Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.


Del BÉ COMÚ MERCANTil

I. La meva posició actual (1990)

Quan es navega par mars totalment ignots, -(i és una mar molt ignota el retrobar el mecanisme de l'hetero-regulació inflacionista/deflacionista del mercat, pròpia dels banquers-taurons internacionals o de la seva auto-regulació econòmica llibertària, pròpia de les ciutats-imperi primitives)- el primer que cal tenir és intuïció, la qual, per sistema, ha d'ésser radicalment antisistemàtica, antiracionalista, anti-unidimensional, a anti-reduccionista, anti-simplificadora, ja que és irracional sistematitzar, racionalitzar, unidimensionar, reduir, simplificar a l'excés QUALSEVOL REALITAT FENOMÈNICA, ELLA MATEIXA INDEFINIDAMENT COMPLEXA.

Aquesta intuïció s'ha de nodrir dels naufragis i fracassos anteriors, cal estar alerta en l'observació i l'estudi progressius de LA REALITAT progressivament
documentable (cartes de navegar i llibre de bord sobre totes les experiències viscudes i mesures efectuades). (ara no es pot fer perquè no coneixem les "cartes", no és científica)
Aquesta és la raó per la qual refuso enèrgicament, tossudament, amb mala educació àdhuc, que em vulguin precipitar, per falta de preparació meva, en qualsevol sofisma massa racionalista, massa unidimensional, massa simplificador, massa reduccionista. (Això ho va dir l'Agustí, perquè quedi ben clar).


II Conjunts (L'Agustí tenia una gran preparació científica)

Segons la teoria dels conjunts, qualsevol observat empíricament ben definit és "un objecte monari, ( un de sol) unitari" de primer grau, analitzable com a "conjunt d'elements de segon grau", els quals poden, al seu torn, ésser sectoritzats en subconjunts. I així successivament i indefinidament.

Tot conjunt té una regulació (sigui autoregulació, sigui hetero-regulació) radicalment independent dels seus elements i segons sigui aquesta regulació, els paràmetres d'aquests elements varien:
AUTO REGULACIÓ == > 1
HETERO-REGULACIÓ =//=> 1

Cada desequilibri elemental tendeix:

1 per autoregulació a l'equilibri del conjunt en els seus subconjunts amb conservació i possible amplificació de l'energia originària,
(Això és el que fa l'organisme viu quan es cura.)

2 per hetero-regulació, tot desequilibri elemental s'amplifica fins a un finalment incontrolable desequilibri del conjunt en els seus subconjunts, amb pèrdua molt important d'energia originaria i corrupció progressiva del ser considerat, primer en els seus subconjunts i finalment en el conjunt. Els exemples clàssics d'una bona salut i d'un torrent ultradinàmic i transparent, expliquen molt bé el que és una autoregulació.
(Un desequilibri que ve de fora el pot trasbalsar molt.)


III Sofisma

Per principi d'ignorància (el que passa avui) (1), doncs, - refuso caure en una hipòtesi que la documentació històrica mostra tan aleatòria com la que defenso, però, molt menys probable, i que, a més a més, intueixo radicalment allunyada DE LA REALITAT QUE JO HE VISCUT INTEL·LECTUALMENT, MENTALMENT, i SOCIALMENT.

(1) el mercat actual és un túnel negríssim en el qual i del qual ningú no pot dir res de precís; i jo menys que ningú: la FENOMENOlògica MERCANTil i una possible ciència MERCOlógica només podran iniciar-se, quan es posi en pràctica un sistema monetari (o sigui mètric-comptable-analític-estadístic) exacte.


Totes les hipòtesis són refutables abans d'experimentació i només la confirmació o infirmació EX-PERi-mental mètrica, comptable analítica i estadística exacta pot tancar el debat.
(L'Agustí el que volia és que la seva hipòtesi es posés en pràctica. Deia: si no l'encerto ja la canviarem segons una realitat concreta (dades) que ara no tenim.)

Creure (2), segons la hipòtesi pseudo-marxista que "la plusvàlua de mercat o BÉ COMÚ MERCANTil" se'n va a parar als beneficis capitalistes de les empreses, inclús de les que no són ni oligopolístiques ni monopolístiques, ni multinacionals ni importants, ni estatistes, és negar les més probables hipòtesis marxianes i post-marxianes, que, a continuació, per ser breus, indiquem "modo matemático" i que són molt més conformes al mètode del materialisme històric, cada dia científicament, filosòficament i tecnològicament comprovat.
(L'Agustí deia que només es pot creure amb el cor en persones o mites, no en coses.)

Per donar més abast a la nostra -repetim: aleatòria- hipòtesi de treball la
resumim amb llenguatge algèbric actual, segons el pensament deductiu-coherent
de Plató, Gresham i Marx. Llurs ensenyaments, més o menys, han d'ésser brutalment clarificats, si hom en vol treure un profit en acord amb els nostres coneixements actuals, que, evidentment, no són els de llur temps . No es tracta d'anacronismes, sinó de considerar aquests autors com a punt de partida de la hipòtesi que formulem, la qual, insistim, és molt probable, fàcilment experimentable i, per consegüent, totes les refutacions que s'hi poden fer seran ràpidament confirmades o infirmades; exactament en el mateix terreny experimental que la hipòtesi.

(2 ) "creure" = "cor dare" = "donar el cor"; com si es pogués "donar el cor" a una hipòtesi, per principi aleatòria. Creure en una hipòtesi amb rigidesa mental i amb exclusivitat de qualsevol altra, és el propi de tots els fanatismes.

Robatori del BÉ COMÚ MERCANTIL per certs banquers, hereus d'una llarga tradició i hipòtesi esotèrica
(Aquí l'Agustí denuncia els banquers com a lladres del Bé Comú.)

Bcu = Pru - Hpu (1)

Aquests banquers són prou subtils per saber, -de manera no sospitada pels pobles que ells exploten amb deslleialtat cínica,- inventar (3) o ex-ventar (4) diner, que, si bé fora comunitàriament solvent si servís a tota la comunitat, és manifestament insolvent des del mateix instant que és robat a la comunitat i privatitzat en benefici exclusiu d'uns lladres que, per raó de llur esoterisme deslleial són minoritaris; aquests s'enriqueixen, no pas tant per interessos elevats, com pel fet que els capitals inventats (+) els són retornats sota forma de CONCRETS CAPITALS PRIVADAMENT SUATS I ESTALVIATS(5), PER LLURS CLIENTS LITERALMENT ESTAFATS.

(1) Bcu : BÉ COMÚ, mesurat per moneda (u)
Pru : PRODUCCIÓ REAL (UTILITÀRIA i LIBERAL), mesurada per moneda
Hpu, : HISENDA PRIVADA (2), mesurada per moneda

(2) HISENDA PRIVADA, mesurada per moneda (Hpu) = suma total de tots els salaris o remuneracions de qualsevol classe i mena, pagats a LES CONCRETES MERCADERIES 0 FORCES PRODUCTORES D'ANTIQUÍSSIMA, LEGÍTIMA I FECUNDA INICIATIVA PRIVADA I PROPIETAT PARTICULAR: TREBALL,, CAPITALS, EMPRESES I INVENTS UTILITARIS. Recordem que Plató assenyalava molt sensatament, ja fa més de 2.300 anys, que l'Estat és només el gerent de la comunitat geopolítica ("polis") i, no pot ésser confós amb aquesta última i és doncs només una part de la total societat civil: per consegüent, tota propietat estatista, ara és particular. A més a més, com que l'Estat imperialista disposa d'una força armada interior, pràcticament imparable pels seus súbdits, la seva iniciativa sobre els béns posseïts per ell, és la més privativa de qualsevol altra iniciativa: és doncs iniciativa privada i hauria de ser pública.
(Aquí denuncia l'Estat com a propietari particular que avui dia és.)

(3) inventar diner = posar-lo en el mercat

(4) exventar diner = de treure diner del mercat

(5) és a dir: SUATS DE LLURS TREBALL, INVERSIONS, EMPRESES I INVENTS UTILITARIS

Causes de la inflació monetària

1. Privatització del BÉ COMÚ MERCANTil

1.1 robatori, d'aquest BÉ COMÚ MERCANTil per certs banquers, hereus d'una llarga tradició i hipòtesi esotèrica (explicada en full a part):

1.1.1. tota la pràctica inventiva-bancària dels grans "taurons" del crèdit i les finances indígenes i mundials, durant els 4.600 últims anys d'història, constitueix una experimentació parcial, a les palpentes (1), de llur antiquíssima i esotèrica hipòtesi de treball. La usura de mercat que se'n deriva, no consisteix tant en interessos elevats, com en els contractes "lleonins", pels quals els clients s'obliguen a retornar, a terme més o menys curt, capitals inventats pel banquer, doncs privadament insolvents (2), per capitals realment privats i solvents, és a dir: suats i estalviats de LLURS TREBALLS, INVERSIONS, EMPRESES I INVENTS UTILITARIS.

1.1.2. tota l'actuació anterior és més o menys ignorada pels legisladors, còmplices o imbècils, i doncs per la llei: la usura del mercat esdevé així un fenomen ordinari, "normal" i corrent;

1.1.3. l'anterior deliberada ignorància, imposada a tot cos social, té com a causa instrumental "les rendes de situació i d'usura", que expliquen tantes fortunes fetes per corrupció i complicitat.

1.2 falsificació endo(3)comptable de diner fora del banc, però amb complicitat activa o passiva, d'excedents bancaris (4);

(1) ja que es tracta de pur empirisme, sense mesures ni quantificacions exactes, són fetes "a ull", segons informació privilegiada

(2) aquests capitals inventats són privadament insolvents amb referència al banquer, però són comunitàriament solvents en tant què representen: CONCRETS EXCEDENTS DE PR0DUCCIÓ i excedents monetaris-abstractes no utilitzats de comptes corrents (recursos aliens)

(3) endo (grec) intra (llatí)

(4) anècdota sobre l'enriquiment inicial de Keynes: aquest, no era banquer, no tenia "patent de corso"; aquesta falsificació de diner privat-insolvent-no bancari és
perseguida per la llei, però només quan falla.


1.3 moviment en buit de diner comptable-abstracte. SENSE CONCRETA CIRCULACIÓ EQUIVALENT DE CONCRETES MERCADERIES INTERCANVIADES (5)

(5) promocionada i protegida pels bancs que hi troben interès elevat, aquest moviment i buit de diner comptable-abstracte només és perseguit, segons lleis anacròniques, quan els bancs se'n senten amenaçats.

1.4 falsificació formal de diner:

1.4.1 CONCRETA FALSIFICACIÓ OFICIAL I ESTATista DE CONCRETES MONEDES METÀL·LIQUES PER LES MATEIXES "AUTORITATS" (6) EMISSORES.

(6) "absolutismes" de franca i total arbitrarietat, típicament "feudalista" o/i "modernista": AQUESTA FALSIFICACIÓ ve de molt lluny en l'antiguitat clàssica, però el seu apogeu se situa a Europa, des de l'Alta Edat Mitjana fins pràcticament el 1914; consisteix primordialment en exigir IMPOSTOS, GABELLES, DRETS REALS etc. AMB MONEDES METÀL·LIQUES CONCRETES D'x grams, PER A REFONDRE-LES, EN LES "CASES DE MONEDA" EN PECES DE MONEDA D' x'grams (x'< x) PER A PAGAR DEUTES ESTATISTES ALS SÚBDITS, DITS IGNORANTS I IMBÈCILS ("VILLANOS") PERQUÈ NO ES PODEN DEFENSAR.

1.4.2 falsificació (dita"criminal") SENSE "AUTORITAT" FEUDALísta-ESTATista

142.1 DE MONEDA METÀL·LICA o/i DE BITLLETS DE BANC (1914-1936- 1956/64)
(ABISSÍNIA, ARÀBIA, MÈXIC)

142.2 de pseudo-"bitllets de banc" (1914-82)

142.3 d'instruments monetaris auxiliars (xecs, talons, lletres, bons de caixa, títols, etc)

1.5 jocs d'atzar (circulació monetària TAMBÉ SENSE CIRCULACIÓ EQUIVALENT DE MERCADERIES CONCRETES)

1.5.1 jocs d'atzar oficials estatistes ( loteries, bingo,...)

1.5.2 jocs d'atzar privats, més o menys perseguits o tolerats arbitràriament per uns sistemes policials i legalistes manifestament corromputs.
(És una manera de privatitzar el bé comú mercantil)

2. Deliberades situacions pre-bel·licistes, militaritzacions, armaments, ... guerres:

2.1 fets anti-estratègics;

2.2 fets aleatoris;

2.3 fets mal preparats per "xovinisme" publicitari i imbècil;

2.4 les militaritzacions disminueixen LA PRODUCCIÓ DE CONSUM CIVIL, ja que, fent passar una gran part de la població masculina adulta als quarters, disminueix el nombre de productors eficaços;

2.5 els armaments produïts són cada dia més ràpidament obsolets per causa d'un vertiginós progrés tecnològic, exclusivament aplicat a fins militaristes i imperialistes i d'explotació a països pobres, així fàcilment colonitzats, encara que sigui "a fons perdut i en pèrdua seca".
(L'Agustí explicava el fet armamentista americà en tres nivells: maquinaria en ús, prototips a punt de fabricar i un tercer nivell d'investigacions secretes.)

(La tercera manera de causar la inflació monetària és):
3. Imposar:

3.1 treball als aturats sense preparació ,
3.2 treballs forçats,
3.3 esclavitud.

El cost és caríssim i el rendiment pràcticament nul per raó de necessitar molts supervisors, encarregats, botxins, corruptes... per vigilar un nombre molt limitat de treballadors.
(No serveix per a res, és vigilar inútilment.)

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte