Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Programa genètic social. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Fomentar país. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Diumenge, 2 de juliol del 1978. Pàgina 9.

Federació de comunitats autònomes.

Banderes de les autonomies de l'Estat espanyol.És prohibida, com en la República. Per tant, són prohibits els Països Catalans, segons l'article 137 de la Constitució. En cap moment del debat de la Constitució no sortí, explícitament, aquest nom tremebund de «Països Catalans». Els bascs, més seriosos, ja tenen tres províncies, tradicionalment autònomes entre si, integrades i ensems respectades i, a més, tenen plantejada la unió de Navarra si ells ho volen, amb el respecte a una autonomia interna. Tanmateix ells, els bascs, foren els únics que defensaren la possibilitat de federació de diferents comunitats autònomes que tant ens interessa als catalans. El protagonista, com sempre, fou Letamendia i els del PNB l'ajudaren.

Els catalans de les illes Balears i Pitiüses callaren. Els catalans del País Valencià també. Només parlà amb el seu anticatalanisme implícit el servidor del règim anterior, Jarabo Payé, per demanar que es prohibís la federació que faria possible la realitat nacional dels Països Catalans. Els catalans del Principat mereixen un tractament més detallat.

Solé Tura (PSUC) diu: «Es cert que a l'apartat 1 es pot considerar un cert obstacle i a més relatiu a qüestions que no són fonamentals. Nosaltres preferiríem que no es parlés d'aquest tema».

Roca Junyent (Minoria Catalana): «Estaria a favor de l'esmena de supressió. No obstant això s'aconsellarà abstenir-se».

Martin Tobal (Socialistes de Catalunya): «Teníem plantejada una esmena aquest article, la que retirarem. No per una raó política sinó per una raó tècnica, no s'admet en cap cas la federació de comunitats autònomes».

El resultat fou que l'esmena de Letamendia obtingué tots els vots en contra (26), llevat d'un a favor (el seu, suposo) i dues abstencions, (bascs i Minoria Catalana, suposo). La de minoria basca, que deia la mateixa cosa, també tingué tots els vots en contra, excepte un a favor i una abstenció.

Els diputats catalans del Principat, del País Valencià i de les illes Balears i Pitiüses van oblidar llur nacionalitat comuna. Fraga (AP) i Pérez Llorca (UCD), defensaren l'Espanya de les regions iguals i infederables. I Peces Barba (PSOE), en nom de la federació global, a la qual també de moment ha renunciat, es carregà la possibilitat del reconeixement de la nostra unitat nacional dels Països Catalans, per por que en una federació nostra, el Principat acabés colonitzant el País Valencià i les Illes. Com si aquests països restessin més protegits d'una possible colonització amb l'Estat de les regions, que volen Fraga i Suàrez, o amb l'Estat federal, que vol Felipe Gonzàlez, que amb una federació de països catalans, com demana la més elemental racionalitat política.

Tot plegat, tristíssim!

Lluís M. Xirinacs.

Programa genètic social. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Fomentar país. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte