Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.


(Tot el que deia l'Agustí és molt vigent, el disseny de civisme que es va fer desprès dels decrets lleis, es basen amb els decrets lleis, però una mica rebaixats, era un voler divulgar els decrets lleis.
Amb el tema de les presons, l'Agustí era molt contundent. Primer de tot cal separar els delictes econòmics dels de violència. No es pot tractar igual a una persona violenta que a una d'estafadora. La rehabilitació d'un estafador, és una, i la del violent una altra, perquè ell sempre deia que la justícia no serveix per castigar. La justícia serveix per fer pedagogia, perquè el poble sàpiga allò que no es pot fer. El càstig no és l'important, allò que diuen : que es podreixi a la presó tota la vida són reminiscències ancestrals, primitives i no es tracta d'això).

Sistema General : Programa teòric i pràctic d'evolució comunitària.

Vivim en l'antipolítica a la moda, segons el dogma i sota el pretext racionalista del "parlamentarisme executiu", aquest és imitat de l'ancestral sistema anglès (el bressol de la democràcia) sense tenir les qualitats i defectes singulars d'aquests pobles tan "sui generis'"
(L'Agustí deia que el parlament executiu és un primer pas de la democràcia. Una peculiaritat actual dels anglesos és Escòcia; vol la independència, el poble anglès no, però els ho respectaran, us imagineu això a Espanya?

L'auto-política o demòtica-política no és una qüestió de minories i majories en la classe dita política, sinó una estratègia i unes tàctiques de mercat clar i societat transparent a favor de tots els pobles lliurement confederats a l'interior de l'Estat, perquè aquest els protegeixi contra els perills exteriors.

I prou. I res més. (típic de l'Agustí)

Tota la resta és corrupció generalitzada, poder estúpid, tirania cruel, despotisme idiota, arbitrarietat suïcida, complicitat imbècil quan no cínica. Això també és vàlid en les administracions locals, i cap organisme civil pot ésser pseudo-dirigit per un sistema tant ineficaç com el "parlamentarisme executiu". (Avui dia tots estem contents, cada ajuntament té els seus consellers, i ens pensem que això així funciona...)

Ens cal la supressió de tota moneda anònima i de tot moviment dinerari-abstracte sense moviment paral·lel de mercaderies o/i serveis concrets.

El primer que cal fer és impedir l'expansió imperdonable del vici, ja quasi hereditari i comú a tots els "partits polítics", de donar gat per llebre: estem en un moment de plena renaixença de la picaresca en tot i per tot.
(Això ho deia l'Agustí l'any 80, i encara es vàlid avui)

Hom diu:

"Prou de models socials anacrònics, esgotats, inútils ..."
• "Creem una societat lliure i justa, molt diferenciada en cada aspecte i tots els aspectes de la vida, però sense classes ni castes per raó de diner, jurídicament igualitària, imparcial i serena".

El que cal no és repetir aquest desig unànime d'una nova elevació ètica de la humanitat, sinó proposar mitjans pràctics i eficaços per a portar-ho a terme i, a més a més, en un relativament curt espai de temps i amb una exemplaritat contagiosa per a altres pobles de la Terra.

Amb les armes de la no-violència intel·ligent i activa, hem de lluitar eficaçment i ràpidament contra:
• l'estupidesa "monetària"; (suprimir l'anonimat)
• el poder il·legítim i immoral sobre les persones, que n'és la conseqüència;
• la subversió de valors per part dels poderosos;
• la violència armada entre grups subversius i les forces de repressió estatista;
• la "burrocràcia";
• la crisi ètica i moral de la nostra multi-mil·lenària civilització;
• les crisis anti-econòmiques de sobre-producció, és a dir de sub-consum i sub-inversió; ( el problema no és produir; si el que es produeix no es ven, això seria sobreproducció. Són crisis antieconòmiques.)
• la crisi energètica i mediambiental;
• l'atur forçós, de més que evident origen tecnològic, (cada dia hi haurà menys feina utilitària) caràcter essencial que tant costa als nostres contemporanis, sobretot als poderosos, d'acceptar. (no només els poderosos, els treballadors també.
L'atur forçós no s'arregla donant treball, això ens ve de la mentalitat franquista, sembla que el més important a la vida sigui tenir un lloc de treball, és una manera d'enganyar el poble.
(L'Agustí dona la volta a tot i diu: la solució és reduint hores setmanals i donant diners encara que no treballin)

Les classes socials han canviat de composició. El Sistema General ofereix als oprimits d'avui (abstencionistes, rebels, marginats, escèptics, etc.) una alternativa a la tragèdia de llur impotència davant d'una societat corrupta.
Es tracta d'una nova societat transparent amb un mercat clar, amb una repartició equitativa d'un bé comú abundant, amb una Justícia independent de l'Executiu i del Legislatiu, amb unes llibertats sempre i arreu protegides i augmentades per l'autoritat i fruïdes individualment i nacionalment.

Enemics de tot poder sobre les persones, establim una estratègia no violenta per les vies intel·ligents, sigui la de la informació i persuasió del poble i dels camins legals i electorals, sigui la de la no cooperació, de la vaga, de la desobediència civil i de la construcció paral·lela d'una societat alternativa.

Per consegüent, existeix un model i un camí a les nostres mans, amb els quals podem cridar: "Desenganyats de tots els sistemes actuals, unim-nos!"

Des de 1920 els grans banquers mundials coneixen el secret desllorigador principal dels mals de la nostra anti-civilització. És per això que proposem a tots els que tinguin vocació de revolucionaris professionals de dedicar-se a aprofundir aquest tema.

Presentem un estudi acurat d'un canvi econòmic fàcil que dóna pas a l'era de les nacions i a una societat transparent basada en una economia de mercat clar i bé comú creixent i ben repartit.

Aconseguim l'equilibri social per la via de la dialèctica entre ciència i ideals, entre arquia i anarquia, entre realisme abstracte i realitat concreta. El llenguatge emprat és molt exigent en la precisió sem-etimo-lògica de les paraules. Benvinguts els artistes que transfigurin les expressions formalistes.

No fem obra clandestina. Publiquem els nostres resultats a tot vent (www.bardina.org). Restem oberts a la crítica exigent i fem una crida demanant la generosa col·laboració de tothom.
(Això, és com un manifest, l'Agustí en feia molts).


Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte