Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Curs sobre política i economia segons Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit

Realitzat a la Fundació Lluís Maria Xirinacs

Nota: Les frases en blau són comentaris del conferenciant.

17 octubre 2009

DECRET LLEI 004 NACIONALITZACIÓ DE LA TELEMÀTICA

(L'Agustí, quan feia un decret llei l'introduïa amb una exposició de motius. Era un home que sempre afegia, refeia, actualitzava els seus escrits).
(Aquí hi ha tres maneres d'explicar, tres esborranys, del perquè s'ha de nacionalitzar la telemàtica).
(L'Agustí va estudiar química i té un llenguatge molt precís. Explica molt bé el que vol dir).
(La telemàtica és un bé comú, l'Agustí deia que hem de nacionalitzar la telemàtica i també que s'ha de municipalitzar la terra).

Exposició de motius: (primer esborrany)

I. La revolució telemàtica comprèn totes les possibilitats teòriques i pràctiques:
(Revolució: evolució ràpida i repetida. Telemàtica: informació a distància)
1.- de la revolució neològica (de la totalitat de les disciplines neològiques, actualment en plena floració i evolució)
2.- de la revolució empirica-lògica omni (totalment) -documentària i pro- experimental, que hem anomenat "Sistema General", (recerca fonamental, recerca especialitzada, recerca aplicada)
3.- de la revolució electrònica i la encara més revolucionaria biònica (imitació dels processos vitals per múltiples mitjans de la física inert)
4.- de la revolució recent i constantment accelerada dels mitjans de comunicació, indefinidament repetitiva i quasi instantània a qualsevol distància ("mass media" = mitjans massius) (no mitjans per a "les masses").
5.- de la revolució en la memorització i consulta automàtica a domicili (xarxes especialitzades) (quan l'Agustí ho deia era un avançat, avui dia tothom coneix Internet.)
5.1.- de tots els sabers rígidament sotmesos a experiència i lògica
5.2.- de tots els sabers a-lògics .

II. Aquesta revolució global, imparable en qualsevol tipus de règim polític:
- o bé actuarà de més en més contra el poble, a través de censura directa o per raó de diner, per part de tots els poders establerts, a través de xarxes exclusives i preferencials, classistes i àdhuc quasi individualistes ("saber es poder i poder es diner) (actualment hi ha informacions privilegiades a les que no tothom pot accedir-hi).
- o bé serà posat al complet, gratuït i incondicional servei del poble. (que és el que ell volia).
És evident que la nostra revolució auto-política i auto-econòmica tria sense cap vacil·lació la segona possibilitat i no es vol quedar en mitges tintes.

III. S'instaura doncs una lenta i constantment progressiva nacionalització de tota la telemàtica existent en el país, fins a aconseguir, sota la permanent protecció de la Justícia, l'entera gratuïtat i llibertat informativa a través de totes les xarxes i serveis telemàtics en funcionament, a totes les persones individuals, familiars, col·lectives, ètniques i inter-ètniques de la comunitat geo-política.

IV. Es doncs una conseqüència pràctica de la nostra dictadura omni-llibertària, del nostre estat monàrquicament fort, breu, eficaç i auto-responsable, i de la nostra Justícia independent de l'Estat. (L'Agustí volia recuperar la versió noble de la paraula dictadura. Dictadura a la època romana tenia un prestigi enorme. Qui feien dictador manava durant sis mesos, si ho feia bé li donaven un premi, i si no ho feia bé podia anar a la presó. Aquesta figura política és noble. El dictador no era jutge. Era jutjat a la fi del seu mandat. La paraula dictadura avui dia està desprestigiada com a concepte, es confon amb tirania i despotisme).

1er.- de donar la totalitat dels mitjans tècnics, indispensables a la Justícia, per sancionar, segons lleis promulgades, tots els actes de l'Estat, de tots els ciutadans i de totes les ciutadanies.

2on.- Al mateix temps dintre dels límits de la present constitució i sota la salvaguarda, per la Justícia, de tots els drets de la persona, l'Estat es dóna a ell mateix els mitjans tècnics per a una pràctica i real "auto-econometria del mercat i societat monetaris". (L'Agustí recupera la capacitat de fer diners des de l'Estat, no des de els Bancs. Els bancs són entitats privades que s'endeuten. Tenen les persones lligades per les hipoteques. L'Estat n'és el garant i és el gerent. L'Estat dirà quants diners hi ha en circulació a cada moment i el perquè).

3er.- També, aquests mitjans tècnics serviran excel·lentment a tots els ciutadans i a totes les ciutadanies per augmentar llur cognició empirica-lògica i llurs coneixements empírics sobre el mercat i la societat monetaris, tot lo qual és importantissim per a fomentar totes les llibertats ciutadanes ja aconseguides o per iniciar les que tècnicament i culturalment ja són possibles en la pràctica diària i corrent.

4rt.- Finalment, el conjunt de la revolució pràctica iniciada pel present decret-llei persegueix legislar per a portar a terme la tasca, no improvisable, de destruir l'actual poder estatista i tots els poders existents, més o menys ocults, substituint-los per un comandament estatal-monàrquic, breu, eficaç i personalment responsable al terme de cada mandat constitucional, davant la Justícia Nacional.

En aquesta vitalment necessària destrucció de tot poder, el primer mitjà tècnic és doncs la telemàtica, que cal posar, com a "govern automàtic de les coses" (si hi ha producció, hi ha riquesa, i s'ha de repartir al servei de tots els ciutadans, ètnies i inter-ètnies). i a tall de llibertat total per a les persones, al servei incondicional de tots els ciutadans i totes les ciutadanies, de totes les ètnies i inter-ètnies que composen la nostra comunitat geo-política.

Exposició de motius: (2on esborrany)

I.- La telemàtica actual, molt recent, però ja clàssica pels entesos, s'ha de democratitzar al màxim i de manera òptima per a la totalitat de les persones que composen la nostra comunitat geopolítica.
L'Estat, monàrquicament fort, breu, competent, eficaç i responsable, constituït pel decret-llei 001, i la Justícia constitucionalment i radicalment independent de l'Estat, segons decret-llei 002, no tenen por de la telemàtica i l'utilitzaran:

1. com a inici d'un "govern automàtic de les coses"

2. per aconseguir una democràcia radicalment llibertària de cara a defensar i promocionar, per aquest camí d'eficàcia fenomènica-pràctica, les màximes i òptimes llibertats ciutadanes concretes de totes les persones individuals, familiars, col·lectives, institucionals, ètniques i inter-ètniques, multiconfederades a l'interior de la nostra comunitat geopolítica,
(llibertats concretes: poder menjar, poder dormir, poder tenir una casa ...)

II.- A nivell tècnic, la telemàtica comprèn tots els tipus, classes i menes de aparells, instal·lacions i programes electrònics (formàtica electrònica o formatrònica) i biònica (formàtica biònica o formabiònica) de transmissió a distància de cognicions biométriques que ha de estar disponible i transmissible, segons llei, gratuïtament i sot l'únic control de la Justícia, sense cap censura per raons autoritaristes o de diner.

III.- Qui no entengui la enorme revolució d'intel·ligència heretada, concentrable i concentrada que la telemàtica omnillibertària i pandemocràtica (que afecti a tot el món), pot representar per a una estratègia lúcida i pública de molts fenòmens de la nostra comunitat geopolítica, a favor de tots els ciutadans i de totes les ciutadanies, no podrà mai entendre res de la neocivilització que està naixent sota els nostres propis ulls de la cultura del segle XXI.

IV.- A nivell de sabers, la telemàtica comprèn totes les disciplines neològiques , tots els sabers associats a la lògica més progressiva, totes les disciplines empíriques-lògiques omni-documentàries i pro-experimentals, tots els sabers i cultures no-lògiques, podent assenyalar, a qui interessi, llur grau d'anti-lògica o d'a-lògica, i finalment tota l'evolució històrica de la lògica a partir de la màgia llibertària creativa primera fins a la floració i evolució actual, encara tant perfectible.

V.- Si el saber figura entre els factors essencials què són indispensables, al desenvolupament de cada persona individual i al desenvolupament econòmic, social i cultural de tots els països, cal reconèixer que actualment existeix una desigualtat molt gran en el seu repartiment. Certs pobles, més ben dit certes classes socials d'alguns pobles, produeixen i posseeixen una gran massa de coneixements en determinades branques específiques, mentre que d'altres no disposen ni tant sols d'un mínim de recursos materials i humans per a produir-ne i fer-los fructificar.

Aquestes desigualtats no són el resultat d'una fatalitat, sinó que obeeixen a mecanismes anti-socials precisos què hom pot i ha de rectificar. Encara que la transferència de coneixements de les zones dominants vers les menys afavorides resulta vitalment necessària, tant per a promoure un ideal de Justícia, com, a llarg termini, salvaguardar la pau mundial, aquesta transferència no es fa, ara com ara. El motiu d'aquesta situació es ben senzill, els coneixements (saber és poder) són un dels principals fonaments de l'exercici de l'anti-política i de l'anti- economia. Tant si agrada com si no, aquest es un fet actual que cal no negligir a l'hora d'estudiar la pràctica realment desitjable en la transferència dels sabers humans.

Els poderosos de món modern (imperialismes desenvolupats, societats multinacionals, classes pseudo-dirigents), no tant sols tenen el monopoli dels sabers que confereixen poder, sinó que, per una banda, els transmeten amb gasiveria i, per l'altre, en transmetre'ls, miren d'imposar els seus propis sistemes ideològics-fanàtics i afectivològics-classistes, més o menys conscientment i cínicament disfressats de lògica, de fenomenològica, de ciència, de tecnològica i de democratització universals. (vacunes grip A)

En la civilització robòtica que està venint, la possessió dels coneixements tècnics donarà la supremacia anti-democràtica als grups dominants dins l'estatisme vigent i més encara als grups dominants dins el conjunt inter-estatista mundial. Aquests coneixements comporten disposar dels models i mitjans que exerceixen una influència determinant i decisiva sobre els grups socials que els reben i els utilitzen.

Els grups o pobles "receptors" d'una desinformació tant cínica senten cada vegada més aquesta dominació com una pressió intolerable que els va ofegant fins amenaçar la seva personalitat ancestral, la seva autenticitat i la seva dignitat. Situació aquesta que contradiu, total i radicalment, la nostra revolució que es vol eficaçment omni-llibertària i segons la qual el desenvolupament de cada ètnia i inter-ètnia dintre cada comunitat geopolítica i de cada comunitat geopolítica dintre el concert mundial cal que sigui harmònic, que estimuli el creixement econòmic al costat del cultural, i que tingui caràcter endogen (que surti de dintre), que s'origini complementàriament dins de cadascuna de les diverses organitzacions socials humanes respectant-ne les característiques que els són peculiars.

Un altre manera d'explicar perquè la telemàtica ha d'arribar a tothom.

Exposició de motius: (tercer esborrany)

A l'assumir plenament el plantejament en la transferència dels sabers que va fer l'UNESCO l'any 1980, la nostra revolució conscientment i lúcidament llibertària vol que la transmissió o transferència de coneixements entre ciutadans i ciutadanies, ètnies i inter-ètnies , generacions i territoris, de la nostra comunitat geopolítica es faci sense cap censura, en primer lloc objectivament, i en segon lloc segons el parer lliure de cada informador, essent oberta la informació a tot ciutadà o grup de ciutadans.

La plena transmissió gratuïta de totes les cognicions fenomèniques sobre l'home històric-civilitzat, i sobre totes les disciplines del saber, ha de portar a un progrés humà molt important, tant o més que el, recent progrés científic, filosòfic, i tecnològic en física inert i biofísica.

Referent a la censura, cal dir que és conseqüència de l'anonimat irresponsable i del segrest absurd referent a temes de lliure interès públic. La nostra revolució omnillibertària protegirà legalment els legítims "secret professional" i "secret privat" i la llei en confereix la protecció pràctica i diària a la Justícia Nacional. (La informació econòmica és pública, però també hi haurà privacitat, només el jutge corresponent podrà investigar, si ha denúncia o delicte. No es perdrà la intimitat privada).

L'anonimat irresponsable i els secrets il·legals, amb llur corol·lari, la censura, condueixen indefectiblement les persones que les utilitzen a la irresponsabilitat i aquesta a una total corrupció del cos social.

Si hi ha un axioma ben cert es que qualsevol concreta llibertat fenomènica dels ciutadans o/i de les ciutadanies, en el grau que sigui, implica la responsabilitat legal de part dels qui l'exerceixen, altrament s'instal·la el desordre creixent dels privilegis, de les lleis privades, dels regnes de "taifas", de les faccions homicides i dels partidismes fanàtics.

No permetrem, en la nostra legislació i en els nostres tribunals auto-justicials que es confongui "llibertat personal i responsable" amb "llibertinatge anònim i irresponsable", ni "responsabilitat pràctica i proporcional al grau de llibertat gaudida" amb "irresponsabilitat llicenciosa i insolent"; ni "llei pública" amb "llei privada"; ni "igualtat jurídica de tots els ciutadans i totes les ciutadanies" amb "privilegis". (que és el que passa avui dia).

Per nacionalitzar la telemàtica:

TÍTOL I. Lloguer inicial amb opció de compra final (s'hauria d'actualitzar, encara que el fons és el mateix).
Tots els temps lliures de les actuals instal·lacions formatròniques i telemàtiques de propietat particular existents en la nostra comunitat geopolítica, seran llogats, a preu de mercat lliure als seus actuals propietaris segons contracte de lloguer amb opció de compra ("leasing"), amb la finalitat d'arribar a una total nacionalització d'aquest mitjà tecnològic, al servei incondicional de tot el poble.

TÍTOL II. Constitució d'equips i equipaments tècnics

Art 1er. Cal no tenir por de donar el més alt salari nacional-lliberal als components dels equips cridats a portar a terme la nacionalització inicial de les nostres cognicions monetàries sobre el mercat i la societat.

1. Aquests alts salaris nacionals seran pagats pel Tresor Estatal de la Comunitat geopolítica, fins a constitució d'un estatut financer de totes les vocacions i institucions lliberals. (L'Agustí separava les vocacions liberals dels treballs utilitaris, o fer-se rics, o al servei del altres, un miner ha de cobrar més que un metge, deia l'Agustí.)

2. Un primer equip s'ocuparà dels programes inicials a utilitzar en els equipaments formatrònics i xarxes telemàtiques ja existents en les diferents comunitats del país, els temps lliures dels quals, com s'ha dit en el títol I, seran llogats per la comunitat geopolítica, amb opció de compra a preu lucratiu per a les empreses propietàries.

3. Un segon equip s'anirà constituint, a partir del primer, per a preparar els programes i els equips telemàtics d'una segona fase, ja enterament nacional.

4. Un tercer equip s'anirà constituint, a partir del segon, per a preparar programes i equipaments per a una tercera fase d'omnicomptabilitat nacional "input-output" (taules de W. Leontief, 1906-1999, premi Nobel d'economia el 1973, per aquestes taules).

5. Un quart equip es constituirà, a partir del tercer, per a estudis fonamentals de telemàtica, al servei incondicional i gratuït de tot el poble de la comunitat geopolítica.


Art 2on. Cal no tenir por dels necessaris pressupostos per a comprar els equipaments que s'aniran precisant a mesura que vagin completant-se els estudis dels equips tecnològics nacionals.

Art 3er. Cal no tenir por d'una total autogestió d'aquests equips i equipaments pels mateixos components dels equips de tècnics telemàtics nacionals, sota les prescripcions de la llei i la protecció-sanció de la Justícia, la qual actuarà per pròpia iniciativa (Ombudsman) o a iniciativa de qualsevol persona individual o/i col·lectiva (compresos l'Estat, el Cap d'Estat o qualsevol ministre)

TÍTOL III. Control de la telemàtica nacional per part de la Justícia

Art 1er. Tots els equips i equipaments de telemàtica, una vegada constituïts per llei, passaran a dependre totalment de la Justícia Nacional, la qual serà l'única que tindrà accés a tots els detalls de totes les xarxes telemàtiques existents en el territori de la comunitat geopolítica. (La Justícia Nacional garanteix el secret privat.)

Art 2on.- Com s'ha legislat en el Decret-Llei 02, la Justicia Nacional es l'única encarregada de vetllar:

2.1.- per un pràctic secret professional, al qual té dret i està constitucionalment obligada tota persona, individual o col·lectiva, que exerceixi una professió utilitària o lliberal:

2.2.- per un pràctic secret privat, al qual té dret tota persona individual, familial, i col·lectiva. Aquest secret privat només es pot fer públic:

2.2.1 amb l'autorització escrita de l'interessat, cap de família; gerent o director, al peu del document publicat.

2.2.2 per sentència ferma d'un tribunal.

Art 3er.- L'Estat i els particulars individuals o col·lectius-institucionals només tindran coneixement del què, constitucionalment, els importa amb tota legitimitat monàrquica-responsable o privada-llibertaria igualment responsable.
(La informàtica és bàsica, però ha de estar al servei de tots perquè es pugui conèixer el que passa. Cal nacionalitzar-la.
El decret de Justícia és preciós. Per ser jutge s'ha de passar per molts nivells de l'administració de justícia. Poques lleis i molta jurisprudència).


 

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte