Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

L'assemblea de la llar.

Les idees contingudes dins d'aquest article provenen de diverses fons i, per tant, no són necessàriament originals de l'autor d'aquest escrit.

Describim el conjunt de persones, generalment amb un parentiu congènit o no congènit, que viuen en un mateix pis o casa, com a membres d'una llar, en lloc d'utilitzar el nom de família. Si agafem el significat originari llatí de família, provinent de famel, esclau, ens pot resultar més atractiu el nom de llar, però també és cert que poca gent entèn l'expressió família en la seva vessant original.

Tampoc presuposem com pot ser la composició d'aquesta llar. Convivència d'una, dues o més generacions, origen immigrant o no, tendències heterosexuals o homosexuals dels seus membres i les consequents parelles, casos de convivència de persones sense parentiu que comparteixen pis o casa, etc.

Sembla ser que les antigues comunitats humanes es dividien en tòtems especialitzats segons la seva activitat productiva: tòtems de la cacera, tòtems de la pesca, etc. Per a superar el problema de la cada cop major separació dels diversos tòtems s'inventà la festa comunitària sagrada, que obligava a agrupar tots els membres de cada tòtem d'una mateixa comunitat en un mateix lloc i en un mateix moment, celebrar l'encontre, festejar i intercanviar diferents productes. La rotllana al voltant del foc pot constituir l'element més característic d'aquesta festa comunitària.

Representació d'una festa comunitària sagrada en una comunitat antiga.
Representació d'una festa comunitària sagrada en una comunitat antiga.

En les llars actuals dels estats amb un cert desenvolupament, les activitats, ja siguin externes o internes, de les persones que les composen fa que, de vegades, aquestes es deixin dur per l'inèrcia, i no es parli dels problemes fins que aquests s'agreugen excessivament. A començar per les parelles, els conflictes que sorgeixen en el si de la llar poden no tenir un lloc ni un temps adequat on resoldre's.

No és descabellat, per tant, proposar un retorn a les antigues costums de l'encontre comunitari, però aquest cop al si de cada llar.

L'idea d'encontre aquí expressada engloba dos conceptes que poden coincidir més o menys en el mateix temps: el de festa i el d'assemblea.

L'assemblea festiva i periòdica de la llar no té per què fer canviar necessàriament elements com ara la propietat del pis o casa on es viu, i dels elements que hi ha associats, però pot tractar sobre el seu ús.

Mostra de reunió en una llar.
Mostra de reunió en una llar.

Aquest encontre, especialment si es vol fer al mateix indret on es desenvolupa la convivència quotidiana, ha de suposar l'interrupció de les activitats habituals de cada membre de la llar. I no només aixó, amb la respectiva reserva del temps necessari dins l'agenda de cada persona, sino també la desconnexió de tota mena de eines, com ara les televisions, els telèfons mòbils i no mòbils, els ordinadors, els aparells de ràdio, música i video, les rentadores de roba i de plats i els aparells de cuinar, en el cas que convingui estar pendent d'aquests aparells, etc.

Per a estimular la participació de tots els membres en aquests encontres, s'hauria d'incloure una vessant agradable i adaptada a cadascun. Això ha de decidir-se en la mateixa llar: si hi ha membres de la llar que són persones habitualment molt actives com, per exemple, parelles joves que treballen, l'encontre hauria de representar una disminució del seu ritme de treball habitual i, fins i tot, un cert descans. En canvi, si hi ha persones grans amb un major temps lliure, alhores podria ser un pretext per a que elles se sentin útils preparant alguna cosa adequada per la reunió comuna, en funció també de l'economia conjunta.

A una determinada edat, l'infant hauria d'iniciar-se en aquest tipus d'encontres, i la seva primera participació en ells hauria de ser un acte especial.

Per les persones joves, aquesta mena d'encontres pot comportar una experiència pedagògica del que suposa la relació humana a un nivell proper i reduït, així com l'aprenentatge de com es fa una reunió, de com es poden prendre decissions col·lectivament i un allunyament d'un excessiu individualisme. Aquesta experiència podrà ser útil en futures noves llars diferents en les quals aquestes persones joves formin part en un futur, així com en altres indrets de decissió, com ara reunions de veïns, d'associacions o grups, etc.

Mostra d'una reunió en una escala de veïns.
Mostra d'una reunió en una escala de veïns.

La participació dels joves ha de ser estimulada, tenint en compte que cal superar els inconvenients de la societat de consum, basada en la compra de productes de forma irresponsable, en la simple recerca de plaers ràpids i fàcils, en el rebuig d'objectius més difícils i lents d'aconseguir («més avorrits»), etc.

Un element opcional a decidir pel col·lectiu de la llar és la participació d'una persona, que en principi no forma part del col·lectiu, però sense interessos particulars que puguin interferir negativament respecte les decissions que es puguin pendre. Aquesta persona, preferentment amb més experiència en encontres d'aquest tipus, podria aportar suggeriments i idees com les altres i podria ajudar a superar les dificultats i llimar les diferències que hi puguin haver entre els membres de la llar. L'intervenció d'aquesta persona podria limitar-se, o no, als primers encontres comunitaris que es produissin. Podriem establir una equivalència entre el paper d'aquest tipus de persona i el paper ideal dels Jutges de Pau, encara presents en algunes poblacions.

Mostra d'una reunió d'una parella d'origens diferents.
Mostra d'una reunió d'una parella d'origens diferents.

En el cas de llars amb presència de persones d'origen immigrat relativament recent, l'assemblea de la llar pot suposar per elles un exercici d'integració. Podem queixar-nos, per exemple, del comportament violent o tirànic d'algunes persones, especialment d'origen immigrant i del gènere masculí, envers les seves parelles, generalment femenines i d'origen no immigrant, així com el possible talant autoritari d'aquests immigrants, però també és cert que una eina com l'assemblea de la llar, exercida des d'un bon principi en aquesta mena de relacions, pot ser un bon intent de posar límits a aquesta mena de conflictes. L'aprenentatge de la participació, el respecte envers els altres i del fet democràtic assembleari és bo que comenci des de la mateixa casa.

Brauli Tamarit Tamarit.
Barcelona, dimecres 10 d'octubre del 2001.


Enllaços relacionats:

El joc de les quatre famílies. El mapa de l'estructura familiar a Europa. Libération. François Feron.

Capitalisme de rostre humà. Brauli Tamarit.

Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».

Realisme i futur. Jordi Griera.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte