Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.12.3. Productors-consumidors i simples consumidors. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.5. Protecció i reponsabilització del consum. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.12.4. Dret al consum: diner financer gratuït per a tothom.

Aquest dret al consum de tots els ciutadans de la societat geopolítica el tenen pel fet d'haver-hi nascut o de viure-hi. El fet de viure-hi, sense haver-hi nascut, té molta importancia, car inclou el dret solidari al consum social de tots els immigrants. Cap país decent els pot refusar, sobretot si són dèbils i pobres, amb l'única condició que adquireixin, per lenta educació, una suficient osmosi amb la població autòctona. En cas d'incapacitat flagrant per aquesta osmosi neo-nacionalitzant, cal trobar solucions menys insolidàries que la simple expulsió. En tots els casos, serà millor portar la pròpia solidaritat humanista al país dels emigrants, si la causa d'aquesta emigració no és la lliure decisió personal, sinó la misèria o, adhuc, la fam.

Per a protegir de manera eficaç aquest dret al consum de la lliure població de cada ètnia lliurement confederada a l'interior de la societat geopolítica, el primer i indefugible pas és la protecció real i concreta del cicle de la producció de mercaderies finibles: sense producció no hi ha béns per a consumir. (Aquesta protecció general i específica als agents de producció es tracta en l'apartat corresponent).

El segon pas per concretar el dret al consum, és dinamitzar tot el cicle de la producció completant el poder privat-solvent de compra dels productors-consumidors: donar gratuïtament i equitativament a tota la població, segons el principi de solidaritat social, el diner financer necessari per a un lliure consum dels excedents de producció en mercaderies finibles. (Aquest segons pas, que cerca equilibrar econòmicament el mercat, es tracta en parlar dels diferents Estatuts Financers).

Aquests dos mecanismes -protegir la producció i distribuir equitativament diner financer gratuït per al consum dels excedents de producció consumptiva- són suficients per assegurar l'equilibri econòmic del mercat i una creixent creativitat vital-cultural de tots els membres de la societat geopolítica.

Un darrer ajut per a facilitar el dret al consum és el descobert automàtic d'un 25% sobre el saldo promig dels 3 darrers mesos, que tenen tots els comptes corrents de consum, en Caixes d'Estalvis.

Versió 1987.

2.12.3. Productors-consumidors i simples consumidors. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.5. Protecció i reponsabilització del consum. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte