Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

El meu no a la Constitució (i II). Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Comerç d'armaments. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 2 de novembre del 1978. Pàgina 6.

Estranger.

Ovella negra.Dimarts passat fou el dia culminant en la llarga tasca constitucional de les Corts de l'Estat espanyol. De tots els parlamentaris catalans vaig ser l'únic que vaig votar negativament. Aquest «no» ha estat gestat durant molts mesos amb molts patiments. Com un fill.

És ple de vida i de salut. N'estic profundament convençut. I tanmateix com si fos un fill anormal, és un «no» dolorosíssim. Dimarts em vaig sentir sol. Estrany. O estranger, com deia un comentarista en aquest mateix diari. «D'un altre país», com digué el senador Escudero, o «d'un altre món», com digué el senador Jiménez Blanco, ambdós d'UCD.

La sensació de soledat fou pal·liada per senadors i periodistes que em saludaren amb afecte. Els senadors Ferrer i Cirici Pellicer anaven recollint signatures dels representants catalans damunt el text definitiu del projecte de Constitució. No s'oblidaren de l'ovella negra. Em demanaren la signatura amb delicadesa.

Com si estigués immergit en la boira, sentia, llunyanes, les paraules del portaveu de l'Entesa: «No és el text que desitjàvem. Però el nostre vot serà favorable perquè es tracta d'un text impossible de millorar i que avui és el millor dels possibles, donada la correlació de forces en el Parlament».

Anava pensant: si l'Entesa no desitjava aquest text i tanmateix vota «sí» al text, contribueix a augmentar el sentit desfavorable de la correlació de forces al Parlament. Terrible equivocació, aquesta. Diuen: com que de totes totes perdrem, mal per mal, votem en contra del que desitgem; així, si més no, estarem de la banda dels vencedors; ja vam fer prou el paperina en votar «no» al referèndum de la llei de reforma.

Tot plegat em dol infinitament. El «sí» sembla una renuncia solemne als drets del socialisme i de la sobirania dels catalans. Si durant el temps que en dèiem de dictadura no vaig callar allò que sentia, ¿hauria ara que som en el temps que en diuen de democràcia, de callar allò que sento? ¿És, tal volta, la democràcia una dictadura que cadascú s'imposa abans que ens la imposi un altre?

Classe treballadora i pàtria meva, us ofereixo aquest dolorós «no» com un present d'amor, com un petit testimoni d’oposició a l'aclaparadora majoria dels que han dit «sí» ben convençuts pel poder que tenen i dels que han dit «sí», sense estar-ne convençuts, per raó de la correlació de forces.

Lluís M. Xirinacs.

El meu no a la Constitució (i II). Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Comerç d'armaments. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte