Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.


K. POLÍTICA I SEGURETAT, POLÍTICA GLOBAL: COM VOLEM DECIDIR? - CIUTADANIA

K01. CIUTADANIA: Sobre el poder de la ciutadania activa

K01.1 Considerem que cap canvi important de la societat pot succeir, llevat que nosaltres, les ciutadanes i els ciutadans, creiem que pot passar, i / o vulguem que passi, i / o siguem indiferents o prescindim quan passi. Un canvi de paradigma de la societat difícilment es podrà instal·lar, si la gent no ho comprèn o si la gent ho rebutja. I si alguna cosa és rebutjada de debò per una majoria de ciutadanes i ciutadans, això difícilment passarà, i si per algunes circumstàncies especials això arriba a succeir, tard o d'hora es pot desbaratar, per la pròpia força i marxa dels esdeveniments, per el propi esdevenir de la societat.

K01.2 Considerem que el món polític i econòmic, tal com està organitzat, no té la capacitat de respondre a les demandes d'una ciutadania planetària emergent, que necessita un nou horitzó civilitzador, que necessita que tots els drets siguin per a tots respectats, sense exclusions ni discriminacions ni limitacions. No és per incapacitat dels governants i dels especialistes i tècnics que els envolten que això succeeix. Tampoc és per falta d'idees de la intel·lectualitat. La raó principal d'aquesta situació, és que el nostre teixit soci- financer de fet impulsa a tots a ser individualistes i en bona mesura egoistes. Cadascú s'ha de preocupar de si mateix, ja que difícilment ho facin els seus veïns. Ja bé prou ho diu aquest adagi d'un escriptor gaucho de Río de la Plata: "Cada garrí en la seva tetilla és la forma de mamar". Per a una reflexió més profunda, recordar el text original d'alguns dels "Consells del Vell Viscacha", important peça literària rioplatense: "" "Jo vaig on em convé; I mai m'esgarrio; Emporta't l'exemple meu; I ompliràs la panxa; Aprendre de les formigues, No van a un lloc buit. / / A ningú tinguis enveja; És molt trist envejar; Quan vegis a un altre guanyar; a destorbar no t'hi fiquis; Cada garrí amb la seva teta; És la manera de mamar. / / Així s'alimenten molts; Mentre els pobres ho paguen; Com el xai hi ha qui ho fa; A la punteta, no nego; Però altres com el borrego, Tota sencera se la s'empassen. "" "

K01.3 Considerem que des de que va esclatar la crisi especulativa- financera el desembre de l'any 2007, ni el G- 8 ni el G-20 han aconseguit acordar i posar en marxa la necessària i urgent reforma del sistema financer internacional, i tampoc d'allà han sorgit directrius interessants relatius a la per cert ineludible reestructura dels sistemes nacionals bancaris, més enllà de certes idees imprecises sobre l'aplicació de majors controls, i sobre la conveniència que els propis sistemes financers nacionals siguin els que d'una manera o d'una altra paguin pels perjudicis que ocasionen, quan de fet promouen bombolles especulatives o de preus irreals, per procurar un major lucre. Ha quedat doncs ben clar que el poder financer globalitzat i les grans estructures empresarials, són molt més intel·ligents, fortes, i hàbils, que els Estats i els seus governs. En alguns dirigents hi ha falta d'idees, i / o temor a recomanar solucions heterodoxes de que els seus resultats no estan molt segurs. I en altres mandataris molt possiblement hi ha complicitat. Per sortir d'aquesta trampa, per sortir d'aquest "cul-de-sac", possiblement no hi ha una altra que el Poder Ciutadà prengui per si mateix capacitat de denúncia, proposta, i protagonisme.

K01.4 Considerem que, per crear les bases per a una bio- civilització fundada en la justícia social i ambiental, els canvis en l'arquitectura del poder mundial han de ser profunds. Necessitem un món organitzat d'acord amb la lògica d'interdependència i responsabilitat compartida. Necessitem una societat amb més solidaritat i cooperació, amb més respecte per la diversitat, amb major preocupació per les cultures locals i pels ecosistemes, amb més tolerància cap a les idees dissidents. Certament, necessitem un món amb major tendència al debat dialèctic constructiu i enriquidor (tesi o proposta, problemes i contradiccions, síntesi o resultat).

K01.5 Considerem que, en la història, sovint han estat les mobilitzacions produïdes en les bases de la societat, les que han impulsat els canvis. Avui dia i davant de poderoses empreses i les seves entrenades estructures, que semblen dominar-ho tot, hem d'inventar models ciutadans de control social i públic, de difusió i denúncia, que limitin certs marges d'acció empresarial, i que obliguin a canviar estratègies i pràctiques. Al cap i a la fi, cap estructura empresarial o sector empresarial pot resistir a un ferri boicot ciutadà. Però el problema, és que perquè aquest boicot sigui efectiu, cal molta informació i difusió, i també es requereix que es desenvolupi una bona conscienciació ciutadana.

K01.6 Per tot i pel que fa som societat comunitària, volem assumir la responsabilitat de canviar, de propiciar "un nou començament", "un nou renéixer". Necessitem l' incentiu mental i motivant d'una espècie de revolució cultural, que reposi tot al seu lloc i en els seus justos valors, la vida humana, la riquesa i la necessitat de la diversitat biològica, la naturalesa i la seva evolució, les idees- base i els objectius de vida, la capacitat col·lectiva de l'espècie humana de crear, d'inventar, d'imaginar, de somiar, de filosofar, d'estimar.

K01.7 Volem assumir la responsabilitat de canviar, de propiciar "un nou començament", d'impulsar "una nova refundació de la societat". Hem de fer-ho. No deixem passar novament una gran oportunitat, com l'any 1990 amb la fi de la Guerra Freda, moment en que per un temps van deixar d'existir estèrils enfrontaments dialèctics i controvèrsies disputes localitzades, o com l'any 2002 amb la posada en circulació efectiva de la moneda única europea, gran canvi financer aquest que bé es podria haver aprofitat per començar a fer habitual el maneig transaccional sobre la base de monedes digitals, d'acord amb procediments electrònics.

K01.8 Volem inventar el futur, perquè entenem que som capaços de fer-ho. Volem construir el futur, vencent la inèrcia dels que s'obstinen a voler resoldre els problemes del demà amb les receptes d'ahir. Moltes coses s'han de conservar. Però altres s'han de canviar. I cal atrevir-se. Ara és el moment! I si la cúpula governant no s'anima a promoure i donar aquest pas, i si des dels organismes internacionals tampoc proposa gran cosa, és la societat civil el gran agent de canvi i transformació.

K01.9 Volem alliberar-nos de les excuses per a romandre callats. Hem de fer aquest esforç, superant així una rutina indolent. El temps del silenci ha conclòs. El poder ciutadà, ben utilitzat, pot ara expressar-se sense traves i amb efectivitat, sense tancar passivament els ulls davant el inadmissible.

K01.10 Volem canviar aquesta situació mitjançant una gran mobilització ciutadana. Tenim el convenciment que el canvi és possible. "Sí, volem, Sí, podem".

K02. Sobre la responsabilitat i la capacitat de la ciutadania

K02.1 Considerem que cal canviar les actuals relacions de domini i complicitat, pel fet que en la societat humana, i és un sistema molt complex on tot interactua, els poderosos es mantenen perquè la població plana col·labora a això, amb la seva passivitat, amb el seu silenci, amb la seva complicitat, amb el seu ardu treball quotidià, amb el seu respecte cap a les normatives socials.

K02.2 Considerem que avui dia, més i més persones estan desil·lusionades amb les estructures verticals, amb les estructures "de dalt a baix", en què uns pocs poderosos prenen decisions que ens afecten a tots. A través de la pràctica de la "democràcia profunda", i tenint cura de no caure en l'anarquia, podem i hem de desenvolupar i assajar formes i models que permetin establir un veritable canvi en els processos de jerarquia, dominació, imposició, convenciment, cooperació.

K02.3 Considerem que el moviment de justícia global i de centenars de xarxes socials, notòriament han augmentat amb Internet. Cada vegada són més les xarxes, i ara, també xarxes de xarxes, amb potser dos milions d'organitzacions treballant per a un futur sostenible,ecològic, i la justícia social en el món. Aquesta vasta col·lecció d'individus compromesos, no constitueix convencionalment un moviment, ja que els moviments tenen líders, ideologies, i seguidors. Aquest "moviment" està dispers i és ferotgement independent. No s'adhereix a cap manifest o doctrina molt específics, i de vegades es mobilitza en forma insòlita, reaccionant en forma inesperada. I una de les seves característiques distintives, és que s'està convertint en un moviment humanista global de tipus "de baix a dalt": un moviment de moviments, una federació de moviments.

K02.4 Considerem que pràcticament en tot el món s'estan buscant millors maneres de discutir i resoldre problemes comuns, intentant construir un futur sostenible i just per a les generacions futures, i acceptable per a les generacions presents. Per cert, el procés de presa de decisions que millor pot donar suport a aquesta intenció es diu "CONSENS". El procés de consens rau en la creença fonamental que cada membre té una peça del "puzle". En el consens, com en un ecosistema, i com des de la xarxa de nodes d'Internet, cada membre o node dirigeix i és dirigit per una comunitat, en un entrellaçament de relacions recíproques i de concessions recíproques. El procés del consens és un mètode de presa de decisions, fonamentat en valors com ara la cooperació, la confiança, l'honestedat, la creativitat, la igualtat, el respecte, les concessions recíproques. El consens va més enllà de la norma de la majoria o de la norma d'una majoria especial. Reemplaça els estils tradicions de lideratge de dalt a baix, amb un model de poder compartit i de responsabilitat distribuïda. Un grup, una comunitat, una empresa, una ciutat, una nació, que aprofundeixi en un procés de consens de forma efectiva, bé es pot convertir en un teixit social saludable, i una poderosa força motora per al canvi. És clar, tot això potser es podria dir més breument! No obstant això, no sempre les repeticions són redundants. I aquest potser és un cas.

K02.5 Volem fer un pas cap endavant des de les pròpies bases, aprofitant l'oportunitat de la crisi que, encara que ha tingut notoris efectes negatius, està revelant i ressaltant la necessitat d'un urgent canvi estructural, així com un lamentable i molt alt grau de inoperància dels alts sectors dirigents nacionals i intergovernamentals.

K02.6 Volem que la societat civil s'animi a influir en la construcció d'una nova arquitectura mundial, substituint així el fracassat i indecís lideratge dels sectors polítics, governamentals, i internacionals, que en definitiva són els que ens van dirigir cap a l'actual situació de crisi social i financera, amb les seves actuacions o omissions, tot el que es va manifestar amb força des de l'any 2008.

K02.7 Volem potenciar la participació de la ciutadania, impulsant l'acció col·lectiva a través d'associacions i xarxes d'informació, i volem ocupar espais del sistema, sota un punt de vista plural, units per principis de respecte als drets humans i ambientals, i independents de qualsevol interès econòmic privat. La finalitat d'aquestes accions ha d'anar encaminada a revertir la situació generada per l'aplicació de la concepció neoliberal actual, en què les finances i l'economia estan estructurades d'una manera desequilibrada, que afavoreix els sectors de poder en detriment de les bases. Cal anar doncs cap a una total reestructuració del sistema financer internacional. I aquest és el principi del principi.

K02.8 Volem afavorir l'estratègia de la "no- cooperació" amb la injustícia i amb la corrupció. Volem insistir en la recerca de potencials alternatives a l'actual concepció neoliberal de l'economia. Volem la transformació de l'actual sistema socioeconòmic, de manera de potenciar el canvi personal / individual, el canvi social / col·.lectiu, i el canvi institucional / estructural.

K02.9 Les iniciatives ciutadanes de transició cap a un món habitable, sostenible, equitatiu per a tots els habitants d'aquest planeta, s'han d'aplicar en tres àmbits i de forma complementària i sinèrgica: (1) el canvi personal de consciència, amb el canvi de hàbits i de estils de vida, coherents amb la nova visió societària (a nivell individual cal que canviem i hem de canviar), (2) el canvi col·lectiu de consciència, amb la promoció de noves relacions socials i noves estratègies de supervivència, coherents amb els nous paradigmes socials (a nivell col·lectiu s'han explicitar els nous paradigmes i les noves estratègies de vida, generalitzant el seu coneixement i la seva acceptació per part de la gent), (3) el canvi polític -institucional de consciència, fruit de la demanda, la pressió , i l'acció, dels canvis personals i col·lectius, ja sigui transmesos per la pròpia ciutadania, ja sigui invocats pels propis integrants de les organitzacions o institucions polítiques (la classe política obligatòriament ha de funcionar d'una altra manera).

K02.10 Volem incrementar la participació interna en totes les organitzacions. Necessitem enfortir la democràcia de baix a dalt, des de les bases a les cúpules, seguint els criteris de complementarietat i subsidiarietat.

K02.11 Volem promoure accions comunes globals per a la construcció d'una democràcia real deliberativa, que busqui modificar les regles de joc que han imposat les elits al seu favor. Hem de contenir els interessos de les elits amb mitjans adequats als fins perseguits, plantejant canvis en la correlació de forces.

K02.12 Volem fer possibles altres mons, en els quals el fi no justifiqui els mitjans. No són possibles altres mons si els entenem com una meta a aconseguir en el futur a qualsevol preu. O si els entenem com una utopia que un dia imposarem per la força, per permetre així que el món visqui en pau i justícia.

K02.13 Volem inventar i assajar i practicar altres mitjans d'acció transformadora, que vagin més enllà de manifestacions i vagues i pintades i talls de tràfic. I a tall d'exemple, particularment s'assenyalen les següents possibles vies d'acció:

A. No- cooperació amb certes empreses o governs o institucions financeres, a través de no consumir, no comprar, no votar, no invertir, no fer servir, no adherir, no recomanar.

B. Desobediència civil: Cometre actes públics no violents, encara que siguin il·legals, com són, no complir lleis, o no pagar certs impostos, etcètera, i per cert, esperar i acatar les sancions que es puguin generar per aquests comportaments. Cal ser conscients i realistes: Per canviar lleis injustes o trencar pràctiques aberrants, cal actuar en protesta i assumir conseqüències.

C. Iniciativa ciutadana: Presentar peticions avalades per firmes, per modificar lleis o impulsar canvis de pràctiques, tot i que el demanat pugui no ser vinculant.

D. Tenir en compte la gestió comunal de eco-poblets, que impulsa la vida en petits assentaments humans, adoptant com a guia la cura i enfortiment del grup, la cura de l'entorn, la cura de la pròpia persona. Certament i per ser d'un interès general, aquesta experiència s'hauria de complementar amb models aplicables a grans urbs o històriques formes de supervivència, ressaltant elements del bon viure i del bon conviure.

E. Volem, amb els procediments que es revelin idonis, aconseguir adequada rendició de comptes dels governants, induir a un canvi en normes que considerem il·legítimes, i apel·lar al sentit de justícia de la majoria.

F. Volem canviar els règims polític, econòmics que no asseguren la satisfacció de les necessitats i de les llibertats bàsiques de tota la població: Aplicant estratègies no violentes de transformació social, que permetin enfortir la ciutadania sense buscar prendre el poder polític formal, respectant la vida de tots, i sense sacrificar vides en nom d'un futur millor; Donant operativitat a una força ciutadana, que faci canviar la correlació de forces, de cara a aconseguir una democràcia real i una economia sostenible; Lluitant contra la violència estructural, però sense generar una espiral de violència.

G. Volem elaborar i aplicar nous models soci econòmics -comunitaris que garanteixin les llibertats, que promocionen les responsabilitats individuals, i que estableixin variats procediments d'informació i transparència. Volem que hi hagi equitat, volem que hi hagi equilibri en les oportunitats que s'ofereixin. Volem construir, participativa i inter-culturalment, les regles de joc polític, social, econòmic, ambiental, en tots els àmbits: nació, regió, món. Volem garantir les llibertats i les necessitats bàsiques de tota la població.

K03. Sobre com donar poder a la ciutadania, la societat civil, les comunitats

K03.1 Per enfortir la ciutadania volem:

A. Reconèixer el dret dels pobles a la seva autodeterminació a través de mesures pacífiques.

B. Donar veu a les minories i als grups ètnics, en reconeixement de la diversitat i la no- exclusió.

C. Garantir a la ciutadania el dret a un judici just.

D. Posar fi a totes les formes d'espionatge.

E. Administrar amb gran correcció i equitat, judici i càstig a tots aquells que hagin causat dany humà o ambiental, perquè cessi en la societat el sentiment d'injustícia, el sentiment d'impunitat enfront d'accions doloses en grau màxim.

F. Promocionar el desenvolupament i millora de la societat civil, especialment en les condicions d'un ciberespai d'informació global.

G. Supervisar els governs a través de la societat civil i dels parlaments, per assegurar que les polítiques es fonamenten en les necessitats i en les conviccions de la població.

H. Considerar la quotidianitat, des de on es reprodueix la vida, perquè en el quotidià es manifesten les desigualtats i les jerarquies de l'actual model de civilització.

I. També tenir en compte les necessitats i propostes de les poblacions d'indígenes i dels grups de afro- descendents, així com de camperols / es, de petits / es empresaris / es, de treballadors / es, i de dones i ciutadans / es en general, que no són gairebé mai considerats a l'hora de les grans decisions, en virtut que en general es prenen per acords polítics.

J. Enfortir i donar suport a les poblacions rurals, considerant la vida rural com un important centre d'estabilitat dels països. Si no aconseguim contenir la pobresa rural, tampoc podrem aturar o controlar la pobresa urbana, ja que els cinturons de misèria de les urbs en molts casos es nodreixen amb poblacions que migren del camp a les ciutats.

K. Enfortir l'arrelament de la gent, que és bàsic per lluitar pel seu desenvolupament i els seus drets. Si es desarrela a la gent, si es desintegra el teixit social autòcton, s'acaba tenint poblacions flotants, el que porta a la desunió i la pèrdua d'identitat de les comunitats. Cal retornar la terra a la gent desposseïda.

K04. Sobre el Fòrum Social Mundial

K04.1 Considerem que la creació i les activitats regulars del Fòrum Social Mundial són molt necessàries pels missatges que així es transmeten, i pels espais de trobada i de debat que així s'operen. Aquestes reunions destaquen com a espais nous i importants creats per i per a la societat civil mundial, els que ofereixen la capacitat per generar nous projectes i aliances.

K04.2 Considerem que és important que el procés del FSM conservi i desenvolupi la seva obertura, així com la seva naturalesa pluralista i no violenta.

K04.3 Considerem que el Consell Internacional del FSM de fet ja s'ha convertit en un referent, i en una articulació clau de presa de decisions, que cada dia adquireix més importància en l'orientació de les activitats del FSM

K04.4 Volem que el Consell Internacional del FSM sigui obert, i triat per procediments democràtics, de manera que les resolucions tinguin un abast més enllà del propi FSM

K04.5 Volem que s'assumeixi un dels reptes més grans del FSM, crear mecanismes per a futurs projectes de transcendència, sense que es pretengui que l'opinió dels participants del propi Fòrum sigui hegemònica o monologant.

FRASES CÈLEBRES DE LLEÓ TOLSTOI

1 - La meva felicitat és que sé apreciar el que tinc, i no vull amb excés el que no tinc.

2 - El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol, sinó voler sempre el que es fa.

Pensaments de Liev Nikoláievich Tolstoi (1828-1910), novel·lista rus, profund analista social i moral.

Traduït de l'original castellà

Juan Carlos Anselmi Elissalde

Tornar a l'índex


 

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte