Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 6 de setembre del 1978. Pàgina 7.
Sobirania inconfessada.
Quan vaig haver acabat la defensa de la Confederació espanyola, a base d'Estats sobirans i després d'unes paraules de cortesia del portaveu d'UCD, Jiménez Blanco, prengué la paraula Fernàndez-Miranda i digué: «De què es tracta? ¿De plantejar la qüestió en termes d'autonomia o de sobirania? El senyor Xirinacs ho planteja en termes de sobirania, i això, naturalment, és un plantejament per mi lluminós si la resta de grups i partits volen clarament explicar davant els ciutadans quina és la seva opinió. Nosaltres votarem en contra d'aquesta esmena».
Durant tot aquest dia, Fernàndez-Miranda, tot just sortit d'UCD, bregà molt. Volgué ocupar una tercera via entre la dreta centralista i el bloc del consens. Volia contra els del consens suprimir el terme «nacionalitats» perquè implicava reconeixement de sobirania i realment l’implica. Però es desmarcava de les posicions dretanes que només toleren descentralitzacions administratives, perquè es vol mantenir en un tarannà progressista.
Ell reconegué que les entitats territorials posseeixen uns drets que són anteriors a l'existència de l'Estat espanyol i ho confirmà tot dient que les competències que es transferiran de l'Estat a les entitats territorials no són una concessió sinó un reconeixement que fa l'Estat d'aquests drets anteriors a la seva pròpia existència.
No accepta la sobirania dels territoris, però els reconeix uns drets anteriors a l'Estat. I pregunto jo, ¿on és la font d'aquests drets? ¿On cal anar a cercar el fonament d'aquests drets si no en l'existència d'una sobirania bàsica anterior que fou arrabassada per la força, però que continua reclamant les seves existències irrenunciables, després de tants anys de subjecció?
No, senyor Fernàndez-Miranda, visceralment és opressor i no ens vol reconèixer la sobirania, i racionalment és intel·ligent i ens la reconeix. Igual com UCD, només que UCD cedeix el terme «nacionalitats» i vostè, més astut, no. Tots dos estan en una contradicció que no volen assumir.
Lluís M. Xirinacs.
