Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 27 d’agost del 1978. Pàgina 7.

Boomerang.

Dimecres dia 23, al matí, es debaté a la comissió constitucional del Senat l'article 10. És un article general que parla de la dignitat de la persona. La UCD s'entestà a afegir-hi un apartat nou amb l'adhesió del nostre Estat als pactes internacionals dels drets humans. Els socialistes atacaren a fons aquesta operació. UCD intentava preparar el camí per a esmenar el polèmic article 25 sobre l'ensenyament. En efecte, la Declaració Universal de Drets Humans, de l'ONU (del 10-12-1948) diu en l'article 26.3: «Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que s'haurà de donar als seus fills». La UCD tenia presentada una esmena a l'apartat 3 de l'article 25 de la Constitució que hi afegia «...el dret que assisteix els pares d'escollir el tipus d'educació dels seus fills». Gairebé idèntic. En la justificació deien: «Es tracta de fer efectives a Espanya les normes de drets humans que ja han estat ratificades pel nostre Estat i que és convenient afirmar en un punt tan vital com aquest».

El debat fou aferrissat. Guanyà la UCD amb setze vots a favor, sis en contra de socialistes i de Cirici i tres abstencions de Benet, Ollero i Monreal. Els pactes internacionals restaven constitucionalitzats. No serví per a l'esmena de la UCD a l'article 25, perquè abans la retirà i es recuperà de nou el consens.

Però tingué un efecte de boomerang impensat. Els socialistes a cau d'orella anaven dient a la gent: «Mireu què ha fet la UCD! Acaba de constitucionalitzar el dret a l'autodeterminació dels pobles del qual és radicalment enemiga».

En efecte, en el Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals i en el Pacte Internacional de Drets civils i polítics, aprovats a Nova York el 16-12-1966, per cent cinc i cent sis vots a favor, entre els quals hi havia l'Estat espanyol, i cap en contra, diu, repetit exactament en tots dos, i precisament en la part 1, article primer: «1. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement llur condició política i proveeixen així mateix a llur desenvolupament econòmic, social i cultural. 2. Per tant, tots els pobles poden disposar lliurement de llurs riqueses i recursos naturals sense perjudici de les obligacions que deriven de la cooperació... 3. Els Estats parts en el present Pacte, àdhuc aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideicomís, promouran l'exercici del dret de lliure determinació i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides».

Ves per on, tant demanar el dret d'autodeterminació i ara ens en fa present la UCD!

Lluís M. Xirinacs.