Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Poble informat mai no serà estafat. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Seny i rauxa. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 17 de maig del 1978. Pàgina 5.

Un regne dividit va a la ruïna.

Navarra i Euskadi.Si la UCD no hagués enverinat la qüestió, s'hauria pogut evitar l'enfrontament i la divisió de navarresos amb navarresos.

Vinc de passar uns dies a Iruña, la capital de Navarra. La preautonomia és condicionada a un referèndum o consulta que cal fer al poble per veure si vol o no vol unir-se a Euskadi. S'està desenrotllant una gran campanya tant per part dels separatistes dretans com per part dels unionistes nacionalistes esquerrans. Els partits obrers es veuen obligats a menar una duplicitat estranya. En el nord, més unionista, parlaran clarament de la unió i en el sud, que no se sent identificat amb Euskadi, no en parlaran tant.

A primera vista sembla que aquesta consulta és un acte democràtic, però cal distingir en els pobles, com en les persones, els dos nivells existents, un de conscient i un altre d'inconscient. La consciència del nord de Navarra és pro euskalduna. La llengua euskera conservada hi fa molt. Justament la pèrdua de la llengua en el sud de Navarra afebleix la solidaritat amb el nacionalisme basc. A més, tot Navarra ha gaudit d'alguns privilegis polítics i econòmics concedits des de Madrid durant aquests quaranta anys. Els navarresos temen que a la llarga la unió amb Euskadi els pot fer perdre aquests avantatges.

Però la consciència no arriba a motivar gaire més del vint per cent dels nostres actes. Wilhelm Reich avisa que cal que els polítics atenguin aquest vuitanta per cent de motivacions inconscients dels pobles, si volen governar amb comoditat. I l'inconscient col·lectiu navarrès no és pas espanyolista. Els navarresos se senten molt ells precisament perquè són bascs. Ei navarrisme és una forma inconscient de basquisme. El problema de la llengua només n'és un aspecte. Tota la idiosincràsia navarresa és comuna a la idiosincràsia basca. Voler mantenir separat allò que la naturalesa espontàniament tendeix a mantenir unit és una greu equivocació política. I cal  afegir que si el navarrisme és brandat per forces oportunistes dretanes per mantenir llurs privilegis damunt del poble, la cosa encara es posa pitjor. Tampoc el basquisme, ni el catalanisme no són responsables d'una possible colonització econòmica de Bilbao o de Barcelona sobre altres terres, sempre inferior a la ja realitzada i que es continuarà realitzant des de Madrid. Aquesta és feina de la qual fem responsable la classe capitalista. Es una niciesa combatre la pròpia nació tot confonent-la amb una classe enemiga.

Reflexions que afecten també els Països Catalans.

Lluís M. Xirinacs.

Poble informat mai no serà estafat. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Seny i rauxa. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte