Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 6 d'agost del 1978. Pàgina 6.
Cop baix.
He deixat passar un dia perquè em marxés la indignació. Els fets, des del meu punt de vista són aquests.
Fa dos mesos i mig, davant el silenci de l'Entesa dels Catalans, els vaig demanar la convocatòria d'un ple per a preparar l'estudi de la Constitució. Una Constitució no és una broma. La resposta fou el silenci.
Fa dos mesos vaig decidir d'estudiar-la jo. Tant a l'AVUI com a «Mundo Diario» sortí el 3-6-1978 una columna en la qual demanava la col·laboració popular i on oferia tots els materials d'estudi adequats. Han treballat i han respost moltíssimes persones i grups polítics i no polítics. Gràcies a ells i als més assidus col·laboradors han sortit un conjunt d'esmenes. He rebut assessorament tècnic en diverses matèries. Cal destacar el consell jurídic de l'advocat Elies Rogent. Durant dos mesos, de dia i sovint de nit, sense cap mena de vacances, entre moltes persones s'ha fet un treball impressionant.
La primera plenària de l'Entesa fou el 4-8-1978. Pensem que el termini de presentació d'esmenes és clau el dia 7. Allà es tractà de dissuadir-nos, a Rossend Audet i a mi, de presentar pel nostre compte les esmenes més importants que portàvem i que la majoria de l'Entesa es negava a fer seves. També es nomenà una comissió per a preparar les esmenes conjuntes de l'Entesa.
La segona plenària fou el 4-8-1978. Es discutiren una cinquantena de possibles esmenes conjuntes, que es van acabant de redactar aquests dies. Després, Benet digué que ell no signaria les esmenes particulars d'Audet i meves si la majoria de l'Entesa no li donava el vist-i-plau. La majoria no li donà el vist-i-plau. I com que el reglament del Senat exigeix per presentar una esmena la signatura de coneixement del portaveu –en el nostre cas, en Benet– ens trobem sense possibilitats de presentar les esmenes. El motiu adduït és polític.
Però al meu entendre una signatura de coneixement no és una signatura d'assentiment. Conèixer no és aprovar. La responsabilitat d'aquestes esmenes és estrictament nostra. I la possibilitat que qualsevol senador presenti esmenes és les beceroles de la democràcia de representació. Fer servir aquest mitjà per a imposar un criteri polític a persones no lligades per disciplina de partit ni per cap consens constitucional és un gravíssim atemptat als drets més elementals.
Com que aquest acte d'abassegament no es pot deixar passar pel respecte degut als nostres electors, hem requerit el nostre portaveu, Josep Benet, notarialment, perquè vulgui firmar el coneixement de les nostres esmenes. Ha promès donar la resposta avui. Si signa haurà acabat el problema. Si no signa, portarem l'afer al Senat, dilluns, el darrer dia de què disposem, perquè allà s'hi doni una sortida.
Lluís M. Xirinacs.
