Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Incineradora a Juneda?

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui+. Dilluns, 1 de maig del 2017. Pàgina 4.

Opinió. Punt de Vista. Tribuna.

Incineradora a Juneda?
Xavier Garcia i Pujades. Periodista i escriptor.

Xavier Garcia Pujades.La setmana passada, al Parlament, es va debatre el projecte que l'empresa Tracjusa, de Juneda (Garrigues) ha presentat per construir en aquest poble una planta incineradora de residus industrials i urbans en substitució del combustible de gas natural que usava fins fa poc per obtenir energia de les dejeccions ramaderes, els polèmics purins que tanta contaminació subterrània han ocasionat a les comarques rurals. La qüestió és que, malgrat la insistència dels grups locals en la defensa de la prevenció, reutilització i reciclatge dels residus, la Generalitat, a través de l'Agència de Residus de Catalunya –dirigida per Josep M. Tost, a qui una trentena d'entitats han demanat la dimissió en el Manifest de les Borges Blanques– sembla apostar, segurament amb la connivència d'empreses del sector, per afavorir la incineració en detriment d'altres procediments més qualificats ecològicament.

Plataforma aturem la incineradora a Juneda. Logotip.«Cremar residus és un mal negoci per a la salut!», diu el citat manifest, que afegeix que el negoci és per als qui ho promouen. I així ho veuen, també, les trenta entitats de Catalunya (Coordinadora Catalana contra la Incineració, l'Estratègia Catalana Residu Zero, el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), la Plataforma de Juneda, la Federació Ecologistes de Catalunya, el GEPEC (Camp de Tarragona), Ipcena (Lleida), el Centre d'Anàlisi i Planificació Sanitària (CAPS) i moviments locals dels Monjos, Montcada i Reixac, Cruïlles (Baix Empordà), la Garriga, el Garraf, la Segarra i la Vall del Ges), una representació de les quals va exposar a la premsa, al Parlament, les motivacions que els porten a denunciar el programa de gestió de residus de Catalunya fins al 2020, en què s'afavoreix l'abocament i la producció de combustibles derivats de residus per a la incineració, amb un 86% d'inversió, d'un total de 370 milions d'euros. Igualment, es reclama un model de gestió basat en l'Estratègia Residu Zero, que ja està estudiada per aquest conjunt d'entitats, que s'han posat en contacte amb diversos grups parlamentaris (CSQP i la CUP), per tal que presentin mocions i esmenes tendents a canviar l'orientació del referit programa de gestió.

Ateneu Popular del Pla d'Urgell, a Mollerussa. Acte contra la incineradora a Juneda.El cas de la possible planta incineradora a Juneda –com els anteriors en altres indrets– és especialment conflictiu en una comarca com les Garrigues, ben coneguda per la producció d'oli de qualitat, on es preveuen incinerar 90.000 tones d'escombraries, 75.000 de les quals provinents de l'àrea de Barcelona. En aquest moment de clam mundial per aturar el canvi climàtic no és sensat pretendre resoldre la problemàtica residual amb aquests mitjans, abocant la merda dels grans nuclis urbans a comarques que no l'han cagat, tal com es va proposar, el 1990, en plena època Pujol, a la Conca de Barberà (abocador de Forès) i a l'Alt Camp (incineradora del Pla de Santa Maria), fortament contestats per la població. A les Garrigues i a l'Urgell s'estan preparant per seguir l'exemple.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1126856-incineradora-a-juneda.html


Enllaços relacionats:

Invents per a convertir els plàstics en hidrocarburs. Nueva Mujer. Johanna Navea. Lainformación. Anthropocene. Prachi Patel.

Miguel Ángel Montesinos: «La nostra fàbrica de producció i envasament a València serà la primera "plastic free" d’Europa». BioEco Actual. Oriol Urrutia.

La denúncia: polèmica pel tractament de purins a Juneda i Miralcamp. TV3, 6-11-2019.

Sharon Lerner: «Les solucions al plàstic que proposa la indústria sempre impliquen continuar amb la seva producció i fins i tot incrementar-la».

L'aire que respirem ens mata. David Colell.

Pau Palau Puigpinós: «La gent acostuma a comparar preus, no qualitat».

La nova Tracjusa, un perill a costat de casa. Marcel Estrada.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte