Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Els cecs hi veuen. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Mamballetes mallorquines per Catalunya. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 11 de gener del 1978. Pàgina 5.

A la recerca del temps perdut.

Mapa de la divisió territorial de Catalunya, any 1937.Ja tenim programa de govern. Em plau que en el programa, el govern de la Generalitat de Catalunya no prengui la iniciativa per tal d'«aconseguir un text constitucional que faci possible un Estatut d'autonomia adequat a les necessitats i a les aspiracions del nostre poble». Com diu molt bé, «constitueix un dels objectius prioritaris de Catalunya» però no és feina directa de la Generalitat, sinó dels parlamentaris catalans, que tant de bo es constituïssin en minoria catalana a les Corts, com suggereix Andreu i Abelló i abona Josep Benet.

També em plau que la Generalitat prengui «la iniciativa per tal que els diputats i els senadors per Catalunya elaborin la carta de la nostra autonomia». Es resol així al contenciós entre Generalitat i parlamentaris catalans de la millor manera.

A propòsit de la composició del govern de la Generalitat, s'ha obert una polèmica entre Joan Paredes, diputat del PSC-R de Girona i Lluís M. de Puig, sobre la funció del comarcalisme, problema delicat.

La referència al decret preautonòmic basc és només il·lustrativa i no de comparació, ens diu Paredes. Allà el Consell serà integrat per sis representants de cada territori. Jo crec que el territorialisme basc fa referència a allò que nosaltres diríem països, no a comarques. Per desgràcia, també els bascs han deixat caure massa les comarques seves; més que no pas nosaltres les nostres. Ells, en realitat, van reeixint a constituir allò que en els nostres termes anomenaríem la comunitat nacional dels països bascs, com explicava en aquesta columna fa dies, però crec que certament ara és moment de rellançar el  nostre comarcalisme. Voldria que la Generalitat tingués reconeguda en el nou Estatut la facultat de reordenació del territori, com la tenia en el del 32. Voldria, a més, que exercís aquesta facultat a l'hora de les eleccions a Parlament de Catalunya, cosa que no s'esdevingué en les eleccions a Parlament del 20 de novembre del 1932, encara planificades sobre la base provincial.

Llegeixo que els representants del PSC-C de la Cerdanya, la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i el Jussà i l'Alt Urgell, reunits a Bellver de Cerdanya, reclamen la creació d'una Vegueria de l'Alt Pirineu. No se senten gens representats per la diputació provincial de Lleida.

Crec que cal agrupar les comarques en vegueries o regions, com féu la Divisió Territorial aprobada el 10 de juliol del 1937. És d'especial interès per a les comarques deprimides i despoblades. I cal subdividir les comarques en municipis i en barris, en especial, les superpoblades i desenrotllades.

Caldrà rectificar alguna de les adscripcions de la Divisió del 1937. Ja vèiem com la Cerdanya sembla que va cap a ponent, no cap a Vic.

Si teníem aquesta feina avançada i a punt el dia de la Promulgació de l'Estatut, el consens de la població ja podria utilitzar-se per al nou Parlament de Catalunya.

Lluís M. Xirinacs.

Els cecs hi veuen. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Mamballetes mallorquines per Catalunya. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte