Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


1.1.3. Persones nacionals, socials i individuals. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.1.5. Igualtat jurídica de les persones. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.1.4. Persones divises.

Les persones nacionals-comunitàries i les persones socials-col·lectives són espontàniament divisibles i reagrupables.

Les persones nacionals-comunitàries i les persones socials-col·lectives són, molt al contrari de les individuals-mortals, essencialment divisibles i reagrupables.

Les persones nacionals són "cossos genètics" formats per "grups d'herència i condicionament natural-instintiu". Les persones col·lectives són "cossos socials" constituïts per "grups d'afinitats i llibertats electives i selectives" quant a llurs membres primaris: individus generadors, ètnies matrius i col·lectius inicials.

La divisibilitat espontània i expansiva de les persones nacionals-comunitàries i de les persones socials-col·lectives en, respectivament, noves ètnies filials i noves col·lectivitats naixents, més elementals, és una característica de llur perennitat i fecunditat, sobretot en situacions, més o menys difícils o àdhuc tràgiques, de ruptura de cultures ancestrals.

També és una característica de fecunditat, llur posterior lliure agrupament i interpenetració, fet que apareix a partir de cultures relativament recents (fa uns 60.000 anys), justament per a fer front a les conseqüències massa disgregadores de les situacions de ruptura de cultures ancestrals. Aquests nous agrupaments i interpenetracions, amb inicials ritus màgics, són també, funció vivent i creadora, sota forma d'un nou ordre humà, més o menys bàsic quant a ètnies, més o menys consuetudinari quant a col·lectivitats.

Exemples.

En el cas de les persones nacionals-comunitàries, un exemple del que acabem de dir ens el dóna el terme "dinastia", que prové del grec i denota "força, dinamisme...". S'aplica a qualsevol família que es va dividint en subfamílies entroncades en llur comú ancestre. Aquestes subfamílies, quan cal, certes subfamílies, quan cal, se substitueixen les unes a les altres en l'exercici de certes funcions per tal de mantenir viu el llinatge.

Per exemple, dinasties de la noblesa, d'advocats, de metges, d'industrials, de pagesos, d'artesans... àdhuc, de mendicants.

La divisibilitat també és corrent en el cas de les col·lectivitats: les empreses creen "filials"; els partits polítics es divideixen i formen nous partits.

Les confederacions i les federacions, aparentment contràries a la divisibilitat són, doncs, de fet, igualment expressions històriques de la indestructible lliure vocació de fecunditat i perennitat que vivifica constantment ètnies i societats relativament primàries enfront de noves circumstàncies geo-demogràfiques i geo-tècniques: són noves associacions, en llur principi enterament lliures, espontànies i expansives per a més i millor vida, nascudes de les ètnies o col·lectivitats preexistents que les pacten i serven el pacte primitiu més enllà de les generacions que les van pactar.

La perennitat i la fecunditat de les persones nacionals-comunitàries i de les persones socials-col·lectives rau, doncs, en llur capacitat de reeixir una certa harmonia interior entre tots els seus lliures components, harmonia que les condueixi a anar-se fent amb unes riqueses de tot ordre, comunitàries o col·lectives, respectivament.

Versió 30 de gener del 1988.

1.1.3. Persones nacionals, socials i individuals. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.1.5. Igualtat jurídica de les persones. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte