Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
{
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

 

Decret Llei 40 Gratuïtat de tots els serveis públics
(aquí hi ha dos esborranys com a exposició de motius)

Exposició de motius (1er esborrany):

Una vegada destruïda l'actual tan escandalosa mercantilització de la "societat liberal", és a dir: d'aquesta part de la societat civilitzada que autoproclama, des de fa més de cinc mil anys, que la seva vocació és comunitàriament altruista i desinteressada al servei incondicional del poble. Una vegada descomercialitzades i desfuncionaritzades totes les lliures vocacions, associacions, ... institucions "liberals", a través dels sobresalaris socials-financers individuals i col·lectius, a través dels caps de compres responsables, i a través de les lleis de passanties i d'incompatibilitats, cal ara tractar de la pràctica social dels serveis públics gratuïts.

Exposició de motius (2n. esborrany):

1. La finalitat, altament proclamada de la nostra revolució omni-llibertària, és de fer desaparèixer el poder social per raó de diner, sense, per això, limitar la riquesa pecuniària dels més capacitats en la producció màxima i òptima de béns utilitaris, (això és molt important) ja que aquesta recompensa social a llurs esforços productius és, ara com ara i per simple sedimentació de costums durant molts mil·lenis la condició mateixa per a obtenir grans excedents mercantils-positius.
(això va en contra de qui creu que és injust que un empresari guanyi més diners que un treballador, però l'Agustí també facilita amb les empreses autogestionades que els treballadors esdevinguin empresaris)

2. Si un servei es diu "públic", és evident que ho és per a tot el poble. Perquè així sigui en l'estadi actual de la nostra multi-mil·lenària civilització, en la que existeixen manifestament classes socials diferenciades principalment per raó de diner, és més evident encara que cal que aquests serveis per a tot el poble siguin enterament gratuïts i d'igual qualitat per als pobres que per als rics.

3. Tots els monopolis, tecnològicament necessaris per a donar un màxim i òptim servei al poble, independentment de que siguin, en llur origen, mercantils o liberals, passaran a ésser "institucions liberals de servei públic gratuït".

4. Totes "les institucions liberals de servei públic gratuït" prestaran llurs serveis als seus inscrits o al poble en general,
2.1 sota la crítica enterament lliure dels seus beneficiaris legals;
2.2 sota l'impuls:
2.2.1 de les respectives autoritats "executives"
2.2.2 de les respectives autoritats "legislatives"
2.3 sota la sanció omni-documentària de la Justícia Comunitària, en els seus distints nivells territorials (barri, municipis, subcomarques, comarques, regions ... entera comunitat geopolítica) o/i professionals
2.3.1 a iniciativa de qualsevol ciutadà o ciutadania;
2.3.2 a iniciativa del respectiu "defensor del poble" en els diferents nivells territorials i/o professionals;
2.3.3 a iniciativa dels fiscals dels diferents tribunals, en els seus diferents nivells territorials o/i professionals
De tota evidència i sense que la llista següent pretengui exhaurir la futura realitat omnicomunitària-llibertària, entren en la categoria de vocacions i institucions liberals els serveis públics enterament gratuïts al servei dels inscrits en qualsevol: barri, municipi, subcomarca, comarca, regió, ..., entera comunitat geopolítica ...

(Serveis públics: quins són?)

TÍTOL I L'Estat de la comunitat geopolítica: cap dels seus serveis, sota cap pretext, ni a dins ni a fora de la comunitat, pot ésser imposat de qualsevol càrrega. (tot el que dóna l'estat ha de ser gratuït)

TÍTOL II La Justícia Nacionalitzadora de l'entera comunitat geopolítica, en els seus diversos nivells territorials o/i professionals:

1. Tots els seus serveis són enterament gratuïts i sense cap càrrega fora de sentència expressa.

2. Tota demanda de col·laboració feta per qualsevol òrgan justicial a qualsevol ciutadà o ciutadania serà pagada a l'interessat en funció del temps, intensitat i professionalitat de la col·laboració demanada.
(no es pot expropiar res sense una compensació econòmica justa)

TÍTOL III Confederacions inter-ètniques:

1. exteriors, en algun(s) dels seus membres, a la comunitat geopolítica: ídem
2. interiors a la comunitat geopolítica: ídem

TÍTOL IV Exèrcits: no solament tots els serveis prestats al poble, en els seus diferents nivells territorials o/i professionals, autònoms, són enterament gratuïts sinó que serà instantàniament pagat per la unitat militar interessada, qualsevol auxili material necessitat pel seu comès, de qualsevol particular o de qualsevol institució.

TÍTOL V Policies

1. Policia de seguretat en i per l'entera comunitat geopolítica: ídem que en el títol IV.

2. Policies locals de Pau Cívica: independentment d'una legislació de caràcter mínim per a totes les autonomies territorials o/i professionals, llurs serveis, enterament gratuïts, seran regulats per les respectives autoritats "executives" i "legislatives".

3. Policies Justicials:
3.1 Policies Judiciàries.
3.2 Policia Penitenciària.

Per a totes aquestes policies molt especialitzades al servei de cada tribunal o de l'entera comunitat geopolítica, és d'aplicació el títol II referent a gratuïtat dels serveis i pagament proporcionat de tota col·laboració demanada.


TÍTOL VI Lliures associacions ciutadanes de tots tipus, classes i menes (compresos els lliures sindicats de professionals utilitaris):

Perquè aquestes lliures associacions puguin prestar llurs serveis de manera enterament gratuïta als seus inscrits, cal precisar la següent legislaci6 mínima amb efectivitat en l'entera comunitat geopolítica:

1. tota persona individual, a partir dels 7 anys, té dret d'inscriure's a
un màxim de 6 associacions lliures (aquest nombre de sis podrà ésser
ampliat, en funció de la riquesa comunitària aconseguida)

2. tota lliure associació tindrà dret, com a mínim, a un vocacional-liberal titular i a un auxiliar de l'anterior, per cada fracci6 de 500 inscrits.
(les associacions, fundacions, esglésies, tenen dret a un tant, la comunitat els donarà un tant per afiliat que tinguin)

TÍTOL VII. Gremis professionals-utilitaris i col·legis vocacionals-liberals.

TÍTOL VIII Autonomies ètniques locals i llurs administracions públiques.

Art 1 En la present constitució es considera:

1. com a ètnia bàsica-primària, la parella, amb els seus fills menors de 16 anys i totes les persones majors de 16 anys que volen continuar vivint o viure en llur família. Una persona sola, amb o sense fills o altres persones dependents d'ella o habitant en el seu domicili, forma evidentment una "família" en aquest sentit ètnic-bàsic-primari.
(tenen possibilitat d'independitzar-se)


2. com a ètnia-bàsica-secundaria, el barri, el llogaret, poble o vila petit(a) sense barris ... ;

3. com a ètnia-bàsica-terciària, el municipi;

4. com a ètnia-bàsica-quaternària, la lliure confederació subcomarcal de municipis (subcomarques lliures).

Art 2. A partir d'aquestes ètnies-bàsiques, totes les altres confederacions són ben entenedores:

2.1. lliures inter-municipis dins i fora de les subcomarques i comarques;
2.2. comarques;
2.3. lliures intercomarques;
2.4. lliures regions geo-tecno-dromo (viatge)-mercantils-culturals-administratives;
2.5. lliures inter-regions;
2.6. vegueries o províncies dialectals; .
2.7. lliures inter-vegueries o inter-províncies;
2.8. ètnies amb llarga o naixent consciència històrica, tant lingüístiques com no-lingüístiques;
2.9. lliures inter-ètnies:
2.9.1, endo-comunitàries-polítiques;
2.9.2. inter-comunitàries-polítiques;
2.10. Ex-Estats confederats en progressivament ampliables i adaptables comunitats geopolítiques més grans, en funció de:
2.10. 1. el progrés geo-estratègic-material;
2.10.2. el progrés omni-humanista de les poblacions lliurement afectades;
2.11. lliures confederacions internes d'ex-Estats
2.12. lliures ecumenes i inter-ecumenes mundials, que encara no són comunitats
geopolítiques.
(L'Agustí contemplava la capacitat de confederar-se a tothom; no hi ha límits).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte