Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


Poder i corrupció


El poder polític actual comet errors tremebunds pel dia de demà, per a les noves generacions: i un error en "política", és un crim.
El poder econòmic, a més a més que com a subjecte és per essència omni- corromput i omni- corruptor, resulta fonamentalment "imbècil": indigne i incapaç de comandament social eficaç, car només es fa obeir per opressió, repressió, omniterrorisme i neo-opressió, pitjor que l'opressió anterior". (Fan obeir a base de crear pors i més pors, argumentant que no hi ha cap altre camí).

El poder econòmic sobre el poder polític és immens (els polítics van a consultar als banquers preguntant que cal fer) i qui en té els ressorts s'hi pot perpetuar, si actua amb astúcia i audàcia, malgrat els seus crims, els seus pitjors errors, la seva imbecil·litat manifesta.

(Això és una crítica molt fina per a tots plegats). Els únics que poden fer ombra als poders suprems establerts tal i com estan muntades les coses, són els poders concurrents. Però a aquests se'ls compra amb subvencions oficialitzades, corrupció amagada, afalacs oficiosos i càrrecs importants, i d'aquesta manera s'acaben els brots de protesta. La tàctica de comprar l'enemic sempre, arreu i en tot, dóna els seus fruits de "bona corrupció". L'absència teòrica d'algun poder subaltern no és res més que una rebequeria, perquè generalment continua tenint homes forts en el cau del poder suprem i no torna mai els diners de corrupció i complicitat.

Tal con estan les coses en una anticivilització omni-corrompuda, tota persona,
-individual, dinàstica, institucional, etc,- que pretengui jugar amb honradesa i "bones intencions" les regles del joc establertes pels rics i poderosos que hom sap omnicorruptes i omnicorruptors, no fa res més que fer-se'n còmplice, conscientment o inconscientment, comprant-se a si mateix, "a bon preu", "una bona consciència" ¿qui és més imbècil, equivocat i criminal, el corrupte- corruptor anti- polític o l'anti- polític que fa el joc a la corrupció, emperò "sense embrutar-se les mans, que diu ell? (una bona pregunta)

Les classes socials intermèdies, de gran cultura heretada, poden transmetre al poble una sana i honrada rebel·lia que esdevingui un clam popular. Ara bé, quan es deixen seduir per les deixalles que un poder cínic els hi abandona, posen fi al clam popular i decideixen endinsar-se pels camins establerts, en lloc de fomentar la ruptura. És cansat aquest pactisme, però els qui el poden continuar, decideixen, molt sovint, de prendre el pèl al poble, fent servir la tàctica de sempre. El cas és que en plena "democràcia" que en diuen ells, ni tan sols es demana l'opinió dels electors, seleccionats per lleis electorals, molt marginadores del poble real.

En aquestes circumstàncies, sembla que el poble no té dret a saber res del que passa en les altes esferes del poder, només els èxits pseudo-econòmics a l' interior i els èxits xovinistes a l'exterior: tot es redueix a xifres falsejades i a notícies manipulades, (Completament actual)

Tothom sap que els qui ens dominen continuaran dominant-nos. Però els qui podrien oposar-s'hi, juguen amb les regles de l'enemic intern i poderós: juguen a perdre, amb "bona consciència de vençuts", que es diuen a si mateixos o bé: "honrats, de bona fe, etc.".

Els qui encara s'avenen a ésser aprenents en "aquest joc per perdre", o bé no volen tenir memòria, o bé no tenen gaire cultura, o bé no tenen consciència. Aquests errors de la gent pseudo-pacífica i més o menys pseudo- honrada, els pagaran molt car, com sempre, les futures generacions.

Els qui coneixem per llur fúria secular contra el poble han d'esser substituïts
per autoritats directament elegides pel poble per a regir amb justícia, dignitat i responsabilitat, durant un mandat constitucionalment curt, la realitat geopolítica del poble i les seves realitats cíviques- liberals i utilitàries- mercantils en constant equilibri confederatiu i desequilibri llibertari.

Cal mirar més enllà i estar segur que, unint-se pobles afins per la geohistòria cultural, és podran crear realitats més riques, nobles, cultes i segures.

Sempre és millor que l'arquia uni-federativa estigui lluny i es vegi limitada constitucionalment per una gran munió de pobles llibertaris que no pas ens continuïn tiranitzant un conjunt petit, raquític i esgotat per centralismes "burrocràtics", de sistemes policíacs i militaristes que giren en el buit espantós de llur pròpia inutilitat i nocivitat "social".

Per a ésser ciutadans de l'Europa de les ètnies no n'hi ha prou d'entendre de números, sinó que fa falta autopolítica, és a dir: intel·ligència i una gran dosi de patriotisme. No siguem rucs !

La centralització omni-comptable-estadística del lliure mercat clar i de la
lliure societat transparent, permetrà "un govern o pilotatge automàtic de les coses", el conjunt de les quals és assimilat, en les llengües neollatines- gregues, a un vaixell que cal governar o sigui pilotar (govern, cibernètica).

És evident que un Estat amb "govern o pilotatge automàtic i centralitzat de les coses" pot donar entera llibertat de decisió cívica, a totes les persones autònomes- responsables de la comunitat geopolítica, tan en l'esfera individual com col·lectiva.

Així, l'Estat, llibertàriament multi- confederatiu a l'interior, tindrà les
mans i la intel·ligència ben lliures per a ésser eficaçment unifederatiu cara a l'exterior, tant en expansió espontània com en defensa decidida.

Sense corrupció prèvia, no hi pot haver poder sobre les persones en cap societat civilitzada, la qual es basa justament en un nombre indefinit d'autoritats comunitàries, llibertàriament intra- confederatives i en un nombre limitat d'autoritats unifederatives cara a l'exterior.
(L'Agustí és molt contundent en les seves afirmacions. Si no lluites vol dir que estàs d'acord amb el sistema. Els municipis han de tenir molta gent al seu servei, els govern molt pocs).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte