Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

R. Alternatives al Consens de Washington, alternatives al neoliberalisme.

R01. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: El sistema monetari.

R01.1 La manipulació monetària es vol mantenir en misteri, en visió confusa i borrosa, i amb certesa, aquesta és una de les qüestions més sucoses i importants per al poder. El problema sens dubte és molt greu: De fet, els EUA controlen la liquiditat mundial gairebé en solitud. El " Troubled Assets Relief Program " (TARP) va ser creat el 2008 per comprar actius d'institucions financeres per més de 300 mil milions de dòlars nord-americans, diners impresos sense cap tipus de control, sense cap contrapartida o suport (en or per exemple), sense cap vincle amb la producció real de béns i serveis. Aquest tipus de polítiques monetàries generen en els altres països una tensió pressupostària i inflacionista terrible. Malgrat tot, els EUA a través del seu "Reserva Federal", pot emetre la quantitat de moneda que desitgi, sospesant en realitzar aquesta maniobra molt més en l' interès domèstic que en el mundial. Per exemple, hi ha derivats monetaris (M4 o M5), que arriben als 650 mil milions de dòlars, xifra molt superior al PIB de la primera economia del món, i on la massa monetària que es crea no té cap tipus de relació ni amb el sistema productiu ni amb el volum de comerç. A Europa també han aplicat les mateixes receptes, prestant milers de milions d'euros a les institucions bancàries per salvar-les de la crisi. Òbviament aquesta política ha de parar. Naturalment aquesta asimetria de poder en assumptes monetaris ha de cessar. Amb aquest tipus d'instruments, EUA aconsegueix exportar part dels seus problemes a la resta del món. I en posar de relleu aquesta trista realitat, per cert no han d'estranyar que hi hagi gran especulació al llarg i ample del planeta, i per cert tampoc han d'estranyar que les crisis es succeeixin una darrere l'altra.

R01.1.1 Considerem que, en canvi, qualsevol país del Sud que imprimeixi moneda en excés és atacat d'irresponsable. I si un Banc Central Nacional presta diners per construir escoles, per a programes de plena ocupació o per a inversió social, també l'acció és catalogada d'irresponsable i perniciosa. Com s'observa, els països del Sud tenen aquest tipus de restriccions. Què fa que sigui correcte que els EUA pugui emetre dòlars sense control, i en canvi l'emissió en excés de moneda nacional en països d'economies més petites sigui sentida com un gran problema? Els EUA s'endeuten en dòlars i paguen en la seva pròpia moneda, mentre que altres països s'han d'endeutar en moneda estrangera, i no en la seva pròpia moneda nacional. Heus aquí una asimetria que no sembla per res raonable i justa.

R01.2 Cal anar a l'arrel del problema: Cal rescatar la facultat de crèdit que va ser usurpada per l'actual sistema financer internacional, i tornar-lo a la societat mateixa, fins i tot més que als diferents estats. D'aquí la necessitat d'un Banc Central Mundial veritablement autònom davant els interessos creats, i una Comissió Nacional Bancària i de Valors responent davant d'un Observatori Social Mundial.

R01.3 L'actual sistema financer mundial, conjunt de societats anònimes i d'enormes empreses multinacionals privades, herència d'un violent i súper accelerat segle XX és una descomunal i perillosa "Torre de Babel" i el críptic i molt trampós llenguatge monetari pretesament natural i insubstituïble, condueix directament i indirectament a l'explotació humana, la depredació ambiental, a les grans i injustes asimetries de desenvolupament, i com a conseqüència, bé podria portar a un ràpid deteriorament de la biodiversitat i de l'entorn vital, incloent la pròpia extinció o un profund deteriorament del gènere humà.

R01.4 George Clemenceau va ser un agut pensador francès i un astut polític del seu temps, va ser sens dubte un dels grans de la cultura universal. I entre les moltes frases emblemàtiques formulades per aquest intel·ligent analista social, es destaquen particularment les que tot seguit s'indiquen: "La guerra és tan important que no s'ha de deixar completament en mans de militars", "La justícia militar és a la justícia, com la música militar és a la música "," Tots els cementiris del món estan plens de gent que es considerava imprescindible ". Parafrasejant a aquest gran periodista i analista europeu, i imitant l'estructura i la ironia presents en aquestes tres frases, avui podríem afirmar que: "L'economia i els diners són massa importants, com per deixar-los completament en mans d'economistes i de banquers"; "El sistema financer internacional és tan important i ens afecta tant, que no hem de deixar únicament en mans dels governants nacionals i dels jerarques d'organismes internacionals", "En la nostra societat, l'únic veritablement imprescindible és el poder ciutadà".

R01.5 La manca de claredat i d'entesa sobre la naturalesa del sistema econòmic- financer, és el que en bona mesura causa els principals problemes i desviaments. Cal aclarir la naturalesa dels diners i els molt enganyosos i perillosos procediments de creació monetària, substituint l'actual i fosca enginyeria financera, per un model que s'ubiqui al centre i faci explícits els conceptes de deute, crèdit, i actiu financer.

R01.6 Els governs i també la tecnocràcia dels organismes internacionals, amb premis Nobel i destacats economistes de renom internacional al capdavant, no han sabut trobar encara una manera lògica i racional que els països puguin comerciar entre si, sense que hagin de demanar diners a les institucions bancàries i als grans centres financers internacionals, fent –se així dependents d'ells. ¡Que estrany! Quina falta de creativitat, d'inventiva, d'enginy, de perspicàcia! Quina manca de sentit pràctic! Quina estranya falta de capacitat!

R01.7 El diner nord-americà, els dòlars nord-americans són creats (inventats) per una institució privada anomenada "Reserva Federal", i llavors i quan es necessita, el mateix govern dels EUA a aquesta institució li ha de demanar dòlars prestats a interès, per tal de afrontar les necessitats de numerari, i particularment per cobrir els desequilibris de la balança comercial del país. I això és inacceptable, i això és un absurd, i això és imposar un joc brut i desequilibrat de fosques i passades conseqüències.

R01.8 Considerem un contrasentit el fet que les transferències internacionals de capitals i del comerç internacional hagin de concretar-se majoritàriament en dòlars nord-americà, i així, tots els altres governs del món no tenen una altra opció que també procurar divises fortes en el mercat financer internacional. Suposadament els governs haurien de tenir el monopoli de la creació de diners, i no obstant això, reiteradament han de demanar prestat, i pagar interessos per deutes així contrets. Considerem que els pobles del món han de donar compte d'aquesta situació, i per això donar la culpa als governs i als propis organismes internacionals, per haver permès que aquest estúpid i injust sistema s'hagi aplicat per tant de temps, i per permetre que el mateix continuï sent aplicat en l'actualitat.

R01.9 Considerem que el predomini en l'economia del dòlar nord-americà com a divisa internacional, està entrant en una lenta i persistent agonia, però enfront d'això, els importants dirigents i referents del planeta, estan mostrant una notòria incapacitat per plantejar noves i interessants propostes de relleu. Els EUA, o potser hauria de dir-se la Reserva Federal , han empaperat els circuits de l'economia internacional amb un deute molt possiblement impagable, ja que segons certes estimacions, aquest deute sextuplica llargament el PIB anual nord-americà. Lentament, la moneda de l'economia més important del planeta s'està depreciant, i això d'una manera o d'una altra, repercutirà negativament en gairebé totes les economies del món, en forma de menor competitivitat, en forma de menor valor intrínsec de reserves, en forma de més especulació i molt més desordre monetari- canviari, en forma de major predomini de l'economia especulativa front a l'economia productiva, en forma d'inflació en dòlars que perjudiqui a treballadors i sectors de baixos ingressos, etcètera. Potser dels pocs sectors que francament es beneficiïn amb tota aquesta situació, es localitzin dins del territori nord-americà, i / o es troben lligats als grans centres financers internacionals dins i fora de les fronteres dels EUA.

R01.10 Considerem que una causa fonamental de la incapacitat de satisfer les necessitats vitals de tota la població mundial, és el divorci existent entre la producció i distribució de recursos vitals, i la circulació simbòlica i referencial dels diners. Predomina l'afany de possessió i acumulació de valors materials, moltes vegades restringit a diners entès aquest com a màxim factor de poder. Quantitats inconcebibles de diners i d'actius financers es concentren en poques mans, que es destinen a finalitats generalment allunyades del social i del altruisme, i concentrades en determinats i particulars assumptes (compra de terres, grans projectes, activitats especulatives, investigació i innovació tecnològica , etcètera), en comptes de dinamitzar des de la seva base a tota la societat.

R01.11 L'actual crisi econòmica mundial és una repetitiva fita d'efectes encara no previsibles del tot, i que reclama la presa de consciència sobre la real naturalesa dels diners, ja que sent aquest un instrument històricament inventat per facilitar intercanvis de valor en pro de equitat i de generalitzada satisfacció, avui dia, després de diversos cicles financers i monetaris que s'han succeït amb sorprenent rapidesa (especialment en els últims dos segles), per moments enlluernadors i per moments catastròfics, en bona mesura aquesta eina social ha perdut actualment legitimitat i efectivitat, en raó de monumentals vicis en el seu funcionament com són: arbitrarietats operatives, fiscalitat injusta, usura, especulació, frau, corrupció, desequilibris infamants entre el "nord" desenvolupat i el "sud" en desenvolupament, i sobretot complexa i tramposa enginyeria financera -monetària.

R01.12 Observeu que fins i tot s'esvaeix la credibilitat dels diners entre els seus propis artífexs, la banca moderna i les cases de borsa, ja que busquen i de vegades aconsegueixen comprometre les instàncies públiques i representatives de la societat, perquè assumeixin els costos d'aquestes descompostures i d'aquests desajustos, encara que només sigui a través de deute públic, en una mena de fuga irresponsable cap al futur.

R01.13 La contradicció principal que la humanitat pateix avui dia, és el divorci entre valor vital i valor diners. La massa monetària que avui existeix i circula en el món, en la seva gran majoria, no és referible a la vida i a les necessitats bàsiques, sinó que només és el resultat d'operacions virtuals o escripturals, orientades per instints individualistes i possessius i amb la llegenda "lucre "gravada en les seves ments. Els qui manipulen valor real mitjançant símbols ficticis i comptabilitats enganyoses, com sens dubte es manipula sobre els diners fiduciari actual i sobre la complexa documentació administrativa i empresarial, porten una vida de privilegis basada en la ignorància i la ingenuïtat d'una majoria, i basada en la complicitat i corrupció de certes minories il·lustrades. Òbviament, és la llei de la "selva financera", és la llei del "campi qui pugui defensar els seus estalvis", preval en aquesta "societat dinerària" la llei del més astut, i del més trampós, i del més coneixedor de les llacunes de les lleis, i del més amic d'advocats sense ètica professional i sense moral. Amb tota certesa, aquestes manipulacions i trampes es materialitzen, de vegades, en gegantines obres de ciment, acer, vidre, tecnologia, i de vegades, en revolucionaris projectes d'enginyeria industrial, però malauradament i a despit d'algun circumstancial gran encert, en molts casos resulten iniciatives costoses i insostenibles amb peus de fang.

R01.14 Considerem que el arquetípic i avui qüestionat "American Way of Life" cedeix davant el "Xina's Way of Life", que implica una nova aristocràcia- burocràcia contigua al Partit Comunista, i més de mil milions de semi- esclaus produint per a tot el món i amb condicions de vida que freguen el simple nivell de subsistència. No és difícil pronosticar l' impacte ambiental i cultural d'aquest model xinès que, en 30 anys i especialment en l'última dècada, ha aconseguit crear 875.000 milionaris amb una mitjana d'edat entre 30 i 40 anys, que ha aconseguit produir per exemple 14 milions de cotxes nous en un any, i que està preparant a la ciutat de Xangai per albergar, en un futur no gaire llunyà, a 300 milions de xinesos.

R01.15 Els diners al segle XX i en el que va del segle XXI han arribat a ser una fal·làcia que divideix la societat entre astuts aprofitadors i masses ignorants. La fita més notable i sorprenent dels darrers temps va ser la manifesta cancel·lació el 1971, i en forma unilateral per EUA, dels "Acords de Bretton Woods" establerts el 1944. En aquesta data es va desconnectar del dòlar nord-americà del valor or, i en els fets així es va imposar la creació de valor virtual, xifres monetàries merament simbòliques i manipuladores fins el cansament, en mans de prestidigitadors bancaris i borsaris, i amb el suport d'hàbils comptables.

És clar que abans de la crisi del dòlar de 1971 també hi va haver manipulació monetària, ja que això que el "dòlar nord-americà fos tan bo com l'or" mai va ser realitat absoluta, ja que només va ser una façana ben armada. És clar que fins i tot abans de 1944 també s'aplicava una confusa i fosca enginyeria monetària. Però el cisma monetari de 1971 sembla una mica de novel·la, una mica de ciència-ficció o de culebrot ( tele història en episodis). La primera economia mundial pren una decisió molt important i transcendent, que d'altra banda estava obligat a prendre en aquest moment ja que no tenia altra sortida, però el que ha de sorprendre és la passivitat de la resta del món al conèixer la notícia: Cap personatge important de aquest temps va dir res, i cap organisme internacional va criticar obertament la mesura. CONCLUSIÓ NÚMERO 1 - EUA PER SI SOL PREN UNA DECISIÓ IMPORTANT EN L'ÀMBIT FINANCER, I LES JERARQUIES DELS GOVERNS NI PROTESTEN NI RECLAMEN, I AIXÒ PROBABLEMENT HO FAN PER FALTA D'IDEES, PER MANCA D'UN PLA B. El "Tío Sam" va actuar i va parlar, i de fet no es protesta, doncs clar, l'actual sistema financer internacional és asimètric, injust, desequilibrat, però funciona, i per treure'l calen dues coses:

(A) D'una banda tenir una proposta millor i coherent,

(B) D'altra banda, aconseguir adhesió al sistema alternatiu de almenys un nombre significatiu de països. Però la veritat és que després de 1971 EUA continua jugant ell sol al frontó monetari, augmenta el seu dèficit de la balança de pagaments, emet deute públic per a treure diners de circulació tant de la seva economia domèstica com de l'economia internacional, anys més tard recompra els seus propis títols de deute en una mega - operació, i ningú o gairebé ningú protesta, ja que no es tenen idees de reemplaçament, ja que les mesures es succeeixen i no es té una idea molt clara dels efectes que van a portar aquestes accions.

CONCLUSIÓ NÚMERO 2 - EUA CONTINUA ACTUANT EN ELS FETS COM L'AUTORITAT MONETÀRIA MUNDIAL, PRENENT ACCIONS PRESUMIBLEMENT EN EL SEU PROPI PROFIT, I AMB PROU FEINES TÍMIDAMENT ES SENT PARLAR DE REFORMES I DE CANVIS, DONCS ELS QUE ENS GOVERNEN SÓN INCOMPETENTS I ESTAN DESORIENTATS. I dins d'aquest context, per cert que hi ha moltes institucions socials de bé públic que protesten, que reclamen, que fan propostes la majoria d'elles molt parcials, però tot i el soroll que aquestes organitzacions no governamentals fan, malauradament no aconsegueixen posar-se d' acord entre ells, ni tampoc aconsegueixen elaborar propostes holístiques, integrals, i completes (ni en forma col·laborativa, ni de qualsevol altra manera). La situació bé podríem dir que és alarmant i decebedora, si no fos perquè s'esbossa una llum d'esperança al final del camí. El "Consens de Barcelona" està elaborant una proposta molt interessant, global, integral, que aborda tant l'economia com els aspectes educatius i socials, i de la qual aquesta recomanació- observació forma part. Vistes les consideracions anteriors i els avenços ja aconseguits en el projecte esmentat "Consens de Barcelona", les accions a impulsar i recomanar resulten gairebé òbvies i immediates:

(1) Nova divisa internacional a ser usada en l'economia internacional, i a la qual s'han de referir totes les espècies dineràries nacionals,

(2) Autoritat monetària mundial i possiblement també Govern Mundial,

(3) Enginyeria monetària molt més clara en el seu disseny i en la seva operativa, i no orientada a l'acumulació i al lucre, sinó orientada des de la base, des del anem, a l'equilibri geogràfic d'intercanvis, al desenvolupament sostenible, i a la justícia social.

R01.16 Com se sap, en les seves anàlisis polític- econòmics, Karl Marx va emfatitzar en l'explotació de la classe treballadora pel capital, doncs clar, a l'estadi del capitalisme viscut pel citat intel·lectual i analista social d'origen jueu- alemany, un capitalisme primitiu en expansió i consolidació, el plantejat era el que més sobresortia, el capital en les seves diferents formes i la maquinària eren els elements que més rellevància tenien dins de l'aparell productiu, ja que la força laboral pel que fa factor de producció es situava llavors en un segon pla d'importància. Òbviament i per aquell temps (segle XIX), les espècies per a intercanvi més usades eren diners de ple contingut, de manera que encara no s'havia implantat una veritable i significativa enginyeria dinerària- comptable tramposa i expropiadora. Molt al contrari, avui dia estem vivint i patint una etapa especial del capitalisme, a la qual bé podríem titular o qualificar de capitalisme especulatiu, on amb certesa l'anomenada economia especulativa- subterrània té més rellevància encara que l'anomenada economia productiva, i on es troba ben implantada una operativa monetària- comptable molt artificial i injusta, a través de la qual es concreta una insana explotació dels recursos naturals i dels propis sectors productius, basada en cadenes de corrupció i imposició, en procediments especulatius, i en subterranis i complexos i artificioses i abusives maniobres dineràries. Òbviament, tan important i transcendent és l'anàlisi de les formes de propietat i tinença dels mitjans de producció (com el dut endavant per Karl Marx), com la consideració de les formes subterrànies i ocultes i artificioses i tramposes de la manipulació dels mitjans d'intercanvi, vies ambdues separades històricament en el temps, i a través de les quals bé es poden consolidar poder i explotació.

R01.17 La creació d'onerosa deute sense veritable contrapartida real, o almenys l'endeutament per aplicació d'una operativa asimètricament arbitrària, està certament en l'arrel de l'actual crisi, que ha afectat a una generació que sembla composta per ignorants i cínics , acomodaticis en els poders públics i en els organismes internacionals. En aquesta bossa dels que es van beneficiar o perjudicar amb aquesta situació, incloses estan moltes prestigioses institucions, sense descartar tampoc a intel·lectuals i centres educatius i acadèmics de punta, generalment incapaços d'oferir solucions a l'actual desmantellament humanitari i ambiental, i incapaços algunes vegades fins i tot d'elaborar complets i precisos diagnòstics. L'empobriment d'una majoria de la població, incloent en aquest fenomen el deteriorament de molts sectors mitjans, és avui, donades les circumstàncies, inqüestionable i imparable. I no és per menys! I no és d'estranyar! El nostre planeta no té recursos infinits sinó tancats. I el rendiment productiu de la nostra estructura social, puja o baixa segons la millor o pitjor organització de la nostra força laboral, segons accidents o condicions adverses que puguin produir-se, segons menors o majors traves que puguin imposar-se al comerç i als intercanvis, segons majors o menors èxits que puguin obtenir de la recerca i de la revolució tecnològica, etcètera. Però com a resultat de processos especulatius, alguns guanyen i altres perden, però aquest joc és de suma zero, és a dir, la suma que uns perden és igual o pràcticament igual a la suma que altres guanyen. En l'especulació, solen guanyar els peixos grossos, aquells que juguen fort, i aquells que tenen experiència i mitjans com per poder tirar endavant una especulació d'èxit i amb bon rendiment. I així, naturalment, molts diners i recursos s'acumulen en poques mans, en perjudici generalment de sectors mitjans i baixos. Algunes estimacions indiquen que en aquesta última crisi financera-especulativa iniciada en 2007- 2008, l 'especulació es va dur uns 6 bilions de dòlars nord-americans, és a dir 6 milions de milions de dòlars. I si d'una o altra manera això es van emportar els especuladors, els que la van saber fer, això han d'haver perdut altres sectors (llegiu: les capes mitjanes i mitjanes- baixes de la població, més potser alguns peixos grossos que van actuar tardanament o amb incompetència). Miracle seria que havent- se acumulat tants recursos en unes poques mans, l'efecte no es fes sentir sobre la resta de la població.

R01.18 Els diners és un concepte i un instrument d'interès públic fonamental, que es refereix a la dimensió intangible però imprescindible del crèdit (valor, temps, risc, reciprocitat, efectes creuats). Considerem que hem de respondre amb claredat a les següents qüestions fonamentals: Qui emet diners, a quin cost, i en benefici majoritari de qui? Les manipulacions monetàries són generalment mantingudes en reserva, i envoltades de misteri. Els sectors involucrats en la creació de moneda, s'han encarregat durant més de dos o tres segles de lucrar amb el sistema, en lloc d'aclarir els procediments operatius.

R01.19 Molt possiblement, i tard o d'hora, els països hauran de nacionalitzar el negoci bancari, i prendre aquesta activitat per a si. Però més important que nacionalitzar la banca comercial, és racionalitzar la mateixa, és fer-la passar a un nivell superior d'eficiència i de millora en els serveis que ofereix. I aquesta situació, i aquest nou estat, és perfectament possible d'assolir si s'implementa els diners telemàtic.

R01.20 No estaria gens malament que el sistema bancari de cada país s'integri a o depengui d'una autoritat moral, social, i monetària, que garanteixi l'autonomia de les seves decisions estratègiques i operatives enfront del Govern i davant del sector empresarial, practicant en tot moment una transparència absoluta i exemplar. En comunicació amb les instàncies, laborals, i socials, es podrien analitzar i avaluar les grans decisions, en relació per exemple a la creació de moneda. Doncs clar que el diner és necessari, i doncs clar que una insuficiència en les sumes de les diferents espècies monetàries en circulació, bé pot comportar retards i inconvenients a l'economia. Sempre s'ha de tractar de posar en circulació les quantitats necessàries de moneda, no perquè aquests fons s'orientin a l'especulació sinó perquè s'orientin a la producció i a la situació social, i tampoc perquè s'orientin a afavorir la usura ja que el crèdit també és un dret vital dels ciutadans. El crèdit social i els programes socials haurien de ser gestats atenent a tres criteris bàsics o tres objectius bàsics: Solidaritat, Subsidiarietat; Sostenibilitat.

R01.21 Nacionalitzar l'emissió dels diners en tots els aspectes en joc, és un objectiu altament estratègic i transcendent, que òbviament implica una gran campanya de la societat civil, ja iniciada entre altres per ECOSOL (Xarxes d'Economia Solidària) i pel FSM (Fòrum Social Mundial), amb un enfocament propi de política i economia solidària, segurament acompanyat d'una pluralitat de forces socials i partidàries que també lluiten per un autèntic canvi a favor de les causes més legítimes de tots els ciutadans.

R01.22 Sense cap dubte cal recuperar i potenciar la capacitat de creació monetària pública. La comunitat - l'administració pública al costat del Banc Central - ha de ser qui crei els diners, en totes les seves arestes, en tots els seus procediments possibles, per així no haver d'endeutar ni amb les institucions bancàries ni amb els ciutadans, i és clar, sempre en la mesura que el valor i la destinació de la creació monetària sigui totalment transparent, en concordança amb les necessitats de la producció, del consum, i de l'estalvi, i amb orientació a evitar la inflació i també potenciar el desenvolupament social.

R01.23 L'economia no pot funcionar eternament amb un creixement continu i accelerat, perquè aquesta situació és clarament insostenible, ja que vivim en un planeta finit. El creixement continu i reiterat any rere any, i la sostenibilitat, no són compatibles a llarg termini. Amb urgència hem d'implementar un canvi important en el sistema monetari i financer, que amb certesa és el que estructuralment obliga o força al creixement forçat, a causa de la reiterada creació monetària privada amb cobrament d'interessos. El que fa que el nostre sistema econòmic i monetari sigui tan dependent del creixement il·limitat, en bona mesura són els mecanismes de creació dinerària, procediments artificiosos que clarament enriqueixen a un sector paràsit.

R01.24 L'actual teixit financer de base i el mecanisme de generació d'interessos, gairebé amb seguretat són elements que d'una o altra manera afavoreixen la formació de les crisis recurrents, i que afavoreixen també la potenciació del creixement continu i permanent (impossible de assegurar en un planeta finit)

Opinem que per prevenir aquestes desviacions negatives, l'Estat hauria de situar prop dels mecanismes de creació monetària, per controlar-los i valorar el més que es pugui, i fins i tot per establir i manejar en forma completa, via nacionalització de la banca. Per a un millor anàlisi de situació, convé analitzar per separat els diferents àmbits d'actuació. En l'economia internacional, entenem per exemple que si es podria i s'hauria d'eliminar per complet el cobrament d'interessos, ja que en aquest cas resultaria un esquema de funcionament de l'economia, que almenys suprimiria les pernicioses i reiterades transferències des dels països endeutats a els països creditors (és a dir, dels països més pobres i febles als països més poderosos), però per implementar alguna cosa d'aquest tipus, convindria separar amb claredat l'economia internacional de les economies nacionals, la qual cosa molt possiblement implica introduir una veritable moneda internacional sota control mundial, que només sigui usada per als intercanvis i pagaments internacionals, i que només puguin manejar i tenir propietat en aquesta espècie, els Bancs Centrals Nacionals, els organismes internacionals, i l'Administrador Mundial. Per la seva part i en les economies nacionals, allà si definitivament convindria reduir taxes d'interès però sense eliminar-les, per no convenir això últim l´interès general. Però concentrem la nostra atenció en el sistema financer, i intentem treure alguna conclusió. D'alguna manera, potser nacionalitzant la banca, bé podem apropiar dels guanys dels banquers, però els interessos per préstecs que avui dia es cobren també serveixen per sufragar despeses operatives i despeses salarials del sector. I per tant, per reduir sensiblement les taxes d'interès per préstecs en els espais nacionals, serà necessari reduir sensiblement despeses operatives bancàries i salaris bancaris.

Conclusió: Els somnis de taxes d'interès baixes, per poder desenvolupar projectes d'interès a menors costos, i / o per potenciar el benestar social, i / o per no encoratjar alguns manejos especulatius, només seran possibles amb una banca molt automatitzada i potser nacionalitzada en la seva totalitat, o almenys nacionalitzada en variats aspectes, i per cert, per poder facilitar aquesta realitat, serà necessari utilitzar monedes nacionals telemàtiques, és a dir, monedes nacionals que almenys siguin digitals i nominatives i escripturals, doncs d'altra forma, amb les actuals monedes materials i anònimes, no podrem reduir gairebé a zero la plantilla de treballadors bancaris, ni tampoc podrem reduir significativament certes despeses operatives importants del sector financer, com són: seguretat, despeses edilicis, papereria, etc.

R01.25 Volem aplicar una molt profunda reforma del sistema bancari, de manera que pugui funcionar amb molt menys personal i amb un ús intensiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), harmonitzant el seu accionar amb la re- apropiació per part dels Estats tant de l'emissió monetària com de la creació del diner bancari.

R01.26 Considerem que en aquesta estructura soci- financera, en la qual els agents es mouen amb certa impunitat i en forma discreta, és molt difícil identificar plenament els infractors i avaluar els desviaments o danys comesos, i encara superada aquesta etapa, generalment és també difícil fer efectiva una pena imposada, doncs ho impedeix i ho dificulta el tipus de diner anònim i desinformatiu vigent. Amb tota certesa hem de canviar les nostres bases operatives, introduint diners telemàtic, introduint monedes digitals (virtuals), nominatives (de titular conegut), i escripturals (assentades com dèbits i crèdits), i que a més permetin l'àgil i segur seguiment de llargues cadenes de transferències, en aquest nou escenari, els recursos naturals i mediambientals molt possiblement podrien ser millor gestionats, preservats i defensats.

R01.27 Considerem incomprensible que els governs permetin la creació de l' anomenat diners- deute o diners- bancari per part de les institucions bancàries privades, quan aquesta creació hauria de ser assumida pels propis estats amb dos avantatges:

•  Guanys derivats del cobrament de interessos,

•  (Millor control sobre els diners que hi ha en l'economia.

R01.28 Hi ha una constel·lació d'iniciatives i d'estudis en la nostra societat, que aborda l'economia intentant desvetllar el misteri de la creació de diners, que se'ns ha amagat o enfosquit per segles. En el món està sorgint consciència en relació a aquestes qüestions, en el si de la societat civil i en certs sectors professionals, i fins i tot s'han portat endavant iniciatives o projectes concrets, com per exemple pel que fa a creació i ús de monedes socials i complementàries. Un cas molt interessant i quasi emblemàtic, allunyat de les monedes socials però que hauria de ser estudiat en profunditat, és el període de la crisi que va viure Argentina en els anys 2001-2002, i que va veure sorgir un gran nombre de quasi- monedes anomenades "lecop "(Lletres de cancel·lació d'Obligacions Provincials)," patacones "," lecor "," federal "," cecacor "," bocade "," quebracho "," boncafor "," petrom", etcètera. Òbviament, amb aquesta observació no pretenem recomanar que en cas de crisi es repeteixi l' esmentada experiència argentina, però sí seria interessant i molt adequat aprofundir en tot el possible pel que fa a la naturalesa i ús dels diners, incloent per cert la seva rica i diversa evolució històrica. Els Estats en el seu moment van prendre en compte el tema, i tal és així que a poc a poc van anar traient els drets d'emissió monetària a les institucions bancàries privades, deixant el monopoli d'aquesta activitat en mans estatals (generalment el Banc Central de la nació) . Avui dia ha arribat el moment que els Estats novament s'interessin en aquesta qüestió, introduint reformes monetàries, i també prenent per a si el monopoli de l' anomenat "diner deute" o "diners bancaris".

R01.29 No és del tot dolenta la idea de promoure la creació de monedes locals / socials per a l intercanvi de béns i serveis de proximitat, i enllaçar aquestes experiències en xarxes mundials / regionals de monedes locals / socials, com el CES (Community Exchange System ) que reuneix més de 200 xarxes de més de 30 països. De tota manera, és impensable que aquest sistema pugui apagar o substituir les actuals monedes nacionals, per la qual cosa igual s'imposa avançar en una important reforma monetària / canviària.

R01.30 Considerem que es requereix un canvi molt profund en l'economia mundial. Per evitar l'ús hegemònic del dòlar nord-americà en el comerç internacional i en les transaccions internacionals, és necessari l'ús d'una veritable moneda internacional similar a la oportunament proposta per Lord John Maynard Keynes. És cert, molt temps hauran de funcionar dos sistemes financers multinacionals, l'actual orientat pel dòlar- euro, i el nou basat en una nova divisa internacional a la que bé podríem anomenar "Bancor-telemàtic" o "bantel". Aquesta perspectiva és perfectament factible, ja que en ambdós sistemes n'hi haurà prou amb habilitar una porta de comunicació cap a l'altre, per a així dotar d'operativitat a tots dos. En cas que el nou sistema monetari fora bastant millor que l'actual, finalment i amb el pas del temps, acabarà per imposar-se amb naturalitat.

R01.31 Mentre el desastre de la moneda capitalista actual amb les seves particulars formes de creació monetària acaba per tocar fons, i els deutes es revisen cap a un inevitable Jubileu universal, està avançant l'estratègia del reconeixement i foment del capital humà. Termes convencionals com a mercat intern, pimes, productivitat, o els més socials com a comerç just, banca ètica, microcrèdit, cooperativisme, economia solidària, han de autentificar-les mitjançant l'esperit del do per sobre de l'esperit del guany, fins a trobar l'economia de l'equitat , que implica noves maneres de preu, pagament, estalvi, així com nous actors emissors, socials, públics, privats.

R01.32 Volem veure la nostra existència personal, social, política, econòmica i cultural, local i planetària, amb uns altres ulls, respectar i fomentar la vida personal i col·lectiva, valorant tot allò que reconstitueix el teixit social, la cohesió, responsabilitat i reciprocitat fins fer de la confiança i del crèdit una dimensió que ens corregeixi i alliberi de l'egoisme, l'engany, de la depredació humana i ambiental.

R02. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: El sistema impositiu

R02.1 El desig de guany a curt termini de molts agents econòmics, particularment dels grans magnats, i fins i tot de gestors i de comissionistes i d'operadors financers de nivells mitjans, és una de les causes importants que indueixen els desordres financers i les bombolles de demanda que s'han observat en els últims temps. Sorgeix llavors com natural la idea d'establir un fort impost sobre els guanys, a efectes de així restar atractiu a aquestes formes d'actuació. S'hauria de poder avaluar amb més precisió l'enriquiment de cadascú i les causes atribuïbles a aquest, per posar fi a l'actuació dels agents que juguen amb els diners dels altres. Per exemple, s'hauria de tractar de bé separar les operacions especulatives de les institucions bancàries, de les operacions d'aquest sector que bé es podrien qualificar de ordinàries o normals. Però atenció, amb aquests plantejaments desitgem esbossar somnis merament utòpics, o realment volem proposar mesures viables. Recomanacions d'aquest tipus són vanes, en el context d'una economia fosca i desordenada manejada amb diners anònim, però són perfectament factibles en el marc d'una economia telemàtica avançada i transparent, controlada per diners telemàtic i amb traçabilitat, és a dir amb diners escriptural, digital, nominatiu, i informatiu de transaccions.

R02.2 Necessitem aplicar algun tipus de taxa o de gravamen sobre transaccions financeres, per a millor regular els moviments de capitals i les conversions entre divises, operacions que en bona mesura són especulatives. Aquest impost (aquesta taxa, aquest gravamen) es podria implementar en algunes de les modalitats que s'indiquen a continuació.

R02.2.1 Volem que tant en les transaccions de divises entre bancs com en el mercat financer, s'apliqui un impost per part dels Estats, ja que és de fàcil aplicació per mor de les particularitats tècniques que té aquest mercat: les transaccions interbancàries internacionals de divises procedeixen mitjançant sistemes informàtics d'alta seguretat, i aquests intercanvis entre bancs ja estan sotmesos a quotes aplicades sobre cada transacció, motiu pel qual resultaria senzill recaptar aquest impost.

R02.2.2 Considerem que no és acceptable que els bancs i els mercats financers no estiguin subjectes a l' impost al valor afegit ni a cap forma de tributació sobre transaccions de divises. Volem la introducció d'un micro-impost potser de no més del 0,005% sobre aquestes transaccions. Seria possible així recaptar 33.000 milions de dòlars cada any. Els consumidors de l'economia real no es veuran afectats per aquest impost ja que els costos d'operar a escala individual en el mercat d'intercanvi de divises són de 100 a 1000 vegades superiors a l' impost proposat, i atès que les operacions que té per objecte el comerç de béns i serveis només representen el 3% de les operacions d'aquest mercat (la resta són operacions de caràcter especulatiu sobre tipus de canvi, operacions tàctiques o de resguard, operacions de suport, operacions per a conservació de valor a llarg termini, operacions de fons d'inversió o de fons pensionistes, etcètera).

R02.2.3 Volem una taxa o un impost sobre transaccions de divises i financeres, que gravi i reguli les transaccions internacionals de capitals: Per així incentivar inversions més a llarg que a curt termini, i per protegir les economies nacionals d'atacs especulatius; Per amb aquests fons finançar mesures globals de protecció mediambiental; Per amb aquests recursos combatre la pobresa extrema i la fam en la nostra societat.

R02.2.4 Volem contenir l'activitat excessiva en els nostres casinos financers globals, amb certa taxa a les transaccions financeres en totes les operacions comercials i en totes les transferències de capitals. Petites taxes aplicades a totes les transaccions financeres poden desaccelerar i reduir els sorprenents volums de comerç especulatiu o tàctic que avui dia és una realitat.

R02.2.5 Volem i necessitem una sèrie de regulacions i un paquet de taxes aplicades a les transaccions financeres, que fins i tot avancin més enllà del que proposa l'anomenada Taxa Tobin, per tal de dissuadir i desaccelerar l'especulació, a través d'un mecanisme de regulació construït sobre la pròpia estructura operativa, i que podria incloure taxes progressives sobre les transaccions segons paràmetres com els riscos, els impactes socials i mediambientals, etcètera, utilitzant una classificació similar a l'existent sobre productes perillosos.

R02.3 Volem prohibir o inhibir o combatre d'alguna manera, les transaccions amb els paradisos fiscals, per així contribuir a abolir-, per tal d'ajudar a reduir-los o eliminar-los. Els paradisos fiscals representen una pèrdua d'ingressos tributaris tant per a països rics com per a països pobres, però a més, plantegen un injust sistema de competència entre els que fan servir aquests mecanismes i entre els que no els utilitzen. Els fons que podrien recuperar- se i que avui es perden per causa dels paradisos fiscals, podrien aprofitar-se per a fins socials, per a la protecció del medi ambient, per a la construcció d'infraestructures en els països més febles i pobres, etcètera. Al seu torn, la realitat fiscal avui dia representa en els fets, un sistema tributari regressiu, i un avantatge injust generalment a favor de les empreses transnacionals i de les grans riqueses. I a més aquestes pràctiques dificulten una adequada i raonable vigilància financera, ja que ajuden a adulterar les xifres reals de negocis.

R02.4 Necessitem abolir els privilegis fiscals i perseguir el frau fiscal, perquè els pobles no carreguin amb el pagament d'impostos que finalment beneficien Estats corruptes, a grans empresaris, ja estructures multinacionals, i que òbviament són font de grans desigualtats i injustícies .

R02.5 Volem, a nivell de l'economia internacional, la substitució de l' interès compensatori per una taxa de regulació aplicada tant a saldos deutors com creditors, seguint així els passos del oportunament suggerit per John Maynard Keynes i per James Tobin.

R02.6 Volem incrementar els impostos als alts capitals i als més rics, per poder finançar programes socials, inversions en infraestructures i en recerca i desenvolupament, etcètera.

R02.7 Volem incrementar els impostos a activitats especulatives i de poc valor afegit social, i subsidiari activitats empresarials d'alt contingut social, així com investigacions i desenvolupaments relatius a tecnologies netes, a tecnologies alimentàries, i a innovació tecnològica en general.

R02.8 Considerem que per evitar el "dumping" i l'explotació de mà d'obra barata, hauríem gravar els productes en els seus transports i amb taxes "anti-dumping", de manera que en certs casos no surti a compte la seva producció transnacional, i de manera que es tendeixi a que la seva producció sigui el més propera possible al consumidor.

R02.9 Volem la redistribució immediata i radical de la riquesa dels propietaris privats, orientant als pobles del Sud, a les classes baixes de tot el món, ja l'esfera pública. El 75% de riquesa en mans dels rics i els súper rics, pot cobrir el deute i l'apropiació que han generat. No s'ha de pagar les crisis amb l'emissió de nous deutes nacionals, ja que aquesta demanda pot satisfer mitjançant una forta imposició a les fortunes, els beneficis empresarials, els alts ingressos personals i les herències, així com les transaccions financeres i de divises. Considerem que l'expropiació privada, el saqueig, i l'explotació colonial, han generat un deute al Sud que ha de ser satisfeta.

R02.10
Els impostos són tan importants per a una societat digna, saludable, i educada, com el vent i la pluja per a la vida en terra ferma. Sense vent no ens arribarien els núvols, i a més la pol·linització es complicaria, i es produirien també diversos altres trastorns. Sense pluja no tindríem per beure ni per irrigar els cultius. I de manera anàloga, la societat seria pràcticament inviable en l'actual estat de desenvolupament, si no es fes servir diners, i si no es cobressin impostos. Així que entre diverses altres coses correspon que perfeccionem el sistema fiscal, buscant en el possible eradicar tant la morositat fiscal com la defraudació fiscal, o buscant almenys portar aquests flagels a expressions mínimes i marginals.

R02.11 Eliminar en forma completa o gairebé completa la defraudació fiscal i la morositat fiscal és perfectament possible, i a més a més fer miques als paradisos fiscals. Naturalment, tot i que això no és una UTOPIA, també és cert que aquesta situació envejable no podrà ser obtinguda de cop, sinó que serà fruit d'un llarg procés que portarà anys, que portarà probablement dècades. Un SISTEMA FISCAL QUASI TOTALMENT AUTOMATITZAT, sense declaracions jurades, i fins i tot amb recaptació fiscal automàtica, aquí està la clau per a l'avanç de la societat.

R03 . Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: El sistema productiu

R03.1 Volem i necessitem reorganitzar el sistema productiu.

R03.1.1 A nivell local, serà necessari comprometre's amb una anàlisi crítica de la crisi ecològica, i denunciar la injustícia que suposen els danys irreparables - L'explotació devastadora dels recursos naturals i els boscos, i l'erosió dels sòls - així com els comportaments econòmics que les corporacions gegants i depredadores animen per ser favorables als seus propis interessos.

R03.1.2
A nivell regional, caldrà consolidar i solidaritzar-se amb les intervencions internacionals, per afirmar el llaç inseparable entre la justícia econòmica i la justícia ecològica.

R03.1.3
A nivell internacional, caldrà trobar solucions globals i duradores a la crisi de l'endeutament: endeutament comercial, endeutaments bilaterals, endeutaments multilaterals.

R03.1.4 Caldrà formular línies directrius, perquè els Estats puguin recórrer a la fixació de tarifes duaneres o subvencionar, per tal de protegir les seves normes de defensa del medi ambient i de correctes condicions de treball, i contra la competència injusta que exerceixen els països que no prenen mesures ecològiques apropiades.

R03.1.5 Caldrà promoure un sistema de regulació de la desocupació, que no impliqui creixement. Cap país pot mantenir un nivell alt de creixement econòmic a llarg termini, si el seu desenvolupament humà no es fonamenta sobre bases sòlides.

R03.1.6 L'administració pública o l'Estat, ha de jugar el seu paper de regulador en l'economia, fixar les regles i orientar els agents econòmics (productors i consumidors), per tal d'ajudar a respectar les seves funcions i les diferents polítiques econòmiques retingudes i implementades .

R03.2 Urgentment cal que les mesures clau per a un canvi al desenvolupament humà siguin:

R03.2.1 Produir local i regional tot el que sigui possible i convenient, per tal d'apropar el consum al mercat, enfortir el desenvolupament i la producció local, i de pas millorar i tenir cura del medi ambient ja que els que hauran de fer-ho seran també els primers beneficiats .

R03.2.2 Reintroduir resguards per a les economies locals, a través de tarifes i quotes.

R03.2.3 Incentivar competència local, per tal d'inhibir l'aparició de monopolis.

R03.2.4 Establir impostos ecològics sobre l'energia, sobre la contaminació, i sobre altres efectes negatius. En l'actualitat paguem impostos pels béns que consumim, en lloc de pels mals que causem a la societat.

R03.2.5 Imposar major compromís democràtic, per assegurar efectivitat i equitat en la transició cap a les economies locals.

R03.2.6 Concertar polítiques de repartiment del treball, tant per aconseguir l'estabilitat econòmica com per protegir els llocs de treball i els sous de les persones. La reducció de la jornada laboral pot contribuir a millorar el balanç treball / vida. Es tracta d'avançar en la reducció de la jornada laboral, en la flexibilització dels horaris, en els treballs a temps parcial sense discriminació en la formació, en el teletreball, en la promoció i la seguretat laboral, etcètera, en millorar els incentius per els permisos familiars o per períodes sabàtics, a donar facilitats per a la formació continuada, etcètera, etcètera.

R03.2.7 Reduir dràsticament les despeses en armaments, i invertir les sumes estalviades en polítiques socials així com en sistemes de defensa i de protecció civil.

R03.2.8 Analitzar la immigració en totes les seves arestes, i en línies generals liberalitzar i flexibilitzar les normatives respecte d'aquest assumpte. En el balanç del que els immigrants aporten i el que consumeixen (educació, salut, beques) surten beneficiats els països de acollida potser en proporció de 5 a 1.

R03.3 Necessitem aplicar una nova política laboral. I en aquest sentit, en particular es proposen les orientacions que a continuació s'indiquen.

R03.3.1 Reorganització del procés laboral, de manera que asseguri treball decent, i de forma que dificulti o desincentivi el treball precari.

R03.3.2 Regulació legal dels salaris mínims.

R03.3.3 Regulació del treball informal i dels immigrants indocumentats.

R03.3.4 Reducció de les hores de treball, per així i paral·lelament reduir la desocupació. El lema a aplicar ha de ser: "Treball per a tots".

R03.3.5 Assegurar un ingrés ciutadà bàsic a totes les persones, perquè així cadascú pugui resoldre les seves necessitats més elementals i bàsiques.

R03.3.6 Intentar superar l'exclusió, a través d'una política social activa, i mitjançant la mobilització de la societat civil.

R03.3.7 Promoure el mercat intern i la regionalització, com a mesures per a part contrarestar la globalització.

R03.4 Democratitzar l'economia i fer-la molt més amigable amb el medi ambient i amb el medi social. I en pro d'aquest objectiu, es recomanen en particular les línies d'acció que a continuació es detallen.

R03.4.1 Exempció d'impostos així com a oferta de préstecs sense interès a les cooperatives, o suports d'algun tipus, ja que aquestes unitats poden arribar a canviar la naturalesa de la societat, posant la qualitat de vida i la solidaritat i la protecció del medi ambient , per sobre de l'afany de lucre.

R03.4.2 Socialització de la funció d'inversió, que ha d'esdevenir una funció social i pública.

R03.4.3 Democratització de l'economia. Necessitem una economia molt més participativa, amb una veritable, àgil i fructífera participació dels treballadors, dels sindicats, dels consumidors públics, etcètera, per així actuar o opinar sobre tota la cadena de producció transnacional.

R03.4.4 Promoció d'una constitució democràtica de les empreses públiques, prioritzant clarament una orientació cap al bé comú, que dugui a terme les disposicions internes de les empreses sensibles a la reducció en la diferenciació d'ingressos i de nivells socials, generant una cultura de la transparència, la publicitat, i el reforç de l'opinió pública dins dels llocs de treball, i tot això tenint en compte altres actors i àmbits d'acció de l'opinió pública que són influenciats per les seves activitats.

R03.4.5 Participació democràtica dels treballadors i dels usuaris dels serveis públics, en l'elaboració de plans i en l'avaluació de resultats (control de qualitat). Això inclou la transparència i el control dels resultats tècnics i financers, la transparència completa de les condicions dels contractes, els mecanismes de control dels representants públics, la creació d'autoritats reguladores independents, així com recursos i mecanismes de mediació.

R03.4 . 6 Introducció de formes d'autogestió democràtica, que permetin al conjunt dels treballadors de les empreses nacionalitzades i dels consumidors dels productes o serveis, estar en condicions de decidir col·lectivament de quina manera ha de funcionar l'empresa perquè produeixi beneficis col·lectius.

R03.4.7 Participació de la ciutadania en els processos d'elaboració dels pressupostos públics, allà on es prenen les decisions efectives (pressupostos participatius).

R03.5 Ens convé i necessitem respectar i potenciar les comunitats sostenibles basades en l'autosuficiència. Durant segles, i encara ara en molts llocs del món, els sistemes econòmics que permeten cobrir les necessitats humanes, no han estat ni capitalistes ni socialistes, ni han estat economies de mercat ni economies planificades, en el sentit actual dels termes. El sistema més estès ha estat el de comunitats sostenibles basades en l'autosuficiència, és a dir en la auto- subsistència, l'autoproducció, i l'autoconsum, i basades en els principis de reciprocitat i de redistribució. La revolució industrial- capitalista i, més tard la industrialització- comunista, van començar a desplaçar i a destruir aquests sistemes sostenibles tradicionals, ja es pot veure que no estan complint l'objectiu esperat de cobrir millor les necessitats de tots els habitants de la terra.

R03.6 Necessitem un canvi radical i profund de les formes de produir, transformar, comercialitzar, i consumir productes agrícoles / industrials, i per això es recomanen les següents estratègies o accions.

R03.6.1 Desenvolupar models socioeconòmics basats en la justícia, la solidaritat, i el respecte al medi ambient.

R03.6.2 Promoure el consum responsable de productes locals i de temporada amb el mínim envasat possible, i en el possible produïts per empreses locals i d'economia social o solidària, afavorint així una saludable coalició entre consumidors amb petits i mitjans productors d'economia solidària i de proximitat.

R03.6.3 Prioritzar economies i mercats locals i nacionals, respecte de mercats forans de proveïment.

R03.6.4 Defensar la sobirania alimentària dels pobles.

R03.6.5 Potenciar l'agricultura sostenible a petita escala. i el consum local d'aliments.

R03.6.6 Sempre que sigui possible substituir fertilitzants nitrogenats per agricultura ecològica (no basada en derivats del petroli).

R03.6.7 Protegir la biodiversitat i les reserves d'aigua potable, en tot el que es pugui.

R03.6.8 Avançar cap al decreixement.

R03.7 Considerem imprescindible una reforma agrària, distribuint les terres a les i els que la treballen, i garantint la sobirania alimentària. Aquest és un dels principals reptes d'aquest segle, per frenar la despossessió dels pagesos del sud, que ara per ara és una de les principals formes de pauperització lligada a l'acumulació del capital i a la destrucció de possibilitats de desenvolupament.

R03.8 Volem la socialització dels sectors clau de les economies i dels recursos naturals, per a l'immediat poder emprendre una conversió mediambiental radical: Incrementar la qualitat i la sostenibilitat dels productes per reduir la generació de residus; Substituir la indústria agrària de monocultius per una agricultura camperola cooperativa; Promoure també una desmilitarització general. Tot això ha de portar a una reducció del consum d'energia i recursos en un 75%, així com de les emissions contaminants en un altre 75%, i la reducció de la despesa militar en almenys un altre 75%.

R04. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: Economia, societat, i medi ambient

R04.1 Tot sembla apuntar que el segle XXI sigui un període d'inflexió, ja que semblaria que almenys cap a la fi d'aquest segle es produirà el virtual esgotament o escassetat d'algunes matèries primeres. El més greu es podria plantejar al voltant del petroli i l'aigua dolça. Aquesta realitat està provocant un nou i greu dilema per a l'economia, ja que segurament caldrà estructurar molt profunds canvis. Sense cap dubte, la regulació

econòmica exigirà també una concurrent i corresponent regulació ecològica. En menys de 100 anys, la nostra estructura social patirà canvis d'enorme importància

R04.2 De ben segur, durant els propers cinquanta anys la humanitat haurà de transformar el seu cicle energètic, passant dels combustibles fòssils cap a un nou cicle de producció d'energia. En aquests temps ens enfrontem als límits últims. El canvi de la matriu energètica plantejarà problemes enormes, i un d'ells serà la imperiosa necessitat de concretar una significativa contracció de la demanda. Haurem de restringir l'ús de l'energia, el que a llarg termini podria ser una molt bona sortida, una molt bona estratègia. A més i com un altre dels notoris efectes, correspon assenyalar la necessitat d'importants inversions financeres per al desenvolupament de noves tecnologies energètiques, ja que necessitarem una alternativa viable per substituir el petroli, i això demanarà un molt important esforç tant en la investigació com en la implementació.

R04.3 Cal millorar el marc d'informació així com el suport institucional i normatiu, per a així lluitar més eficaçment contra el desastre ecològic que s'acosta. Més i millor informació, un sentit d'identitat de grup més desenvolupat, nou teixit institucional més adaptat a la realitat social i mediambiental, i incentius i penalitats raonables i implementades d'una manera àgil, bé poden conduir l'actuació d'individus i empreses per camins més sostenibles .

R04.4 Volem impostos pigouvians a nivell internacional ("qui contamina és qui paga", "qui perjudica és qui indemnitza"), especialment pel que fa a gasos d'efecte hivernacle, per l' impacte global que això comporta. Aquests impostos busquen corregir una externalitat negativa, i bé poden servir per subvencionar l'adopció d'energies renovables i no contaminants.

R04.5 Hem internalitzar la idea que els recursos naturals són limitats. Hem de prendre consciència d'aquesta qüestió. En conseqüència, sens dubte serà necessari emprendre accions coherents per tractar d'obtenir una societat i una economia sostenibles, aplicant per exemple els principis que a continuació s'estableixen.

R04.5.1 Volem una distribució equitativa dels recursos, per evitar l'acaparament. En un planeta amb recursos escassos i població creixent, o bé apliquem algun tipus d'acte racionament responsabilitzant o bé unes majories queden excloses dels mínims per viure i unes minories malbaraten els recursos. Així, cada persona tindrà en cada moment històric el dret a l'accés d'uns determinats recursos que li corresponen. Si no els necessita podrà vendre els seus drets, i si necessita més del que li correspon els haurà de comprar a qui els vulgui vendre. Per cert, aquest enfocament aparentment simple i racional té diverses puntes. De tota manera, i en les etapes inicials de les transformacions societàries, és una alternativa que perfectament pot i s'ha d'analitzar.

R04.5.2 Tota activitat, tot producte o servei, hauria de portar incorporada la informació sobre la petjada ecològica i social. I cada persona, i cada organització, haurien de disposar d'uns drets potencials a utilitzar d'una quantitat sostenible d'energia, de CO2, de materials, de menjar, de metratge d'habitatge, etcètera, etcètera. La Declaració dels Drets Humans, perquè sigui efectiva, hauria d'anar acompanyada d'Indicadors Sostenibles dels Drets Humans en què s'adjudiquen els béns i serveis que corresponen a cada ésser humà (variables amb el temps, segons la població mundial, i segons les habilitats i les capacitats per generar nous recursos sostenibles).

R04.5.3 La primera conseqüència palpable d'una distribució equitativa de recursos, és que per fer realitat aquest ideal, la població tampoc no pot créixer il·limitadament. En conseqüència, també caldrà establir el dret a una reproducció sostenible. Cada família té dret a tenir un nombre sostenible de fills. Qui vulgui tenir més descendència que la mitjana, eventualment també haurà de comprar el dret a qui exerceixi aquest dret en menor quantia.

R04.6 En el futur i en l'immediat, el que pugui fer-se manualment s'ha de fer d'aquesta manera, el que es pugui fer al poble s'ha de fer en aquest àmbit, el que es pugui fer en una petita indústria no s'ha de fer en un gran conglomerat, i el que no es pugui fer a mà, al poble, a la petita indústria, això sí que podrà fer-se en les grans indústries. En un estadi passat de la tecnologia, les economies aconseguides en les grans escales eren importantíssimes. Avui dia aquesta tendència s'ha revertit, i en molts casos les petites escales també són molt rendibles i eficients, amb l'agregat que de vegades així també es fa una menor agressió al medi ambient, i així també s'aconsegueix una menor dilapidació de recursos.

R04.7 La comunitat, qualsevol sigui la seva mida, ha de ser el centre del sistema econòmic alternatiu. Béns i serveis localitzats, també poden evitar transports innecessaris a través del món, així com l'aplicació d'una logística en molts casos complexa i costosa.

R04.8 Les economies del futur haurien de desenvolupar petites empreses, on la titularitat i les decisions de gestió es troben assignades a explotacions familiars petites o la pròpia comunitat. Hem de allunyar-nos, almenys en part, dels conglomerats de gran escala, que s'han desenvolupat a través de les nostres economies de mercat, i on els éssers humans es converteixen en mers recursos per a la producció i meres unitats de consum. En bona mesura, aquest objectiu es facilita a causa de les tecnologies digitals i a causa del desenvolupament de les comunicacions. Tant les TIC com Internet, són elements innovadors per a la comercialització i la dotació de recursos, així com per l'aprenentatge a través de xarxes, i per moltes altres coses més.

R04.9 Amb certesa, hi ha una necessitat urgent de desenvolupar les capacitats necessàries per construir una nova macro- economia per a la sostenibilitat. Això inclou el desenvolupament i ús d'eines per explorar diferents configuracions de la macroeconomia, i per establir la interacció entre aquesta i les qüestions ecològiques. Aquests desafiaments concrets inclouen els ítems que a continuació s'indiquen:
(A) Exploració de les demandes d'inversió associades amb una economia sostenible;
(B) Anàlisi de les implicacions econòmiques de límits estrictes de recursos o d'emissions;
(C) Avaluació de l' impacte sobre les variacions dels actius naturals i sobre el funcionament dels ecosistemes en l'estabilitat econòmica.

R04.10 Les inversions en llocs de treball i en infraestructures, es perfilen com un component clau - no només de la recuperació econòmica - sinó d'una nova macroeconomia de la sostenibilitat. Els objectius per aquesta són: llocs de treball en el sector públic, en la construcció i el manteniment de béns públics, en projectes associats a energies renovables, en infraestructures de transport públic, en espais públics, en la renovació dels edificis existents amb mesures d'estalvi energètic i de carboni, en manteniment i protecció dels ecosistemes, en la prestació de suport fiscal i de formació per a les empreses verdes, en tecnologies netes, en eficiència d'ús de recursos, en reestructures per a la nova societat telemàtica.

R04.11 En la mesura que els components d'un sistema d'Economia Circular (EC) es basen en la biomimètica - la pràctica de copiar els sistemes de la naturalesa - totes les etapes del cicle de vida d'un producte poden, a través de la EC , basar en la sostenibilitat. Hi ha tres nivells bàsics d'acció.

(1) A nivell d'empreses individuals, els administradors han de buscar eficiència molt més alta a través de les "3R": "R" de reduir el consum de recursos i l'emissió de contaminants i residus, "R" de reutilitzar recursos; " R "de reciclar els subproductes.

(2) El segon nivell consisteix en la reutilització i el reciclatge dels recursos dins dels parcs eco -industrials i indústries en clúster o encadenades, perquè els recursos es distribueixin plenament en el sistema de producció local.

(3) El tercer nivell és el de la integració de la producció de diferents sistemes de consum en una regió, perquè els recursos circulin entre les indústries i els sistemes urbans.

R04.12 La lògica social que tanca a les persones en el consumisme materialista, com a base per a millor integrar-se i millor participar en la vida social, sens dubte és un mobilitzador molt potent i difícil de revertir, però que té el greu inconvenient de generar deteriorament ecològic i psicològic. Un requisit previ essencial per a una prosperitat duradora, és alliberar la gent d'aquesta dinàmica perjudicial, d'aquesta perniciosa pressió social, i oferir oportunitats per a una vida sostenible i satisfactòria en la simplicitat. La jerarquització de les maneres senzills i frugals de vida, ha d'estar al centre de les nostres preocupacions i de les nostres reflexions, si és que volem que la nostra espècie tingui un futur durador i ple.

R04.13 Considerem que s'ha de passar urgentment a una economia i una societat solidària i de base fonamentalment solar i / o renovable. I entre diferents qüestions, s'han de tenir molt en compte els aspectes que s'indiquen seguidament.

R04.13.1 Haurem canviar tota la "cadena energètica" i així com la "relació social de l'home amb la natura", passant d'energies fòssils a fonts renovables d'energia, en funció de la seva factibilitat tècnica i la seva realització econòmica: Biomassa; Energia Eòlica ; Aigua no profunda; Energies fotovoltaiques, Dispositius termo - solars; Dispositius d'energia geotèrmica;

R04.13.2 Regulació de preus mínims, i garantia d'acceptació de l'energia subministrada.

R04.13.3 Aposta per la descentralització de producció i consum en petites unitats de cooperació (imitant a la natura, i com si fos un nínxol ecològic).

R04.13.4 Desenvolupament experimental d'ús de sistemes lliure de transport públic local.

R04.13.5 Contemplar en múltiples aspectes al medi ambient i a la seva preservació, tant en les formes de producció com en les estratègies de vida.

R04.13.6 Preservar el caràcter general i públic dels béns naturals comuns i altres condicions bàsiques reproductives, així com l'ampliació col·lectiva i gratuïta o de baix preu dels serveis públics (per exemple, l'expansió dels sistemes gratuïts de transport públic en lloc de subvencionar les companyies de transport).

R04.13.7 Restaurar la sobirania pública sobre els recursos naturals, com estan fent ara a Veneçuela i Equador.

R04.13.8 Posar fi als monocultius i la destrucció de la naturalesa a causa de l'ús generalitzat de fertilitzants i pesticides, o almenys reduir efectes en tot el possible.

R04.13.9 Aplicar el Protocol de Kyoto i les mesures per garantir que l'escalfament global no augmenti en més que l'1 ° C durant el segle XXI

R04.13.10
Introduir les externalitats ecològiques en el càlcul dels costos de producció, per exemple per així incidir en els preus dels bio- combustibles.

R04.13.11 Iniciar un programa massiu econòmic impulsat pels països rics, per dur a terme la conversió a una economia lliure de combustibles fòssils.

R04.14 Volem i necessitem adoptar patrons de producció, consum, i reproducció, que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra , els drets humans, i el benestar comunitari. I en aquest sentit proposem les accions que a continuació s'indiquen.

R04.14.1 Reduir, reutilitzar, i reciclar, els materials usats en els sistemes de producció i consum, i assegurar que els residus puguin ser assimilats pels sistemes ecològics.

R04.14.2 Actuar amb moderació i eficiència en l'ús energia, i tractar de dependre cada vegada més dels recursos d'energies renovables, com ara la solar, l'eòlica, la mareomotriu, la geotèrmica, etc.

R04.14.3 Promoure el desenvolupament, l'adopció, i la transferència equitativa de tecnologies ambientalment sanes, en tot el territori, en tota la geografia.

R04.14.4 Internalitzar els costos ambientals i socials dels béns i serveis en el preu de venda, i possibilitar que els consumidors puguin identificar productes que compleixin amb les més altes normes socials i ambientals.

R04.14.5 Assegurar l'accés universal a cura de la salut, i de manera entre d'altres coses, fomentar la salut reproductiva i la reproducció responsable.

R04.14.6 Adoptar formes de vida que posin èmfasi en la qualitat de vida i en la suficiència material en un món finit.

R04.15 Volem impulsar l'estudi de la sostenibilitat ecològica, i promoure l' intercanvi obert i una àmplia aplicació dels coneixements adquirits. I per això recomanem el que seguidament s'indica.

R04.15.1 Amb força i per diferents vies, donar suport a la cooperació científica i tècnica sobre sostenibilitat, amb especial atenció a les necessitats dels països en desenvolupament.

R04.15.2 Reconèixer i preservar el coneixement tradicional i la saviesa espiritual en totes les cultures, la qual cosa amb certesa contribueix a la protecció ambiental i al benestar humà.

R04.15.3 Assegurar que la informació de vital importància per a la salut humana i la protecció ambiental, inclosa la informació genètica, es trobi disponible en línia i en el domini públic.

R04.16 Considerem béns públics de la Humanitat , les energies necessàries a la vida, la salut, i l'educació, els mitjans de comunicació, Internet, els correus i els transports col·lectius. Les medicines produïdes per laboratoris privats, després de cinc anys haurien de passar a pertànyer al Bé Comú de la Humanitat , i en cas d'emergències caldria fer-les immediatament públiques.

R04.17 Les activitats petrolieres i mineres i els agrocarburants, haurien d'estar sotmesos a un control estatal i social, en raó dels efectes nocius que poden tenir sobre el Bé Comú de la Humanitat i de la Mare Terra.

R05. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: Deute extern

R05.1 L'actual crisi econòmica i financera, així com les crisis de deute que han assolat als països del Sud durant dècades, tenen el seu origen en l'ordre colonial, i en un sistema fonamentalment defectuós que es guia per l'acumulació de capital. Aquest sistema prima la obtenció de beneficis, i es basa en l'explotació de les persones (treballadors, consumidors) i del medi ambient.

R05.2 Les relacions de poder econòmiques i polítiques entre el Nord i el Sud, entre institucions globals de capital i els pobles del Sud, han generat una deute il·legítima o almenys artificialment inflada. Aquesta a més a més involucra la col·lusió i col·laboració de les elits del Sud, així com relacions asimètriques entre els mateixos països del Sud. El deute extern sorgeix també com a resultat del conflicte entre el sistema econòmic dominant, i la justícia ecològica, i els drets ambientals i socials.

R05.3 El sistema financer (en les seves articulacions nacionals i internacionals) s'ha de transformar completament, perquè s'ha convertit en una injusta i complexa estructura amb la seva pròpia lògica, amb les seves pròpies pràctiques i polítiques internes. Amb tota certesa, no es podrà aconseguir un sistema financer just i equitatiu, llevat que també canviï l'ordre econòmic del qual emana i en el qual es recolza. La construcció d'un nou sistema financer, ha de ser part d'una agenda i un procés més amplis, per definitivament canviar en profunditat l'ordre econòmic mundial.

R05.4 Considerem que el sistema financer ha de ser transformat segons principis bàsics de finançament ètic ( finances responsables ) i comerç just ( comerç compromès ), segons directrius que a continuació s'expressen .

R05.4.1 El capital i el sistema financer , han de basar-se i servir a l'economia real ( producció), així com a la reproducció i al benestar social , i no subjugar els designis de l'especulació i de l' economia subterrània .

R05.4.2 Les institucions financeres han de ser regulades , i han d'estar subjectes a estrictes controls i responsabilitat pública. Tots els aspectes de les operacions bancàries , han d' estar regulats i / o controlats públicament . Els bancs i institucions financeres haurien de tenir prohibit sota advertència de sancions , realitzar inversions especulatives a curt termini així com inversions malicioses ( manifestament perjudicials ).

R05.4.3 El sistema financer , els fluxos financers , i també les transaccions i processos financers , no haurien de comportar o reforçar o conduir a :
( A) L'explotació i marginació de persones vivint en situació de pobresa ;
( B) La violació d'alguns dels drets humans ;
( C) El desenvolupament de projectes i / o de polítiques , en algun sentit perjudicials per a les persones , comunitats, i / o medi ambient ;
( D) El malbaratament de recursos públics , el frau, i / o la corrupció ;
( E) Promoure o induir termes tremendament desavantatjosos i injustos , i / o condicions exageradament oneroses ( fora d'una raonable lògica comercial i financera );
( F) Propiciar subversió de la sobirania i el dret a l'autodeterminació dels pobles ;
( G) Afavorir o induir violació o atenuació de les obligacions dels Estats envers els seus ciutadans .

R05.4.4 L'escrutini públic de les institucions i activitats financeres, s'ha de basar molt especialment en els principis anteriors.

R05.5 El sistema financer ha de donar suport i contribuir al desenvolupament de la capacitat domèstica de les economies, per generar recursos financers, i per allunyar de la dependència en les ajudes i préstecs, buscant fonts de finançament alternatives. El sistema financer no ha de conduir a la creació i acumulació d'un deute il·legítim i / o maliciosament induït.

R05.6 La transformació del sistema financer, i l'establiment d'un ordre econòmic alternatiu, s'han de començar a planificar prevenint un major dany, tractant de reparar les injustícies que ha provocat, revertint el moviment massiu de recursos financers del Sud al Nord posant fi a les pressions dels governs i de les institucions financeres per col·locar préstecs i amb l'objectiu de beneficiar els seus interessos econòmics, geo - polítics, i o militars i finalment, i també, acabant amb o atenuant la dependència dels govern s del Sud dels crèdits i ajudes.

R05.7 Volem destacar la importància que tenen les demandes, especialment a la vista de les múltiples crisis que actualment conflueixen a nivell mundial.

R05.7.1 Dur a terme auditories integrals, participatives, i regulars, de tots els deutes que es reclamen als països del Sud. Anular immediatament, repudiar, i / o no pagar, tots els deutes il · legítims, i tots les deutes maliciosament induïdes.

R05.7.2 Realitzar reparacions i restitucions de les deutes socials, històriques, i ecològiques, que els governs del Nord, institucions financeres internacionals, i corporacions privades,deguin als pobles del Sud.

R05.7.3 Els governs del Nord, les institucions financeres internacionals, i les grans corporacions privades,han d'assumir la seva responsabilitat en les múltiples crisis que s'han succeït en els últims anys. L'actual crisi energètica, climàtica, alimentària, i econòmica, té responsables que poden ser identificats, i que almenys en part han d'assumir els "costos" generats i fer-se càrrec de les "reparacions" que corresponguin. Les respostes a la crisi de civilització que ens està afectant, no han de consistir simplement en generar més acumulació de deutes, per deixar potser així part dels problemes a les pròximes generacions, "reparacions" i "subvencions" i "ajudes" a càrrec dels veritables responsables de la situació generada, i no "préstecs" d'auxili, han de ser les principals accions en resposta a les emergències a les quals ens enfrontem.

R05.7.4 Aturar la imposició de totes les polítiques que s'apliquin al Sud usant com palanca el "deute", la "ajuda", o altres "fluxos financers". Aquestes exigències moltes vegades disfressades de recomanacions i de cooperació, inclouen polítiques sobre recursos naturals així com sobre qüestions comercials, geopolítiques, i militars, que afavoreixen molt més al Nord desenvolupat que al Sud en desenvolupament.

R05.7.5 Abordar la problemàtica de la influència i el domini exercits pels prestadors pel que fa als emprèstits. Establir mecanismes justos i transparents per a la resolució de conflictes de deute ("debt work-out"). Reforçar la capacitat dels governs prestataris de realitzar accions unilaterals per al repudi de deute il·legítim.

R05.7.6 Desenvolupar la capacitat dels països del Sud de mobilitzar els recursos interns per al desenvolupament. Establir i / o re introduir controls sobre els moviments de capitals. Acabar amb les fuites de capital il·lícites o d'un altre tipus, acabar amb els capitals oreneta i amb els capitals especulatius. Assegurar justícia tributària no només pel que fa a la base de càlcul, sinó combatent l'evasió fiscal, per exemple per mitjà de la implantació d'una fiscalitat automatitzada, per mitjà de l'establiment de processos de càlcul i de recaptació impositiva molt automatitzats. Revocar les polítiques, lleis, tractats, i acords, inclosos aquells sobre comerç i inversions, que inhibeixen o impedeixen o dificulten l'aprofitament dels propis recursos existents en els països perifèrics. Regular millor els tipus de canvi, per tal de frenar els guanys exorbitants en aquest tipus de transaccions. Orientar a l'ús de diners nominatiu i virtual, amb la finalitat de, en forma pràctica i racional, poder senzillament nacionalitzar l'activitat bancària, és a dir posar els mercats de canvi en les mans exclusives dels Estats.

R05.7.7 Constituir nous sistemes financers internacionals basats en el marc i els principis aquí acabats d'exposar. Això és una necessitat urgent. Institucions com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, han d'assumir la seva responsabilitat per les polítiques que es van dur a terme, i que van contribuir a la crisi actual i l'augment desmesurat dels deutes externes. Donada la seva història de fracassos en el finançament al desenvolupament, la seva cultura del secret, i els seus paranys pel que fa a clares rendicions de comptes, s'ha de trencar o qüestionar el seu poder, i els seus líders hauran de respondre i comparèixer davant la justícia en casos justificats.

R05.7.8 Les polítiques, les pràctiques, i els processos, de prestar i prendre prestat, han de ser analitzats en profunditat i reformats, a fi de consolidar un sistema de finançament sobirà, democràtic, racional, responsable.

R05.8 Considerem que l'anàlisi de la història de la crisi de l'endeutament públic al Sud des dels anys 80, ha demostrat que els governs del Nord, les institucions financeres internacionals, i per cert també les institucions bancàries privades i les empreses financeres privades , són els màxims responsables de l'acumulació de la deute il·legítima i insostenible, per ser ells mateixos els que en bona mesura van promoure l'endeutament. Els que presten haurien de respectar certes obligacions i normatives, amb mecanismes reguladors sobre transaccions financeres que segueixin les directrius que s'indiquen a continuació.

R05.8.1 Protecció dels drets humans i del medi ambient, compliment de les principals normes en drets humans i medi ambient universalment acceptades.

R05.8.2 Respecte a la sobirania i la lliure determinació, respecte a la propietat pública, respecte als processos i espais nacionals de presa de decisions i de gestió política.

R05.8.3 Assegurar el consens públic i la transparència, amb participació parlamentària i ciutadana, i amb divulgació pública de la informació.

R05.8.4 Adherint i respectant els pactes d'integritat i anti corrupció.

R05.8.5 Diligenciant degudament els estudis de viabilitat i avaluació prèvia (ex abans) dels projectes. Preveient amb els deguts resguards el desenvolupament dels projectes, i detenint el desemborsament dels crèdits, en casos que els préstecs es usessin per a altres fins diferents dels acordats. Establir els préstecs en divises locals, així com els pressupostos d'obres, per equilibrar els riscos del mercat de canvis.

R05.9 Òbviament els governs del Sud també són cor responsables del problema del deute extern, i obligatòriament haurien de respectar certes normes, per assegurar transparència, i per retre comptes als seus ciutadans com correspon. Quan sigui necessari demanar un préstec, ja sigui extern o intern, els governs haurien d'establir polítiques legals sòlides, regides pels principis de la sobirania i la democràcia, i seguint les normes, els estàndards, i les obligacions que s'indiquen a continuació.

R05.9.1 Les pràctiques i polítiques d'endeutament i pagament de deute, mai haurien de suavitzar o atenuar la responsabilitat dels Governs de:

(A) Mantenir, protegir, i defensar drets bàsics civils, polítics, econòmics, dels ciutadans, així com tenir cura tant els aspectes socioculturals com els mediambientals.
(B) Assegurar la justícia ecològica, i reconèixer els límits de la bio capacitat de la Terra.
(C ) Perseguir el desenvolupament, democràtic, equitatiu, i sostenible i donar prioritat a les necessitats de benestar dels ciutadans, especialment dels marginats, dels exclosos, i de les minories.
(D) Exercir un govern democràtic i d'accionar transparent, i en forma adequada retre comptes als seus ciutadans.
(E) Defensar la sobirania nacional, i promoure les relacions internacionals basades en el respecte mutu i la solidaritat.

R05.9.2 S'han d'establir lleis reguladores i mecanismes clars, comprensibles, i coherents, sobre endeutament públic i sobre pagaments de deute.

R05.9.3 Assegurar que la presa de decisions és responsable i democràtica, i també assegurar equilibris i controls apropiats.

R05.9.4 Donar accés total a la informació, i implementar processos transparents i democràtics en cada fase.
R05.9.5 Implementar avaluació interna dels préstecs, i també dels projectes finançats amb préstecs, periòdica i obligadament establir informes de progrés.

R05.9.6 Portar registre eficient i rigorós de tot, i establir una bona gestió de dades històriques.

R05.9.7 Responsabilitzar als cossos oficials i governamentals, per l'execució i supervisió dels projectes al seu càrrec.

R05.10 Necessitem que demanden restitucions, i que s'assenyalin responsabilitats judicials, a les persones i institucions que van permetre fomentar i concedir crèdits il·legítims.

R05.11 La condonació del deute dels "Països Pobres Molt Endeutats" (HIPC) ha de quedar subjecta a inversions en reforestació i conservació de la biodiversitat. Els països més pobres, amb escassíssims recursos per a inversions internes, segueixen enviant gran part dels seus pressupostos anuals - cinc vegades més que l'ajuda al desenvolupament que reben - als països més rics, amb motiu del pagament d'interessos per deutes contrets en el passat de manera il·legítima. Es dóna amb una mà el que amb escreix es treu amb l'altra.

R05.12 L'abolició del deute extern dels països hauria de ser autoritzada, quan el pagament de la mateixa posa en perill la vida dels ciutadans i ciutadanes, i impedeix la satisfacció de les seves necessitats bàsiques.

R05.13 Volem la cancel·lació de la deute global - una amnistia extraordinària per deutors - en primer lloc, per alliberar milions de persones, negocis, i governs, del rígid control dels creditors parasitaris, esprement fins a l'últim actiu, en segon lloc, per restablir la viabilitat dels deutors, permetent una vegada més ser productius i actius econòmicament, i en tercer lloc, per restaurar l'ordre i l'estabilitat en els balanços del sector financer, el suport no seria immune als efectes d'una crisi de deute severa i prolongada. La cancel·lació global alliberaria a països rics i pobres de la captivitat del deute.

R06. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: Comerç internacional

R06.1 Necessitem una major obertura dels mercats per als països en vies de desenvolupament, i en especial per a les economies menys desenvolupades i fràgils. Necessitem posar fi a la hipocresia dels països rics, que exigeixen i recomanen lliure comerç, mentre ells mateixos protegeixen els seus mercats en forma encoberta (per exemple amb traves sanitàries o mediambientals massa estrictes, amb un complex sistema de quotes diferencials, etc) i / o en forma directa. Calen regles comercials internacionals més justes, que permetin als països en vies de desenvolupament gaudir de l'oportunitat de també produir béns i serveis de major valor afegit, per poder exportar al món desenvolupat o als mercats que ho requereixin sense més traves. Necessitem així un comerç internacional realment al servei del desenvolupament dels pobles, i que implementi un intercanvi que permeti que cada país i cada regió geogràfica produeixin allò per al que s'és més eficient, segons els seus recursos naturals i les seves infraestructures, i segons la capacitació i vocació i tradició de la seva gent. Però atenció, no ens quedem en la petició, esperant bona voluntat i comprensió i joc net de tot arreu. L'egoisme està a tot arreu a flor de pell, així que aquest objectiu ha de ser ratificat per normatives clares que penalitzin desviaments que s'aparten del que acaba de expressar-se. Anàlisi cas per cas podran ser previstos i resolts en l'Organització Mundial de Comerç (OMC). Però també i a nivell global, a nivell de per exemple les xifres anuals d'exportacions i importacions de cada país, també es podrà implementar un procediment que penalitzi tant l'excés d'importacions respecte de les respectives exportacions, com l'excés d'exportacions respecte de les respectives importacions, així i a través d'una nova arquitectura financera internacional, es podrà incentivar un major equilibri dels intercanvis internacionals globals, implementant penalitzacions monetàries als desequilibris de qualsevol signe.

R06.2 Volem reforçar mecanismes de comerç just, en el sentit ampli del terme, potenciant la denominació d'origen, els drets dels productors i treballadors, la protecció mediambiental i la qualitat dels productes. A més, per diferents vies permetre als productors participar cada vegada més en la cadena de valor afegit i en la cura del medi ambient, i no limitant-los a la mera producció de matèries primeres.

R06.3 Volem un "Acord Internacional sobre Inversions" que eviti l'amenaça i les pressions dels "Acords Multilaterals sobre Inversions". Aquí s'ha d'incloure compromisos seriosos per part dels països receptors (necessitats de capital) i de les empreses inversores, en el qual totes les parts, inclosa la població, surtin beneficiades. L'acord haurà d'establir un marc general, per a tot tipus d'inversió, establint condicions laborals mínimes, respecte mediambiental, pagament de drets i beneficis comunitaris, etcètera.

R06.4 Volem re inventar la cooperació global, de manera que tingui objectius i calendaris clars, finançament públic i privat compartida, participació global de tots els països, incloent governs nacionals, institucions internacionals, el sector privat, i les organitzacions acadèmiques i no governamentals.

R06.5 Volem Plans Nacionals i Regionals de Eradicació de la Pobresa , amb finançament i preferències comercials sobre la base del monitoratge i superació dels Objectius del Mil·lenni. L'ajuda internacional (AOD) ha de guiar-se cap a la consecució d'objectius ben definits. Aquests plans han d'avaluar bé les necessitats de cada país, els obstacles a superar i l' impacte de diferents mesures i polítiques, buscant assolir nivells concrets de desenvolupament d'infraestructures bàsiques, i de satisfacció de les necessitats bàsiques humanes.

R06.6 Volem la creació de Fons Mundials específics, de manera que els governs puguin accedir a finançament sòlida i barata, així com a assistència tècnica, per dur a terme projectes de desenvolupament concrets.

R06.7 Considerem prioritari aconseguir la sobirania alimentària a cada país, donant suport a la producció agrícola de la pagesia, perquè no hagi d'emigrar, i de passada, així evitant que el control dels aliments quedi en unes quantes corporacions transnacionals. Cal legislar perquè no s'especuli amb els aliments, ja que així es provoca la fam. Cal legislar per eliminar el dret de propietat intel ·lectual sobre plantes i animals.

R06.8 Considerem que els mercats solidaris - que depenen de la voluntat de productors, distribuïdors, i consumidors units, i que conformen parcial, complementària, o totalment sistemes d'intercanvi - no són públics ni privats, sinó socials. Tant si són a nivell local o a nivell de grup i comunitari, tant si són a nivell de xarxes o de xarxes de xarxes.

R06.9 Considerem que les accions i els resultats dels organismes internacionals, estan demostrant amb claredat, que és necessària i imprescindible una reforma substantiva de l'arquitectura financera internacional, aplicant un nou model que tingui entre les seves bases significatives, un real equilibri dels intercanvis, segons les diferents zones geogràfiques i a l'interior de cadascuna de les fronteres nacionals.

R06.10 Considerem indecent que el comerç dels diners gaudeixi d'un estatus destacat en els textos econòmics, les polítiques governamentals, i la gestió empresarial. La visió convencional és que "més és millor": Més creixement econòmic mesurat pel PIB, més béns, més diners, més inversions, més dividends, més llocs de treball, tot vist impulsat per un major comerç. No obstant això, més creixement del PIB basat en els diners no sempre és millor. També pot ser creixement sense ocupació o fent malbé el nostre medi ambient i la qualitat de vida. Més comerç mundial sovint perjudica les comunitats locals, a les cultures, i causa greus trastorns socials i pèrdues d'ocupació.

R06.11 Considerem que el comerç internacional ha de tendir a l'equilibri. Un país amb un deute excessiu haurà de pagar una taxa per la seva deute, doncs això no és una situació desitjable. . Però aquest "cost" no haurà d'anar, com ara, a beneficiar els països rics (als països creditors), sinó que s'haurà d'integrar a un fons internacional el destí final potser, per exemple, ser predominantment dirigit a preservar el medi ambient, i a donar suport als sectors socials més febles i desafavorits, o també per donar suport a la construcció aquí i allà d'infraestructures bàsiques.

R06.12 Considerem que cal agilitzar i renovar d'una manera nova, tota la base operativa de les nostres relacions d'intercanvi, passant a utilitzar contractes digitals, concretant compliments contractuals i fiscals en forma àgil, molt automatitzada, per defensar la societat d'una manera efectiva i pràctica, de desviaments com el narcotràfic, el contraban, l'especulació, les il·legalitats i els suborns, el tràfic d'influències i les contractacions complaents, les estafes, els robatoris i les irregularitats i injustícies en l'àmbit de la seguretat social.

R06.13 Cal preparar i posar a l'Estat per al servei dels pobles i les nacions, tenint com a objectiu o com a condició reintegrar les riqueses i els béns de la naturalesa, que són recursos comuns a tots, que són béns públics. Cada nació ha d'exercir el control sobre les seves riqueses naturals i energètiques, per a benefici dels seus propis pobles. En aquest marc es pot intercanviar solidàriament amb altres pobles l'ús i usdefruit d'aquestes riqueses, sense la intermediació o amb poca ingerència de les corporacions transnacionals.

R06.14 Cal recuperar les recomanacions contingudes en la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament: «1.2 El dret humà al desenvolupament implica també la plena realització del dret dels pobles a la lliure determinació, que inclou, amb subjecció a les disposicions pertinents de ambdós Pactes Internacionals de Drets Humans, l'exercici del seu dret inalienable a la plena sobirania sobre totes les seves riqueses i recursos naturals » Article VIII «Cal fer reformes econòmiques i socials adequades, per tal d'eradicar totes les injustícies socials». Aquesta declaració va ser adoptada per l'Assemblea General de Nacions Unides en la seva resolució 41/128 de data 4 desembre de 1986, i ha d'implicar a la comunitat internacional i també a cada estat nacional sobirà, perquè es prenguin mesures unilaterals basades en el dret internacional.

R06.15 Considerem que encara que formalment l'Organització Mundial del Comerç pot semblar democràtica i transparent, de fet no és així: Els seus membres es reuneixen a porta tancada; Prenen decisions inapel·lables que afecten els països i a la democràcia mateixa, ja que provoquen canvis en la legislació dels països, no té regles sobre el treball infantil ni sobre les condicions de treball; Només miren els interessos de les corporacions transnacionals, o almenys semblen ubicar-hi les prioritats; Semblen tenir l'objectiu d'aconseguir que les grans corporacions governin el món i, de fet, elles així ja ho fan.

R06.16 Cal intensificar els esforços regionals i governamentals en el si de les Nacions Unides, per instaurar un "Codi de conducta internacional per a les empreses transnacionals", concernent les condicions de treball i a la protecció del medi ambient.

R06.17
Volem un augment de l'ajuda oficial al desenvolupament, perquè les sumes assignades arribin al 0,7% del PIB dels països més industrialitzats (el 2010, els països del OCDE només van dedicar 0,35%, la meitat del compromís ), i començar així a formar un fons de reparació, pels danys causats als pobles del Sud durant els darrers 5 segles de pillatge i dominació per part de les potències del Nord.

R06.18 Cal tornar als pobles del Sud els béns mal adquirits per les elits dominants, que en molts casos els van invertir en els països del Nord i en els paradisos fiscals.

R06.19 Considerem que com les empreses multinacionals poden fugir en qualsevol moment, com es poden retirar emportant-se inversions i beneficis, i sense responsabilitats envers les comunitats locals, els governs i organismes internacionals han convenientment regulat les connexions i les rendicions de comptes de les empreses multinacionals a les comunitats locals, per a la justa reparació dels eventuals perjudicis.

R06.20 Considerem que les polítiques coordinades s'han de centrar en el creixement guiat pels salaris, la qual cosa requereix una redistribució progressiva a nivell mundial, així com dins dels països, i canvis en els sistemes de producció que compleixin amb els requisits d'estils de vida més sostenibles. Per això cal permetre que els comptes comercials i de capital es manegen de forma diferent, i fomentar la diversificació del comerç i les inversions fora dels patrons existents.

R06.21 Considerem que els països rics han d'admetre que els països en desenvolupament necessiten més proteccionisme del que ells fan. La Ronda de Doha, que és l'últim empenta dels països rics per a la liberalització del comerç en els països en desenvolupament, ha de ser immediatament detinguda o almenys reestructurada. Una nova ronda de negociacions comercials ha de començar, que reverteixi moltes de les mesures de liberalització comercial excessiva, i a més creant més "espai polític" per als països en desenvolupament.

R07. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: Institucions econòmiques internacionals

R07.1 Les conseqüències del rol assumit pel FMI i les recomanacions fetes per aquesta via als països membres, van conduir a que dues dècades de recuperació econòmica d'Amèrica Llatina no hagin pogut aprofitar-se per millorar la qualitat de vida dels més necessitats,a través d'un reial enfortiment de les economies, i això era d'esperar, i això era de suposar, ja que l'acció del FMI s'orienta fonamentalment a millorar la macroeconomia, sense preocupar-se en forma especial pels aspectes socials. El creixent estalvi nacional, fruit del sacrifici de la població, va resultar d'un procés general d'acumulació obligat, que servia com a requisit per rebre recursos de l' FMI, i com a aval per altres crèdits de la banca multilateral, orientats tots ells a finançar un suposat desenvolupament econòmic que estava, més aviat, subjecte a condicionaments externs i interessos forans. Tant el FMI com el Banc Mundial, juguen sens dubte un paper complementari per al manteniment dels esquemes vigents d'explotació per a uns quants i de benefici per a uns pocs, tant en l'escala global com en la local. Però atenció, no tirem totes les culpes a l' FMI, el BM, i als seus tècnics, ja que s'ha ordenat a aquestes institucions que actuïn amb la finalitat de complir certs objectius, però sense poder modificar l'arquitectura i l'enginyeria de base de l'ordenament financer internacional . El mecanisme realment trampós és el propi sistema monetari internacional, i òbviament el FMI i el BM no poden obrar miracles en el marc d'actuació en què se'ls obliga a procedir.

R07.2 Amb tota evidència, es necessiten profundes reformes en el governament de les Institucions Econòmiques Internacionals així com en els organismes de normalització, com el "Comitè de Basilea de Regulació Bancària". Ara estem en un moment particularment favorable, per re fundar o reestructurar els organismes sorgits dels "Acords de Bretton Woods".

R07.3 Per cert i mentre no sigui possible introduir reformes profundes, modificacions de menor importància com un augment de quotes al FMI, particularment per a les principals economies emergents, i una dilució del poder de vet dels Estats Units d'Amèrica, naturalment podrien ser qüestions positives. Un FMI reformat que pugui atorgar més préstecs a les economies emergents més pobres, que ara estan escasses de finançament bancari, és un altre aspecte positiu que podria ser encarat. Però no ens enganyem amb reformes a mitges. Això és el que els EUA i altres països poderosos busquen que fem els països perifèrics: Posar el nostre focus d'atenció en aspectes de menor importància. Aquest és el "dolç" amb el que volen calmar el nostre "plor".

R07.4
Considerem que l'Assemblea General de l' ONU en col·laboració amb l' ECOSOC i amb altres organismes de la família de les Nacions Unides, com l'Organització Internacional del Treball, haurien d'assumir un rol principal, en la supervisió i avaluació d'aquestes institucions i aquests organismes financers multilaterals, de les seves decisions, de les conseqüències induïdes, per el preu just dels impactes socials i econòmics que poguessin provocar, incloent el creixement, la desocupació, i la pobresa. Per complir amb aquestes noves responsabilitats, ha d'haver reformes en la relació entre l'Assemblea General de Nacions Unides i la Institucions Financeres de Bretton Woods, així com amb les institucions de reglamentació, per millorar les rendicions de comptes que s'ofereixen a la comunitat internacional .

R07.5 Volem la reforma total de les Institucions Internacionals, tant del Banc Mundial, com del Fons Monetari Internacional i de l'Organització Mundial del Comerç, que han d'experimentar un procés de major democratització en la presa de decisions, i un replantejament dels seus paradigmes econòmics, assimilant la realitat dels països pobres, i posant el desenvolupament humà a escala global per sobre de totes les seves accions i recomanacions. I sempre recordant que el deure d'aquestes institucions és amb els governs i els seus ciutadans, i no amb interessos empresarials privats.

R07.6 Volem reemplaçar institucions com el BM i el FMI amb institucions internacionals realment democràtiques, i que respectin la carta magna de les Nacions Unides, i tots els pactes i tractats internacionals sobre drets humans.

R07.7 Convé reprendre i la proposta de John Maynard Keynes sobre una Organització Internacional del Comerç, reemplaçant o reestructurant l'actual Organització Mundial del Comerç (OMC).

R07.8 Volem la creació d'un observatori internacional sobre la gestió dels organismes internacionals, amb l'objectiu d'avaluar, en forma independent i sense conflicte d'interessos. Un centre d'observació de l'exercici, les responsabilitats, i la transparència, amb un nou enfocament, per superar la posició de domini, el poder de veto, els privilegis, i les immunitats, que s'atorguen o neguen la base a interessos.

R07.9 Considerem que necessitem institucions internacionals que siguin més eficaços, i en particular que siguin capaços de:
(A) Disposar de fons suficients per a procurar correcta alimentació a escala mundial i per a la lluita contra la Sida (sumes realment insignificants, si les comparem amb la quantia dels fons de "rescat");
(B) Activar els Objectius del Mil·lenni, especialment la lluita contra la pobresa, redefinint terminis i quantitats, i atorgant, per fi, les ajudes promeses al desenvolupament, acompanyades de la cancel·lació del deute extern d'alguns països, perquè, entre altres aspectes positius, l'emigració sigui en endavant voluntària i no forçada;
(C) Convocar una cimera de les Nacions Unides, en què no es escatimin, com es va fer l'any 2005, els fons destinats a l'eradicació de la fam (no hi havia mitjans més que per "reduir els famolencs a la meitat en el any 2015 " );
(D) Considerar ràpidament la immediata aplicació de fórmules, com les taxes sobre transaccions de divises, propostes aprovades per les Nacions Unides, i contingudes en la Declaració sobre fonts innovadores per al finançament de la "Iniciativa contra la fam i la pobresa", subscrita el 24 de setembre de 2008 a Nova York.
(E) Reduir l' impacte de catàstrofes naturals i provocades, mitjançant la posada en pràctica de les propostes del decenni (1989-1999) de les Nacions Unides, i de les recents disposicions sobre això de la Unió Europea (GAP), per evitar els efectes d'episodis recurrents (huracans, inundacions, incendis, etc) que segueixen trobant, fins i tot als països més desenvolupats tecnològicament, una manca total de preparació amb una gran vulnerabilitat social.
(F) Atenció prioritària ha de ser donada a l'Àfrica, eliminant amb constrenyiment la vergonya que representa l'explotació al Congo en territori Kivu, del coltan (mineral de columbita-tantalita, emprat en ordinadors i telefonia mòbil), així com de situacions com la d'Angola-amb tantes riqueses explotades, amb tant petroli i quirats retirats del seu subsòl-mentre la població malviu amb menys de 2 dòlars al dia.

R08. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: Nova arquitectura financera regional

R08.1 Les possibles noves arquitectures financeres regionals sens dubte tenen gran transcendència, per l'efecte exemple o prova o assaig que elles podrien consolidar i transmetre. En efecte, no podem negar importància a un eventual i ampli acord que derivés en un nou i convenient ordenament financer internacional. Però siguem realistes, aconseguir aquest acord, aconseguir aquest consens, molt possiblement serà impossible en la societat de la nostra època, perquè no es van a aconseguir les adhesions polítiques necessàries. Pensem per un moment:

L'actual arquitectura financera internacional és notòriament asimètrica, perquè divideix els països en dos grups:

(1) Aquells en que les monedes nacionals són acceptades com divises de reserva (de fet dòlar nord-americà i euro),

(2) La resta dels països i territoris del món.

I aquesta asimetria en la part operativa notòriament indueix asimetria pel que fa a la distribució de certs beneficis. A la part financera, no es tracten a tots els països per igual, i en gran manera això genera o indueix molts dels desequilibris i de les injustícies que s'observen en els nostres dies. En conclusió, els anomenats països del Primer Món, amb els EUA al capdavant, molt probablement es negaran a acceptar un canvi radical i profund de l'ordre financer internacional, i en tot moment segurament advocaran per concedir petits canvis operatius, i / o acordar alguns privilegis o salvaguardes especials als països més pobres i compromesos. I davant d'aquesta presumpta i crua realitat: Què es podria fer?

Una sortida possible és renunciar en un inici a un canvi estructural important del sistema sorgit dels Acords de Bretton Woods, però promoure acords regionals entre països que ataquin la qüestió dels intercanvis comercials i de les transferències de capitals. I en el sentit que acaba d'expressar-se, dues orientacions són possibles:

(A) Ordenar comerç i transferències entre els països participants de l'acord, entre els països membres, i deixant sense tocar la qüestió de les transferències amb la resta dels països del món;

(B) Aprofundir una mica més l'acord regional, fent que tot passi pel nou conducte regional, i en aquest conducte establir una porta de vaivé que serveixi per connectar l'economia regional amb l'economia de la resta del món. En resum, resultarà convenient promoure i assajar noves arquitectures financeres regionals, i atenció preferent haurem de donar a aquest assumpte.

R08.2 Un camí alternatiu i innovador per inspirar altres regions del món, és la Nova Arquitectura Financera Regional en la qual participen Argentina, Brasil, Bolívia, Equador, Paraguai, Uruguai, i Veneçuela, que planteja una banca de desenvolupament de nou tipus, amb altres prioritats basades en la construcció supranacional de sobiranies alimentàries i energètiques, així com en la producció de medicaments, en el finançament de l'economia popular, en la constitució d'una massa crítica de ciència i tecnologia, en un diàleg de sabers relatius als coneixements ancestrals i potser dels avenços mundials, i en l'enfortiment d'un altre tipus d'infraestructura per a propiciar la complementarietat dels aparells productius. Atenció especial s'ha de donar als estudis en curs que s'orienten en no ús del dòlar nord-americà com a unitat de compte i com diners de compensació dels intercanvis.

R08.3 Una Nova Arquitectura Financera Regional (NAFR) a Amèrica Llatina, està posant en marxa un sistema nou de Banca Central, superant el dogmatisme neoliberal, i desenvolupant una sobirania monetària i macroeconòmica amb la conformació de Fons d'Estabilització i Desenvolupament alternatius al FMI , que despleguin mitjans de pagament alternatius a nivell supra i subnacional, per afavorir altres lògiques productives en una xarxa de xarxes que estableixin les bases d'un nou ordre monetari a la regió. A Amèrica Llatina, els projectes del Banc del Sud, del Banc de l' ALBA, la moneda regional, i el Fons del Sud, per exemple, marquen la línia plantejada i estableixen una esperança.

R08.3.1 La proposta de Nova Arquitectura Financera Regional (NAFR)) es planteja com a resposta a les circumstàncies de desprotecció en què aquests països els toca ara enfrontar la crisi financera internacional, per així intentar defensar les condicions de vida i seguretat de les seves poblacions. La Nova Arquitectura Financera Regional es podria sustentar almenys en tres pilars: El Banc del Sud, el Fons Comú de Reserves del Sud, i el SUCRE (Sistema Unitari de Compensació Regional de Pagaments). Aquests configuren un nou esquema financer, orientat a canalitzar els propis recursos de la regió cap als requeriments de desenvolupament que no han pogut ser atesos des de l'acció d'altres organismes multilaterals.

R08.3.2 La NAFR parteix de la necessitat de transformar l'actual banca de desenvolupament i de redefinir el seu paper, i situa el Banc del Sud com el cor d'aquest canvi. Concebut com un banc multilateral, amb prioritats diferents de les avui aplicades per altres mecanismes, i que actua guiat per un nou concepte de sobirania supranacional, o sobirania de la pàtria gran. Sobirania alimentària i energètica, sobirania dels recursos naturals, de la salut, i del coneixement, són els criteris substancials per a l 'impuls del desenvolupament que es podria donar des del Banc del Sud.

R08.3.3 El Banc del Sud tracta d'induir un canvi de lògica i de modalitats d'operació. A diferència de la pràctica de la banca de desenvolupament convencional, es pretén reduir la utilització de divises clau, especialment del dòlar nord-americà, per tal de minimitzar les perjudicials i acumulatives conseqüències d'aquesta dependència. Així per exemple, si un país soci requereix un crèdit, un tram d'aquest podria ser en dòlars per importar tecnologia des dels països desenvolupats (des del Nord), però hi haurà altres segments que es concedeixin en les monedes nacionals dels països socis, per així promoure la importació dels seus productes o la contractació de les seves empreses. Això podria generar una dinàmica de mercats regionals, per a sostenir processos de desenvolupament autònoms, i al marge de les problemàtiques i dels vaivens de l'economia mundial. Una altra cosa important de l'orientació assenyalada, és anar acostumant a poc a poc a no mesurar tot en dòlars nord-americans. I és que en l'economia i en les finances, també tenim poc a poc que introduir aquest canvi cultural, si és que a Amèrica Llatina volem superar la nostra dependència dels països del Primer Món.

R08.3.4 L'altre pilar de la NAFR seria el SUCRE (Sistema Unitari de Compensació Regional de Pagaments) que consisteix en un sistema de compensació de pagaments entre els diferents bancs centrals. El SUCRE és bàsicament un sistema recíproc de targetes de crèdit, que s'obren uns bancs centrals a altres, per fer transaccions de pagaments i cobraments en les operacions de comerç internacional, i sense la necessitat d'utilitzar dòlars dels EUA. En lloc d'això, el sistema fa servir una unitat de compte comú o moneda fiduciària electrònica, que serveix per a la valoració dels pagaments internacionals. El sistema fa servir un registre comptable de quant ven i quant compra cada país, i al final es paguen únicament els saldos nets. Aquest mecanisme, a més d'afavorir la utilització de les monedes locals dels països -membres per a la realització dels pagaments internacionals, presenta una sèrie de beneficis, entre els quals es destaquen:
(A) Minimitza els costos que implica utilitzar el dòlar o una altra moneda estrangera, com a intermediari per als pagaments de comerç exterior entre els països.
(B) Redueix temps i costos de transacció, en no haver de passar per les llargues cadenes de bancs corresponsals, com passa amb els sistemes de pagaments internacionals convencionals.
(C) Disminueix la necessitat de divises públiques i privades per a la realització de pagaments de comerç exterior, alhora que origina una disponibilitat addicional de recursos, i per tant, potencia el comerç entre els estats part.

R08.3.5 L'altre pilar de la NAFR és el Fons Comú de Reserves del Sud. Aquest fons està encaminat a propiciar l'estabilitat monetària i canviària dels països membre, mitjançant el disseny d'instruments adreçats a mantenir les reserves internacionals en nivells adequats, en cas d'enfrontar impactes derivats de crisis financeres locals o externes. Una gestió comuna de les reserves dels països- membres, permetrà que Amèrica Llatina no hagi de acumular reserves per mantenir-les en els mercats financers del Nord, i podrà així utilitzar aquests recursos en infraestructures, carreteres, escoles, hospitals, ports, o en moltes altres obres que fan falta en els països de la regió llatinoamericana.

R09. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: Estratègies de transformació

R09.1 Volem allunyar-nos del reduccionisme econòmic a què majoritàriament es va orientar l'esquerra global en l'era neoliberal, molt agressiva en protestes, molt feridora en discursos, però molt pobra en propostes viables. Hem de revaloritzar la política. Hem de donar suport al bon funcionament dels partits polítics. Els polítics han de recuperar el seu protagonisme d'abans pel que fa a debats i pel que fa a plantejar idees. I la ciutadania ha de buscar les vies per a estar més activa que mai, i amb més possibilitats d'efectiva participació i construcció.

R09.2 La prosperitat i la felicitat depèn en part de la nostra capacitat i la nostra habilitat per participar en la vida social. Hem de prestar bona atenció als recursos socials i institucionals subjacents al nostre entorn més immediat. Crear comunitats socials resistents i sòlides, és particularment important per fer front als desequilibris externs que puguin plantejar-se.

R09.3 Considerem que gran part de les propostes reunides en l' anomenat "Consens de Barcelona" seran rebutjades pels EUA així com, molt possiblement, també per alguns governs europeus. Caldrà començar el canvi de sistema en base a un reduït nombre de països, deixant oberta la porta a l'ampliació progressiva d'aquest grup inicial. Les grans avantatges i eficiències que possiblement es derivaran de les innovadores reformes proposades, provocaran que els nous sistemes progressivament s'afirmin i s'ampliïn, i es generalitzin, acabant potser en els fets per ser substancialment mundials.

R09.4 Considerem que l'actual desconnexió i fragmentació del sud, permetrà amb potser reformes i estratègies no excessivament significatives, incrementar els intercanvis comercials sud- sud, i aconseguir menor dependència política com a fruit de la diversificació, afirmant així posicions pròpies i originals davant al nord desenvolupat i poderós, reforçant capacitats productives i tecnològiques nacionals, en fi, prenent certa distància enfront de les estratègies corrents i contemporànies de la globalització.

R09.5 Considerem que la història no és lineal. Es fa per ruptures provocades per l'acumulació d'energies, d'idees, de projectes, de somnis i ideals, que en un determinat moment amb força quallen i introdueixen una ruptura, un punt d'inflexió, i llavors els nous enfocaments irrompen amb vigor suficient per imposar-se, i com per establir nous paradigmes. I llavors una altra cultura comença. I llavors, quimeres i il·lusions que semblaven impossibles comencen a fer-se realitat.

R09.6 Volem que l'economia funcioni sobre la base de principis ètics, per tal de permetre garantir la justícia en tota la seva concepció imaginable, i per així defensar els drets d'alimentació, educació, i habitatge, de les poblacions pobres, i particularment de les comunitats indígenes. Cal impulsar els processos d'evolució d'aquestes comunitats conduïts per elles mateixes.

R09.7 La possibilitat d'una alternativa es construeix, en primer lloc, des de la defensa de la capacitat dels pobles per decidir. I un element crucial d'aquesta capacitat, depèn dels marges de maniobra amb què compten les nacions en el pla macroeconòmic. El paper històric que ha complert el neoliberalisme en el desmantellament d'aquestes capacitats, i en el debilitament dels aparells productius i de les forces socials al Sud, ha de ser respost amb la creació col·lectiva i simultània de noves capacitats, des de la perspectiva del desenvolupament d'una sobirania de nou tipus, ja no basada particularment en els petits estats -nació del passat, sinó potenciada en l'enfortiment d'identitats supranacionals, continentals i regionals, com pilars constituents d'un món més democràtic i multipolar.

R09.8 Considerem que l'actual sistema econòmic, polític, social, i cultural, centrat en el guany i la riquesa i el poder per a uns pocs, està arribant al seu final. Ens urgeix decidir entre tots, les noves formes de procediments i de valors que haurem de concretar, d'aplicar, de sentir, de viure.

R09.9 Volem establir un diàleg efectiu entre l'economia pública, l'economia privada, i l'economia social –que inclogui la ciutadania organitzada– per establir funcions, responsabilitats, límits, entre l'economia privada i la pública. Noves lleis seran necessàries per encausar complementació, compliment, avaluació, rectificació, control, etcètera, definint un nou model econòmic nacional i internacional sota supervisió ciutadana.

R09.10 Considerem que a partir d'Observatoris Ciutadans, caldrà organitzar-se per revisar el funcionament dels governs, per eliminar despeses improductives, reduir malbarataments, i eliminar privilegis.

R09.11 Considerem que l'actor clau per produir el canvi és la pròpia societat civil, és l' anomenat poder ciutadà, som cadascun de nosaltres. Qualsevol pot generar un canvi descomunal i ser un factor desequilibrant, si en comptes de submisament adaptar-se a condicions de vegades indignes i humiliants, intentem ser coherents amb els nostres propis pensaments bàsics, amb les nostres pròpies elucubracions profundes i altruistes, nosaltres mateixos comportant d'acord amb el que volem i podem i necessitem per a nosaltres mateixos i per els nostres parells, com varen fer i fan tanta gent normal, tanta gent comú i corrent que a vegades i per circunstàncies bastant fortuïtes més tard adquireixen notorietat, tals com Mohandas Karamchand Gandhi (més conegut como Mahatma Gandhi y que va defensar obertament a les castes més baixes de la societat india), Rosa Parks, el propi Martin Luther King (un pastor baptista en el seu inici bastant desconegut), Agustí Chalaux, etcètera.

R10. Principis i instruments alternatius a la globalització neoliberal: Necessitat de nous models

R10.1 Considerem que el més dramàtic de les problemàtiques que ens afecten en aquest inici del segle XXI és que les actuals estructures socials i productives es troben bastant desgastades, sense que cap alternativa prou vigorosa, elaborada, racional, i innovadora, es presenti i es discuteixi als més alts nivells de decisió.

R10.2
Considerem que no només necessitem regulació. Volem elaborar alternatives i nous paràmetres per a una sortida post - capitalista real. Els nous paràmetres han d'emplenar cinc elements essencials que podrien donar coherència a les noves iniciatives que intenten construir alternatives:

R10.2.1 L'ús responsable i sostenible dels limitats recursos naturals. Anar més enllà de l'explotació i enfortir una relació de respecte i sinergia amb la naturalesa. Això significa una nova filosofia de la relació entre éssers humans i la terra, lluny del concepte d'explotació de la natura com una mercaderia, i apropant-se al respecte per la naturalesa com a font de vida.

R10.2.2 Resituar l'economia en el seu lloc apropiat en la societat com un tot, abandonant la visió reduccionista que la va convertir en el principal focus de la coexistència humana. L'economia ha de respectar valors però no ser una font de valors; ha de ser considerada com l'activitat que crea les bases per a la vida física, cultural i espiritual de tots els éssers humans del planeta, alhora que respecta les normes socials i mediambientals. Necessitem establir la prioritat del valor d'ús sobre el valor de canvi. Passar de la producció de valor afegit per l' interès privat, a l'activitat que produeix les bases per a la vida –física, cultural i espiritual – per a tots els éssers humans en el món.

R10.2.3 Estendre la democràcia a totes les relacions i institucions socials. No només ha de ser aplicada i enfortida en l'arena política, amb una nova definició de l'Estat i de les organitzacions internacionals, sinó també estesa a les esferes de l'economia, de les finances, de la cultura i de la relació entre homes i dones, de manera que es converteixi en un valor universal i permanent. Això significa un nou acostament dels individus a la societat, però també una nova concepció de l'Estat.

R10.2.4 Construir un "ethos" mínim fonamentat en l'intercanvi multicultural i les tradicions filosòfiques i religioses de la gent, perquè puguin participar en definir el bé comú de la Humanitat ia desenvolupar nous valors. Una nova filosofia de vida basada en la idea de " viure bé " en comptes de "benestar" o de "tenir més".

R10.2.5 Enfortir una visió espiritual del món que faciliti la recerca humana d'un sentit transcendent de la vida, de l'obra creativa dels éssers humans i de la nostra breu aparició en aquest petit planeta.

R10.3 Considerem que el benestar personal, social i planetari només es pot aconseguir si es converteixen en realitat aquests cinc elements essencials. Això seria possible gràcies a una economia que aportés suficients i decents provisions per a tota la comunitat, en la qual els éssers humans visquessin en harmonia, amb la natura i amb la Totalitat (the Whole en anglès) de la qual som una part. Aquests són els fonaments per a una biocivilizació que doni un paper central a la vida, a la Terra i a la humanitat, els ciutadans siguin fills i filles de l'alegria en comptes de la necessitat.

R10.4 Volem participar en l'elaboració i deliberació sobre nous models que permetin la transició cap a societats amb menys producció i menys consum (tornar a la local i al regional) que tinguin en compte:

R10.4.1 Acceptar els límits planetaris (passar de l'eficiència a la suficiència per al benestar).

R10.4.2 Cercar l'equitat, que comporta la pau.

R10.4.3 Reemplaçar els valors de cobdícia per solidaritat, de competència per cooperació, d'acumulació per compassió.

R.10.5 Considerem que algunes de les problemàtiques que estan afectant més avui dia en els nostres nivells de decisió i que en bona mesura estant dificultant una adequada i ràpida presa d'adequades mesures en l'àmbit internacional i mundial, són la corrupció, la deshonestedat, l'egoisme quasi sense límits, la predisposició a donar i a rebre suborns, la indiferència davant de les moltes desgràcies alienes. Però no fem l'estruç, no apreciem la realitat i les dificultats només de forma parcial. Les problemàtiques que hem assenyalat no afecten únicament als nostres governants ni a la tecnologia dels organismes internacionals. Aquests desviaments no només són constatables en els grans centres dels poders financers, o en les famílies més adinerades, doncs ells traspassen tots els nivells i àmbits de la nostra societat, i totes les zones geogràfiques. No ens enganyem a nosaltres mateixos, parlant de solidaritat i d'altruisme, o confiant en una millor educació en valors. La corrupció, el amiguisme, la deshonestedat, l'egoisme, la arbitrarietat, la il·legalitat, la actuació encoberta i mesquina, en major o menor grau està instal·lada per totes bandes, i poca cosa podrem fer en pro de la construcció d'una societat més justa i solidària, si almenys no aconseguim mitjanament corregir aquestes inconveniències.

Potser l'única forma d'incidir satisfactòriament en quan el que hem plantejat, sigui avançar en la transparència de la nostra actuació social en nivells molt avançats, reformant substancialment la nostra operativa socioeconòmica de base al introduir les monedes nominatives o sigui el diner telemàtic.

R10.6 Considerem que el nostre objectiu principal ha de ser demostrar que el que estem proposant no és ni utòpic ni excessivament idealista. Volem demostrar que estem plantejant un sistema alternatiu aplicable. Si no realitzem aquesta lluita d'idees i de valors, no es consideraran les propostes de forma “seriosa” i no serem capaços de convèncer.

Traduït de l'original castellà

Juan Carlos Anselmi Elissalde.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte