa milers d'anys,
del tipus de moneda anònima i desinformativa que els poders establerts
mantenen. Tampoc es pot deslligar de l'atur forçós. Evidentment
la primera inseguretat ciutadana és la de quedar-se sense feina
i no tenir diner per a viure dignament. La inseguretat material i psicològica
de molts ciutadans sense feina, i sense esperança de tenir-ne, crea
un clima d'inseguretat general. La falta de solidaritat social des de dalt
genera la insolidaritat social des de baix. El marginat, en una societat
opulenta reclama el seu tros de pastís: diner per a menjar, droga
per a oblidar, motos i cotxes per a fardar...
La societat que genera aquesta insolidaritat reclama, aleshores, protecció
ciutadana: policies. alarmes, empreses de seguretat... Mantenir aquests
desequilibris socials i misèries, permet crear empreses de «protecció
i seguretat» que esdevenen un immens negoci sempre creixent... (en
el 1983, 40.000 milions de pessetes repartits entre més de 100 empreses).
Els mitjans de comunicació ajuden a crear el clima de terror i d'inseguretat
necessaris. Sempre hi ha «guants blancs» que ajuden i potencien
els robatoris, atracaments, assassinats, tràfics, violacions...
perquè els dóna negoci per les dues bandes: en el delicte
i en la lluita contra el delicte.
La inseguretat ciutadana és, doncs, avui l'excusa per a potenciar
el reforçament de l'estatisme policíac. No es fa res, en
canvi, per evitar les causes de la petita delinqüència ni per
a resoldre el «terrorisme» sempre tan «rendible»
per al poder.
La seguretat ciutadana, amb un sistema de moneda telemàtica personalitzada
i informativa, no necessitarà de cossos policíacs, arbitraris,
ineficaços i corruptes. La personalització de les relacions
monetàries i mercantils d'una banda i la resolució dels principals
temes de violència social (la misèria, la pobresa, la marginació,
la droga... i la manca de llibertat federativa de les ètnies) de
l'altra, poden portar a una reducció dràstica de la violència
social. La supressió del diner anònim impedirà la
realització pràctica de la majoria dels delictes per raó
de diner (que són la gran majoria). L'assignació a cada persona
(especialment al marginats i als sense feina) de salaris de solidaritat
social indefinits juntament amb la gratuïtat de tots els serveis culturals
i assistencials atacarà d'arrel les causes de gran part de la delinqüència
actual.
L'ajuda especial a les dones permetrà a aquestes alliberar-se
de patir les conseqüències de delictes avui quasi ni tant sols
denunciats (apallissament pel marit, violacions) i despenalitzarà
fets que la legislació actual condemna o dificulta (avortament,
divorci,...).
La legalització, controlada pel sistema monetari, de l'ús
i comerç de drogues (alcohol, tabac, marihuana, àcids...)
evitarà les màfies dels traficants i les nocives adulteracions
dels productes; i permetrà treure el regust a aventura subversiva
i perillosa que la prohibició genera. Els adequats tractaments de
desintoxicació en mans de professionals independents i amb mitjans,
i una informació clara sobre els efectes de les drogues, són
millors sistemes que les persecucions policíaques.
La majoria de delictes habituals (evasió de divises, falsificació
de documents, estafes, xantatges, ostatges, atracaments, robatoris, prostitució,
tracta de blanques, proxenetisme, tràfic de drogues, d'armes i d'obres
d'art, suborn de funcionaris, de polítics, de jutges, assassinats
per encàrrec, incendis per encàrrec, extorsions...) necessiten,
usen o cerquen el diner anònim. La seva supressió impedirà
l'ús del cos del delicte. Segurament sorgiran noves formes de delinqüència,
però tant de bo si, de moment, aconseguíssim eradicar en
gran part les causes i els instruments de les actuals.
La lluita armada d'alliberament de classe o d'alliberament nacional
dins el marc d'una societat lliurement federativa de les ètnies
que la composen i pràcticament solidària, especialment amb
els desheretats, quedarà pràcticament sense motivació
i sense possibilitats d'exercir-se en regim de moneda personalitzada que
impossibilita les fonts de finançament habituals d'aquestes organitzacions
(atracaments, impost revolucionari,...) i els tràfics d'armes.
Aquest conjunt de mesures poden retornar la tranquil·litat de
passejar sense ser assetjat pels captaires, pels atracadors, pels col·locadors
de bombes, o per accions policíaques antiavalots.
La funció de les policies serà de vetllar pel respecte
a les regles de joc constitucional i a les normes de convivència
de cada comunitat ètnica. La policia podrà anar, normalment,
desarmada. El compliment de les regles de joc constitucional no dependrà
tant de la repressió -sempre ineficaç a la llarga- com de
l'assumpció de la responsabilitat documentada dels actes lliures
de les persones davant la Justícia que disposarà, quan convingui,
d'aquesta documentació. El manteniment d'un Estat de dret demana,
igualment, el desarmament total de la població, sense el qual tothom
pot imposar els seus interessos per la força, definició exacta
de l'Estat de fet.
Versió 1987.
