Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Una assemblea oberta al carrer. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. La clau de volta. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 18 d'octubre del 1977. Pàgina 6.

La venjança catalana.

He deixat el carrer d'Entença. Berenguer d'Entença, junt amb Bernat de Rocafort, protagonitzà el 1305 la famosa venjança catalana contra l'emperador bizantí, per l'assassinat de Roger de Flor i els catalans del seu seguici. Els catalans sabem qui són ei Cid Campeador o Bertran Duguesclin, però ignorem la història dels noms dels nostres carrers, com Entença o Rocafort.

Al peu de la placa «carrer d'Entença», s'ha gestat la nova venjança catalana. Aquella venjança que explicava tan bé Pau de Tars. Si el teu enemic té set, dóna-li de beure, que així acumules carbons sobre el seu cap.

Manuel Cruells i Pifarré (1910-1988).Com ha dit admirablement Manuel Cruells, la nostra lluita és de segona o tercera generació. La lluita dels darrers anys per l'amnistia no és res més que l'epíleg fàcil de la llarga nit de brega que ha engolit els millors dels nostres fills.

Si, Cruells, els podrem mai oblidar. Em sento rabiosament mediocre davant els innombrables que donaren la vida o patiren persecució en els primers anys de la derrota. El carrer Entença, abans de veure els captaires de la pau, ha vist moltes altres coses. Ha vist els campions de la «generació del Camp de la Bota». A trenc d'alba sortien,a camionades, camí de la famosa carretera negra de la Mina. Després venien les famílies, no avisades prèviament, a veure els presos. En el pal de telèfons, renegrit, que encara ara es dreça al costat de la porta de la presó, hi havia la llista dels afusellats del dia. Les dones feien cua. Si el marit hi era, ja no calia entrar a la presó a veure'l. Algunes es desmaiaven. Els veïns els baixaven una cadira.

Una vegada, davant la cua que esperava per entrar, un funcionari, sortit de dins, llançà un fardell al mig de la voravia. Eren els trossos d'un cos mort a dintre. La dona de l'interessat en acostar-se a recollir-lo fou colpejada amb la culata pel guardià.

M'ho han explicat tot, Cruells. La porto a dintre aquesta generació del Camp de la Bota. Si altres no, aquest senador et promet no oblidar-se'n mai.

Però no farem les coses a l'estil arrauxat de Berenguer d'Entença. Ens han matat Lluís Companys i tot el seu seguici, però la nostra venjança va per uns camins nous, fets de seny. El carrer de la «Venjança Catalana», s'ha canviat pel carrer de «l'Amnistia sense Rancúnia». L'orgull de les nacions cedeix el pas a la convivència pacifica de les nacions. No en va han passat sis segles. S'han acabat els xocs cecs al darrera de diferents senyeres. S'ha acabat les inacabables «vendette» entre els pobles veïns primitius que s'ignoren mútuament. Ara la nostra ardidesa consisteix a autoconstituir-nos, tot col·laborant ensems a l'harmonització dels pobles veïns. Ara els catalans ens vengem de l'opressió soferta, promovent per a tots l'autogovern que sempre hem volgut per a nosaltres. Perdonem l'intent de genocidi tot treballant amb el nostre braó tradicional per al bé de tots, àdhuc dels nostres cruels enemics.

Valents per a una democràcia assenyada, aquest és l'estil de la nova venjança catalana.

Lluís M. Xirinacs.

Una assemblea oberta al carrer. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. La clau de volta. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte