Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


D. PROPOSTES SOBRE EL SISTEMA ECOLÒGIC: Població

D01. Aspirar a un creixement negatiu de la població, començant per l'estabilització de la població en 8 mil milions o menys per a l'any 2050. Ca que ens convencem. La població humana no ha de créixer sense control sobre un planeta notòriament finit. S'han d'establir polítiques de població a nivell global. S'han d'establir polítiques de planificació familiar a nivell mundial.

D02. Diversos analistes i especialistes calculen la capacitat de càrrega del nostre planeta en uns dos mil milions de persones, assumint nivells de sostenibilitat i consum bastant conservadors. Potser aquesta estimació és exageradament moderada i cautelosa, però sens dubte un límit ha d'haver, un límit ha de ser acceptat. Amb tota evidència l'actual disponibilitat de recursos no és suficient per sostenir la nostra població sense riscos en el llarg termini, perquè ja compta amb més de sis mil milions de persones. Una reducció substancial dels nombres en termes de consum i consumidors és, per tant, inevitable. És cert, molt es diu sobre que la reducció de la pobresa i l'elevació del nivell cultural, comporten una substancial reducció de la natalitat. De tota manera, sembla que en aquesta matèria s'han d'aplicar polítiques més proactives, i no actuar indolentment amb passivitat, sota el supòsit que el problema acabarà per arreglar-se d'una manera o d'una altra. Les polítiques de població, la sostenibilitat de les produccions, la defensa de la biodiversitat, la salvaguarda del medi ambient, són aspectes d'una mateixa qüestió, que a llarg termini segurament haurem d'anar revisant i adaptant a les noves realitats, sense perjudici de reconèixer que en aquesta matèria també haurem d'actuar de forma molt ràpida, si volem evitar una veritable hecatombe planetària.

D03. Reconèixer la responsabilitat dels països desenvolupats pel que fa al creixement poblacion al incontrolable, per la imposició de fet del seu model de desenvolupament.

D04. Supervisar i controlar permanentment les dades de les investigacions demogràfiques, ja que un cop els números es disparen, és molt difícil fer compatibles els retrocessos necessaris, amb els drets humans i amb l'ètica social.

D05. Recórrer a l'educació i al convenciment, per intervenir convenientment en l'evolució demogràfica, sense caure en imposicions i absolutismes, perquè mesures inadequades tenen conseqüències en l'àrea social, així com efectes en el demogràfic (generalment a llarg termini i de difícil avaluació).

D06. Tenir en compte que la petjada ecològica i la densitat de població sostenible, depenen de molts i variats factors, com la distribució geogràfica de la població, els enfrontaments bèl·lics, el desenvolupament tecnològic i la innovació, l'estructura dels sistemes productius, la mateixa organització social en la mesura que influeixi sobre els comportaments individuals i sobre la mitjana de consum per càpita, etcètera, etcètera. És molt difícil establir una densitat mitjana de la població humana mundial com un valor determinat, que marqui la situació límit entre el que el nostre planeta podria suportar sense gran deteriorament i el que no seria viable en el mitjà i llarg termini. Conseqüentment, tampoc haurien de manejar nombres concrets en relació a la petjada ecològica sostenible (concepte que serveix més des del punt de vista teòric que per fixar un límit concret).

D07. Planejar una ordenada i efectiva política demogràfica, per ser l'única alternativa viable front al increment descontrolat de la població humana. Els estats i les organitzacions internacionals tenen l'obligació de planejar una reducció poblacional, informant els ciutadans sobre la situació global present, i prenent mesures per a: (1) combatre i prevenir els casos d'embaràs no desitjat, (2) posar a disposició convenients mètodes anticonceptius compatibles amb diferents situacions i diferents cultures, (3) legalitzar l'avortament segons adequada reglamentació i adequat procediment, que en alguna mesura contempli tant als progenitors com a la vida que s'està gestant, i (4) popularitzar i facilitar l'adopció més sobre la base dels drets dels infants que sobre els que puguin tenir els seus pares biològics. Les polítiques demogràfiques que s'implantin deuran tenir en compte múltiples factors, aspectes culturals i ètics, variacions en les expectatives de vida dels éssers humans, èxits o fracassos previsibles en la producció alimentària i en les cadenes alimentàries, canvis observats i previsibles en les tendències de consum, etc.

D08. Cada país necessita establir un específic programa estatal per controlar la seva pròpia densitat de població. És un fet constatat que l'índex de natalitat és menor en els països econòmicament desenvolupats, i que en ells és més efectiu el desenvolupament de plans educatius, sanitaris, i d'organització social. Cal doncs que fer un esforç especial per elevar el nivell de vida en els països subdesenvolupats, així com el nivell educatiu i sanitari en aquestes poblacions, no tant pensant directament en aspectes demogràfics, sinó per raons ètiques i de justícia social. La reducció artificial i imposada de la natalitat, com ara la implementada a la Xina, és molt inadequada des de diversos punts de vista. La planificació familiar i un molt correcte acompanyament de les mares gestants, és el camí correcte.

D09. Promoure els avantatges de nous i saludables hàbits de consum, que en definitiva permetin pagar preus més alts per béns de producció local o de comerç just, així com promoure el consum d'aliments de qualitat, i educar per afavorir millors patrons alimentaris, a causa dels beneficis socials i ambientals i sanitaris que així es podrien obtenir a les diferents comunitats a banda i banda del món. No inhibir-se en l'aplicació de mesures que s'orientin en aquest sentit, siguin elles de caràcter informatiu o educatiu o normatiu o fiscal, o siguin elles de tall predominantment social, o s'orientin elles a la reducció dels costos de transport i de distribució, o principalment persegueixin la protecció del medi ambient i de la sanitat. Les pràctiques consumistes han de tractar d'equilibrar la complexa equació entre capacitat de càrrega, població, i viabilitat mediambiental.

D10. Promoure importants canvis socials, orientant-se a hàbits sostenibles. Animar la gent a menjar menys carn, no només perquè això és bo per a la salut, sinó perquè també és bo per al medi ambient, a causa de la gran quantitat d'aigua i de recursos necessaris per a la cria d'animals. També animar a la gent a consumir aliments segons el raonable i segons el seu patró de vida, entre d'altres per tal de reduir l'obesitat i indirectament també ajudar a protegir el medi ambient. Incentivar més les produccions de granja i també les produccions ecològiques, promoure el treball manual en aquells sectors que això pugui ser convenient, fer servir més el transport públic i menys el transport individual, basar-se més en les telegestions i en el teletreball, gastar menys en transport de càrrega, consumir menys productes de luxe, estalviar aigua i altres recursos naturals, utilitzar més les habilitats tradicionals, fer servir més mercaderies de segona mà i més mercaderies amb materials reciclats, promoure solucions enginyoses que permetin obtenir èxits amb menys recursos. Per fer això realitat, bàsicament incidir sobre l'educació i sobre la conscienciació social, però tampoc limitar-se en mesures fiscals i en modificacions de l'estructura de preus.

Traduït de l'original castellà

Juan Carlos Anselmi Elissalde

Tornar a l'índex

 

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte