Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Capítol 9. Mercometria i mercologia. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 10. La societat total i la seva composició. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

III part. Fonaments d'un nou ordre social llibertari.

Introducció.

  1. L'instrument més adequat.
  2. Inspiració ètica.
  3. Estructura de la Tercera Part.
A partir de la reforma monetària que hem proposat en la Primera Part, poden establir-se les bases d'un nou ordre social, qualitativament diferent de l'actual.

Les possibilitats immediates tractades en la Segona Part, si bé són aportacions de gran interès, no canvien en l'essencial els grans trets de la civilització actual: únicament li proporcionen un instrument de claredat, transparència i informació dintre de l'ordre vigent.

Però nosaltres volem anar més enllà, i oferir una alternativa vàlida, pràctica i concreta, als problemes més urgents amb què s'enfronta la societat, problemes que no troben solució en cap dels dos models antisocials vigents: el model capitalista (amb totes les seves variants) i el model comunista (ídem).

1. L'instrument més adequat.

Totes les ideologies actuals, i especialment les dominants en un i altre món (capitalisme i marxisme), estan completament anquilosades, ancorades en el segle passat.

Les realitat socials i tècniques han evolucionat molt des del segle passat, però aquestes ideologies no han sabut adaptar-se a aquesta mutació, i ara estan desfasades: són incapaces de donar solucions adequades als problemes més vius i més greus de la nostra civilització.

Nosaltres no volem inventar una nova ideologia capaç de trobar respostes per a tots els problemes socials, sinó que preferim atacar directament, i un per un, cadascun d'aquests problemes, i donar-los solucions pràctiques i concretes. I per tal que aquestes solucions resultin eficaces i factibles, comptem amb un instrument privilegiat: la factura-xec pro-telemàtica.

Efectivament, la implantació de la factura-xec pro-telemàtica com a únic instrument monetari legal, i la centralització comptable de la xarxa monetària telemàtica a fins estadístics-analítics, creen un mercat i una societat omnidocumentats en l'aspecte monetari, que anomenem mercat (monetari) clar i societat (monetària) transparent. Mercat clar i societat transparent signifiquen que:

  1. Cada problema particular podrà ser objectivament i exactament conegut en les seves dimensions monetàries, com a mínim;
  2. A partir d'aquest coneixement, es podran buscar les solucions més pràctiques i eficaces, i en especial les solucions monetàries més adequades;
  3. A través de la informació monetària continuada, es podrà anar controlant l'eficàcia de les solucions practicades;
  4. Finalment, les responsabilitats de qualsevol acció monetària estaran sempre ben establertes.
En el marc de la reforma monetària proposada, doncs, és possible, al nostre entendre, de començar a crear noves estructures socials, noves formes d'organització social afavoridores i protectores de les llibertats concretes de cada persona: això és, llibertàries.

2. Inspiració ètica.

Hem parlat de donar solucions concretes, prescindint de qualsevol ideologia. Ara bé, les solucions a problemes socials, per bé que siguin fonamentades en un coneixement objectiu i precís de la realitat, mai no poden ser absolutament neutres; qualsevol plantejament, proposta o projecte social participa sempre més o menys d'idees, concepcions, intencions... que no són «científiques», molt íntimes, personals, subjectives, ja es tracti d'interessos individuals, de grup, de classe... ja es tracti d'ideals ètics al servei de tota la humanitat.

També les solucions concretes que presentarem en aquesta Tercera Part són partíceps d'un rerafons d'aquest tipus, i no volem de cap de les maneres amagar-ho, ans al contrari, volem declarar ben obertament quins són els ideals que ens inspiren, per tal de no cridar ningú a engany.

El nostre ideal, el fil conductor de les nostres propostes, és l'aconsecució de les màximes i òptimes llibertats concretes per a totes les persones. No parlem de La Llibertat, perquè, d'ideal ètic-concret que és, se l'ha convertida en un mite abstracte que tothom defensa però que ningú no intenta de dur a la pràctica. Parlem en canvi de llibertats concretes, fenomèniques, pràctiques, possibles en funció del nivell de desenvolupament tècnic assolit.

Per exemple, si el progrés tècnic actual possibilita de produir amb molta menys mà d'obra, cal que tothom gaudeixi de la llibertat de treballar únicament 20 hores setmanals; i així, en multitud de casos.

Una societat que protegeix totes les llibertats concretes ja assolides, i que promociona i afavoreix l'obtenció de noves llibertats concretes tecnològicament possibles, és una societat llibertària: de cara a ella estan dirigides totes les propostes que farem a continuació.

Les llibertats concretes s'han d'obtenir en tots els àmbits de la vida de l'home; però hi ha dos camps, molt importants, en els quals cal prioritàriament crear noves estructures llibertàries: la vida política i la vida utilitària.

  1. Política. La política és la disciplina que cada comunitat geopolítica s'imposa a ella mateixa, en favor d'ella mateixa. Consisteix en una doble acció: en primer lloc, el comandament (o arquia) lliure i responsable d'un monarca elegit democràticament; en segon lloc, l'obediència, també lliure i responsable, dels electors. Tant el comandament com l'obediència es realitzen per propi convenciment ètic i interès vital.

  2. Si la política es constitueix com a desenvolupament espontani i expansiu, naturalment bell i bo, com a estratègia comunitària beneficiosa per a tots els membres de la comunitat geopolítica, llavors tenim una autopolítica.
    Si, contràriament, la política esdevé un desenvolupament arbitrari i forçat, una estratègia individualista, oligopolista o classista en benefici propi mitjançant l'explotació dels altres, llavors tenim una antipolítica.
    Les antipolítiques són totes antillibertàries, perquè en elles la llibertat i la responsabilitat inherents a tota política -tant per part del qui comanda com per part del qui obeeix- s'han transformat en poder irresponsable d'unes persones sobre unes altres; el poder sobre les persones és la negació mateixa de la llibertat.
    Un objectiu prioritari serà doncs la construcció d'estructures autopolítiques llibertàries, encaminades a obtenir una total desaparició de qualsevol mena de poder sobre les persones.
  3. Vida utilitària. La vida utilitària és la dedicada a resoldre les necessitats materials de l'home. Llibertats concretes, en aquest camp, són:
    1. Pel que fa a la producció de béns utilitaris, llibertat de les empreses i llibertat dels col·laboradors de les empreses;
    2. Pel que fa al consum de béns utilitaris, subvenció assegurada de les necessitats mínimes de cada persona.
Trobar solucions concretes per al primer aspecte, és cosa que pot obtenir-se bastant fàcilment a base d'una legislació intel·ligent, que protegeixi les diferents llibertats possibles en el mercat.

El segon cas és, evidentment, un problema específicament dinerari: llibertats concretes en el consum significa, abans que tot, disposar del diner necessari per a consumir. Les condicions tecnològiques de producció, en l'actualitat, permeten de donar aquesta llibertat a tots els ciutadans d'una comunitat geopolítica. Cal, doncs, també prioritàriament, buscar els mecanismes concrets, les estructures concretes que portin al naixement d'una total solidaritat a nivell geopolític: una solidaritat que no negui les llibertats naturalment i vitalment egoistes dels productors utilitaris, sinó que les aprofiti per a obtenir una osmosi dinerària permanent entre tots els estaments socials.

La finalitat última és aconseguir la desaparició de qualsevol mena de misèria material i de marginació social per raó de diner.

3. Estructura de la Tercera Part.

Amb la intenció, doncs, de proposar solucions concretes i eficaces als problemes més urgents dels nostres dies, mitjançant l'establiment d'estructures socials llibertàries, tractarem els següents temes:

Primerament, farem unes consideracions i definicions prèvies per tal que sigui comprensible tot el que després seguirà (capítol 10).

En el capítol 11 tractarem de les estructures autopolítiques llibertàries destinades a fer desaparèixer tot poder sobre les persones.

En els capítols 12 i 13 exposarem les mesures instrumentals bàsiques del nou ordre llibertari: la legislació monetària (capítol 12) i la imperialització de tota la informació analítica-estadística obtinguda a través de la xarxa monetària telemàtica.

En el capítol 14 tractarem dels mecanismes d'omnisolidaritat social destinats a fer desaparèixer tota misèria i marginació social per raó de diner.

Els següents capítols, els dedicarem a les lleis mínimes que hauran de protegir les llibertats concretes en els diferents àmbits socials: en la societat utilitària-productiva (capítol 15); en la societat liberal (capítol 16); i en la societat utilitària-consumidora (capítol 17).

Finalment, en el capítol 18, intentarem indicar com totes les estructures proposades fins aquí poden constituir la base propícia per a la realització d'ideals i aspiracions socials d'abast molt més amplis.

Capítol 9. Mercometria i mercologia. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 10. La societat total i la seva composició. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte