Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Per Nadal, cada ovella al seu corral. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Assemblea Popular d'Osona. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 28 de desembre del 1977. Pàgina 5.

Crida per a fer comarca.

Baix Camp. Mapa.Cal que les comarques es desvetllin. Cal que s'institucionalitzin. Fins ara la realitat comarcal ha estat abandonada i tanmateix no ha desaparegut. La iniciativa del redreçament comarcal haurà de sortir de la gent més desperta de cada demarcació comarcal. M'arriba una crida d'uns capdavanters del Baix Camp, que pot servir de model a altres comarques.

1. ¿Què és la comarca?

  • Una extensió del territori a la qual donen una certa unitat les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, condicions naturals, etc.
  • Comprovat que l'estructura provincial ha estat incapaç de resoldre els problemes del nostre territori, per culpa del centralisme i per una manca de planificació i de democràcia, creiem que la comarca és l'autèntica divisió territorial, mantinguda tradicionalment oberta, i que ens correspon per al desenvolupament harmònic dels nostres pobles. Ja des del segle XIII són citades les comarques.
  • La Generalitat, després de llargs estudis i consultes als municipis lliures, fixà, per acord del Parlament, una divisió comarcal, del 1936 al 1939.

2. El Baix Camp.

  • Adoptem els límits fixats per la Generalitat. Formen la comarca vint-i-set municipis: l'Albiol, l'Aleixar, Alforja, Almoster, l'Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafons, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Prades, Pratdip, Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs, Vilanova d'Escornalbou, Vilaplana del Camp, i Vinyols i Arcs.

3. ¿Per a què ens serveix la comarca?

  • Cada comarca té unes característiques pròpies que la defineixen com a tal i la diferencien de les altres. Es lògic de creure que es guanyaria en eficàcia si ella mateixa tingués el poder democràtic de gestió pròpia. Organitzar-nos com a comarca ens serveix com a alternativa democràtica enfront del centralisme de tota mena. Es el mitjà de participació del poble en allò que realment l'afecta.

4. Què podem fer per a la comarca?

  • En primer lloc, conèixer-la i donar-la a conèixer en tots els seus aspectes: social, geogràfic, històric, econòmic, etc.
  • Enfortir-la estrenyent els llaços d'unió entre els diferents pobles, barris, famílies i persones que la componen i treballant els problemes comuns i les possibilitats conjuntes.
  • Caldrà també treballar per fer possible el poder democràtic de base en la forma d'assemblea popular comarcal i el de gestió pública en la forma d'una diputació comarcal.

5. Crida.

  • Nosaltres, un grup de gent de diferent edat, ideologia, professió i condició social, fem una crida a tots els que s'identifiquin amb la promoció comarcal. Ens organitzem en grups de treball representatius i oberts. Us hi esperem. Per la transcripció,

Lluís M. Xirinacs.

Per Nadal, cada ovella al seu corral. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Assemblea Popular d'Osona. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte