Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Seminari sobre política i economia segons Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit

Realitzat a la Fundació Lluís Maria Xirinacs

Nota: Les frases en blau són comentaris del conferenciant.

17 octubre 2009

Sistema General

Entenem per Sistema General una elaboració teòrica i "científica" (l'Agustí havia treballat molt el concepte "ciència" i per això ho posem entre cometes, hi ha altres escrits on detalla el que entenia per ciència, no tothom ho entén igual), sobre mesura i estratègia de mercat, (el mercat entès com el conjunt d'intercanvis elementals, tant de productes com de serveis i com mesurar aquests intercanvis, com fer una estratègia de mercat que ajudi a solucionar aquets problemes i per això anava) acompanyada d'un instrument tècnic (la moneda telemàtica o factura-xec) per a l'aplicació d'aquesta teoria a la realitat quotidiana del mercat. (És a dir l'Agustí fa una gran elucubració científica de com es pot mesurar el mercat i de com es pot repartir millor la riquesa, i per això fa una teoria i explica què per aconseguir-ho, cal suprimir l'anonimat del diner i canviar-lo per la factura-xec telemàtica. Això és pròpiament el Sistema General. És una elaboració molt freda, molt científica i racional, i és quelcom que pot interessar a tothom, totes les persones afectades per l'economia siguin de la ideologia que siguin, de dretes o d'esquerres, perquè es tracta de clarificar el que està passant al mercat. El mercat d'avui dia és una cosa borrosa, alguns hi entenen una mica, molts d'altres res, la gent va perduda, no hi ha manera de veure-hi clar. Es tracta de posar transparència en les transaccions econòmiques. Amb la moneda telemàtica podríem fer ciència. Avui dia l'economia no és ciència, és una aproximació a la ciència. Els economistes no poden fer anàlisi precisos sinó que treballen amb índexs, treballen aproximant-se als fets, però no saben exactament el què passa.)

Cal distingir:

1. el Sistema General com una elaboració científica i la proposta d'un instrument tècnic: la moneda telemàica.
2. i d'altra banda la manera d'aplicar-ho, els ideals inspiradors i la pràctica política basada en l'aplicació del Sistema General.

¿quin sistema proposa l'Agustí? És una proposta molt llibertària. Com fer-ho això? Per eleccions o per un cop d'Estat, s'ha d'agafar el poder del Estat i manar, com? Ens ho explica amb els decrets lleis, que són esborranys, no tots estan complerts, però expliquen una manera de com pot funcionar una comunitat geopolítica. Són una aproximació a una nova Constitució.

Primer parlarem d'aquests últims.

L'Agustí deia: Els nostres ideals, la nostra consciència ètica de solidaritat amb tots els homes, (no tothom la té aquesta consciència, ell la tenia, poca gent lluita a fons per això, ell sí que ho feia) la utopia persistent del gènere humà cap a un esdevenidor més lliure per a tothom, són l'energia mateixa de l'esperit.

Aquesta energia s'oposa radicalment al major pecat contra l'esperit què és la "cosificació" de les persones, i, tard o d'hora farà realitat el desig permanent de col·locar la persona humana, i no la riquesa material, el poder, o qualsevol altra "cosa", com a finalitat motriu del desenvolupament dels pobles de la terra.
(Els ideals són preciosos, ell posava primer la persona humana i desprès la riquesa i el diner, l'antítesi d'avui dia).

L'impuls revolucionari per a construir i implantar el Sistema General neix dels ideals esmentats, de la confiança, de la imaginació i de la creativitat de les persones individuals i comunitàries, unides en pacte lliure.

Cal fer la revolució (evolució ràpida i repetida) amb tot l'ésser. A les revolucions només racionals els hi manca el llenguatge propi de l'art i de l'esperit.

Ell deia: Dins nostre insisteix l'esperit, independent dels fenòmens i font de tot alliberament possible, presència activa i fonament dels nostres ideals.
Així és com ho vivia ell , avui dia l'esperit està tot molt adormit.

La nostra intuïció, la nostra intel·ligència humana, capta l'esperit i basteix el mite, l'ideal creador sorgit del desig. Aleshores apareix la persona individual o col·lectiva que parla alt i just, dipositària de tota llibertat i responsabilitat revolucionària (expressió de l'esperit).

Les comunitats geopolítiques són per a defensar i fer créixer les llibertats interiors i exteriors enfront de tercers. Elles mateixes es donen les autoritats que han de menester i eliminen l'ús del poder sobre les persones. La finalitat de la nostra proposta revolucionària no és aconseguir salvacions romàntiques sinó llibertats concretes possibles avui dia.

En quant a la pràctica, en funció dels ideals expressats, les línies essencials del programa polític que propugnem són dues:

• dialèctica entre l'arquia i l'anarquia: àmbit col·lectiu - àmbit privat
• dialèctica entre bé comú i bé privat: el que és de tots i el què és meu.

Ens col·loquem així en una tercera via auto-social, en un camí alternatiu als dos models antisocials ja definitivament fracassats, coneguts com a capitalisme-liberal i comunisme-estatista i que encara funcionen, ferits de mort, en els nostres dies.

Volem aconseguir, per l'augment del "poder humà sobre les coses", la desaparició pacífica de "tot poder sobre les persones" i, com a conseqüència, la desaparició de tota misèria i marginació anti-social per motius de diner. Aquestes són les traduccions pràctiques dels dos principis de dialèctica enunciats. (L'Agustí, a més a més de fer una construcció mental racional-científica, també en sabia molt d'expressar el que li passava per dintre, els seus ideals, i amb aquests escrits queda tot molt clar).

En quant al Sistema General com una elaboració científica i instrument tècnic, l'Agustí deixava ben clar que la seva proposta no era una veritat tancada ni una panacea definitiva, sinó que la presentava com un instrument per a poder confirmar o infirmar (falsar) qualsevol hipòtesi científica sobre economia, (per parlar científicament d'economia , necessitem l'instrument adient: la moneda telemàtica, altrament no parlarem mai d'economia amb certesa) a través de la corresponent i prudent experimentació social. En aquest sentit desitjava la col·laboració i la crítica de tothom i agraïa qualsevol observació o suggeriment sincer i amical per severa que fos la crítica .

L'Agustí estava convençut que el què ell proposava ja s'estava posant en pràctica per uns altres, els plutarques, (plut-arquia és una paraula grega que feia referència a Plutos, déu de la riquesa i a arquia que vol dir comandament, manar. Plutos era bi-fronte, tenia una cara malvolent i una cara benvolent. Plató ja explicava com es pot manar bé o malament a través del diner i l'Agustí identificava els grans banquers com a plutarques malvolens actuals ). del món contemporani (els qui manen a través del diner), però només pel seu profit. Ens deia que cal mobilitzar tota l'energia revolucionària del poble perquè allò que és tècnicament possible, esdevindrà realitat concreta tan aviat com un poble estigui íntimament convençut d'aquesta possibilitat, i això sense cap necessitat de recórrer a la violència. També creia que la violència com a única força generadora de revolucions socials era un fals mite. Volia una revolució de noviolència intel·ligent i activa del poble contra tota misèria material, ja que aquesta és la pitjor i més criminal violència que es pugui imposar a les comunitats humanes.

 

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte